D'uns anys ençà les sèries televisives britàniques s'han anat guanyant un espai al cor de l'audiència, que ja fa un parell de dècades que ha vist com les sèries estatunidenques conquerien la petita pantalla amb propostes d'una gran qualitat argumental i audiovisual. Però les britàniques han presentat candidatura amb un estil propi, amb productes molt cuidats i en entregues més espaiades i més breus, sí, però sense gaires passos en fals.
Una de les produccions que, sens dubte, han posat al mapa televisiu actual el Regne Unit ha estat Peaky Blinders, drama d'època amb maquinacions, acció i molta violència en el marc del crim organitzat ambientat als anys 20 del segle passat que encara no s'ha acabat (li queda poc), però que ha generat un videojoc, del qual vull parlar en aquesta entrada.
Peaky Blinders: Mastermind és un títol llançat el 2020 per a Xbox One, PlayStation 4, Switch i PC i signat per FuturLab, i encara que no me'n vaig voler informar abans de posar-me al dia amb la cinquena i de moment més recent temporada de la sèrie per evitar spoilers, resulta que la trama és una preqüela que se situa abans de la primera temporada, amb l'objectiu de conquerir Small Heath, a Birmingham, l'any 1919.
Pel que he pogut llegir, és un videojoc de resolució de trencaclosques amb algun element d'infiltració, i tot i que l'ambientació és fidel a l'univers de la sèrie, i els dissenys dels personatges molt encertats, no hi ha veus (ni dels intèrprets originals ni de substituts) i els diàlegs escrits no acabarien de ser del registre per a adults del material original.
El joc ens convida a fer servir les diferents habilitats dels personatges jugables, que són sis, alternant-les de manera que puguem resoldre els trencaclosques.
Malauradament, va tenir una acollida més aviat freda (les notes que trobo van de l'insuficient alt al bé alt) perquè, entre altres coses, sembla que li costa arrencar, amb missions que semblen tutorials, i quan es comença a posar més interessant, s'acaba. Són, al capdavall, 10 pantalles que no sumen prou perquè el joc duri gaire.
A més, la intervenció del jugador es limita a prémer un botó en el lloc i el moment adequats, i no és que pugui considerar-se responsable de les accions individuals que duu a terme el personatge, sinó que més aviat posa en marxa una successió d'accions i esdeveniments. En conjunt, doncs, estaríem parlant d'un títol per a molt fans de la sèrie, i que s'ha de mirar com el que és i no el que ens hauria agradat que fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada