És molt probable que els lectors més veterans sàpiguen de què estic parlant quan dic que l'accessori protagonista d'avui és el Game Genie, l'autoanomenat "potenciador de videojocs" per a la NES, la Gameboy, la Super Nintendo, la Megadrive i la Game Gear que va començar a arribar a casa nostra el 1992.
Aquest era el logo del simpàtic accessori que permetia aplicar trucs a molts cartutxos gràcies a uns codis que venien en un llibret que acompanyava el Game Genie. Dit així pot semblar, i de fet ho és, una manera mesquina de gaudir dels videojocs, però quan ja estàs desesperat per passar-te un joc i t'hi has esforçat prou et mereixes saber com és la pantalla següent d'aquella que no et passes mai, i amb el Game Genie això es pot fer.
Fabricat per Codemasters, companyia coneguda per ser al darrera de sagues de jocs de cotxes com els Colin McRae i els TOCA Touring Car, a banda dels trucs —vides infinites, invencibilitat, armes infinites, triar pantalla...— permetia veure contingut ocult i provocava efectes curiosos en els cartutxos. Tot això s'aconseguia mitjançant la modificació del codi binari dels jocs, una modificació que no va ser gens ben rebuda per les companyies de hardware, especialment Nintendo, que va prendre mesures legals contra l'aparell. Per cert, els jutges no van donar la raó a La Gran N, perquè els fabricants del Game Genie deien la veritat: sempre es jugava amb dades que hi havia dins els jocs, no s'afegia res de nou.
Aquest és el de la NES, que com a problemes coneguts tenia la dificultat de col·locar-lo dins la consola, que per sí mateixa ja té un sistema d'inserció dels jocs una mica complicat i a la llarga feble. El Game Genie accelerava la decadència de les connexions de la màquina i era freqüent haver de fer servir l'accessori fins i tot per aconseguir que la consola llegís els cartutxos.
Un anunci americà de l'aparell. És tan noranter...
El de la Gameboy, que és el primer que vaig tenir (també tinc el de NES, però me'l van donar fa poc amb la consola), em va ajudar moltíssim en el seu moment, i és molt còmode de fer servir. Es col·loca al forat de cartutxos de la consola i la fa molt més alta, certament, però té un minillibre que pots anar consultant de tant en tant sense haver-te d'aixecar d'allà on siguis.
El llibret va col·locat a la trampeta que es veu a la part de darrera de l'accessori.
El Game Genie de la Megadrive tenia una particularitat pròpia: a banda dels trucs feia d'adaptador per a jocs americans i japonesos, especialment amb aquests últims, que tenen una forma diferent.
Vegem un dels efectes del Game Genie al Sonic 2, que consisteix concretament en fer que els anells comptin de 8 en 8.
Però la cosa no acaba aquí. També existia la versió de la Game Gear d'aquest llegendari aparell, molt semblant al de la Gameboy.
Finalment només queda per il·lustrar la versió de la Super Nintendo, de manera que, si ens hi fixem, el Game Genie va ser present en les consoles de 8 a 16 bits de les dues grans companyies, Sega i Nintendo, amb l'excepció de la Master System.
El de la 16 bits de Nintendo tenia un problema d'incompatibilitat amb els títols que duien el famós xip FX i el menys conegut S-DD1, com ara l'Star Fox, el Super Mario World 2: Yoshi's Island o l'Street Fighter Alpha 2.
En fi, una curiositat de la història dels videojocs que pot agradar més o menys, però que de ben segur proporciona estones de diversió, fins i tot amb els problemes esmentats i d'altres com la dificultat de trobar codis que no vinguessin proporcionats al llibret. Sí, en sortien de nous i a les revistes se'n feia ressò, i també es podien provar aleatòriament per veure si sonava la flauta, però generalment provocava un mal funcionament dels jocs, si és que tenia cap efecte.
Després de les 16 bits no hi va haver cap versió per a noves consoles, però sí que hi ha hagut aparells semblants que serveixen tant per a aplicar trucs com per evitar la protecció de regió, com ara els famosos Action Replay.
Un divertit efecte al Super Mario Bros. Per cert, aquest vídeo està extret d'un emulador, i és que fins i tot els emuladors tenen la possibilitat d'aplicar codis del Game Genie, senyal de la seva gran popularitat.
Fabricat per Codemasters, companyia coneguda per ser al darrera de sagues de jocs de cotxes com els Colin McRae i els TOCA Touring Car, a banda dels trucs —vides infinites, invencibilitat, armes infinites, triar pantalla...— permetia veure contingut ocult i provocava efectes curiosos en els cartutxos. Tot això s'aconseguia mitjançant la modificació del codi binari dels jocs, una modificació que no va ser gens ben rebuda per les companyies de hardware, especialment Nintendo, que va prendre mesures legals contra l'aparell. Per cert, els jutges no van donar la raó a La Gran N, perquè els fabricants del Game Genie deien la veritat: sempre es jugava amb dades que hi havia dins els jocs, no s'afegia res de nou.
Aquest és el de la NES, que com a problemes coneguts tenia la dificultat de col·locar-lo dins la consola, que per sí mateixa ja té un sistema d'inserció dels jocs una mica complicat i a la llarga feble. El Game Genie accelerava la decadència de les connexions de la màquina i era freqüent haver de fer servir l'accessori fins i tot per aconseguir que la consola llegís els cartutxos.
Un anunci americà de l'aparell. És tan noranter...
El de la Gameboy, que és el primer que vaig tenir (també tinc el de NES, però me'l van donar fa poc amb la consola), em va ajudar moltíssim en el seu moment, i és molt còmode de fer servir. Es col·loca al forat de cartutxos de la consola i la fa molt més alta, certament, però té un minillibre que pots anar consultant de tant en tant sense haver-te d'aixecar d'allà on siguis.
El llibret va col·locat a la trampeta que es veu a la part de darrera de l'accessori.
El Game Genie de la Megadrive tenia una particularitat pròpia: a banda dels trucs feia d'adaptador per a jocs americans i japonesos, especialment amb aquests últims, que tenen una forma diferent.
Vegem un dels efectes del Game Genie al Sonic 2, que consisteix concretament en fer que els anells comptin de 8 en 8.
Però la cosa no acaba aquí. També existia la versió de la Game Gear d'aquest llegendari aparell, molt semblant al de la Gameboy.
Finalment només queda per il·lustrar la versió de la Super Nintendo, de manera que, si ens hi fixem, el Game Genie va ser present en les consoles de 8 a 16 bits de les dues grans companyies, Sega i Nintendo, amb l'excepció de la Master System.
El de la 16 bits de Nintendo tenia un problema d'incompatibilitat amb els títols que duien el famós xip FX i el menys conegut S-DD1, com ara l'Star Fox, el Super Mario World 2: Yoshi's Island o l'Street Fighter Alpha 2.
En fi, una curiositat de la història dels videojocs que pot agradar més o menys, però que de ben segur proporciona estones de diversió, fins i tot amb els problemes esmentats i d'altres com la dificultat de trobar codis que no vinguessin proporcionats al llibret. Sí, en sortien de nous i a les revistes se'n feia ressò, i també es podien provar aleatòriament per veure si sonava la flauta, però generalment provocava un mal funcionament dels jocs, si és que tenia cap efecte.
Després de les 16 bits no hi va haver cap versió per a noves consoles, però sí que hi ha hagut aparells semblants que serveixen tant per a aplicar trucs com per evitar la protecció de regió, com ara els famosos Action Replay.
Un divertit efecte al Super Mario Bros. Per cert, aquest vídeo està extret d'un emulador, i és que fins i tot els emuladors tenen la possibilitat d'aplicar codis del Game Genie, senyal de la seva gran popularitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada