tag:blogger.com,1999:blog-69422315575834261492024-03-29T09:17:10.417+01:003 botons i STARTMoroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.comBlogger1472125tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-1020671644731198932024-03-25T19:00:00.002+01:002024-03-29T09:16:38.652+01:00Anàlisi: Attack of the Karens<p style="text-align: justify;">D'un temps ençà ha nascut en mi la fascinació pels <i>shmups</i>, <i>shoot'em ups</i> o jocs de naus -mai m'ha agradat el terme "matamarcians", per imprecís i fins i tot racista-, cosa que no vol dir que sigui gaire bo amb aquest gènere, i em consta que no soc l'única persona amb aquesta contradicció.</p><p style="text-align: justify;">És per això que, quan se'm va oferir la possibilitat de ressenyar el joc que us porto avui vaig acceptar encantat i m'hi vaig posar de seguida, i ara us en vull parlar.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVTsDIFg3StTE-TSwU1M6hoi2SXjYqdbvl5fDmm8JGiT7XbCDjv8EVzIvLXQu24xKuX_pIUytVx4P8KzTRzw-zpU8gKwMV3YfYnZBbqe3esXHSs2hjmZyOhcJK12hoXYiXPHUN5fNdEMF_hZI3REpiZoLNJpcIKnsRQIMVbD-gigOKeDqGQr6Bz5cqVLU/s854/2x1_NSwitchDS_AttackOfTheKarens%20(Petit).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="854" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVTsDIFg3StTE-TSwU1M6hoi2SXjYqdbvl5fDmm8JGiT7XbCDjv8EVzIvLXQu24xKuX_pIUytVx4P8KzTRzw-zpU8gKwMV3YfYnZBbqe3esXHSs2hjmZyOhcJK12hoXYiXPHUN5fNdEMF_hZI3REpiZoLNJpcIKnsRQIMVbD-gigOKeDqGQr6Bz5cqVLU/s320/2x1_NSwitchDS_AttackOfTheKarens%20(Petit).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Attack of the Karens</b></i> és el nom d'aquest joc <i>indie </i>desenvolupat per <a href="https://twitter.com/studioprmtv?lang=ca" target="_blank"><b>Studio Primitive</b></a> i distribuït per <b><a href="https://twitter.com/FlynnsArcades" target="_blank">Flynn's Arcade</a></b> que es podria resumir breument com un <b><i>shmup</i> satíric</b>, perquè no és de l'estil dels <i>cute'em up</i> com les sagues <i>TwinBee</i> o <i>Parodius</i>, sinó quelcom més contemporani i nascut de l'era dels memes.</p><p style="text-align: justify;">La premissa ens explica que un patogen alienígena ha infectat quatre dones d'aquelles que acostumen a <b>exigir </b>coses per sobre del que seria raonable -recolzades pels seus privilegis de ser blanques i de classe mitjana- i que fan rabieta i vergonya aliena, el que als Estats Units es coneix com a "<b>Karen</b>", i les ha transformat en <b>cíborgs gegants</b> amb un exèrcit d'esbirros. </p><p style="text-align: justify;">Evidentment, suposen una amenaça per al món i nosaltres, controlant una petita nau que es diu <b>Manager X-15</b> (referència al costum d'aquestes dones d'exigir la presència d'un "responsable" quan en un establiment tenen algun problema), les haurem de derrotar. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwA3lRLOlb9z3ZT_r4tT99-Kn-kqKMaY0Yh37LQLqK1RUYFSGMbvlOmUHg6i8Rk1XVmLMpHm5bvu6HudERBxM4deD7we_qT1XkzPMz8UuAyHeGdwz-L-u9eg8RDAcvHQoxX7BV0Dq923Iz5DSUi_DtL6uoxAV0dzF4yAeDqdhu_6IZbCbiBz4Qqjqi4o8/s800/attack%20of%20the%20shooting.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwA3lRLOlb9z3ZT_r4tT99-Kn-kqKMaY0Yh37LQLqK1RUYFSGMbvlOmUHg6i8Rk1XVmLMpHm5bvu6HudERBxM4deD7we_qT1XkzPMz8UuAyHeGdwz-L-u9eg8RDAcvHQoxX7BV0Dq923Iz5DSUi_DtL6uoxAV0dzF4yAeDqdhu_6IZbCbiBz4Qqjqi4o8/s320/attack%20of%20the%20shooting.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El joc està etiquetat com un <i><b>bullet hell</b></i> i un <i><b>roguelite</b></i>, perquè efectivament podem trobar moltes bales en pantalla, cosa que ens obligarà a tenir els reflexos ben esmolats, i també veiem com hi ha alguns elements que es generen de manera procedimental, és a dir que <b>varien d'una partida a l'altra</b>, principalment l'ordre de les pantalles i les enemigues finals -que es poden combinar de totes les maneres possibles-, l'aparició o absència d'alguns enemics i obstacles i els atacs de les Karen, a més que haurem d'encarar l'aventura <b>amb una sola vida</b>: si morim, no hi ha la possibilitat de continuar.</p><p style="text-align: justify;">En cada pantalla anirem rebent, per ràdio, el <b>context</b> de la que serà la nostra enemiga final d'aquella pantalla, com per exemple que es tracta d'una dona que va muntar un número en una botiga perquè no li esqueien uns pantalons, i navegarem l'espai aeri d'un territori derrotant enemics de tota mena, alguns de més actius que altres, i esquivant bales. </p><p style="text-align: justify;">En vèncer els enemics anirem rebent una mena de <b>punts d'experiència</b> i ocasionalment <b><i>power-ups</i> </b>(més velocitat, freqüència dels trets, ítems de protecció, etc.) per a la nostra nau, que es mantindran amb nosaltres <b>mentre duri la partida</b>. Quan la barra de la dreta de tot -a la imatge de dalt- arribi a dalt de tot, cosa per a la qual serveix l'esmentada experiència, apareixerà la nostra <b>enemiga final de pantalla</b>, una de les Karen.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvLdaF87SV68E81qEFyqcTATne60TetV5vW3PHlUXjYC9Be10ZzEXmnRkMKcd-NobVThWlAn9FPTVaMjVo-7XtGKJWWADnh2OO95-mAqkzYPHfzpwcBLwtv9Jzxo-vZXAB0zKoEU4-NuXCxUws62OMSMcDUb9PqMzxVDKFZAxvbEx5YXIX-ltgIzGeriQ/s800/attack%20of%20the%20insta.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvLdaF87SV68E81qEFyqcTATne60TetV5vW3PHlUXjYC9Be10ZzEXmnRkMKcd-NobVThWlAn9FPTVaMjVo-7XtGKJWWADnh2OO95-mAqkzYPHfzpwcBLwtv9Jzxo-vZXAB0zKoEU4-NuXCxUws62OMSMcDUb9PqMzxVDKFZAxvbEx5YXIX-ltgIzGeriQ/s320/attack%20of%20the%20insta.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Els combats finals són <b>divertits</b>, les Karen fan servir elements que caracteritzen cadascun dels seus perfils específics, com ara aquesta de la imatge, que dispara cors i <i>likes</i> perquè és una <i>influencer</i> obsessionada, però també he de dir que no és gaire difícil aprendre's els patrons i superar aquests combats amb solvència. Que sigui un <i>shmup</i> amb <b>barra de vida</b>, i que es puguin tenir fins a 8 tocs de marge, hi ajuda molt.<br /></p><p style="text-align: justify;">Encara que alguna d'elles m'ha semblat més difícil que la resta -i que el combat contra ella tingui tres fases recolzaria aquesta sensació-, el cert és que <b>no són combats difícils</b>. A més, el joc és generós amb les icones de recuperació de vida i la majoria de les nostres morts, o almenys així és com ho veig jo, es poden atribuir a la confusió provocada per l'excés d'elements en pantalla, propi del subgènere dels <i>bullet hell</i> però aquí agreujat per una paleta de colors molt limitada.</p><p style="text-align: justify;">Compte, això és una <b>decisió de disseny intencionada</b> per evocar gràfics a mig camí entre la Game Boy i la NES, tot i que hi ha una colla d'efectes visuals i sonors (incloent-hi el doblatge, que podem saltar perquè no se'ns faci pesat d'una partida a l'altra en el cas dels discursos de les enemigues finals), com sol passar, que deixen clar que és un producte fet per a sistemes actuals. La música <i><b>chiptune</b></i>, per cert, és una delícia. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-icwmb7EKtN8DuV_XbcwA1zQMUFWU103YvLasJNoSLjZ884Sz9tJC8F0hZiRm0BWTsnW8nL1lj2c1cxriSkh90PmICAo4WTRkvTQrql-Il-Jsi8U_SGzPSnO0nP_hLh35eh_pAwAUY2Yzh3hkIdXiLCEVUbHC3rFlwhXxaCGC5XDcYgYPd3eq6ycwSLE/s600/upgrades.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-icwmb7EKtN8DuV_XbcwA1zQMUFWU103YvLasJNoSLjZ884Sz9tJC8F0hZiRm0BWTsnW8nL1lj2c1cxriSkh90PmICAo4WTRkvTQrql-Il-Jsi8U_SGzPSnO0nP_hLh35eh_pAwAUY2Yzh3hkIdXiLCEVUbHC3rFlwhXxaCGC5XDcYgYPd3eq6ycwSLE/s320/upgrades.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La gràcia dels <i>roguelite</i> és anar <b>millorant la nostra <i>build</i></b> -és a dir, l'equip que duem- a cada intent, i aquesta és també una de les característiques principals de l'<i>Attack of the Karens</i>: durant les partides anirem acumulant una mena de xips que ens serviran per comprar <b>millores permanents</b>, que inclouen els ja esmentats augments de velocitat o freqüència de tir, però també més contenidors de vida, la possibilitat de llançar coets o col·locar-nos un escut que repel·leixi els atacs més petits. Tot plegat, amb diversos nivells que podem anar comprant a mesura que aconseguim la divisa interna del joc. </p><p style="text-align: justify;">Dit d'una altra manera, si acabem el joc a la primera partida, cosa que li podria passar perfectament a algun expert en el gènere, i més en un títol que té barra de vida tot i que als jocs de naus no és habitual, ens quedaríem sense gaudir del plaer d'anar potenciant-nos. </p><p style="text-align: justify;">Amb els paràmetres estàndard sembla que amb tot això que he explicat n'hi hagi prou per acabar-se el joc amb garanties <b>al cap de pocs intents</b>, i encara que en el moment de publicar aquesta entrada no ho he aconseguit, no crec que trigui gaire més. Però si, tanmateix, algú troba el joc massa fàcil, o massa difícil i desitja un repte més gran, hi ha la possibilitat de triar els anomenats <b><i>kushions</i> i <i>kurses</i></b>, que són respectivament la modalitat fàcil i difícil però que, per fer-ho més divertit, no són simples elements d'una llista d'opcions, sinó que ens permeten posar-nos ajudes o dificultats concretes per ajustar l'aventura a la nostra habilitat, cosa que trobo excel·lent tal com està plantejada.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDK7BabAX1_GnAxkm1DdsEC4jjeFTuVblNl9YVeibkzLuv4dD7StezU20StlFx2Q0tv2ObCe9uJNOZRBkEV4ce0LdE6KsW1ZWXrqZ1AYfV3K_Jgm_jd6QHWVfWgvr9qPyb50ETlj4duA89AGOJcvpshIxMA3jNlttwC1s9Fwe23zPCpzajKpIGbl9ATUI/s853/my-great-game-my-great-capture_2024-03-13_21-38-14%20(Petit).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDK7BabAX1_GnAxkm1DdsEC4jjeFTuVblNl9YVeibkzLuv4dD7StezU20StlFx2Q0tv2ObCe9uJNOZRBkEV4ce0LdE6KsW1ZWXrqZ1AYfV3K_Jgm_jd6QHWVfWgvr9qPyb50ETlj4duA89AGOJcvpshIxMA3jNlttwC1s9Fwe23zPCpzajKpIGbl9ATUI/s320/my-great-game-my-great-capture_2024-03-13_21-38-14%20(Petit).jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>Attack of the Karens</i> era un joc que em venia de gust per la fascinació que ja he dit que sento darrerament pels jocs de naus, i la seva <b>dificultat és ideal</b> per a algú amb poca habilitat com jo -i, hi insisteixo, es pot modificar al gust de qualsevol-, però a més m'ha servit per conèixer el fenomen de les Karen, així que no en podia quedar més satisfet.</p><p style="text-align: justify;">Doneu-li una oportunitat si us sembla mínimament interessant, si sabeu jugar a <i>shmups</i> probablement us l'acabareu força ràpid però <b>us arrencarà alguns somriures</b>, i si no... potser és un bon lloc per començar a aprendre'n. I a sobre és baratet. No ens podem queixar.</p><p style="text-align: justify;"><i>Aquesta anàlisi ha estat possible gràcies a la clau proporcionada per Flynn's Arcade </i><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-46616173899743679902024-03-19T19:00:00.001+01:002024-03-20T12:44:34.116+01:00Diferències regionals: Super Aleste<div><p style="text-align: justify;">Ara que m'ha agafat fort amb els <i>shmups</i>, tot i que de moment és més una qüestió d'investigació que de partides fetes per mi, una de les sagues que em tenen captivat i gairebé obsessionat és <i><b>Aleste</b></i>, de la qual parlaré d'aquí a un temps per analitzar-ne el primer joc que m'he acabat -espero que n'hi hagi més-, però resulta que també em permet rescatar una secció que feia temps que no tocava.</p><p style="text-align: justify;">Perquè a la Super Nintendo, consola que no és que tingui gaires jocs destacats del gènere, hi va haver una entrega que va patir algunes modificacions en el seu llançament occidental.</p><p style="text-align: justify;"></p><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5p7gjxqjcNmzFhf9mnoRhnxYxqPmdk4glI1FS7veaI6_zynaoQabKYLHwk6QxdOvKyEe0Z7Fdjm9lRbWWoh9lkchI0Xhg0QBfcQqPuY360qo1hrU8JCFZmfruHoDcp9cQA2L_yBTnko0Hg8Q5GzD3Tpt106ZW4oQZFWUmJFhxWtdFJ0buB43YGg08eus/s854/c58bedf0a5e09e1abf7cb51b2081cec9%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="854" data-original-width="472" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5p7gjxqjcNmzFhf9mnoRhnxYxqPmdk4glI1FS7veaI6_zynaoQabKYLHwk6QxdOvKyEe0Z7Fdjm9lRbWWoh9lkchI0Xhg0QBfcQqPuY360qo1hrU8JCFZmfruHoDcp9cQA2L_yBTnko0Hg8Q5GzD3Tpt106ZW4oQZFWUmJFhxWtdFJ0buB43YGg08eus/s320/c58bedf0a5e09e1abf7cb51b2081cec9%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="177" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><i><b>Super Aleste</b></i> és el nom d'aquesta única entrega per a la 16 bits de Nintendo, un dels pocs jocs de naus que, diuen, se salven dels típics alentiments que patia una consola que tenia els seus punts forts en molts altres aspectes que no pas la velocitat de la CPU. Gràcies, però, a la mestria de <b>Compile</b>, la companyia al darrere de la saga, en aquest joc tot anava com una seda.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Però no hem vingut a parlar del joc, per començar no he tingut ocasió de provar-lo i somio amb què M2 llanci un segon recopilatori de la saga <i>Aleste</i> que inclogui els títols de 16 bits. Avui hem vingut a veure les diferències regionals d'aquest cartutx.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8BtNaZSLKTz3YsLYqP4mD-HFDbGnB_g5_MkMnq9KIwdl0I5uDvb95Q1GVfqIkIwJY5vjVZxEfc12agmFOHnySWMqmNSydJ68DbZCwLQ6ae6_tthNSR6GNxxn91Uy6VlvTA9OPCocXu79WOX9blGw1YUDFf4_O8Ra2gJx0ir8yNGuN04hLgnchoWQmXsE/s298/snes_space_megaforce_p_wpbhih.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="218" data-original-width="298" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8BtNaZSLKTz3YsLYqP4mD-HFDbGnB_g5_MkMnq9KIwdl0I5uDvb95Q1GVfqIkIwJY5vjVZxEfc12agmFOHnySWMqmNSydJ68DbZCwLQ6ae6_tthNSR6GNxxn91Uy6VlvTA9OPCocXu79WOX9blGw1YUDFf4_O8Ra2gJx0ir8yNGuN04hLgnchoWQmXsE/s1600/snes_space_megaforce_p_wpbhih.jpg" width="298" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El joc va sortir al Japó a <b>l'abril de 1992</b>, i a l'octubre arribava als Estats Units, amb el llançament europeu també el 1992 però sense que la Wikipedia ens en digui la data exacta. Sigui com sigui, en sortir del seu país d'origen, i com era costum tant en aquesta saga com en d'altres, va ser <b>rebatejat</b>, segurament per distreure l'atenció sobre el fet que formava part d'una saga de la qual no necessàriament arribarien més entregues a Occident. Sí que en van arribar algunes, també prèviament, però només el <i>Robo Aleste</i> (Mega-CD) va conservar el nom japonès. </p><p style="text-align: justify;">Curiosament, a Europa <b>sí que es va dir <i>Super Aleste</i></b>. Però bé, el per a mi menys atractiu títol de <i><b>Space Megaforce</b></i> no presentava diferències jugables amb la versió original japonesa, si bé hi havia unes quantes coses aquí i allà que havien estat modificades.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivS8BUWRD230Daa5iaSaE7CioR3tAUsU0WIOJT9kWsGHx3EMp9XJbGd-5V_J5qFDOftMh_EbxbPI1kdG2tK2I_PvyjuxtN23_nrRrgK1Okl2autZAlKHgNI8xd7zrJuE7W8sBvXgopooOwHDq6A5qkEBwyDKR3OeOiCLzLS7Tg8DbOTI2k6CRhJ1EJ5ks/s832/Screenshot_1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="832" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivS8BUWRD230Daa5iaSaE7CioR3tAUsU0WIOJT9kWsGHx3EMp9XJbGd-5V_J5qFDOftMh_EbxbPI1kdG2tK2I_PvyjuxtN23_nrRrgK1Okl2autZAlKHgNI8xd7zrJuE7W8sBvXgopooOwHDq6A5qkEBwyDKR3OeOiCLzLS7Tg8DbOTI2k6CRhJ1EJ5ks/s320/Screenshot_1.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La més notable és <b>el final</b>, en què a la versió occidental podem veure sortir els crèdits sobre una imatge estàtica d'un pilot en una bonica posta de sol. </p><p style="text-align: justify;">La qüestió, però, és que a la versió original japonesa, abans de veure els noms dels responsables del <i>Super Aleste</i> hi ha <b>unes quantes imatges que expliquen coses de l'argument</b>, així com també hi havia un parell d'imatges eliminades de la introducció occidental on no hi havia text de tota manera, però hi apareixien els protagonistes. Absurd. Tornant a l'<i>ending</i>, <b>segons el nivell de dificultat</b> amb què ens passem el joc veiem més o menys informació.<br /></p><p style="text-align: justify;">Als localitzadors els devia semblar que era massa feina, suposo. O no hi havia pressupost per pagar-la, que també pot ser. No vull acusar ningú sense saber qui en va ser el culpable.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN8fTvRs2jVrCSqzNJQhCg2GTV-lRtlTJJB-bg6x3K6HI4NFRJU75-gM51nk01MaDHYy8PvMxoHS0_BBvLMmig2lrpbrx8dc3PKWtlLtV7KTQQ2TTJmwCb6yAvgyypXK_WTTf8ho-HveQPRVa7i7kfsdK4PgNoi_9rWbcFmXO4bMj2X4gMW3auQwf_1so/s256/Sa-ending2.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="256" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN8fTvRs2jVrCSqzNJQhCg2GTV-lRtlTJJB-bg6x3K6HI4NFRJU75-gM51nk01MaDHYy8PvMxoHS0_BBvLMmig2lrpbrx8dc3PKWtlLtV7KTQQ2TTJmwCb6yAvgyypXK_WTTf8ho-HveQPRVa7i7kfsdK4PgNoi_9rWbcFmXO4bMj2X4gMW3auQwf_1so/s1600/Sa-ending2.png" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Malauradament, fos pel motiu que fos, a l'època era força habitual eliminar coses així, com vam veure amb les <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2022/04/diferencies-regionals-saga-rushing-beat.html" target="_blank">diferències regionals de la saga <i>Rival Turf</i></a>, i comptaven amb què el públic voldria jugar a disparar (o a fotre mastegots en el cas dels <i>beat'em ups</i>) i que la trama no tenia cap importància. El que no sabien era que dècades després encara estaríem jugant a jocs dels 80 i els 90 i tindríem molt més accés a la informació que no pas llavors, a més de diversos graus de frikisme.</p><p style="text-align: justify;">Menys fàcils de mostrar aquí, però us convido a mirar-les a l'article de <a href="https://tcrf.net/Space_Megaforce#Music_Differences" target="_blank">The Cutting Room Floor</a> en què m'he basat, són les diferències <b>sonores i musicals</b> que es van produir. Tot i així, esmentaré que hi ha dues pantalles de la versió occidental que repeteixen temes de pantalles anteriors, mentre que a la japonesa això no passa. Un empobriment que sorprèn perquè, de fet, dona feina, fins que, segons l'esmentada web, descobrim quin podria ser-ne el motiu: el tema té <b>parts que s'assemblen a cançons de New Order</b>, i probablement el van eliminar de les versions no japoneses per estalviar-se merders. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL2gfhkBnk5DbenNB0GhC7RAkG2O15ol_r-R3RWpHqRQUOQEjBb_WB-pJlEDNThTQhQ64njucxb8vTb0s6cOnIlYvp8_WjlzAUlhx70A9XVVJq6qc2giIs2PSENqD66DrKNB7Eah041NHcuEuOHhbkdyUHEdgu2DSBGVaW5lrCG3dOC90Crbe-3ojZ_QM/s533/Screenshot_2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="231" data-original-width="533" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL2gfhkBnk5DbenNB0GhC7RAkG2O15ol_r-R3RWpHqRQUOQEjBb_WB-pJlEDNThTQhQ64njucxb8vTb0s6cOnIlYvp8_WjlzAUlhx70A9XVVJq6qc2giIs2PSENqD66DrKNB7Eah041NHcuEuOHhbkdyUHEdgu2DSBGVaW5lrCG3dOC90Crbe-3ojZ_QM/s320/Screenshot_2.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">També hi havia diferències entre alguns <b>clips de veu </b>amb frases dels enemics finals i <b>noms dels <i>power-ups</i></b>, però potser un altre dels canvis més tràgics és la <b>substitució d'imatges de versions SD dels protagonistes</b> per avions a la pantalla d'opcions després d'un <i>game over </i>i, a la d'opcions generals, per no res. No sorprèn en excés, ja se sap que als americans els encantava donar un to més adult, més homenívol, més <i>edgy</i>, als videojocs que no pas als japonesos, però jo ho trobo una llàstima.</p><p style="text-align: justify;">I vosaltres què en penseu? Quina versió us agrada més? Hi heu jugat, per cert? <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-79572668414066943302024-03-12T19:00:00.001+01:002024-03-12T19:00:00.133+01:00Akira Toriyama i els videojocs<p style="text-align: justify;">La sorprenent i impactant, per prematura, <b>mort del mestre Akira Toriyama</b> l'1 de març, anunciada al públic una setmana després, va causar commoció al món del manga i del còmic en general, i és que milions de persones ens hem criat amb les seves obres encara que últimament hagués adoptat un paper més relaxat.</p><p style="text-align: justify;">La seva influència, però, també va ser important <b>al món dels videojocs</b>, i és per això que també volia dedicar-li un petit i humil homenatge des d'aquest blog, tot repassant els dissenys que va fer per a diversos títols. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00k5xEA8KGwnl2vlIUBNAswV2-pYnxxC-8zuE227UcF5upDCgjxh0350hfk9B_s2WBuV4FNT7uPPwtbizZorOSpR24w2TGoARVrHNA7riZYU59JsWJkLgdXk_2y4ilRCQJm81BWU0pvj0GaDM5EC34C0zcLT_YFap8ieSBcAWrb1sMJGj08NDYgi8m2Q/s400/5264778432_5d90f7bb16_w.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="281" data-original-width="400" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00k5xEA8KGwnl2vlIUBNAswV2-pYnxxC-8zuE227UcF5upDCgjxh0350hfk9B_s2WBuV4FNT7uPPwtbizZorOSpR24w2TGoARVrHNA7riZYU59JsWJkLgdXk_2y4ilRCQJm81BWU0pvj0GaDM5EC34C0zcLT_YFap8ieSBcAWrb1sMJGj08NDYgi8m2Q/s320/5264778432_5d90f7bb16_w.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Com a bon japonès, el mestre no era aliè al <i>boom </i>dels videojocs i, per exemple, <a href="https://www.kanzenshuu.com/translations/daizenshuu-2-akira-toriyama-super-interview/" target="_blank">va reconèixer</a> que jugava força a l'<i>Spartan X</i>, que aquí coneixem com a <i>Kung Fu Master</i>, en versió NES (allà Famicom), i que aquell joc emblemàtic havia estat una influència per a la part de la Torre d'Acer de la saga de la Cinta Vermella de<i> Bola de Drac</i>, que certament té una estructura força de videojoc, d'anar passant pantalles. </p><p style="text-align: justify;">Però l'impacte de la seva obra en els videojocs va ser molt més gran. No parlem només dels <b>títols basats en <i>Bola de Drac</i></b> i en molt menor mesura <i><b>Dr. Slump</b></i>, <i><b>Go Go Ackman!</b></i> o properament <i><b>Sand Land</b></i>, avui no es tracta d'això, sinó de dues coses diferents.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5miFUby2N6c2VdcMJz8WH6rpChDR9_4KbtRoluHLZU-ZtBsrAetSaIfgQC3-CmxNxDGNrG-Rb8LhIemq-HnTyEBO-xjpgc6calY9L1IMgaWfzuN4N9i67e2CrI14ehc4dcyr6bu4wvXEEzvPjkysmsGEJ3vrYVbV3rRuVni_VhP75UTGx1gerH3Xmxxc/s320/sonic2md_21.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="320" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5miFUby2N6c2VdcMJz8WH6rpChDR9_4KbtRoluHLZU-ZtBsrAetSaIfgQC3-CmxNxDGNrG-Rb8LhIemq-HnTyEBO-xjpgc6calY9L1IMgaWfzuN4N9i67e2CrI14ehc4dcyr6bu4wvXEEzvPjkysmsGEJ3vrYVbV3rRuVni_VhP75UTGx1gerH3Xmxxc/s1600/sonic2md_21.gif" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Per una banda, influències tan clares i indiscutibles com en <b>Sonic transformant-se en Super Sonic</b> al <i>Sonic the Hedgehog 2</i> de la Mega Drive, cosa que va passar el 1992, en plena febre per la transformació d'en Goku en superguerrer per primer cop l'any 1991, i hi ha qui diu també que l'emblema de la pantalla de títol del primer joc de la mascota de Sega podria ser un homenatge al de l'<i>opening</i> de <i>Dr. Slump</i>. </p><p style="text-align: justify;">També a la competència, a Nintendo, va tenir influència el mestre Toriyama: en una entrevista, el creador d'en Mario, el llegendari <b>Shigeru Miyamoto</b>, <a href="https://comicbook.com/anime/news/mario-dragon-ball-akira-toriyama-arale/" target="_blank">reconeixia la inspiració</a> per a la forma del cos i la manera de córrer d'en Mario, tot i que certament no és una cosa que es noti fins al <i>Super Mario Bros. 3</i>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA-4zwRqOeBGsuz0bCXcx0TYimJOuo2aerT1KiLcs5GPiIsrz0DDHotMuuncZWyPRPzzSCb82FBTCv6IDPcEalp5oz_hAAL-W5Kwqc-mjREsoIa83-4yePKXLtRWYDkVenSTeAez97BID_dVckd7Nyy7neBLCLRLiwJBss_D3TwLOPt7kPe7bQd_jVA-I/s780/IMG_0135.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="780" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA-4zwRqOeBGsuz0bCXcx0TYimJOuo2aerT1KiLcs5GPiIsrz0DDHotMuuncZWyPRPzzSCb82FBTCv6IDPcEalp5oz_hAAL-W5Kwqc-mjREsoIa83-4yePKXLtRWYDkVenSTeAez97BID_dVckd7Nyy7neBLCLRLiwJBss_D3TwLOPt7kPe7bQd_jVA-I/s320/IMG_0135.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">I segurament n'hi ha més, d'influències, però aquestes són força destacades per la importància de les sagues afectades. </p><p style="text-align: justify;">L'altra manera d'impactar el món dels videojocs que va tenir l'autor, evidentment, i com ja deveu saber, va ser la seva tasca com a <b>dissenyador de personatges</b> (i monstres, i vehicles, i indumentàries, etc.) per a més d'una franquícia.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYmqWWQeA4zcTf0xdySP2QoM_YgNy5DY5zwdkfkPM63KkidYswvMjDS4csXFMe2YOnZZ8_7P4S_J48Asw69JHHYymctxormCAjM-wATPNRA5WxnYeeI-eORV3a4TPf-uyVx4bcT1Qr_1eKnnlJZlPwyCZQRCe9PuNrN7lhBAlFoW8aai4Z0Pf9GUkJuKc/s548/hq720.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="548" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYmqWWQeA4zcTf0xdySP2QoM_YgNy5DY5zwdkfkPM63KkidYswvMjDS4csXFMe2YOnZZ8_7P4S_J48Asw69JHHYymctxormCAjM-wATPNRA5WxnYeeI-eORV3a4TPf-uyVx4bcT1Qr_1eKnnlJZlPwyCZQRCe9PuNrN7lhBAlFoW8aai4Z0Pf9GUkJuKc/s320/hq720.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El més destacat del seu currículum en aquest sector són els dissenys de portada, materials promocionals, personatges i monstres de la saga <i><b>Dragon Quest</b></i> -però no pas cap de les seves adaptacions a manga i anime-, que com ja deveu saber va començar el 1986 i encara belluga, amb múltiples entregues principals i encara més múltiples <i>spin-offs</i>, on també podem contemplar la seva obra.</p><p style="text-align: justify;">De la conversió en gràfics dins dels jocs, sigui en forma de <i>pixel art</i> o dels polígons actuals, no se n'encarregava ell, però sí de tota la part artística sobre la qual treballaven els experts en confeccionar videojocs. Si voleu gaudir de tot el que va dibuixar sobre la llegendària franquícia que va revolucionar els RPG, fa uns anys es va llançar al nostre mercat el llibre d'il·lustracions <i><b>Akira Toriyama Dragon Quest: Ilustraciones</b></i>, que us recomano, i no només perquè en vaig fer la revisió.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYd9SsKRtH2fT663OxYQAc3mssWWLI4StjCSrWqO18Njomj_-3ufdjMqcXcTAV4TvP3Bey47iKq7TK-cijSw9GWm5V4KJ5sthiFzVpQ0Z7ominQ4k747sEqM9kdXmWp8YBQn7y2sjtq6u2GQPpw9kTp4jJr7iOvd4ky-STKZDqk_DJxmW26P0tinfiGpg/s660/ryptol6ewmf91.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="575" data-original-width="660" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYd9SsKRtH2fT663OxYQAc3mssWWLI4StjCSrWqO18Njomj_-3ufdjMqcXcTAV4TvP3Bey47iKq7TK-cijSw9GWm5V4KJ5sthiFzVpQ0Z7ominQ4k747sEqM9kdXmWp8YBQn7y2sjtq6u2GQPpw9kTp4jJr7iOvd4ky-STKZDqk_DJxmW26P0tinfiGpg/s320/ryptol6ewmf91.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Immediatament després, en importància, us citaran el <i><b>Chrono Trigger</b></i>, RPG de 1995 per a la Super Nintendo que va adquirir estatus de culte perquè no va arribar a Europa -sí als Estats Units- ni en aquell primer intent ni quan es va rellançar per a la PlayStation el 1999, però que per fi vam poder tenir per primer cop al Vell Continent en la seva versió per a la Nintendo DS, de 2009, i el 2011 la versió SNES arribava a la Consola Virtual de la Wii. Després, el joc sortia per a mòbils i ordinadors. Per tant, no hi ha excusa per no endinsar-s'hi.<br /></p><p style="text-align: justify;">Sigui com sigui, de tot el material promocional, els dissenys de personatges i monstres i les portades que s'han fet servir en els diferents formats i regions també se'n va encarregar Akira Toriyama. Ho podeu trobar recopilat <a href="https://www.chronocompendium.com/Term/Official_Art.html" target="_blank">aquí</a>. A partir de la versió per a PlayStation, a més, hi ha <b>escenes animades</b> amb uns estàndards de producció propis de l'anime, i no és sorprenent si sabem que se'n van encarregar <b>Bird Studio</b> -productora fundada pel mestre- i <b>Toei Animation</b>, la llegendària companyia que va fer possibles, entre molts altres, animes com <i>Sailor Moon</i>, <i>Mazinger Z</i>, <i>One Piece</i>, <i>Slam Dunk</i> o, és clar, <i>Dr. Slump </i>i <i>Bola de Drac</i>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_sUOyjKAU-0lBCgE0H0sMawP26Fiqrik2U3pxvaudq7MKWctN6MaXyjltDsKgZ0_CeoLw0C6Z_HPkwwvfHrkaevcWfDTGll4o3H0uHbPMYdF74H_kD6CubICNZjpvn4l_gsGtszTMi10amALV3GgbEcpCGFeKyC09VTMIYUnMgrv9QoxTFvf7PqRWvtI/s600/tobal-1-characters.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="600" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_sUOyjKAU-0lBCgE0H0sMawP26Fiqrik2U3pxvaudq7MKWctN6MaXyjltDsKgZ0_CeoLw0C6Z_HPkwwvfHrkaevcWfDTGll4o3H0uHbPMYdF74H_kD6CubICNZjpvn4l_gsGtszTMi10amALV3GgbEcpCGFeKyC09VTMIYUnMgrv9QoxTFvf7PqRWvtI/s320/tobal-1-characters.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Un any després, el 1997, sortia per a la PlayStation el <i><b>Tobal No. 1</b></i>, un videojoc de lluita produït per Square, que s'estrenava en el gènere, i que va tenir molt bona acollida, a més d'una portada amb disseny renderitzat molt pitjor que l'original japonesa, on era indiscutible que el seu responsable era el mestre Toriyama.</p><p style="text-align: justify;">A banda de les tasques habituals de dissenyar la portada original i els materials promocionals, va dibuixar els 11 personatges que hi surten, i tenim també la curiositat que <b>ell mateix</b>, en la forma de robot que feia servir sovint com a autoretrat per aparèixer a les seves pròpies obres, <b>és un personatge secret desbloquejable</b>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsG_iEA64xCUF4P8CwJycMKJ-sXwkFqWDA4xBWGDlR0vMtOHF9VTJ-Odli95fC0aZQBRgWYglbufnFBtHsp4XlgKJjtWHP4uOOkA5FG2cL9u5UcJOFvxhEM-onKqO9KFtHfiQa56LgNKk4UzVytVCfojS3FxK53hHHXxg0dYFZrGQNWah_a2U0d3a0nJY/s650/650_1200.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="389" data-original-width="650" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsG_iEA64xCUF4P8CwJycMKJ-sXwkFqWDA4xBWGDlR0vMtOHF9VTJ-Odli95fC0aZQBRgWYglbufnFBtHsp4XlgKJjtWHP4uOOkA5FG2cL9u5UcJOFvxhEM-onKqO9KFtHfiQa56LgNKk4UzVytVCfojS3FxK53hHHXxg0dYFZrGQNWah_a2U0d3a0nJY/s320/650_1200.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El joc va tenir molt bona acollida, i va sortir, com deia, als Estats Units i Europa també, però potser no és el títol més citat del gènere a la 32 bits de Sony per la ferotge competència que tenia, si bé hi ha força gent que el reivindica.</p><p style="text-align: justify;">El que es va quedar al Japó va ser la seva <b>seqüela</b>, igualment lloada -o encara més, i es diu que espremia la consola gairebé al màxim-, que va tenir el títol de <i><b>Tobal 2</b></i>, va sortir el 1997 i presentava <b>200</b> <b>personatges</b>, tot un rècord en un videojoc de lluita, però ignoro si el mestre els va dibuixar absolutament tots.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy18oL4QZ7Y5GEHccpKSjkTZPQfw02yST_C88WaildlJh8X0kYpxMOCO5oC5ofWluqXhNoeFV2NeRCDQu4bFlO4obDtypQtgnH9Ka4b7SrQ2m71tvWub-kd22OCujIe7Drar7Fqr3e5vMi2UGCvywdZTFXf_ZBgmZCJTTJt9Wm57MPyuYJi13dpi5bagk/s678/Blue_Dragon_Xbox_360%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="678" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy18oL4QZ7Y5GEHccpKSjkTZPQfw02yST_C88WaildlJh8X0kYpxMOCO5oC5ofWluqXhNoeFV2NeRCDQu4bFlO4obDtypQtgnH9Ka4b7SrQ2m71tvWub-kd22OCujIe7Drar7Fqr3e5vMi2UGCvywdZTFXf_ZBgmZCJTTJt9Wm57MPyuYJi13dpi5bagk/s320/Blue_Dragon_Xbox_360%20(Small).jpg" width="227" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tot i que va continuar fent il·lustracions per a l'esmentada <i>Dragon Quest</i>, no seria fins a l'any 2006 que tornaríem a veure'l creant dissenys per a una nova saga, que va arribar en forma d'un altre RPG, aquest cop en exclusiva per a la Xbox 360, amb el nom de <i><b>Blue Dragon</b></i>.</p><p style="text-align: justify;">La franquícia continuaria amb dues entregues més per a la Nintendo DS, <i>Blue Dragon Plus</i> (2008) i <i>Blue Dragon: Awakened Shadow</i> (2009), i tindria una adaptació animada per a la qual també va fer els dissenys de personatges i dracs.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw24vQCeLXeq10iyyEVF6xnQiyjITBU8OMrdlydYqafRqQs3zHZ9Ur9bLUJImgi2ac4xi5HQz0bBVwKWtP4-GBMcqFMgnhFGN8gfQOSjmqSNe9VABO-elSmv9ILr_7hIVYXtCbs9QVlz6xghPdnECDWtlnUCy9-lvSerADGGGoS5t8DrIDHmv-SuzDxbM/s611/android21-dragonballfighterz-artwork-by-akira-toriyama.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="611" data-original-width="290" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw24vQCeLXeq10iyyEVF6xnQiyjITBU8OMrdlydYqafRqQs3zHZ9Ur9bLUJImgi2ac4xi5HQz0bBVwKWtP4-GBMcqFMgnhFGN8gfQOSjmqSNe9VABO-elSmv9ILr_7hIVYXtCbs9QVlz6xghPdnECDWtlnUCy9-lvSerADGGGoS5t8DrIDHmv-SuzDxbM/s320/android21-dragonballfighterz-artwork-by-akira-toriyama.jpg" width="152" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Repassant el llistat d'obres del mestre en l'àmbit dels videojocs trobem que va dissenyar el personatge d'en Beeman 500SS per a l'exclusivament japonès <i><b>Chôsoku henkei Gyrozetter </b></i>(Nintendo 3DS, 2013), i després, el 2018, en tenim un de més important: l'<b>Androide 21</b> per al <i><b>Dragon Ball FighterZ</b></i>, un personatge exclusiu del joc de lluita però que després va esdevenir canònic en aparèixer a la pel·lícula <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2022/09/cinema-bola-de-drac-super-el-superheroi.html" target="_blank"><i>Bola de Drac Super: El superheroi</i></a>, de 2022. </p><p style="text-align: justify;">Per al joc de mòbils <i><b>Dragon Ball Legends</b></i>, de 2019, faria els personatges <b>Shallot</b> i <b>Zahha</b>, mentre que el mateix any sortia un altre títol de celebració de grans franquícies de la <i>Jump</i> anomenat <i><b>Jump Force</b></i>, per al qual va dissenyar alguns personatges originals:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkujwYbFP610WhyGSG7cHzKQNqhRvH9U2L0jcD98jWysG5QvxAjyPmW4ni_Ofu_qkE4Joi87oSl3mohT3I_Rsj7Y5z-yIusRQgv46bKTAxx7nVtBOj3_Tz_YGB0cVBzYAGqOQCFb2LlxYsi_sNXGywbWbCNkpi4UWC7KiS_iF0cAciGlJkzeF7HbaFYyU/s853/jump-force-akira-toriyama%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkujwYbFP610WhyGSG7cHzKQNqhRvH9U2L0jcD98jWysG5QvxAjyPmW4ni_Ofu_qkE4Joi87oSl3mohT3I_Rsj7Y5z-yIusRQgv46bKTAxx7nVtBOj3_Tz_YGB0cVBzYAGqOQCFb2LlxYsi_sNXGywbWbCNkpi4UWC7KiS_iF0cAciGlJkzeF7HbaFYyU/s320/jump-force-akira-toriyama%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Veiem com consta com a supervisor al <i><b>Super Smash Bros. Ultimate</b></i> (2019), de la Switch, s'entén que per l'aparició de personatges de <i>Dragon Quest</i>, i després el tenim al <i><b>Dragon Ball Z Kakarot</b></i> (2020) amb el disseny d'un personatge original, en <b>Bonyû</b>. Segons la Wikipedia, la seva última col·laboració en un videojoc va ser un diorama per crear un nivell del videojoc <i><b>Fantasian </b></i>(Apple Arcade, 2021).</p><p style="text-align: justify;">Com hem pogut veure, la presència del trista i prematurament desaparegut Akira Toriyama al món dels videojocs no és pas testimonial, i no només per les adaptacions a videojoc basades en les seves obres de manga, sinó també per la seva participació directa en la creació d'universos nascuts per a aquest sector. El trobarem a faltar, també, en aquest món.<br /></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-76801592755107291012024-03-05T19:00:00.001+01:002024-03-05T19:00:00.135+01:00Anàlisi: Downtown Special - Kunio-kun no jidaigeki da yo zen'in shūgō!<p style="text-align: justify;">He dit més d'una vegada que soc fan de la saga <b>Kunio-kun</b>, i n'he provat alguns jocs, que comencen a ser uns quants, però que comparats amb el conjunt de la saga són només una petita part. Sigui com sigui, hi tinc certa obsessió i intento seguir-ne el <i>lore</i>, també per poder-me posar amb els dos <i>River City Girls</i> amb coneixement de causa. </p><p style="text-align: justify;">En realitat, aquesta rica saga té <b>moltes contradiccions i elements canònics i no canònics</b>, i els esmentats jocs moderns protagonitzats per dues de les noies que hi surten contradiuen, al seu torn, més coses, però sí que hi ha <b>picades d'ullet</b> constants i m'agradaria arribar-hi havent fet els deures. És per això que vaig jugant a tants jocs com puc d'aquest univers de nínxol, i ara li ha tocat el torn a un títol que he de dir que em feia una mica de mandra, però que ja he acabat i vull repassar.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ-ws1k6_fJemwjgNw0uW3TTSo4B0qFkFIkQDGSlUditzfpmbaujbOgLOyNhhUYT24_EIwmuL_3VnWBim3cartmNhMKhC1X7sPSdz6r45rwp9HdcpBoGLeqgNM7KgbLaTajeUFXf8DOZ7YvBb__U4RXHDbqrFS9wHDqLgYjdqDv0wUPms4c5SL0DjVGIc/s402/Jidaigeki_nes_cover.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="282" data-original-width="402" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ-ws1k6_fJemwjgNw0uW3TTSo4B0qFkFIkQDGSlUditzfpmbaujbOgLOyNhhUYT24_EIwmuL_3VnWBim3cartmNhMKhC1X7sPSdz6r45rwp9HdcpBoGLeqgNM7KgbLaTajeUFXf8DOZ7YvBb__U4RXHDbqrFS9wHDqLgYjdqDv0wUPms4c5SL0DjVGIc/s320/Jidaigeki_nes_cover.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Downtown Special: Kunio-kun no jidakgeki da yo zen'in shûgô! </b></i>és un joc de <b>Technôs Japan</b> per a la Famicom que va sortir originalment el 1991, amb versió per a la Game Boy el 1993 i seqüela per a la Nintendo 3DS el 2015. Les dues entregues portàtils, per cert, es van quedar al Japó.</p><p style="text-align: justify;">El cas és que aquest joc va arribar a Switch, PlayStation 4, Xbox One i PC el 2018 al <i><b>Kunio-kun: The World Classics Collection</b></i>, que recopilava tots els jocs de la saga per a la Famicom, amb les localitzacions occidentals dels jocs que en el seu dia havien sortit als Estats Units i Europa de regal -amb l'excepció del <i><a href="https://retroscroll.cat/2020/nintendo-world-que/" target="_blank">Nintendo World Cup</a></i>, que en versió occidental pertany a Nintendo-. El 2020 sortia fora del Japó dins del <i><b>Double Dragon & Kunio-kun Retro Brawler Bundle</b></i>, on per primera vegada apareixien traduïts a l'anglès tots els títols d'en Kunio per a la NES japonesa, inclosos els que ja havien estat localitzats, tot respectant el guió i els <i>sprites</i> originals.</p><p style="text-align: justify;">Faig aquesta introducció no només per afany divulgador, sinó també perquè trobo important remarcar que el joc que avui ens ocupa ja es pot gaudir en un idioma més amable que el japonès, i és que per la seva naturalesa no esportiva va una mica més enllà d'empescar-se-les per navegar pels menús, atès que és un <b><i>beat'em up</i> amb elements d'RPG</b> on els personatges xerren una mica, i encara que al final es tracta de clavar mastegots i anar amunt i avall, sempre és agradable assabentar-se de la història, així que si adquiriu el recopilatori occidental esmentat, heu de buscar el <i><b>Downtown Special: Kunio-kun's Historical Period Drama!</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b></b></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRPrahXFnbNYZ5oFygNLJYvbfAug8rc01_QrhEOcMlHkMmOWxtNLnV_YIIVCQBHHJF43oHc6-Z2A-moxZptR_Le9p8tDo2195Q_Q-6MgJEs-3se8b9mBFWVNxWgumHKjFmBmaQcRfBPhDKYgQ89m6HvSfMjhDlzoikoMn9wtF2JVqM3J_XGBP3v_LFeHc/s512/kuniokun_150224.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="512" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRPrahXFnbNYZ5oFygNLJYvbfAug8rc01_QrhEOcMlHkMmOWxtNLnV_YIIVCQBHHJF43oHc6-Z2A-moxZptR_Le9p8tDo2195Q_Q-6MgJEs-3se8b9mBFWVNxWgumHKjFmBmaQcRfBPhDKYgQ89m6HvSfMjhDlzoikoMn9wtF2JVqM3J_XGBP3v_LFeHc/s320/kuniokun_150224.jpg" width="320" /></a></b></i></div><p></p><p style="text-align: justify;">Perquè, tal com diu el títol, aquest joc se suposa que és una <b>representació teatral</b> per part de diferents instituts de la ciutat, ambientada a <b>l'època feudal japonesa</b> però que serveix, a aquests adolescents de sang calenta, com a excusa per estomacar-se mútuament segons les rivalitats que arrosseguen d'abans.</p><p style="text-align: justify;">Per dir-ho ràpidament, en termes jugables és un <i><b><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2019/08/analisi-downtown-nekketsu-monogatari.html" target="_blank">River City Ransom</a></b></i> medieval japonès. I així s'hi juga: recorrem diversos escenaris, ens enfrontem als enemics i, quan els hem estabornit tots, ens apareix el seu <b>líder</b>. A la franja inferior de la pantalla van sortint els seus <b>diàlegs</b>, i afortunadament per als que sabem poc japonès i necessitem llegir lentament, la configuració del joc permet <b>ajustar-ne la velocitat</b>. </p><p style="text-align: justify;">Tot i així, es fa servir un japonès antic, cosa que contribueix a dificultar-ne la comprensió si ja de per si anàvem justets. Ara bé, en general <b>no són diàlegs cabdals</b>, perquè es tracta de lluitar i anar avançant. Són coses com ara "busques brega?" o "nosaltres no hem segrestat la noia, deu haver estat aquest altre clan", com a mínim les que jo he entès.<i><b> </b></i><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9Mu4G8iJxIBRj3c1QTRgWz-t5zf51vOncW7sw4EL-sy_A3_lHG7ue8W1bgMgdJPm_Ud1NX5aYTd8KIHAbD8Vp-Aj55zWYg0hPy1ETk3aBbaZPC2RfXKcIxuxB7bmRS0HocwswRW2qZr2XR9st6US5fkjv36mrFdNSOu8GFDj4Ew7RJ1dUKPGYBpi-9B4/s812/kunio-drama-3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="812" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9Mu4G8iJxIBRj3c1QTRgWz-t5zf51vOncW7sw4EL-sy_A3_lHG7ue8W1bgMgdJPm_Ud1NX5aYTd8KIHAbD8Vp-Aj55zWYg0hPy1ETk3aBbaZPC2RfXKcIxuxB7bmRS0HocwswRW2qZr2XR9st6US5fkjv36mrFdNSOu8GFDj4Ew7RJ1dUKPGYBpi-9B4/s320/kunio-drama-3.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">He dit que s'hi juga com al <i>River City Ransom</i>, també conegut com a <i>Street Gangs</i> a Europa, com a <i>Downtown Nekketsu Monogatari</i> en japonès i com a <i>Downtown Nekketsu Story</i> a la versió retraduïda que deia abans. No és pas mentida, però hi ha algunes diferències notables: <b>l'element RPG</b> d'ambdós títols consisteix en uns <b>paràmetres</b> com els que podeu veure a la imatge -que poso en versió anglesa per facilitar-ne la comprensió-, que fan que el nostre personatge es vagi enfortint en diversos aspectes. </p><p style="text-align: justify;">Al <i>RCR</i> augmentaven quan menjàvem i bevíem productes que compràvem a les botigues, mentre que aquí van pujant <b>a mesura que derrotem enemics</b>, però amb la interessant particularitat que podem <b>distribuir </b>amb quin percentatge ho farà cada paràmetre, segons uns punts que tindrem per repartir. Per exemple, podem fer que el que més ens pugi sigui la força del puny, la velocitat o la defensa, o bé optar per repartir-ho tot de manera equilibrada (la meva aproximació, que soc un ensopit). </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb5-nsBX0qQxw-c-CmZPaszysROOnnPAN_AuTHIz89HDqY9urxvgg_FRLjxHVyLERB1pCXLsMF7W_n3xV6OMTku7OHB1gxgdBSEGoUa3UuVve4VOAqaQToUh8TJ3UR735q7wSx35x3nl2zExoP-VcW7QsHNJ0IM3QKWgfQuT442oP7zPDzcQuLTufx-jk/s1219/Jidaigeki_nes_shop.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1219" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb5-nsBX0qQxw-c-CmZPaszysROOnnPAN_AuTHIz89HDqY9urxvgg_FRLjxHVyLERB1pCXLsMF7W_n3xV6OMTku7OHB1gxgdBSEGoUa3UuVve4VOAqaQToUh8TJ3UR735q7wSx35x3nl2zExoP-VcW7QsHNJ0IM3QKWgfQuT442oP7zPDzcQuLTufx-jk/s320/Jidaigeki_nes_shop.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Això no vol dir que al <i>Jidaigeki</i> no hi hagi botigues per gastar-nos-hi els diners que aconseguim en derrotar enemics. I tant, que n'hi ha. Moltes. Algunes, fins i tot, de secretes. Allà hi podrem adquirir <b>medicaments i menjar</b> per guarir-nos o recuperar resistència -surt més barat, però, pagar 100 monedes per dormir en una fonda i recuperar-nos al màxim-, <b>roba i accessoris</b> que sí que ens milloraran els paràmetres (però, com al <i>River City Ransom</i>, el seu efecte no el sabrem abans de comprar-los, si bé podem suposar que com més cars, millor la pujada), <b>tècniques de lluita</b> i també hi ha <b>cases d'apostes</b> per arriscar-nos a multiplicar o perdre els nostres diners de manera ràpida.</p><p style="text-align: justify;">Aquí sí que he agraït tenir coneixements de japonès per poder navegar pels menús, però bé, jugant a la versió localitzada no cal ni pensar-hi. Tot plegat, doncs, és <b>terreny familiar </b>per al jugador que coneix la saga, malgrat les diferències. Una de força important, també, és que sempre ens acompanyarà un <b>aliat</b>, que pot ser controlat per un segon jugador <b>o per la pròpia màquina</b>. En el segon cas, com a jugador solitari que soc em va anar molt bé tenir un ajudant, i a més se li pot <b>marcar una estratègia</b> a la configuració, amb coses com ser més o menys proactiu, fer servir armes o no, atacar el rival que estigui més fumut, o el mateix que tu, o un de diferent, etc. Molt ben trobat. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGJhHEYzmozWvoLMpzTYom1E2n584wG3KMu6lrT_3Ka7ufCqDflXwAG-rg9VlvhxtJe2nFkBZDzlse6p3AASdAco02zOTfWSPmzxS8QGWO8aW6bgE3kgoFqnipFarKVDaukA_GU9tcTgcPs3yxSkk3OKusRs1R32GQaf__TdMtfwx4WnxwvLbMhEyF1Pg/s576/apps.1904.14257954423292367.4a4c79a5-97c8-4ddb-ac67-9a7b9615bc79.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="506" data-original-width="576" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGJhHEYzmozWvoLMpzTYom1E2n584wG3KMu6lrT_3Ka7ufCqDflXwAG-rg9VlvhxtJe2nFkBZDzlse6p3AASdAco02zOTfWSPmzxS8QGWO8aW6bgE3kgoFqnipFarKVDaukA_GU9tcTgcPs3yxSkk3OKusRs1R32GQaf__TdMtfwx4WnxwvLbMhEyF1Pg/s320/apps.1904.14257954423292367.4a4c79a5-97c8-4ddb-ac67-9a7b9615bc79.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Si bé, per gustos personals, l'ambientació m'agrada una mica menys que la del <i>Downtown Nekketsu Monogatari </i>-i en dic el nom japonès perquè prefereixo el rotllo dels instituts japonesos que el localitzat estatunidenc-, el meu principal problema amb aquest joc és la<b> repetició de situacions</b>, que ja passava a l'esmentat joc, però em fa la sensació que no tant. </p><p style="text-align: justify;">M'explico: com a novetat, hi ha un <b>mapa</b> on veiem els noms dels pobles i uns ninotets que representen els líders dels clans que hem de derrotar, i això està molt bé, perquè ja sabem més o menys cap a on ens dirigim quan sortim de les 2 o 3 pantalles d'amplada que solen tenir els pobles i podem anar expressament a <b>buscar-los</b> -coincidint en el mateix punt del mapa, com si fossin els <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2011/05/el-personatge-els-hammer-brothers.html" target="_blank">germans Martell</a> del <i>Super Mario Bros. 3</i>- o <b>evitar-los i explorar </b>el territori amb més calma, tot gaudint de la diversitat d'escenaris.</p><p style="text-align: justify;">El que passa és que, al capdavall, tot i que anem aprenent tècniques i els enemics no es comportin exactament igual que els dels altres clans, al final tot és avançar, derrotar uns quants esbirros, lluitar contra el seu cap -que en el seu discurs final ens pot oferir <b>unir-se a nosaltres</b> i, si diem que sí, serà un dels nostres possibles aliats, entre els quals podem triar dins la zona inicial- i buscar el següent. I n'hi ha un de concret que, per algun motiu, es repeteix molt quan ens acostem al final de la història, i això que no és l'enemic final. Aneu amb compte, però, si esteu lluitant contra algú i <b>sense voler sortiu </b>de la pantalla, perquè en tornar-hi haureu de començar a lluitar contra aquell clan des de zero.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMDlixA6VVbWL0izJYi3Bg46i730bIMeyhASkDJ_BQuT83XqN0cm8kAo864JS6X4BB-xXeXB9lg9W9gcL3NQJq4oS7vFtKmfP3FGdpxGASRB6VKewXU49TFbvVG3ie8sthgvPmpdRrlcSUh0BMIjYhAaxAYHDhaZdSi6U_xAOXH2_vfi2_cxLXEcWUBQ/s256/20180116001937.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="256" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMDlixA6VVbWL0izJYi3Bg46i730bIMeyhASkDJ_BQuT83XqN0cm8kAo864JS6X4BB-xXeXB9lg9W9gcL3NQJq4oS7vFtKmfP3FGdpxGASRB6VKewXU49TFbvVG3ie8sthgvPmpdRrlcSUh0BMIjYhAaxAYHDhaZdSi6U_xAOXH2_vfi2_cxLXEcWUBQ/s1600/20180116001937.gif" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tot i així, el joc és tan<b> divertit </b>com podríem esperar si coneixem aquests personatges -que aquí, per cert, i per afegir confusió al <i>lore</i>, tenen noms lleugerament modificats per donar-los un aire més arcaic, com en Kunio, que ara és en Kunimasa-, amb les <b>ganyotes de dolor</b> quan reben cops, cossos estesos quan reben uns quants cops, corredisses, salts, atacs amb les armes més inversemblants, etc. </p><p style="text-align: justify;">A més, aquest cop podem veure <b>numerets</b> flotant que indiquen el dany que provoquem o ens provoquen, i tenim <b>una barra d'energia i una de resistència</b> amb les quals podem calcular riscos. Si morim, tornarem a la zona inicial, i perdrem només part dels diners, però no el progrés. Si mor el nostre aliat, automàticament, quan sortim d'aquella pantalla, se'ns unirà un suplent. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiowjc2nvoyWEikOlCXrKbMcumGzB4KPZa-15R2twJdRVagIgn5OI-5arNHdeqiaFhSgA2kjuTPDq1TF_VhzQgqgLx_b3bI7yp7s0WqFVTRHp1im6uXUQIjrfax-0eMUb2jhF_TUhchvuaMVchqT1AcWofLSLbIOG_UZfd8SjOW9nl_E9IycRfmL6jhvgU/s546/apps.59423.14257954423292367.4a4c79a5-97c8-4ddb-ac67-9a7b9615bc79%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="546" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiowjc2nvoyWEikOlCXrKbMcumGzB4KPZa-15R2twJdRVagIgn5OI-5arNHdeqiaFhSgA2kjuTPDq1TF_VhzQgqgLx_b3bI7yp7s0WqFVTRHp1im6uXUQIjrfax-0eMUb2jhF_TUhchvuaMVchqT1AcWofLSLbIOG_UZfd8SjOW9nl_E9IycRfmL6jhvgU/s320/apps.59423.14257954423292367.4a4c79a5-97c8-4ddb-ac67-9a7b9615bc79%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Gràficament té <b>força detall</b> tenint en compte el sistema per al qual es va dissenyar i l'estil gràfic de la saga, i els escenaris són prou variats, amb una menció especial als que contenen rius i salts d'aigua. Si us agraden les pel·lis (o els còmics, o l'anime) de samurais, hi reconeixereu tòpics del gènere.</p><p style="text-align: justify;">No és, per cert, un joc <b>gaire difícil</b>. No cal que ens pugin gaire els paràmetres per avançar sense problemes, un cop veiem quines tàctiques van millor per derrotar els enemics, i les veurem ràpidament, com per exemple aprofitar quan són a terra per continuar clavant-los cops, cosa que els sol eliminar ben de pressa. Al <i>River City Ransom</i> sí que és més important anar ben preparat per no perdre i haver de repetir combats, però aquí rarament serà per això que haguem de fer-ho, sinó pels motius que he descrit més amunt.<br /></p><p style="text-align: justify;">Si sentiu curiositat per en Kunio-kun i les seves esbojarrades aventures, deixeu de banda la mandra que jo sentia tot i estimar la saga i proveu el joc, que<b> val força la pena</b>. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-48835463044432439672024-02-28T19:00:00.002+01:002024-02-28T19:00:00.129+01:00Els pitjors: Wild Woody<div><p style="text-align: justify;">M'encanta descobrir videojocs per casualitat, i encara més si em permeten revifar una secció que feia molt de temps que no tocava perquè, senzillament, se m'havien acabat les idees sobre jocs candidats per portar-hi. </p><p style="text-align: justify;">Ha hagut de ser un <i>post</i> a X sobre portades o il·lustracions de videojocs el que em fes coneixedor de l'existència d'aquest joc i, en investigar-lo una mica, he descobert que està considerat un dels pitjors del seu sistema, cosa que per a mi, encara que no hi acabi jugant mai -ja ho veurem-, em fa il·lusió perquè així en puc parlar aquí. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbZyKkueja46kgaozyB7ypYfnELYMYxE6O17qyT6B1kWu_LPDxTAo5SE8q_2QX3aEGe1OxHjF5HxMt8-A30teWnSXvXPH1FJXeoTGbOMjwV7m0DLyN4OnS7flnJ1HT8uTZMP6ksGlcpfgALu3FSeNmSLXgqVwyzb44ajxxTNyuiPl8vhNf0LxxxJMRSLQ/s677/segacd_wildwoody%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="677" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbZyKkueja46kgaozyB7ypYfnELYMYxE6O17qyT6B1kWu_LPDxTAo5SE8q_2QX3aEGe1OxHjF5HxMt8-A30teWnSXvXPH1FJXeoTGbOMjwV7m0DLyN4OnS7flnJ1HT8uTZMP6ksGlcpfgALu3FSeNmSLXgqVwyzb44ajxxTNyuiPl8vhNf0LxxxJMRSLQ/s320/segacd_wildwoody%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="227" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Wild Woody </b></i>és el nom d'aquest videojoc de 1995 que Sega va desenvolupar internament a través del <b>Sega Multimedia Studio</b> i que va distribuir ella mateixa, però que atès el moment en què es trobava el sistema per al qual es va fer, el Mega-CD, ja ens podem imaginar per què no és gaire conegut. De fet, només va sortir als Estats Units i al Brasil, i l'estudi en si <b>es va dissoldre</b> abans que el joc sortís al mercat.</p><p style="text-align: justify;">Però de què va, aquest enèsim plataformes amb personatge antropomòrfic -no animal, en aquest cas- tan típic dels anys 90? Doncs hi controlem un llapis amb ulls, boca i extremitats que vol recuperar els <b>trossos del tòtem</b> que li ha donat la vida, i per fer-ho lluita contra enemics saltant-los a sobre i <b>esborrant-los </b>amb la goma que té a la part inferior. </p><p style="text-align: justify;">A més, va reunint esbossos amb els quals aprèn a <b>fer dibuixo</b>s d'éssers que l'ajuden en la seva missió, i quan n'ha dibuixat tres queda massa curt per continuar dibuixant i ha de tornar a créixer col·leccionant llapis. Tot molt intel·ligent i ben trobat, val a dir.<br /></p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/EkTC335FEz0?si=sEZBWTeC8nYOfRCC" title="YouTube video player" width="497"></iframe><p style="text-align: justify;">Com podem veure al vídeo si li dediquem un parell de minuts, sembla el clàssic plataformes de l'època que va passar desapercebut perquè senzillament hi havia massa videojocs del gènere i calia alguna cosa especial per destacar-hi, però malauradament per als seus creadors, l'originalitat del concepte i les escenes <b>prerenderitzades</b> entre pantalles no van salvar el joc d'anar de pet a les <b>liquidacions</b> de les botigues.</p><p style="text-align: justify;">L'esmentat estudi va ser creat per Sega per afrontar el repte de la revolució multimèdia del format CD, i va arribar a desenvolupar només un altre joc, abans d'aquest, que era el <i>Jurassic Park</i>. El 1995 es va dividir en dos grups, un dels quals es dedicaria a la Saturn -amb un sol joc que no va veure la llum- i l'altre al que ells anomenaven <b>"el cant del cigne" del Mega-CD</b>, i ja esperaven que es vengués per quatre duros gairebé des de la seva sortida, tenint en compte l'any que era i com estava el panorama de la indústria en general i de Sega en particular.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGsEPy5GKQDXR3aifS-5N3tO5VNLekCLcq_RzeqkryXaeNKp63LTgC54xVkdYqvbvZZ19qzX3RgeOrS0nMYSvZPqwowqZ1xWWcw2otHF592V2BVtxUeY7Ifsq5zt_8Fj901Ke3cG136L2i-RcCe3lBxxlmrc1HfgRh9wCws4hNFUYpLSN_WZCVZcLmFdA/s320/16286795-wild-woody-sega-cd-boss-fight.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="320" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGsEPy5GKQDXR3aifS-5N3tO5VNLekCLcq_RzeqkryXaeNKp63LTgC54xVkdYqvbvZZ19qzX3RgeOrS0nMYSvZPqwowqZ1xWWcw2otHF592V2BVtxUeY7Ifsq5zt_8Fj901Ke3cG136L2i-RcCe3lBxxlmrc1HfgRh9wCws4hNFUYpLSN_WZCVZcLmFdA/s1600/16286795-wild-woody-sega-cd-boss-fight.png" width="320" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Però no estem parlant d'un joc de culte que va tenir mala sort, perquè l'acollida que va tenir va ser <b>terrible</b> i, de cant del cigne, més aviat poc: se'n van criticar <b>els controls</b> -certament, la mecànica d'esborrar els enemics sembla poc àgil- especialment en els salts, que feien que fos molt <b>fàcil rebre cops</b> dels enemics i, per tant, el joc esdevenia molt més difícil del que estava previst. </div><p></p><p style="text-align: justify;">Això, en un plataformes, és mortal, i si ja de per si el van considerar molt estàndard per al seu gènere -com deia més amunt, el gran mal de molts plataformes noranters-, no hi havia res a fer. Per acabar-ho d'adobar, se li va criticar fins i tot el <b>nom</b>, que en anglès es pot interpretar com "erecció salvatge". S'ha de ser malpensat, això sí, però que hi hagi un truc per que el disseny d'una sirena mostri els pits sense petxines col·locades estratègicament no hi ajuda. <b>Només se'n va salvar l'animada música</b>.<br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-83016542575115422722024-02-22T19:00:00.001+01:002024-02-22T19:00:00.244+01:00Sèries: 16bit Sensation - Another Layer<p style="text-align: justify;">Potser us estranya veure aquí, i no al meu altre blog, <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/" target="_blank">Cementiri de Pneumàtics</a>, una ressenya sobre una sèrie. No m'he equivocat pas, no. Igual que va passar fa temps amb <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2019/03/series-hi-score-girl.html" target="_blank"><i>Hi-Score Girl</i></a>, en parlo aquí perquè està íntimament relacionada amb els videojocs i penso, per tant, que és més adequat.</p><p style="text-align: justify;">Es tracta d'una sèrie que vaig descobrir a Twitter, actual X, gràcies a que la va esmentar la companya Rokuso, i és que hi va detectar un seguit de referències obscures que van fer les seves delícies, la vaig voler provar i ens trobem aquí, amb la seva primera temporada acabada que passaré a comentar.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEEiHm0btWA8R1MFZ52RcpzhOwbrM0ogKTlnU_MvZOP-nmqVLRQS8xe-geLabkVzfi19INiIIzNHYeKzCrnX1fDM8WWh5zMoBCQ_0F-NYl8gHF-ZRtf6n-SaXjcnWULwx_SV2bxbKLfrusudRuQ_7EvhAOxrUxfOVoSCSkRC-5D0T9xbWvma8Gq-Um5Cc/s720/af807e6cdd4a2be174a4530cbc6cf24d%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEEiHm0btWA8R1MFZ52RcpzhOwbrM0ogKTlnU_MvZOP-nmqVLRQS8xe-geLabkVzfi19INiIIzNHYeKzCrnX1fDM8WWh5zMoBCQ_0F-NYl8gHF-ZRtf6n-SaXjcnWULwx_SV2bxbKLfrusudRuQ_7EvhAOxrUxfOVoSCSkRC-5D0T9xbWvma8Gq-Um5Cc/s320/af807e6cdd4a2be174a4530cbc6cf24d%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="213" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><b><i>16bit Sensation: Another Layer </i></b>és un manga dibuixat per <b>Tamiki Wakaki</b> sobre un concepte d'ell mateix, <b>Misato Mutsumi</b> i <b>Tatsuki Amazuyu</b> que té un curiós origen: va començar com a còmic <i>dôjinshi</i> (autopublicat) al saló japonès dedicat a aquesta mena de còmics, el <b>Comiket</b> (Comic Market) al desembre de 2016, i l'editorial <b>Kadokawa </b>l'ha recopilat i publicat professionalment en, de moment, <b>2 volums</b> recopilatoris.</p><p style="text-align: justify;">El cas és que entre octubre i desembre de 2023 se'n va emetre una versió animada de <b>13 episodis</b>, que és com jo he seguit la història.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7TnZ-BaEquO271UcxNmsYn0-ONa6skpKNhXO8MhGm9HKrm4UrodjCmShDI-mXWZEUQ5uvFWyy7M20AJ-igZncjTPc2ogxk9JV0W-ajc1T3ykZ-QOyOev4P-T8_HMuWDscaqKCAvfE8zp9y3JvOS6PqiDwEB4XdJIBA6HOhDPSY3XOoyBF1zEFIuLLfzY/s854/1697970251-89504%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="854" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7TnZ-BaEquO271UcxNmsYn0-ONa6skpKNhXO8MhGm9HKrm4UrodjCmShDI-mXWZEUQ5uvFWyy7M20AJ-igZncjTPc2ogxk9JV0W-ajc1T3ykZ-QOyOev4P-T8_HMuWDscaqKCAvfE8zp9y3JvOS6PqiDwEB4XdJIBA6HOhDPSY3XOoyBF1zEFIuLLfzY/s320/1697970251-89504%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En el que és una premissa força absurda dins del ja molt emprat gènere <i><b>isekai </b></i>(en què els protagonistes són traslladats a una dimensió, una època o un món que no són els seus), la protagonista d'aquesta història, la <b>Konoha</b>, és dissenyadora de videojocs i treballa en una empresa on li toca fer tasques molt avorrides.</p><p style="text-align: justify;">Fan dels videojocs <i><b>bishôjo </b></i>(aquells en què interactuem amb noies atractives, tipus <i>Tokimeki Memorial</i>), ara pràcticament desapareguts, li cauen a les mans uns quants títols antics del gènere i, en obrir-ne un, <b>es trasllada a l'any 1992</b>. Allà, dins del seu estimat districte d'Akihabara de Tòquio, coneix els membres d'una companyia desenvolupadora de videojocs, <b>Alcohol Soft</b>, que precisament fa títols del gènere que a ella li agrada.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Qn8ODOi9i9Vj7w6vxW7jtNdC8y-hfx3sCmFNKU7yl3fshAUzE1JdDxyKG-hmLog_ENU_Ag_wIZnvHblWzhmlYC2ooyYicpv_sq9U8bTIADqW3II34aOUu5NO7yW6kCpnTMb0Mtns0CeClFHl2DNxegDp3myyzgGr43I5imxy_fKm7wPZHIKrEvinc_s/s853/552518078208%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Qn8ODOi9i9Vj7w6vxW7jtNdC8y-hfx3sCmFNKU7yl3fshAUzE1JdDxyKG-hmLog_ENU_Ag_wIZnvHblWzhmlYC2ooyYicpv_sq9U8bTIADqW3II34aOUu5NO7yW6kCpnTMb0Mtns0CeClFHl2DNxegDp3myyzgGr43I5imxy_fKm7wPZHIKrEvinc_s/s320/552518078208%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Malgrat l'inconvenient de trobar-se més de 30 anys enrere respecte a la seva època, la Konoha viu, de fet, <b>un somni fet realitat</b>, i entra a treballar a l'empresa per tal d'ajudar amb els seus coneixements del futur, però hi ha un problema: està acostumada a treballar amb una tecnologia que encara no existeix, el 1992, i a més el programador de l'empresa, en <b>Mamoru</b>, és un malalt del <b>PC-98 </b>de NEC, màquina que en aquell moment ja comença a quedar obsoleta, però que ell es resisteix a substituir.</p><p style="text-align: justify;">Com ja deveu haver vist, ens trobem un seguit de referències força més <b>de nínxol </b>que no pas les de l'esmentada <i>Hi-Score Girl</i>, amb la qual inicialment és inevitable comparar aquesta sèrie, però que aviat veiem que<b> no tenen gairebé res a veure</b>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIyjhzQP2OYMaf0aHEllWNn9qAdnmwTC3E0kgbCj41l4JSEmyoAEvVNo1zNy4i0STiPtR4mb37lKAVnHqg9OLuXekoYBclieO-BG2OEyAzWX_naD-CSh5iESUdAZJDYyz5QgjWk7RNyINXg69a47sSI5H5P6xfWROf5SGcuePObfsqseyE1l0YeUbwZQw/s854/1704130536-phpxVLC68%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="854" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIyjhzQP2OYMaf0aHEllWNn9qAdnmwTC3E0kgbCj41l4JSEmyoAEvVNo1zNy4i0STiPtR4mb37lKAVnHqg9OLuXekoYBclieO-BG2OEyAzWX_naD-CSh5iESUdAZJDYyz5QgjWk7RNyINXg69a47sSI5H5P6xfWROf5SGcuePObfsqseyE1l0YeUbwZQw/s320/1704130536-phpxVLC68%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Per acabar-ho d'adobar, l'activitat dels personatges tampoc sembla especialment atractiva per al públic general, segurament més interessat en els videojocs que en el <b>procés de creació </b>d'aquests, i és per això que dubto que acabem veient mai aquesta sèrie a Netflix -en realitat la té Crunchyroll-, però si li donem una oportunitat segurament ens atraparà i la voldrem acabar de veure. Al capdavall, no és tan llarga.</p><p style="text-align: justify;"><i>16bit Sensation</i>, això sí, no és un simple reguitzell de referències frikis, i en realitat, quan s'acosta al final, adopta un to <b>filosòfic</b> que reflexiona sobre la <b>creativitat humana</b> i els problemes de la irrupció de la <b>intel·ligència artificial</b>, un debat força de moda actualment i que, suposant que aparegués al còmic original, demostra que els seus autors van anticipar la qüestió amb molt d'encert.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdYHOOARK3YSctgM4sym4kL0fXUSc6P_2cjPox3PUUsbnBtNNBm3YeaZx_55ajh-JdBWGDQEtvWb5ZnTexGYl4OA_imGfsQMUeyOPmSq1JilnZG2PJREMX1c3H4Y3YLZzCPA0oGHaO67-_IoOfkdG7gNeTjNPrq8d5xrsVX5vQ4OEBLWiRFV2mTnylfSo/s853/uqroIMy%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdYHOOARK3YSctgM4sym4kL0fXUSc6P_2cjPox3PUUsbnBtNNBm3YeaZx_55ajh-JdBWGDQEtvWb5ZnTexGYl4OA_imGfsQMUeyOPmSq1JilnZG2PJREMX1c3H4Y3YLZzCPA0oGHaO67-_IoOfkdG7gNeTjNPrq8d5xrsVX5vQ4OEBLWiRFV2mTnylfSo/s320/uqroIMy%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Al final, la sèrie presenta una protagonista<b> adorable</b> tot i que tremendament ingènua i somiatruites, en contraposició a un personatge masculí que és un geni esquerp, i un grapat de secundaris en els quals tampoc s'aprofundeix gaire, però que traspuen un <b>bon rotllo</b> que permet a la Konoha sentir-se de debò com a casa, malgrat estar desplaçada temporalment.</p><p style="text-align: justify;">No li busquem la versemblança, però. La sèrie ni tan sols pretén reflectir unes lògiques gaire treballades que expliquin els viatges en el temps i les repercussions dels salts que la Konoha fa voluntària o involuntàriament. Hem d'acceptar aquest element com part de la gràcia de <i>16bit Sensation</i>, que no està clar si tindrà segona temporada, però en cas que sí, caldrà que tinguem paciència.<br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-8265901586726431892024-02-15T19:00:00.014+01:002024-02-16T11:58:33.161+01:0015è aniversari de 3 Botons i START<div style="text-align: justify;">Un any més, encara que sembli mentida, el blog arriba a l'aniversari amb plena salut, amb la periodicitat intacta des de fa anys i amb la incertesa, per part del seu propi autor, de si la cosa durarà gaire més, però com dic sempre, mentre en tingui ganes aniré trobant -esgarrapant- moments per satisfer la curiositat de la trentena de persones de mitjana -m'estic inventant això, pot ser que la mitjana en siguin 20- que llegeix regularment les meves entrades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZE_9tVFruAlDEg5HBaN0udyCUKoMghBvkdGFtYQt7yKluCrG5tO3Bu6teMeNiAAUhu7EWPAnDHudNzcadQHnFLLdQcjglmeVCkKOql7V0Ogj-BeoX11L4ZEkUuaMEzt9q5noBQdHHFNh4SrE1e8krxTvGAjRDCF4k90q-8wKK8AfNtnWV7iYjJFCbHlo/s686/312413704_479624600858651_1931293312279080127_n.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="686" data-original-width="686" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZE_9tVFruAlDEg5HBaN0udyCUKoMghBvkdGFtYQt7yKluCrG5tO3Bu6teMeNiAAUhu7EWPAnDHudNzcadQHnFLLdQcjglmeVCkKOql7V0Ogj-BeoX11L4ZEkUuaMEzt9q5noBQdHHFNh4SrE1e8krxTvGAjRDCF4k90q-8wKK8AfNtnWV7iYjJFCbHlo/s320/312413704_479624600858651_1931293312279080127_n.png" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">3 Botons i START fa, avui, <b>15 anys</b>, i com cada any he estat pensant la manera de celebrar-ho, que acaba sent un llistat personal d'algun tema relacionat amb els videojocs. Doncs bé, el tema ja està decidit i el presento a continuació: <b>els meus 15 arcades preferits</b>.<br /></p><div style="text-align: justify;">Jo,
que de petit no tenia costum d'anar-hi -mancança que amb els anys he
lamentat, perquè en retrospectiva ho veig molt atractiu, encara que no
tant la naturalesa escurabutxaques del sistema-, en realitat no
parlaré de recreatives a les quals vaig jugar a la infantesa i l'adolescència, sinó d'aquelles que amb
els anys, i amb els mitjans actuals que ens permeten gaudir d'aquelles
versions des de casa, <b>m'han captivat més</b>, tant si hi he jugat molt com si no. Naturalment, molts títols de
recreativa van tenir conversions per a consoles, però avui em centro en
les encarnacions arcade, de les quals he pogut gaudir emulades en
sistemes més moderns. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivrOreztI2UaI4HztIovZGdmW1SrcJdzg5CSS-bWBANpaTw8dwKqbFJiDuFjZO4cGbdkKl37GKPK9YbD_hx8gdnpVvWVshAmjIgCFj0ZTzo6_3Z8sQdzJGVFmANwsl225ufbYLuUElyLwtgRbFPuOJguM5hT_CRn_DF-teBMYGBZz8ZbJK6g5oM2i7DbU/s1024/35492-Street_Fighter_II_-_The_World_Warrior_Japan-1459171182.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivrOreztI2UaI4HztIovZGdmW1SrcJdzg5CSS-bWBANpaTw8dwKqbFJiDuFjZO4cGbdkKl37GKPK9YbD_hx8gdnpVvWVshAmjIgCFj0ZTzo6_3Z8sQdzJGVFmANwsl225ufbYLuUElyLwtgRbFPuOJguM5hT_CRn_DF-teBMYGBZz8ZbJK6g5oM2i7DbU/s320/35492-Street_Fighter_II_-_The_World_Warrior_Japan-1459171182.jpg" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />No hi ha cap ordre en particular, però vull començar la llista amb l'<i><b>Street Fighter II: The World Warrior</b></i>. Ho he explicat molts cops, però imagineu-vos un nano que, com deia més amunt, no tenia costum d'anar a jugar a recreatives. Però gens. Tinc records vagues de mirar durant un parell de minuts nois més grans, o adults fets i drets, jugant a jocs que ni recordo en màquines de bars. Tampoc m'importava, ja tenia el meu MSX i la meva Game Boy.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Era conscient de l'existència dels videojocs arcade i semblaven xul·los, tenien molt bons gràfics i es veien divertits, però <b>el bot que em va fer el cor </b>en veure una màquina, al bar del costat de cals meus avis, quan tenia 9 o 10 anys, amb una mena de Goku de cabells estranys que lluitava contra un karateka, i aquella combinació d'imatges i sons, incloent-hi els cops als botons per part de la persona que hi estava jugant... va deixar <b>una empremta inesborrable</b> en mi. No vaig començar a anar als salons arcade, tampoc, però si en alguna banda em trobava aquest joc normalment hi ficava alguna moneda per arribar, a tot estirar, al tercer combat. Ara ha estat superat per les seves actualitzacions, però encara de tant en tant m'agrada jugar a aquesta versió que ho va començar tot, amb el permís de la seva molt inferior primera part. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2YyLmm0WWlIvCGeILf7TgJfpZOo4k_KthNU_IjYGbVj2e2iJRHwfePaxm4aSKOVpqG0wBDApQkl7O2_YNdJEhOr6z2u_WikbBWYCj0UOfHQRci89MX2szT834avlAsdNS42vQxw5Tx50QKzPLT1JWwUb_t9pj-SsyQR9U9WFy2t5LZINkFctIgr7n60c/s607/WindJammers_SS_1%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="607" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2YyLmm0WWlIvCGeILf7TgJfpZOo4k_KthNU_IjYGbVj2e2iJRHwfePaxm4aSKOVpqG0wBDApQkl7O2_YNdJEhOr6z2u_WikbBWYCj0UOfHQRci89MX2szT834avlAsdNS42vQxw5Tx50QKzPLT1JWwUb_t9pj-SsyQR9U9WFy2t5LZINkFctIgr7n60c/s320/WindJammers_SS_1%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div></div><div></div><div></div><div><p style="text-align: justify;">Es diu que la fascinació amb el <i><b>Windjammers</b></i> és una cosa nascuda, en realitat, en temps recents, que a l'època no hi jugava tanta gent, i que la febre per aquest joc va venir de l'esfera competitiva francesa. No ho sé, jo no en vaig veure mai cap en estat salvatge, i fins a RetroBarcelona no l'havia tocat en moble arcade, però des que en vaig descobrir l'existència, fa molts anys, en emulació, i de seguida que vaig aconseguir que em funcionés al MAME, el vaig voler provar i me'n vaig enamorar.</p><p style="text-align: justify;">No en soc cap expert, tampoc li he dedicat tantes hores, però és un concepte indiscutiblement addictiu que barreja el <i>Pong</i> amb <i>inputs</i> dels videojocs de lluita, i el resultat és, per a mi, una meravella.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF3TNqsdM_dzLaGbG_gHOKq1mOdv4LMWs_Dt58t8UF1ET-qr2wm6sj14l5u1MmiJ09w2Bi9MLTRW7wC9In1xue21Y4vbGRMrCRVNlkBMe-My8cOjoDSfXeLz4yI2OYUqPJDUK8gHIYnp2xygyfkPuIQBuUegJUhgn41cvWYkhpCVsI4Tk1fXzgcAgc0-s/s600/outrun.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF3TNqsdM_dzLaGbG_gHOKq1mOdv4LMWs_Dt58t8UF1ET-qr2wm6sj14l5u1MmiJ09w2Bi9MLTRW7wC9In1xue21Y4vbGRMrCRVNlkBMe-My8cOjoDSfXeLz4yI2OYUqPJDUK8gHIYnp2xygyfkPuIQBuUegJUhgn41cvWYkhpCVsI4Tk1fXzgcAgc0-s/s320/outrun.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Un altre que no vaig tocar fins a RetroBarcelona en moble original, i en aquest cas parlo de l'última edició de l'esdeveniment, on hi havia el llegendari moble amb seient que em va demostrar que en la seva forma original soc un autèntic patata, és l'<i><b>Out Run</b></i>. </p><p style="text-align: justify;">Al llarg dels anys hi he jugat en diverses versions, començant per la nefasta de l'MSX que devia ser una conversió de l'Spectrum, però sobretot hi he jugat a la Nintendo 3DS i la Switch, on hi ha les versions disponibles actualment més properes a l'original, encara que aquí i allà hi hagi retocs d'<i>sprites</i> per qüestions de llicències. No soc bo, només me l'he passat en Mega Drive i Master System, però m'encanta intentar-ho un cop rere l'altre. Al capdavall, es tracta de conduir, no de guanyar. Em serveix com a excusa. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp1ds4lJQ4WEj8EwBIPkM2wlAtJBNBnV618-rm7ufzBjkF2RkHUXQpMNO-kKweq7a-4f6I6F3BnZnpdA9zUCVG6bfBl0hzzukDGPw3czw5B7KzNcytfp_2cmE_LnJWGlijaGwjCkHcgB9Zmk-qJ1sP_0rYCh7SIL0ZXPyDese6hv1ykZLDtkZ06m0hyns/s320/arcade_pbobble2_screenshot.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="232" data-original-width="320" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp1ds4lJQ4WEj8EwBIPkM2wlAtJBNBnV618-rm7ufzBjkF2RkHUXQpMNO-kKweq7a-4f6I6F3BnZnpdA9zUCVG6bfBl0hzzukDGPw3czw5B7KzNcytfp_2cmE_LnJWGlijaGwjCkHcgB9Zmk-qJ1sP_0rYCh7SIL0ZXPyDese6hv1ykZLDtkZ06m0hyns/s1600/arcade_pbobble2_screenshot.png" width="320" /></a></div></div><div></div><div></div><div><p style="text-align: justify;">Amb el <i><b>Puzzle Bobble 2</b></i> em passa una cosa similar a l'<i>Street Fighter II</i>: em va cridar l'atenció veure-la dins d'un bar mentre anava pel carrer, i em va agradar molt el concepte. Tot i així, no hi vaig donar més voltes i no la vaig provar mai, en realitat... fins que la tercera part va sortir en Saturn i vaig recordar aquella fugaç visió d'un temps enrere. </p><p style="text-align: justify;">Ara, però, és un dels jocs arcade als quals em poso a jugar més sovint fins de la Switch. És un concepte senzill d'entendre, però difícil de dominar quan som en nivells més avançats, i encara és hora que me'l passi amb un sol crèdit en qualsevol dels camins que ofereix, la gran aportació respecte a la primera part, a més dels escenaris.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8tGg_BDZ8uNhSCm2sEu4Sa1O0qvpNrZKPCq2LiGJkfgMhpNsoXTjxRcAL4i2jlGsklNmZVB5fXY5A-baIO3Si8r2l7os4xcALP-7k6AaqGqh3WMjUUY4aUy8pgcFYFC1MqcLZu_qYxwHJj8pexdHLveF1Mqb5WPWYTNwQ5CdkUNma4k_J6kqJxYg4zNg/s602/NSwitchDS_ArcadeArchivesBubbleBobble_02%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="602" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8tGg_BDZ8uNhSCm2sEu4Sa1O0qvpNrZKPCq2LiGJkfgMhpNsoXTjxRcAL4i2jlGsklNmZVB5fXY5A-baIO3Si8r2l7os4xcALP-7k6AaqGqh3WMjUUY4aUy8pgcFYFC1MqcLZu_qYxwHJj8pexdHLveF1Mqb5WPWYTNwQ5CdkUNma4k_J6kqJxYg4zNg/s320/NSwitchDS_ArcadeArchivesBubbleBobble_02%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div></div><div><p style="text-align: justify;">És curiós com els mateixos protagonistes poden protagonitzar dos videojocs tan diferents, però el cas és que el <i><b>Bubble Bobble</b></i>, del qual en realitat la saga <i>Puzzle Bobble</i> és <i>spin-off</i>, també m'agrada moltíssim. </p><p style="text-align: justify;">La primera versió a la qual vaig jugar va ser la de la Game Boy, que em van deixar de petit i que ara tinc, però l'original arcade em va tenir ben enganxat a la Switch, i també la tinc a l'Egret II Mini. Personatges bufons, ítems que proporcionen punts, mecànica senzilla però frenètica com més avancem, i l'encant innegable dels plataformes de pantalla única el converteixen en un clàssic indiscutible de la història dels videojocs.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZyRuwJb7E5C508qdeQAADP09tb82qqOL8kugIrN8mtZPXDSZaeMoh6SeRLl5sigbUycCLzevD3gONEF1xWzQIfrPre5DvU0sRWOaqaBpJpQDXb9wW9DUjLj3lbVj5EO0jSsDJC9KcFOMpQLQxi99AUlzquje-JRMSu2Rgi4XWp9Nig2J9Km-MmdSU2xs/s637/large%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="637" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZyRuwJb7E5C508qdeQAADP09tb82qqOL8kugIrN8mtZPXDSZaeMoh6SeRLl5sigbUycCLzevD3gONEF1xWzQIfrPre5DvU0sRWOaqaBpJpQDXb9wW9DUjLj3lbVj5EO0jSsDJC9KcFOMpQLQxi99AUlzquje-JRMSu2Rgi4XWp9Nig2J9Km-MmdSU2xs/s320/large%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div></div><div><p style="text-align: justify;">Com a fan de l'univers d'en Kunio-kun, sentia la necessitat de provar el primer videojoc que va protagonitzar, encara que per als estàndards actuals es consideri un <i>beat'em up</i> molt obsolet. Per si de cas, em vaig comprar aquest <a href="https://retroscroll.cat/2021/lavi-dels-beatem-ups/" target="_blank"><i><b>Renegade </b></i>(<i><b>Nekketsu Kôha Kunio-kun</b></i>)</a> amb punts acumulats a l'eShop de la Switch, i... em va encantar des del principi.</p><p style="text-align: justify;">Com que quan mors t'obliga a començar des del principi, si te'l passes és <b>necessàriament amb un sol crèdit</b>, i això és el que vaig aconseguir, en una de les poquíssimes ocasions en què he assolit aital fita (això sí, màxim 2 <i>loops</i>). En qualsevol cas, trobo encantadors tant els personatges com les mecàniques -no em molesta gens que un botó permeti atacar endavant i un altre enrere- i les petites arenes on tenen lloc els combats. També les <b>diferències d'ambientació</b> provocades per la localització del joc, que fan que sembli que estem davant de dos títols diferents.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggqBZQ5eRIkbDZTG3PGZkD9f7dA5wlO1JOncRJKyFXocmVJy9F5rV4FyZB8H-BdsA7CU4GVl2Dgk3tVbBbv_3NRQ6WumdsSplsHdJ0Jmr59ff1p-v08fH0qblByMV5Du_L-J6JUc1AIhhHXA4QAD8tsIyXiD91fClqNgOoCZhXDGOvVKHdQ8FbNxgTl6g/s385/hqdefault.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="385" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggqBZQ5eRIkbDZTG3PGZkD9f7dA5wlO1JOncRJKyFXocmVJy9F5rV4FyZB8H-BdsA7CU4GVl2Dgk3tVbBbv_3NRQ6WumdsSplsHdJ0Jmr59ff1p-v08fH0qblByMV5Du_L-J6JUc1AIhhHXA4QAD8tsIyXiD91fClqNgOoCZhXDGOvVKHdQ8FbNxgTl6g/s320/hqdefault.jpg" width="320" /></a></div></div><div><p style="text-align: justify;">Amb un crèdit també he aconseguit passar-me el <i><b><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2021/02/analisi-double-dragon.html" target="_blank">Double Dragon</a></b></i>, cosí del <i>Renegade</i>, però només gràcies al famós cop de colze amb què pots vèncer fàcilment qualsevol enemic del joc. Tot i així, quan no faig servir aquesta tècnica excessivament poderosa, si me'l passo amb 6 o 7 crèdits em dono per satisfet.</p><p style="text-align: justify;"><b>M'agrada més que la seva segona part</b>, que no deixa de ser una versió polida de la primera i, per tant, em va decebre per la poca innovació que suposava, fins i tot reciclant-ne dos escenaris. És una saga que m'agrada i de la qual vaig, a poc a poc, explorant les diferents entregues i versions, però que vaig tocar per primer cop en Game Boy.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiyQXvwXaLjE-eH8gRs2SKtOlehmNEdLz_WpD5ctgBqIXmryI77LAVNGcL6rRndN-urG4E5u9hELSv_yRFle3wg7y9RV-aq6p4KbasMcILCqu2NVaTiXGtO6QQTTeJWRUW4P36B8ZZkKyViPByS8fTBguWqWFmo5Xy_9V4HUX0RglSxPi7lT3pu_NhGzk/s613/Course%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="613" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiyQXvwXaLjE-eH8gRs2SKtOlehmNEdLz_WpD5ctgBqIXmryI77LAVNGcL6rRndN-urG4E5u9hELSv_yRFle3wg7y9RV-aq6p4KbasMcILCqu2NVaTiXGtO6QQTTeJWRUW4P36B8ZZkKyViPByS8fTBguWqWFmo5Xy_9V4HUX0RglSxPi7lT3pu_NhGzk/s320/Course%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div></div><div></div><div><p style="text-align: justify;">Si no s'ha provat mai i no s'és aficionat a aquest esport, pot sorprendre que algú digui que un dels seus videojocs preferits és el <i><b>Neo Turf Masters</b></i>, el referent pel que fa al golf de recreativa, però és la pura veritat. Ara oficialment anomenat <i>Big Tournament Golf</i> per problemes amb la llicència, aquest clàssic té una aproximació lleugera però addictiva a aquest esport percebut com a avorrit per la majoria de la població.</p><p style="text-align: justify;">A mi, de fet, no em desagraden els videojocs de golf, i bona part de la culpa la té aquest títol que, en recreativa, mentre fem les coses bé, no ens obliga a introduir gaires monedes. De fet, si volem quedar primers -cosa que encara no he aconseguit mai-, val més que no hi haguem de ficar més d'una moneda, virtual o real.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiByXXI19EdVJvz4VHg9DPq1r0vtR-siQc8g8ri0gl4_rEdcA9TM8GgZWSDPJuCclkilEJBIjiX9XSRDEXPSI4vhattRH1303HFkc9G7pL6TF_H35ODIO57r2i0nKE3grISRjHoLsWgl47JarLLuIgXZMlQdSAqs8U9A5RPqmlQ3_488J4hJHvkct_fsU0/s630/NSwitchDS_ArcadeArchivesDONKEYKONG3_03%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiByXXI19EdVJvz4VHg9DPq1r0vtR-siQc8g8ri0gl4_rEdcA9TM8GgZWSDPJuCclkilEJBIjiX9XSRDEXPSI4vhattRH1303HFkc9G7pL6TF_H35ODIO57r2i0nKE3grISRjHoLsWgl47JarLLuIgXZMlQdSAqs8U9A5RPqmlQ3_488J4hJHvkct_fsU0/s320/NSwitchDS_ArcadeArchivesDONKEYKONG3_03%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="244" /></a></div></div><div></div><div><p style="text-align: justify;">Anem a un que potser us sorprendrà: el <i>Donkey Kong</i> i el <i>Donkey Kong Jr.</i> m'agraden, és clar, però cap al tercer <i>loop</i> em desanimo perquè la dificultat puja massa per a mi. Gràcies als Arcade Archives de Switch vaig descobrir, però, l'estranya tercera part de la saga, aquest <i><b>Donkey Kong 3</b></i> que no està protagonitzat per en Mario, sinó per l'Stanley, personatge oblidat de Nintendo que es dedica a fumigar els insectes que el goril·la li envia, per tal d'acostar-s'hi i fer-lo fugir a ell cap a la següent pantalla.</p><p style="text-align: justify;">Novament, mecànica senzilla i patrons d'atac que van augmentant de velocitat i dificultat a mesura que avancem, però en aquest cas m'agrada intentar arribar tan lluny com puc a cada partida.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitthyphenhyphenuwHvxpuOWwgE4KYofh4j4vktkXh8q03lOg0JM0ifWvhhDLZFy5n8XtL09HDBTwqsd4x_jpgiyhsQxoKDJ9oKxMKHZA7mSSkCq9YcBP38wFILxbYUtgT8EduzJGIgRIT6sV-yCbfamu7Gcn8S_miAHNMGkJb2QAIv2Z4qndf-Ikhm2_RlTCySoQzk/s406/elevator%20action.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="406" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitthyphenhyphenuwHvxpuOWwgE4KYofh4j4vktkXh8q03lOg0JM0ifWvhhDLZFy5n8XtL09HDBTwqsd4x_jpgiyhsQxoKDJ9oKxMKHZA7mSSkCq9YcBP38wFILxbYUtgT8EduzJGIgRIT6sV-yCbfamu7Gcn8S_miAHNMGkJb2QAIv2Z4qndf-Ikhm2_RlTCySoQzk/s320/elevator%20action.jpg" width="320" /></a></div></div><div></div><div><p style="text-align: justify;">Hi ha títols que coneixem pel nom però no es dona l'ocasió de provar-los, i aquest va ser el meu cas amb l'<i><b><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/02/descobriments-elevator-action.html" target="_blank">Elevator Action</a></b></i>, que vaig tocar directament en recreativa... miniaturitzada, amb l'Egret II Mini.</p><p style="text-align: justify;">He de confessar que els seus gràfics no m'atreien gens, els veia molt primitius i em pensava que el joc en si també ho seria, però no: és tremendament addictiu, això de navegar per les plantes d'un edifici tot fugint d'enemics i buscant objectes, i la senzillesa dels seus gràfics hi ajuda i tot. Ja veurem què en penso, de l'<i>Elevator Action Returns</i>, quan hi jugui, però l'original m'encanta.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4IxMvEc0CYsXp6Xdv7ERQXm5xocTuPevJtvO_DpW_3QVdgFlHEGlfvV3PNapxKf-dNR-xUEENmnK2bLQFj0iyTwq5OZWIAQau2bKPqjEaI7tUi3hkb15_kzit0ccryg8urUSA2eb_KBm4KaG0RZYVH2uaaz3pAs03jeFSxrBVQvp6OHXDikoqTDm7RvQ/s283/Galaga.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="283" data-original-width="220" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4IxMvEc0CYsXp6Xdv7ERQXm5xocTuPevJtvO_DpW_3QVdgFlHEGlfvV3PNapxKf-dNR-xUEENmnK2bLQFj0iyTwq5OZWIAQau2bKPqjEaI7tUi3hkb15_kzit0ccryg8urUSA2eb_KBm4KaG0RZYVH2uaaz3pAs03jeFSxrBVQvp6OHXDikoqTDm7RvQ/s1600/Galaga.png" width="220" /></a></div></div><div><p style="text-align: justify;">El <i><b>Galaga</b></i> és <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2009/02/jocs-de-la-meva-infantesa-galaga-de.html" target="_blank">un dels jocs de la meva infantesa</a>, un dels habituals del meu primer sistema, l'MSX, i m'agrada tenir-lo ara en consoles modernes en versió arcade, però he de dir que la versió domèstica que he esmentat la recordo més fàcil: de petit em sona haver arribat a la pantalla 40, ben bé. </p><p style="text-align: justify;">La recreativa em resulta molt més difícil, però en essència és el mateix joc que recordo de petit i m'agrada posar-me-la de tant en tant, encara que em clavin pallisses ben aviat. La música, la mecànica de la doble nau, els raigs tractors... tot és mític.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn-GZJi-wOV_0AbeCc9xmGeaEWFMlqWXN3LpPPMB7-slQnSpAxuok0LFZ1ObMryZcRoevp5N6cVAJs_LEVpjjB7Fsxkm0Sds7_wNZsQQO63qipGxSiGqhERt1t97dtVWAApgCxLxW9LAAnb9SworvIpqDfqUSCmYq-2RRehSfBdwHJ7B-e_qtIPpehSCo/s641/maxresdefault%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="641" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn-GZJi-wOV_0AbeCc9xmGeaEWFMlqWXN3LpPPMB7-slQnSpAxuok0LFZ1ObMryZcRoevp5N6cVAJs_LEVpjjB7Fsxkm0Sds7_wNZsQQO63qipGxSiGqhERt1t97dtVWAApgCxLxW9LAAnb9SworvIpqDfqUSCmYq-2RRehSfBdwHJ7B-e_qtIPpehSCo/s320/maxresdefault%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div></div><div></div><div><p style="text-align: justify;">El <i><b>Caveman Ninja</b></i>, també conegut com a <i><b>Joe & Mac</b></i>, em tenia enamorat des que en veia captures a les revistes en la seva versió Super Nintendo, i ha estat gràcies a la Switch que n'he pogut tenir i provar la recreativa original.</p><p style="text-align: justify;">Té un apartat visual que m'agrada tant que, en aquest cas, no em fa res posar-hi els crèdits que calguin per veure tot el joc i anar practicant. M'agraden molt els seus gegantins enemics, els atacs del protagonista i l'humor general que desprèn.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoFAtpET33gHPLVdwwmYO2jaE0orzaipX0uHcfpFIRlRI3SGrOzmbT2-uovGCu6S2bEnQL3ZCe-KAY865VRbMoYxNlfbT_wMUP_Plxd1xlzHk8ViGyg4jOl5N8iCrTB07LHEJTewCa_bVQc-7QhyFvO1cKyq0A7CNs-md-Fn-4u-vYuIkcypxwox8yicY/s520/Night_Slashers_(Japan_Rev_1.2)-3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="520" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoFAtpET33gHPLVdwwmYO2jaE0orzaipX0uHcfpFIRlRI3SGrOzmbT2-uovGCu6S2bEnQL3ZCe-KAY865VRbMoYxNlfbT_wMUP_Plxd1xlzHk8ViGyg4jOl5N8iCrTB07LHEJTewCa_bVQc-7QhyFvO1cKyq0A7CNs-md-Fn-4u-vYuIkcypxwox8yicY/s320/Night_Slashers_(Japan_Rev_1.2)-3.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">Els <i>beat'em ups</i> m'agraden molt, no només els que estan reconeguts com els millors, de manera que podria posar-hi molts altres títols, però destaco el <i><b>Night Slashers</b></i> perquè m'agrada especialment gràcies a la seva ambientació d'univers cinematogràfic de terror, gràfics detallats i uns <i>sprites</i> de personatges protagonistes i enemics molt grans i ben parits.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEMklEeffiTbvXq10mSBsiGpSqAlmkmQFiT73Rm2PcABWOECFhiNQ6k3IIS0mqmnPHV2-QBKlL0VPJaaFLwMVSbpFC3gs21S9S8WJfwAQoFc2Z5NgHrngtD-qWN39ax5EDeGv8yBztJ9Ql1FELW3fF698DzMGKMStteTJsIkWILwLCH5ZvLI1iDpihq7w/s640/x480.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEMklEeffiTbvXq10mSBsiGpSqAlmkmQFiT73Rm2PcABWOECFhiNQ6k3IIS0mqmnPHV2-QBKlL0VPJaaFLwMVSbpFC3gs21S9S8WJfwAQoFc2Z5NgHrngtD-qWN39ax5EDeGv8yBztJ9Ql1FELW3fF698DzMGKMStteTJsIkWILwLCH5ZvLI1iDpihq7w/s320/x480.jpg" width="320" /></a></div><br /></div><div><div style="text-align: justify;">He de posar aquest <i><b><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2020/10/jocs-estranys-trio-punch-never-forget-me.html" target="_blank">Trio the Punch... Never Forget Me</a></b></i>, una autèntica fumada, un deliri videojoquístic que es nodreix del surrealisme per oferir una aventura sense sentit que tant pot ser que acabem amb un sol crèdit com que ens en demani 25 o 40. De debò, ja en vaig parlar fa temps, però és que em té fascinat.</div><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFsPgXvVNg9H9aI_v4te1HW791CuEMv3Ff5sdIDHUpfUxtafuiQlxbmXwTjXlDciPfdEMRXi1mq-Czo8FH7m9By3g7NlNzX3yhrAGXmvZX3wsqTPyrobsTev4hxds9EzJx7LBrUwXp8qerkiq70iS33g-Dm5hhtpza-kKqk6-JBkCRoKXW1XgEgD1lJgc/s640/5S7PLTWLNVJGZOYMPYGMJXOJWA%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFsPgXvVNg9H9aI_v4te1HW791CuEMv3Ff5sdIDHUpfUxtafuiQlxbmXwTjXlDciPfdEMRXi1mq-Czo8FH7m9By3g7NlNzX3yhrAGXmvZX3wsqTPyrobsTev4hxds9EzJx7LBrUwXp8qerkiq70iS33g-Dm5hhtpza-kKqk6-JBkCRoKXW1XgEgD1lJgc/s320/5S7PLTWLNVJGZOYMPYGMJXOJWA%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Pot semblar curiós també que acabi amb el <i><b>Metal Slug 2</b></i>, però el cas és que es tracta de l'entrega a la que he jugat més. Sé que l'<i>X</i> se suposa que és una versió millorada (amb alguns canvis) d'aquest, i ja ho comprovaré de primera mà, però a aquest he jugat força i m'ho passo molt bé. Mai me'l passaré amb un sol crèdit, ni aquesta entrega ni cap, però és d'aquells jocs que fan que et pugui agradar una saga sencera, sempre i quan els seus títols siguin semblants.</p><p style="text-align: justify;"><b>Deixo fora molts jocs</b> i és possible que us pregunteu com és possible que no n'hagi esmentat d'altres de considerats llegendaris. Doncs bé, en part és perquè segurament <b>en conec molts menys que vosaltres</b>, que una cosa és tenir-los i una altra de ben diferent és haver-hi jugat, i com sempre passa amb aquestes llistes és ben possible que si me la torno a mirar en un parell d'anys hi hagi molts canvis, perquè hi ha molts videojocs que només conec de nom o que he provat, però poc, i potser després em semblaran al·lucinants. Aquesta és la gràcia d'anar descobrint videojocs clàssics a la nostra edat, també. </p><p style="text-align: justify;">En fi, <b>us dono les gràcies</b> per seguir-me tant si ho feu des de 2009 com si sou lectores i lectors més recents, i m'agradaria acabar amb una llista dels títols més votats com a resposta a un tuit meu que demanava els 3 arcades preferits de la gent. Aquí els teniu:</p><p style="text-align: justify;"><b>Amb 4 vots</b>:<b> </b> </p><ul style="text-align: left;"><li style="text-align: justify;">Pang</li><li style="text-align: justify;">Street Fighter II<b><br /></b></li></ul><p style="text-align: justify;"><b>Amb 3 vots</b>: </p><ul style="text-align: left;"><li style="text-align: justify;">Sega Rally</li><li style="text-align: justify;">Golden Axe</li></ul><p style="text-align: justify;"><b>Amb 2 vots</b>: </p><ul style="text-align: left;"><li style="text-align: justify;">Pac-man</li><li style="text-align: justify;">Knights of the Round</li><li style="text-align: justify;">Final Fight</li><li style="text-align: justify;">Double Dragon</li><li style="text-align: justify;">Street Hoop</li><li style="text-align: justify;">Time Crisis</li><li style="text-align: justify;">1945</li><li style="text-align: justify;">Cadillacs & Dinosaurs</li><li style="text-align: justify;">Teenage Mutant Ninja Turtles</li><li style="text-align: justify;">Sunset Riders</li><li style="text-align: justify;">Rastan</li></ul><p style="text-align: justify;"><b>Amb 1 vot</b>: </p><ul style="text-align: left;"><li style="text-align: justify;">Mystic Warriors</li><li style="text-align: justify;">Shinobi</li><li style="text-align: justify;">Strider</li><li style="text-align: justify;">Tempest</li><li style="text-align: justify;">Samurai Shodown III</li><li style="text-align: justify;">Kid no hore hore daisakusen</li><li style="text-align: justify;">Kung Fu Master</li><li style="text-align: justify;">Dodonpachi</li><li style="text-align: justify;">The Simpsons</li><li style="text-align: justify;">Super Sidekicks</li><li style="text-align: justify;">R-Type Leo</li><li style="text-align: justify;">Gradius</li><li style="text-align: justify;">Captain Commando</li><li style="text-align: justify;">Espgaluda</li><li style="text-align: justify;">Metal Slug 2</li><li style="text-align: justify;">Metal Slug X</li><li style="text-align: justify;">Out Run</li><li style="text-align: justify;">Out Run 2 SP</li><li style="text-align: justify;">Bomb Jack</li><li style="text-align: justify;">Tetris</li><li style="text-align: justify;">Three Wonders</li><li style="text-align: justify;">Pole Position</li><li style="text-align: justify;">Euro League</li><li style="text-align: justify;">Ridge Racer</li><li style="text-align: justify;">House of the Dead</li><li style="text-align: justify;">Vulcan Venture</li><li style="text-align: justify;">Combat School</li><li style="text-align: justify;">Die Hard Arcade</li><li style="text-align: justify;">Operation Wolf</li><li style="text-align: justify;">Tumblepop</li><li style="text-align: justify;">The Last Blade 2</li><li style="text-align: justify;">Blazing Star</li><li style="text-align: justify;">Virtua Racing</li><li style="text-align: justify;">Donkey Kong</li><li style="text-align: justify;">Neo Turf Masters</li><li style="text-align: justify;">Windjammers</li><li style="text-align: justify;">World Rally</li><li style="text-align: justify;">Robocop</li><li style="text-align: justify;">Willow</li><li style="text-align: justify;">Galaga</li><li style="text-align: justify;">Virtua Cop</li><li style="text-align: justify;">Sega Rally 2</li><li style="text-align: justify;">Virtua Fighter</li><li style="text-align: justify;">P.O.W.</li><li style="text-align: justify;">Black Tiger</li><li style="text-align: justify;">Snow Bros. </li><li style="text-align: justify;">Demon's World</li><li style="text-align: justify;">Vendetta</li><li style="text-align: justify;">R360</li><li style="text-align: justify;">Time Crisis 2</li><li style="text-align: justify;">Dragon's Lair</li><li style="text-align: justify;">Super Off-Road</li><li style="text-align: justify;">Ghosts and Goblins</li><li style="text-align: justify;">Mortal Kombat </li><li style="text-align: justify;">Splatterhouse</li><li style="text-align: justify;">Commando</li><li style="text-align: justify;">Fatal Fury Special</li><li style="text-align: justify;">Monza (joc electromecànic).</li></ul><br /><br /></div><br /><p><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-17139822362479080772024-02-07T19:00:00.001+01:002024-02-13T17:27:57.337+01:00El personatge: Opa-Opa<p style="text-align: justify;">Potser es podria argumentar que l'antropomorfisme dels personatges té un límit i que, segons quina sigui la base, no es poden considerar personatges com a tals.</p><p style="text-align: justify;">Tanmateix, en el cas del personatge d'avui estem parlant d'<b>una nau</b>, sí, però d'una de ben bufona que té nom propi i que, als videojocs, té tractament de personatge, de manera que espero que l'accepteu com a protagonista de la nova entrada de la secció.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWCdDCXopXoVgfH1Y-1Bns5KDhw3LAB1rqVruhv9aIUIKIXSiupUIN8tvj047GMvXz-QLaES2S6243IxDGdhgWyLJ9i3jokkxLCzcPlVJ3bfFTNWoBTsiWRVJQ1IfaGoSJ1_l6QHB4gzrkQz6XWpdcBjSSOzPzMRnArw6tIyOp8okXcfeFzHI70DGfrs4/s1000/Opa-Opa_S&SASR.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="891" data-original-width="1000" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWCdDCXopXoVgfH1Y-1Bns5KDhw3LAB1rqVruhv9aIUIKIXSiupUIN8tvj047GMvXz-QLaES2S6243IxDGdhgWyLJ9i3jokkxLCzcPlVJ3bfFTNWoBTsiWRVJQ1IfaGoSJ1_l6QHB4gzrkQz6XWpdcBjSSOzPzMRnArw6tIyOp8okXcfeFzHI70DGfrs4/s320/Opa-Opa_S&SASR.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'<b>Opa-Opa</b> és la nau protagonista de la saga <i><b>Fantasy Zone</b></i>, franquícia emblemàtica de la Sega dels anys 80, i a més de protagonitzar els jocs de l'esmentada sèrie també s'ha pogut veure fent aparicions estel·lars en diversos jocs tant de la companyia com d'altres, com anirem veient.</p><p style="text-align: justify;">Es tracta d'un simpàtic <b>vehicle sintent</b> dissenyat per <b>Yôji Ishii</b> que, a la seva primera aventura, de 1986, es proposa alliberar la Fantasy Zone dels intents de domini del planeta Menon, que s'ha apoderat dels diners dels altres planetes de la zona.</p><p style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/As3rKii7pZA?si=rtwh5nsFFGz6HpaD" title="YouTube video player" width="497"></iframe></p><p style="text-align: justify;">Considerat, juntament amb el <i>TwinBee</i> de Konami, <b>un dels precursors del subgènere dels <i>cute'em up</i>s</b>, o els <i>shoot'em ups</i> bufons, el <i>Fantasy Zone</i> va ser un gran èxit de Sega per a recreativa que es va portar als sistemes domèstics de l'època, concretament la Master System, com seria lògic tractant-se d'un títol de Sega, però <b>també per a màquines de la competència</b>, encara que sigui sorprenent, com és el cas de la PC Engine, l'X68000, l'MSX i la Famicom.</p><p style="text-align: justify;">Més endavant apareixeria en <b>múltiples rellançaments </b>tant de manera individual com en recopilatoris que la companyia ha anat llançant al llarg de les dècades -incloent-hi un <i>port</i> fet expressament per a la Mega Drive Mini 2-, però també va originar <b>seqüeles</b>: <i><b>Fantasy Zone II: The Tears of Opa-Opa</b></i>, <i><b>Fantasy Zone: The Maze</b></i> (que no és de naus, sinó que va en la línia del <i>Pac-Man</i>), <b><i>Galactic Protector</i> </b>(un joc exclusiu del Japó que requereix l'ús del també únicament japonès controlador de rodeta), el <i>Fantasy Zone</i> de Game Gear, que és diferent, i el <i><b>Super Fantasy Zone</b></i>, de la Mega Drive, a més d'un parell de títols d'escurabutxaques japoneses més modernes.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jBAdkMQHmhALC-NMIsG6sLSS8nUtt274qsMNp4kNgpOP4rjPYqhEh-oDiY4NcnQGTmpKJm1MXPe6KoYjlakXGKrwl4NKDsdgmi4oazNYHjKa8CuKV_N1CwDPhjh5Amu6af2X4Xn99cQXqr0aP928KGyZ0sAoQ-zYiTCNDAYLDNBK3hZtZoVIhfF4AiU/s712/Lost-Stars-gameplay-Opa-Opa.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="712" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jBAdkMQHmhALC-NMIsG6sLSS8nUtt274qsMNp4kNgpOP4rjPYqhEh-oDiY4NcnQGTmpKJm1MXPe6KoYjlakXGKrwl4NKDsdgmi4oazNYHjKa8CuKV_N1CwDPhjh5Amu6af2X4Xn99cQXqr0aP928KGyZ0sAoQ-zYiTCNDAYLDNBK3hZtZoVIhfF4AiU/s320/Lost-Stars-gameplay-Opa-Opa.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Sempre s'ha dit que l'<b>Opa-Opa</b> és una de les primeres <b>mascotes de Sega</b>, almenys a l'imaginari popular, tot i que s'assumeix que abans d'en Sonic ho va ser l'Alex Kidd. El cas és que justament en un joc d'aquest últim, l'odiat <i><b>Alex Kidd and the Lost Stars</b> </i>(1987) es va produir el primer dels moltíssims <i>cameos</i> que el nostre protagonista d'avui ha fet al llarg dels anys.</p><p style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/HVG-x26lUgM?si=EnlvX1A-qTGieJY_" title="YouTube video player" width="497"></iframe></p><p style="text-align: justify;">També va aparèixer, amb el seu germà <b>Upa-Upa</b>, a la sèrie animada del <i><b>Zillion</b></i>, un altre títol de la Master System, en <a href="https://www.youtube.com/watch?v=eHrtr-5_mds" target="_blank">un minijoc secret de l'</a><b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=eHrtr-5_mds" target="_blank"><i>Arnold Palmer Tournament Golf</i></a> </b>(Mega Drive), al <b><i>Flash Point</i> </b>(un joc de <i>puzzles</i> de recreativa on també apareixia la Flicky), al <i>sound test</i> del <i><b>Quartet </b></i>i el veiem també, en diferents formes, en jocs més moderns com el <b><i>Shenmue</i> </b>o el <b><i>Yakuza 0</i></b> en forma de joguina que podem aconseguir a les recreatives, al<i> <b>Segagaga</b></i><b> </b>com a aliat, als dos <i><b>Project x Zone</b></i> com a part de l'atac especial de l'Ulala, com a convidat a l'exclusiu de recreativa <i><b><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2020/12/exclusius-de-recreativa-planet-harriers.html" target="_blank">Planet Harriers</a></b></i>, al <i><b>Sonic Riders</b></i> com a monopatí volador o, de manera més directament jugable, el podem controlar al <i><b>Sonic & Sega All-Stars Racing</b></i>, de 2010.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhME8wplbxsGXnAV2Yk2OcfI64_RFghGHaM32L7brOy9S5m6g1mco4nkMtX97FSeuJHbLjvYdttMvSBP6XmAdn8wDvmYpdEeyn_0NAuPlo6s0dj94-686XsYOyIKxS1L1N_uqKl5tRP1O8IZYUzINma6xrLXCgoW-ACwPoM2YULH6bpIJFQTpwuyYfQngI/s1177/Sin%20t%C3%ADtulo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="695" data-original-width="1177" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhME8wplbxsGXnAV2Yk2OcfI64_RFghGHaM32L7brOy9S5m6g1mco4nkMtX97FSeuJHbLjvYdttMvSBP6XmAdn8wDvmYpdEeyn_0NAuPlo6s0dj94-686XsYOyIKxS1L1N_uqKl5tRP1O8IZYUzINma6xrLXCgoW-ACwPoM2YULH6bpIJFQTpwuyYfQngI/s320/Sin%20t%C3%ADtulo.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">No hi ha cap dubte que Sega estima el personatge i l'ha fet aparèixer en molts jocs, de manera molt testimonial la majoria de vegades, això és cert, però <b>no se n'oblida</b>, tampoc quan en rescata, per a sistemes moderns i de diferents maneres, els jocs que va protagonitzar.</p><p style="text-align: justify;">Tanmateix, si ens queda l'espina de poder-lo tornar a controlar com a nau en un <i>shmup</i>, estem de sort, perquè al <i><b>Dariusburst Chronicle Saviours </b></i>(2016), de Taito, forma part d'un dels molts DLC que hi ha, concretament el de Sega, que ens permet jugar-hi amb naus de jocs mítics de la companyia, en concret amb ell, el senyor Harrier de l'<i>Space Harrier</i> (amb qui, per cert, es va estar a punt de trobar <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2015/10/jocs-que-no-van-veure-la-llum-space.html" target="_blank">en un joc que no va veure la llum</a>) i la nau del <i>Galaxy Force II. </i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4GONhDs8JdQgUPva5cXUOW7lpirytwCITRZuR0rLJIxE3fJ8DINbeIBX3X730EBsf0ssBHZveDkU4m65nj9rZf6rsJ3gGlQzfzQsGgJNOMZOmXSNwEpmoV7Ltik8P_fgxMzPoOIqHli3jLGRZ5mkmJY7KH1Zu7f22vy2LAqpBPT_RUglah-ztVmBVtpo/s640/20161215133701_1_zpsghizj8zi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4GONhDs8JdQgUPva5cXUOW7lpirytwCITRZuR0rLJIxE3fJ8DINbeIBX3X730EBsf0ssBHZveDkU4m65nj9rZf6rsJ3gGlQzfzQsGgJNOMZOmXSNwEpmoV7Ltik8P_fgxMzPoOIqHli3jLGRZ5mkmJY7KH1Zu7f22vy2LAqpBPT_RUglah-ztVmBVtpo/s320/20161215133701_1_zpsghizj8zi.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">Qui sap si el tornarem a veure en el futur, però tot i que la seva importància com a personatge protagonista va acabar a principis dels 90, sembla que ha aguantat prou bé el temps, de manera que no ens estranyi continuar tenint notícies de l'entranyable Opa-Opa tard o d'hora, com a mínim en algunes de les celebracions de la pròpia història que a Sega tant li agraden.<br /><i> </i><br /></p><br /><p style="text-align: justify;"> <br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-7490952941836665952024-01-31T19:00:00.004+01:002024-01-31T19:00:00.149+01:00Portades: Castlevania - Symphony of the Night<p style="text-align: justify;">Fa poc tocava la saga <i>Castlevania</i> per fer-ne una entrada relacionada amb els <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2024/01/malalts-dels-videojocs-tatuatges-de.html" target="_blank">tatuatges</a> que molts malalts de les aventures dels Belmont s'han fet i han mostrat a les xarxes per tal que tots plegats els admiréssim. </p><p style="text-align: justify;">Avui tornem a la mítica franquícia de Konami per una altra qüestió, i és que una de les coses que més reconeixem d'aquests videojocs són les <b>portades</b>, en alguns casos autèntiques obres d'art. I l'entrega escollida d'avui per a la secció és probablement la més popular, la que per a molts ho va canviar tot i va fer entrar aquests videojocs en una etapa de consolidació definitiva.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYIK0IyKw5MvCqpziANyI0buQakdpFjwRrZlqwNvcSLWrMHl004RIu5zDv-PLEhiJs3atD8yQKp09Cl71aUnv7bxry0MmgeiNaIPRWj3e1puY80aVfDlURqtk6uRhwBck9IUNJ1Jg12HlzGQgvdF4RCCFHxOpZMiQDwQp-ZxI-8psBCrkKRkMfKF7o_x0/s483/C5nWl0TU8AAkaph%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="483" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYIK0IyKw5MvCqpziANyI0buQakdpFjwRrZlqwNvcSLWrMHl004RIu5zDv-PLEhiJs3atD8yQKp09Cl71aUnv7bxry0MmgeiNaIPRWj3e1puY80aVfDlURqtk6uRhwBck9IUNJ1Jg12HlzGQgvdF4RCCFHxOpZMiQDwQp-ZxI-8psBCrkKRkMfKF7o_x0/s320/C5nWl0TU8AAkaph%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La majoria de la gent que, a casa nostra, va poder jugar al <i><b>Castlevania: Symphony of the Night</b></i> original i el va tenir -i espero que encara el tingui- en físic, no com els que ens hem de conformar, pels preus que es toquen, amb versions digitals llançades en consoles més modernes, devia acostumar-se a aquesta caràtula de la versió PlayStation.</p><p style="text-align: justify;">El joc va sortir al Japó per a la 32 bits de Sony el <b>20 de març de 1997</b>, i ho va fer amb una caràtula molt similar a la que he mostrat, que és l'europea, de novembre d'aquell mateix any. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7_vop2MAEDJ9D6MD0G-O3ZKHvryHzwKv1FevJ7AAqwgB1TLCD75WgBFlUjqWrRd8XzsywK3Zi3U614Vee-92sM3KxXoDvEGj1ZQPjqKlHv45P0TxYzITqPldaTjB01DDe7nJazEgUzHvEDsE1Z_OioK-dNNjKcA6mO_5dCrhktiy0F8OlfQoxsFh2Arw/s488/full_4504570JapanFrontccc%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="488" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7_vop2MAEDJ9D6MD0G-O3ZKHvryHzwKv1FevJ7AAqwgB1TLCD75WgBFlUjqWrRd8XzsywK3Zi3U614Vee-92sM3KxXoDvEGj1ZQPjqKlHv45P0TxYzITqPldaTjB01DDe7nJazEgUzHvEDsE1Z_OioK-dNNjKcA6mO_5dCrhktiy0F8OlfQoxsFh2Arw/s320/full_4504570JapanFrontccc%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="315" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Canvien detalls com la col·locació dels logos, el títol en japonès, és clar, i la franja més discreta -però trobo que innecessària en especificar el gènere del joc- respecte a l'europea, amb la faixa negra de PlayStation que tapa una mica de la part inferior del dibuix, tot i que no és pas greu.</p><p style="text-align: justify;">A la il·lustració veiem l'emblemàtic castell del comte Dràcula i, en primer pla, un detallat <b>Alucard</b> que protagonitza aquesta <b>imatge pictòrica </b>que caracteritzaria la saga a partir de llavors, i que era obra d'<b>Ayami Kojima</b>, il·lustradora que debutava a la indústria dels videojocs amb aquest encàrrec. Arribar i moldre.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdsPRAkqu3h4t9pbQqJdJCLsk-ifxCvGEl3n-ESLCHpnC7lbAJ8Iz4Cj2uKJfSQ3pVIHZ4Y7KUpZ1Y6IRvFDTJhxQz8778qmMWIYh_JippsxfI9q0M-FYWbcvdBUQ459uI9tBylRuF7KoI1TRnh4SE3rTnnMD3MUW5iuzWKiu9w3zN4bwvmcoaXmIi8O0/s484/full_5107716AmericaFrontccc%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="484" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdsPRAkqu3h4t9pbQqJdJCLsk-ifxCvGEl3n-ESLCHpnC7lbAJ8Iz4Cj2uKJfSQ3pVIHZ4Y7KUpZ1Y6IRvFDTJhxQz8778qmMWIYh_JippsxfI9q0M-FYWbcvdBUQ459uI9tBylRuF7KoI1TRnh4SE3rTnnMD3MUW5iuzWKiu9w3zN4bwvmcoaXmIi8O0/s320/full_5107716AmericaFrontccc%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Als <b>Estats Units</b>, on el joc va arribar a l'octubre, una mica abans que al Vell Continent, sovint reben videojocs que només travessen un oceà i no volen saltar l'Atlàntic, però també és veritat que de vegades s'enduen la pitjor portada, i aquest és un cas clar del que estic dient.</p><p style="text-align: justify;">No és pas lletja, i per a ells deu ser molt icònica, no dic que no, però comparant-la amb la que podria haver estat, trobo que no em discutireu gaire que hi van sortir perdent.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDcl-myhyphenhyphenW5GNTNOIj3XisIwpPrEVEXb0oO4-GLBaVpzCMue9vGDTdDel22EmsAA-lB2qxH9efb_gKGPtw0oLeDBhTcYD1pDGP0fFnKD7wH9oo7LJwJlX4Tp1-Tom-dmvnTFeonom0wvtjK_-4R4fW38LsIGwYgsWyiKP5VcCpdcpoJHEEStOaXNZOQds/s482/Castlevania_-_Symphony_of_the_Night_(Saturn)_-_(JP)_-_01%20(1)%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDcl-myhyphenhyphenW5GNTNOIj3XisIwpPrEVEXb0oO4-GLBaVpzCMue9vGDTdDel22EmsAA-lB2qxH9efb_gKGPtw0oLeDBhTcYD1pDGP0fFnKD7wH9oo7LJwJlX4Tp1-Tom-dmvnTFeonom0wvtjK_-4R4fW38LsIGwYgsWyiKP5VcCpdcpoJHEEStOaXNZOQds/s320/Castlevania_-_Symphony_of_the_Night_(Saturn)_-_(JP)_-_01%20(1)%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="319" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El 1998 se'n va fer <b>un <i>port </i>per a la Saturn</b>, que a diferència d'altres casos es considera pitjor que el de la PlayStation perquè l'equip que se'n va encarregar no va a estar a l'altura de les circumstàncies i no va aprofitar al màxim les capacitats 2D de la 32 bits de Sega, a més que hi ha un seguit de problemes de <b>rendiment </b>que no compensen els continguts addicionals, però sigui com sigui <b>no va sortir del Japó</b>.<br /></p><p style="text-align: justify;">L'esmento aquí, però, perquè presenta <b>una portada alternativa</b>, obra també de la senyora Kojima, amb una composició totalment diferent però plena de detalls i personatges que sí que permetrien debatre sobre quina és la millor portada per al <i>Symphony of the Night</i>. Què en penseu, vosaltres?</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-34459871477732304932024-01-23T19:00:00.003+01:002024-01-30T20:47:04.921+01:00Anàlisi: Super Mario Bros. Wonder<p style="text-align: justify;">Hi ha jocs que quan els anuncien, encara que faltin mesos per al seu llançament, ja es nota que seran especials. Encara que, en aquest cas, el segon Mario propi de la Switch -és a dir, que no era un <i>remake</i> ni un <i>remaster</i> ni un rellançament de cap mena- no era un <i>Odyssey 2</i>, sinó una nova <b>aventura bidimensional</b>, i amb prou semblances amb l'esgotada saga <i>New Super Mario Bros.</i> com per provocar un escepticisme inicial per part d'una part del públic.</p><p style="text-align: justify;">He de dir que jo, segurament perquè només he jugat a un parell de títols d'aquella subsaga amb quatre entregues, no n'estic cansat, però soc capaç de veure que presentava poques innovacions a cada entrega i que era inevitable tenir la sensació de "més del mateix". Per tant, el joc que ens ocupa avui, almenys per les sensacions inicials que transmetia el metratge que se'n va veure al corresponent Nintendo Direct, era una aposta <b>arriscada</b>. Els ha sortit bé? A hores d'ara ja deveu saber que sí, però com que jo l'he acabat ara vull donar-ne la meva opinió.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjV8RDVnZo-vrdOCLVwf2K-587FQJe65mlbhHyMrGwPT4xVa5yNN-L6oJS0kMVbjGeAox-S35NRC_eCnToilbGydc-i91D6qokKfZsrq6g1K66LPUi2Qe1H_-Ogr27YJ-SK5eDEDqw82k0m-GfLwWM0tqLzaWlDbT1MZwR6ndVldlGMNxPomUsbFZ5w-M/s854/2x1_NSwitch_SuperMarioBrosWonder%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="854" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjV8RDVnZo-vrdOCLVwf2K-587FQJe65mlbhHyMrGwPT4xVa5yNN-L6oJS0kMVbjGeAox-S35NRC_eCnToilbGydc-i91D6qokKfZsrq6g1K66LPUi2Qe1H_-Ogr27YJ-SK5eDEDqw82k0m-GfLwWM0tqLzaWlDbT1MZwR6ndVldlGMNxPomUsbFZ5w-M/s320/2x1_NSwitch_SuperMarioBrosWonder%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Super Mario Bros. Wonder</b></i> és el títol amb què Nintendo entenc que es va voler desmarcar una mica dels esmentats <i>New Super Mario Bros.</i>, però alhora volia identificar el joc com a bidimensional, i hi afegia el "<i>Wonder</i>", que és la novetat principal d'aquesta nova proposta llançada per a la Switch a tot el món el <b>20 d'octubre de 2023</b>. </p><p style="text-align: justify;">Sí, és un joc amb uns gràfics bufons, multijugador (opcional) i lluny dels píxels d'antany, encara que conservi la jugabilitat de la saga clàssica, però això no era res que no s'hagués vist gairebé 11 anys enrere al <i>New Super Mario Bros. U</i> (Wii U, més tard reescalfat per a la Switch). De fet, jo el veig com una entrega més dels <i>New</i>, però de la que es pot dir que <b>fa un salt endavant com cal</b>. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd4_2dgOD6Lszv_CwuT9nLjrCpD-2f1tF063c2zyBo7fV6On04ClEmZgz9r2TV5RANNxv3cA9PxQJC9YUrT1G1oP21_Mhv_DNcn5VFsMdZq4DcFpEyG01-Y0JkFfuqnrBs-do20Iwjdct1Vc_R9uVCqUgbe7BSUZ3W-qklR3xEC2YCBhpkgmeETr2OHdo/s708/1366_2000%20(Small).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="708" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd4_2dgOD6Lszv_CwuT9nLjrCpD-2f1tF063c2zyBo7fV6On04ClEmZgz9r2TV5RANNxv3cA9PxQJC9YUrT1G1oP21_Mhv_DNcn5VFsMdZq4DcFpEyG01-Y0JkFfuqnrBs-do20Iwjdct1Vc_R9uVCqUgbe7BSUZ3W-qklR3xEC2YCBhpkgmeETr2OHdo/s320/1366_2000%20(Small).jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">I no passaria res, compte. La <b>presentació </b>està molt més aconseguida, amb un gran nivell de detall als objectes, escenaris i fons, trobem els necessaris nous enemics -sense deixar de banda els recurrents més emblemàtics- i, com n podia ser d'una altra manera, arriben nous poders proporcionats per <b>un nou bolet, una nova flor i una fruita</b>.</p><p style="text-align: justify;">En aquest joc ens permeten llançar <b>bombolles</b> per atrapar els enemics o rebotar-hi nosaltres, <b>perforar el terra o el sostre</b> per desplaçar-nos més ràpidament o accedir a llocs inabastables, i la gran estrella, la transformació en <b>elefant</b>, amb la qual podem clavar trompades literals, tenim més força per destrossar segons quins blocs o podem agafar aigua que farem servir per interactuar amb elements de l'escenari. </p><p style="text-align: justify;"></p><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtO9Dv8krkVFpZeDoMSmAhz-cWqTA0lokLDkaetG8-KjKgVQ67DgC2aGuc2_F6vJcyRxwOpMVDPWib5pv8kr-kpkDxm3R0Z_WlBAaJKhkpl9fykMqouo62btRKDZvXrYp9UQoKeQyYK8F7rFpzJIT2um80xqYKMbkJgX5QgOnhRk4lhseIkig0faLoxDI/s800/0028.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtO9Dv8krkVFpZeDoMSmAhz-cWqTA0lokLDkaetG8-KjKgVQ67DgC2aGuc2_F6vJcyRxwOpMVDPWib5pv8kr-kpkDxm3R0Z_WlBAaJKhkpl9fykMqouo62btRKDZvXrYp9UQoKeQyYK8F7rFpzJIT2um80xqYKMbkJgX5QgOnhRk4lhseIkig0faLoxDI/s320/0028.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">Aquesta vegada els <b>personatges controlables</b> -que podem canviar quan vulguem mentre siguem al mapa- són en Mario, en Luigi, un Toad groc, un Toad blau, la Peach, la Daisy -per primer cop en consola, prèviament disponible al <i>Super Mario Run</i> de mòbils-, la Toadette, en Yoshi, un Yoshi vermell, un Yoshi groc, un Yoshi blau cel i en Nabbit (<b>12 en total</b>), amb els Yoshis i en Nabbit com a personatges pensats per a la canalla, atès que <b>no reben danys</b> quan toquen enemics o perills de l'escenari -si bé poden morir en caure al buit-, a canvi de no poder-se transformar ni fer servir <i>power-ups</i>. </p><p></p><p style="text-align: justify;">Tots ells van de visita al regne veí de les Flors, liderat pel <b>Príncep Florian</b>, membre de la raça dels <b>Poplins</b>, una mena d'erugues amb flors al cap, i quan aquest els ensenya la <b>Flor Meravella</b> apareix en Bowser i se n'apropia, juntament amb el castell del príncep, i conquereix el regne. Evidentment, en Mario i companyia decideixen alliberar els seus nous amics del jou d'aquest vell i gairebé entranyable malvat de l'univers Mario. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmGcGrQ9bG8-4xJb-o1vvLzdVJh_X2qQNDA4r9x2Xwcnqkqbh5OQmmWrqSSUmyusm6yFZjBkWeA3Ck9f_xZbpZFLldxzLf9yibl09YDDY7IR4KLPSMjE3kJLzaB_TOE0ODVIozFPxFPsRIpMAr1oWbieZ0n2zJXY-bN9t386xAbh16Myyg4KagCPoRjhM/s1024/Mapa-Reino-Flor-Super-Mario-Bros-Wonder-00-1024x576.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmGcGrQ9bG8-4xJb-o1vvLzdVJh_X2qQNDA4r9x2Xwcnqkqbh5OQmmWrqSSUmyusm6yFZjBkWeA3Ck9f_xZbpZFLldxzLf9yibl09YDDY7IR4KLPSMjE3kJLzaB_TOE0ODVIozFPxFPsRIpMAr1oWbieZ0n2zJXY-bN9t386xAbh16Myyg4KagCPoRjhM/s320/Mapa-Reino-Flor-Super-Mario-Bros-Wonder-00-1024x576.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'aventura, doncs, té lloc en un regne nou per a nosaltres, dividit en zones temàtiques com s'espera de qualsevol videojoc de plataformes, cadascuna amb un munt de pantalles, proves i reptes on anirem obtenint les <b>llavors meravella</b> que hem d'acumular per tal de desbloquejar algunes parts del mapa i, sobretot, els enfrontaments contra en <b>Bowsy</b>, que és l'ambaixador del seu pare en aquest regne, probablement per decisió pròpia i unilateral. </p><p style="text-align: justify;"><i>Super Mario Bros. Wonder</i> té, també, <b>col·leccionables</b> per als més completistes, els que busquem el 100%, i tenen a veure amb dues novetats més: les <b>monedes flor</b>, que en la seva variant de 10 unitats esdevenen el col·leccionable més evident de les pantalles -a més de tocar el banderí en el seu punt més alt, un clàssic relativament recent de la saga-, i les <b>insígnies</b> que proporcionen efectes diversos (saltar més amunt, nedar més ràpid o planejar una mica, entre altres) i que recorden les dels RPG d'en Mario.<br /></p><p style="text-align: justify;">Amb les primeres podrem <b>comprar coses</b> a les botigues que anem trobant pel mapa, per exemple altres insígnies que no s'aconsegueixen d'una altra manera, o un altre col·leccionable que són les figures de... fusta? dels nostres personatges per posar on vulguem de l'escenari i que actuen com a <b>punts de reaparició</b> després de la mort d'altres jugadors, si les toquen quan estan en forma de fantasma, tant en el joc cooperatiu local com en l'online. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT_xRp8j67J64JkKPVIPtQidiL9aNQcp-6xFPzWCIXCqWiZIv6jhqBmQ-YRV0pSKKNDknT55g-brlUzQaV77fcnvNoe0h-ycprNIrHkk01_YPcf1Va7V0_9Jf7Ouc5ftMfMreEb-Bq1Z0PnyU_fN9YYcgQTTHPAO-Z1Iv3hrwPrwsl1hGimH79amxD8GE/s853/SuperMarioBrosWonder_scrn_08.0%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT_xRp8j67J64JkKPVIPtQidiL9aNQcp-6xFPzWCIXCqWiZIv6jhqBmQ-YRV0pSKKNDknT55g-brlUzQaV77fcnvNoe0h-ycprNIrHkk01_YPcf1Va7V0_9Jf7Ouc5ftMfMreEb-Bq1Z0PnyU_fN9YYcgQTTHPAO-Z1Iv3hrwPrwsl1hGimH79amxD8GE/s320/SuperMarioBrosWonder_scrn_08.0%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Ara bé, la mecànica més interessant, almenys la que crida més l'atenció del joc, és l'esmentada <b>Flor Meravella</b>, que quan ens la trobem per l'escenari i la toquem provocarà uns efectes molt al·lucinògens a l'escenari i els seus elements, als personatges -que es transformen en coses, de vegades en enemics- o fins i tot al desplaçament per la pantalla, on podem trobar-nos surant o caminant però amb perspectiva zenital. Una autèntica bogeria que ens provoca un inevitable somriure mentre dura, que és fins quan trobem una de les llavors meravella.</p><p style="text-align: justify;">El joc és <b>ple de detalls</b>, efectes visuals i sonors, racons secrets, obstacles i enemics de tota mena que li donen una varietat tremenda, a més que tornarem a entrar en aquelles pantalles on no ho hem aconseguit tot a la primera, i quan sí que ho aconseguim ens sabrà greu, en alguns casos, no tenir l'excusa per tornar a gaudir d'aquella "atracció" d'on acabem de baixar... a banda de l'infravalorat "perquè sí". <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsvwHw8jlSytn2Un2qgMWUuWhJ1UOhgbK5GeGGt_7I0zog9PWz6yamzRnX__UNmuX4URMovl1wpQ6OvaHGAqf591-tsgAPOR2iZLGBRWEkKoX2ab-zj8n3vS2Ed017UFkQ_ii5FZ7qk6PmFamCZNDXvB-HceRqiA6XE_755G7p_j1EAQrWK1z2FpjmN2k/s1200/piranha-parade.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsvwHw8jlSytn2Un2qgMWUuWhJ1UOhgbK5GeGGt_7I0zog9PWz6yamzRnX__UNmuX4URMovl1wpQ6OvaHGAqf591-tsgAPOR2iZLGBRWEkKoX2ab-zj8n3vS2Ed017UFkQ_ii5FZ7qk6PmFamCZNDXvB-HceRqiA6XE_755G7p_j1EAQrWK1z2FpjmN2k/s320/piranha-parade.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><b>Musicalment</b>, com passa en general amb els jocs d'en Mario, és possible que al principi pensem que tampoc és especialment memorable, però les melodies s'acaben <b>encomanant</b>, i al món del desert n'hi ha alguna que personalment trobo deliciosa. Tot plegat sense comptar amb alguns moments esbojarrats dins de les pantalles, perquè en aquest joc descobrirem que les plantes piranya són unes <b>cantaires</b>. I els efectes sonors també són d'alt nivell.<br /></p><p style="text-align: justify;">La possibilitat d'interactuar amb els escenaris en determinats moments és un dels elements més destacats del joc: podem <b>empènyer canyeries</b>, anar-nos-en al fons o a primer pla, trepitjar blocs musicals o regar unes plantes que deixaran anar monedes i altres ítems. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisSrWmiTosVJ38hGGZjAgvjqCjISh5bLwOdkFxcKC8PA7LJi939NBC3IEb5GsbsIYzeIp5F7QgyIXNht-EZfAQz4xCQ7Zj2uAxShg858Hp6odOgcsYxSjVcfFIPJoJU6cuLThMuE7NvVF8Vm1UDAWMfAY0ZxXmcZNpU4q4FiDv3_AecvKCjR2QgrWnhtU/s1024/Super-Mario-Bros-Wonder-10-elephant-close-up-2-1024x576.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisSrWmiTosVJ38hGGZjAgvjqCjISh5bLwOdkFxcKC8PA7LJi939NBC3IEb5GsbsIYzeIp5F7QgyIXNht-EZfAQz4xCQ7Zj2uAxShg858Hp6odOgcsYxSjVcfFIPJoJU6cuLThMuE7NvVF8Vm1UDAWMfAY0ZxXmcZNpU4q4FiDv3_AecvKCjR2QgrWnhtU/s320/Super-Mario-Bros-Wonder-10-elephant-close-up-2-1024x576.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A més, ens trobem unes simpàtiques <b>Flors Parlants</b> que són els únics personatges doblats amb petites línies de text que podem fer callar a les opcions, però que sembla que era un ajustament innecessari perquè la veritat és que són força <b>simpàtiques</b>. A més de caure'ns bé, fan comentaris i de vegades donen algun consell interessant. </p><p style="text-align: justify;">Com a curiositat, les podem fer parlar en diferents idiomes sense que afecti als textos de la resta del joc, i si en voleu una altra, he dit que eren els únics personatges doblats amb text, però els protagonistes també estan doblats... amb els clàssics sorolls i crits. La curiositat és que és el primer joc de l'univers Mario, des que té veu, en què ja <b>no ha participat el llegendari Charles Martinet</b>, que s'ha jubilat de la tasca, i ara de la veu del lampista se n'encarrega en <b>Kevin Afghani</b>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvgMU6QY8Tv7qGOJP5LX1YuL0yClTixqzanHDCEtldkNKeNJlHWuCW7gxX8ysBPAXKvZx75wUaVsm3_WcH6he8RkehCabUY9XIU9AjAfVExBqua1kyiKhxKTE7iWHOtK8NzKwlJJmKFDb78FWpr5U81HV4QI72g1Iu1amVQsK1IbSHUd3ZDtq1Fbw4yrY/s1200/How-to-turn-off-Talking-Flower-Dialogue-in-Super-Mario-Bros.-Wonder.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvgMU6QY8Tv7qGOJP5LX1YuL0yClTixqzanHDCEtldkNKeNJlHWuCW7gxX8ysBPAXKvZx75wUaVsm3_WcH6he8RkehCabUY9XIU9AjAfVExBqua1kyiKhxKTE7iWHOtK8NzKwlJJmKFDb78FWpr5U81HV4QI72g1Iu1amVQsK1IbSHUd3ZDtq1Fbw4yrY/s320/How-to-turn-off-Talking-Flower-Dialogue-in-Super-Mario-Bros.-Wonder.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El joc <b>cooperatiu</b>, que he tocat poc però que va ser com hi vaig jugar el dia que el vaig provar per primer cop, és caòtic com solia passar amb els <i>New Super Mario Bros.</i> que ho permetien (els de la Wii i la Wii U -i després Switch-, vaja), i això sempre ho atribueixo a la diferència de nivell entre els participants, però aquí això queda una mica <b>suavitzat</b> pel que deia més amunt de l'existència de personatges de "nivell fàcil" -que d'altra banda és una llàstima que no es puguin agafar amb vulnerabilitat (i transformabilitat) normal- i les figures que permeten la recuperació ràpida dels "fantasmes". </p><p style="text-align: justify;">En companyia o en solitari, però, el <i>Super Mario Bros. Wonder</i> és un videojoc que fa honor al seu títol, <b>una meravella que ho té tot</b>: és preciós, variat, llarg -especialment si volem aconseguir-ho tot-, amb noves mecàniques divertides, nous enemics i elements de l'escenari imaginatius, i fins i tot considerat pel que fa al <b>seguiment dels col·leccionables</b>, perquè està tot ben registrat i és fàcil de consultar. A més, abans de cada pantalla podem veure el <b>nivell de dificultat</b> estimada que té, mesurada en estrelles, i és força acurada, perquè aquí hi ha pantalles que es poden superar gairebé amb els ulls tancats i d'altres que posaran a prova la nostra paciència (l'elevadíssima dificultat de l'última pantalla desbloquejable dels mons especials és directament cruel), amb un ampli ventall al mig, tot i que podem dir que és un joc que <b>ens entrena molt bé</b>, de manera gairebé imperceptible, per fer front als reptes més complicats.</p><p style="text-align: justify;">Si teniu un mínim interès en l'univers Mario segurament ja teniu aquest joc o el voleu, però si us vau cansar dels <i>New</i> i l'heu descartat, trobo que faríeu ben fet reconsiderant la decisió. <b>Obra mestra.</b></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-82507223060656499592024-01-16T19:00:00.001+01:002024-01-16T19:00:00.142+01:00Malalts dels videojocs: Tatuatges de Castlevania<p style="text-align: justify;">No discutirem ara que una de les sagues més emblemàtiques de Konami, que no n'ha fet pas poques de reeixides, és <i>Castlevania</i>. Amb múltiples entregues al llarg de gairebé 40 anys, al seu historial hi ha coses millors i pitjors, aquestes últimes normalment associades als seus llançaments més recents.</p><p style="text-align: justify;">Tot i així, és una saga molt popular, recordada per alguns, jugada encara ara per alguns altres, i com a mínim coneguda per a la resta. Els propietaris de les parts del cos que veurem ara, però, van dur aquest amor més enllà.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEt20GAYpQptSFNloZNHx8LqKnf3BHgtx-VlSxMvlthucKn679iWwCdoSyzUgTgL_SxEuRqZJgNiX3vCY7XxW2YEI3E5LgeI0-rhNruSSwpBfopl_BxKmDRt3I_fGF5-6Wm3luf2w0KnZ2YoHpxeGQMZLoTuws9Li9AYorkb3QmvhXXINM0f86Tlj3IaI/s1263/FB_IMG_1703621705443.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1263" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEt20GAYpQptSFNloZNHx8LqKnf3BHgtx-VlSxMvlthucKn679iWwCdoSyzUgTgL_SxEuRqZJgNiX3vCY7XxW2YEI3E5LgeI0-rhNruSSwpBfopl_BxKmDRt3I_fGF5-6Wm3luf2w0KnZ2YoHpxeGQMZLoTuws9Li9AYorkb3QmvhXXINM0f86Tlj3IaI/s320/FB_IMG_1703621705443.jpg" width="274" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Comencem amb una cama decorada amb l'espectacular i icònica portada del primer joc de la saga, anomenat senzillament <i><b>Castlevania</b></i>, on se'ns mostra en <b>Simon Belmont</b> amb un posat combatiu simbòlic, atès que el castell del Comte Dràcula és encara lluny i sabem que és seu més que res perquè en veiem la cara, enorme, flotant al cel de la nit.</p><p style="text-align: justify;">Uns colors i unes ombres espectaculars que fan justícia a la il·lustració original... si no fos perquè veiem que en Simon s'ha tornat <b>esquerrà</b>. Suposarem, però, que es tracta d'una inversió de la foto que en alguna part del procés que ha permès que la puguem contemplar algú ha provocat de manera inadvertida. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhd1T97o8dYcS_PJz3s3cy0ojsWdaMDI8kuhZi6QuoFP3G31EIPj0-5LkYqA2pQw0XLIwzJXJDsW67yWgJ9ol_hNoumS2sU-vLF7Yb3YqUU1YVHPK-yud99krqzjymUJtfb5YFwvtSnV9YdUc_PxVRC5P-SloBQlc-LI9MeXjOXu1zgn8oDMdUylAHZLg/s342/baixa%20(10).jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="342" data-original-width="147" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhd1T97o8dYcS_PJz3s3cy0ojsWdaMDI8kuhZi6QuoFP3G31EIPj0-5LkYqA2pQw0XLIwzJXJDsW67yWgJ9ol_hNoumS2sU-vLF7Yb3YqUU1YVHPK-yud99krqzjymUJtfb5YFwvtSnV9YdUc_PxVRC5P-SloBQlc-LI9MeXjOXu1zgn8oDMdUylAHZLg/s320/baixa%20(10).jpeg" width="138" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Aquí tenim una versió diferent de la mateixa composició, ja sense el senyor comte i amb un castell més complex, a més d'en Simon agafant el seu fuet Vampire Killer amb la mà correcta. Correcta en el sentit que sabem que és la que fa servir, no que hi hagi res de dolent en ser esquerrà.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuOljyXVvDjF8Bp9f-TO_Ry7YSJn8xFXjf4Y-MNH8TwnZSrVmjRs0ePQY5TWbLLcDNTBs5iM4A55miPFDdojRdYr6U9u4e1HpsnJrYStI7DJQRq-kNsLfgryPt0EMp5n22ez4W5ZZpr990D10P5Tmdi-FUw3Qu64WLwdsCDav5Q0kprTCKQdJ4gDDT1KE/s560/b4757f001310dc96a65028b855a4b457.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="393" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuOljyXVvDjF8Bp9f-TO_Ry7YSJn8xFXjf4Y-MNH8TwnZSrVmjRs0ePQY5TWbLLcDNTBs5iM4A55miPFDdojRdYr6U9u4e1HpsnJrYStI7DJQRq-kNsLfgryPt0EMp5n22ez4W5ZZpr990D10P5Tmdi-FUw3Qu64WLwdsCDav5Q0kprTCKQdJ4gDDT1KE/s320/b4757f001310dc96a65028b855a4b457.jpg" width="225" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Aquí tornem a la mateixa il·lustració amb què hem començat, però aquest tatuatge fa ús de línies gruixudes i, si us he de dir la veritat, m'agrada menys, perquè em recorda aquells per a mi horribles filtres que es posen, de vegades sense possibilitat de desactivar-los, a l'hora de "suavitzar" els píxels en emuladors.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlULBWqodTR6XpkXUP1B10fiXvNc1BQ3ArZSN6Mj6sqk2EovqvSQ02KvTUsapTu0ZbblBVovhh4yK7wMGuzvw9FzoKv-fZ5VBuIfsyZ7ftNO5Dy1smVgaCCWEN9zqBwX9l6DBBbmMkYrHK6jKs0CREhrKFplt5xvzdV-SjVQL1hYnnPp9I3CFv-hm2D24/s640/17rd5zetkjib1%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlULBWqodTR6XpkXUP1B10fiXvNc1BQ3ArZSN6Mj6sqk2EovqvSQ02KvTUsapTu0ZbblBVovhh4yK7wMGuzvw9FzoKv-fZ5VBuIfsyZ7ftNO5Dy1smVgaCCWEN9zqBwX9l6DBBbmMkYrHK6jKs0CREhrKFplt5xvzdV-SjVQL1hYnnPp9I3CFv-hm2D24/s320/17rd5zetkjib1%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="240" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El famós <b>castell</b>, en la seva versió més elaborada, ha estat objecte també de devoció epidèrmica en més d'una ocasió, com veiem en el cas d'aquesta persona de braços amples, que en aquest cas opta pel blanc i negre. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLNb86vWHe__GGwp71oYRO3dnUlLVVqXAs_MDs30ayPUCSjaQ1E1AWIOEkup_yuPnjho0zf2ofCgJUz00sQ4o2H9aBK6WXAVeG2SFVjuJuTQsQ7oHmbaWCD4uKjXO9PAP4l8WDOyZu4tSVzZXK-H5yF-v7Od7_FVS-by9S5aGgoCrRc_Mr-nEiQcyT_Hc/s853/tfo8dnifl4h81%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLNb86vWHe__GGwp71oYRO3dnUlLVVqXAs_MDs30ayPUCSjaQ1E1AWIOEkup_yuPnjho0zf2ofCgJUz00sQ4o2H9aBK6WXAVeG2SFVjuJuTQsQ7oHmbaWCD4uKjXO9PAP4l8WDOyZu4tSVzZXK-H5yF-v7Od7_FVS-by9S5aGgoCrRc_Mr-nEiQcyT_Hc/s320/tfo8dnifl4h81%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="180" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">També el tenim en bessons, un lloc força típic per lluir tatuatges d'aquesta mena. S'ha d'admetre que queda molt bé, i que pot ser una bona idea per a aquells que tenim els braços menys ensenyables. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI3pdfY9k-EEMSdBMlxK3AcqSDdgXNT6mRk-QnUQCE0twfVLy5pyDRf9-y1spkicnnaER6idOpEBcxya7WQU0_uGCo3TEaVeBavjPkfuA6N8NXPxA78zq5mFVPjNO99-enJR_IGfhj8RZFWb3B1aGiNc6rAuuqZr8w_lcBuyqvCknfnkdGX7yPDpJcsu0/s516/castelvanio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="324" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI3pdfY9k-EEMSdBMlxK3AcqSDdgXNT6mRk-QnUQCE0twfVLy5pyDRf9-y1spkicnnaER6idOpEBcxya7WQU0_uGCo3TEaVeBavjPkfuA6N8NXPxA78zq5mFVPjNO99-enJR_IGfhj8RZFWb3B1aGiNc6rAuuqZr8w_lcBuyqvCknfnkdGX7yPDpJcsu0/s320/castelvanio.jpg" width="201" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Però, malgrat la importància dels escenaris de la saga, que és innegable, no seria res sense els seus personatges, i aquí tenim un <b>Simon </b>del <i><b>Castlevania II</b></i>, fàcilment recognoscible pels colors de la seva indumentària.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOVQLv2HBY6oEZFGLXGa9JpqZokUeMShGJml-6fZ37b87znCN7vY0hRwnA3OWzMVgW9Gnv5FUSJIuvKMwpSnosIOQQwyk_1OZPVZvnxpoTnT8Y_0sg0wlyzWlYKUBjwM_fE_90iZKayRKLI41xPNyW83MOZUG2shTX1ZOByahyL_X7A4zKWNrFJHVH4wE/s400/ac48383af2aad924f74fd7ee03d0448c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="400" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOVQLv2HBY6oEZFGLXGa9JpqZokUeMShGJml-6fZ37b87znCN7vY0hRwnA3OWzMVgW9Gnv5FUSJIuvKMwpSnosIOQQwyk_1OZPVZvnxpoTnT8Y_0sg0wlyzWlYKUBjwM_fE_90iZKayRKLI41xPNyW83MOZUG2shTX1ZOByahyL_X7A4zKWNrFJHVH4wE/s320/ac48383af2aad924f74fd7ee03d0448c.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El seu rebesavi, en <b>Trevor</b>, és el protagonista del <i>Castlevania III</i> i d'allà s'extreu aquesta escena habitual del joc, amb l'heroi a punt de clavar-li una fuetada a un esquelet en el que seria l'última i més ambiciosa entrega de la saga per a la NES.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdc63qJESH6TSsHwKhmAo2WXoM-2wBkZTaJruuIuqDvmMyZoaR3o2bXEvF9K5_1KLWxxKnjnMp51rP53HdWVzzszNIWcBY79nkZC5NWmy8zcQHFSL2FHoFwYBpqrlbjlai8L_yXawAm97Qgt2UFzADgUnA1WO8zE7UbtvoBLzMrgP5KGX7OZCBiP_7lRw/s600/FB_IMG_1703621466895%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdc63qJESH6TSsHwKhmAo2WXoM-2wBkZTaJruuIuqDvmMyZoaR3o2bXEvF9K5_1KLWxxKnjnMp51rP53HdWVzzszNIWcBY79nkZC5NWmy8zcQHFSL2FHoFwYBpqrlbjlai8L_yXawAm97Qgt2UFzADgUnA1WO8zE7UbtvoBLzMrgP5KGX7OZCBiP_7lRw/s320/FB_IMG_1703621466895%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A la part interior de l'avantbraç d'aquesta persona tenim altre cop en Simon, però ara amb un disseny més net, de dibuixos animats o de còmic, fent anar el seu inseparable Vampire Killer. </p><p style="text-align: justify;">Ara bé, segurament voleu veure alguna coseta basada en entregues posteriors de la franquícia, quan va assolir encara més popularitat amb un <i>pixel art</i> més elaborat gràcies a la potència de les consoles de 16 i 32 bits.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXeSuyPtb4kaia_lUSUod4D0iuekwEA0YGgtTjZIIT0thljFBFmQKm9YzHUFWn99t2MDVFnHa0To72TW2_uxE0JhFhnUSabmOJcY5q_NRsVgSWA22P6vAYBS0Qht_sf2xHGeOlIhXAZ1uGd2vA6uySvqNLHn2eGJwd_TOqMdSFbZgl2A1iALzEWV02UUM/s640/b004r6vdr7cc1%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXeSuyPtb4kaia_lUSUod4D0iuekwEA0YGgtTjZIIT0thljFBFmQKm9YzHUFWn99t2MDVFnHa0To72TW2_uxE0JhFhnUSabmOJcY5q_NRsVgSWA22P6vAYBS0Qht_sf2xHGeOlIhXAZ1uGd2vA6uySvqNLHn2eGJwd_TOqMdSFbZgl2A1iALzEWV02UUM/s320/b004r6vdr7cc1%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Per exemple, aquí tenim el popular <b>Richter Belmont</b>, protagonista del <i>Castlevania: Rondo of Blood</i> i amb aparicions al <i>Symphony of the Night </i>i al <i>Portrait of Ruin</i>, decorant mig braç d'aquesta dona, que el llueix amb orgull, com ha de ser.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8CghmcnBINFEjonF_FjN9rErGi_nvPGHzg09CTUmsw5-CFCIYfoPogHfAfjD8VNR8X0JXnEeATof7pbpUk4lLwcJwIF8uzO4fXalb5UAsieCvilJ4mpdGa4hqgvvYBsVCbT3hRcMPcBkTgFhfZoVnMhtTkdw1wOYcaD1Ecm2otQPn6YMk5MPOpR6gQ-I/s640/new-tattoo-sprite-capture-from-sotn-animation-v0-8w7gk58mug5b1.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="469" data-original-width="640" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8CghmcnBINFEjonF_FjN9rErGi_nvPGHzg09CTUmsw5-CFCIYfoPogHfAfjD8VNR8X0JXnEeATof7pbpUk4lLwcJwIF8uzO4fXalb5UAsieCvilJ4mpdGa4hqgvvYBsVCbT3hRcMPcBkTgFhfZoVnMhtTkdw1wOYcaD1Ecm2otQPn6YMk5MPOpR6gQ-I/s320/new-tattoo-sprite-capture-from-sotn-animation-v0-8w7gk58mug5b1.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">I parlant del <i>Symphony of the Night</i>, la immensament popular entrega per a Saturn i PlayStation, després portada a sistemes més moderns, aquí tenim un tatuatge de l'Alucard atacant, una autèntica frikada.</p><p style="text-align: justify;">Però, és clar, voleu veure aquest personatge en el que probablement és la seva imatge més coneguda, ho sé i no us vull decebre:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjB5qRg1WfrSHA329Uge9759N5e-7srJZy_t6iI0tB7EJAwQ7rl0ky_gv_DP_DTEmiDf-eDo9HGfsaZuYF8MLkSLGd5xfr8phz9ilwztMEH_TaXoNEDtYK5s45nrm0f2eaSHU4lrLapStni28LHPYb_dpwTAUFyrwAC0CkclO9wBHo6pF4zD7svJP4-rM/s570/Sin%20t%C3%ADtulo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="251" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjB5qRg1WfrSHA329Uge9759N5e-7srJZy_t6iI0tB7EJAwQ7rl0ky_gv_DP_DTEmiDf-eDo9HGfsaZuYF8MLkSLGd5xfr8phz9ilwztMEH_TaXoNEDtYK5s45nrm0f2eaSHU4lrLapStni28LHPYb_dpwTAUFyrwAC0CkclO9wBHo6pF4zD7svJP4-rM/s320/Sin%20t%C3%ADtulo.jpg" width="141" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Es tracta, tot i que novament invertida, de part de la il·lustració de portada del joc, a càrrec d'<b>Ayami Kojima</b>, artista que ja es va quedar a fer les meravelloses portades de la saga en la majoria dels casos de llavors ençà, i que també vam poder veure treballar al <i>Bloodstained: Ritual of the Night</i>, de forta inspiració "castlevànica". </p><p style="text-align: justify;">Acabarem amb un pas enrere pel que fa a elaboració, però feu-me cas: aquest tatuatge resumeix tota la saga i segur que provoca un somriure a qualsevol que la conegui, de manera que podem dir que de vegades el més senzill -que no vol dir que no hi hagi feina al darrere- és el que més funciona.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmLzElu02lsqEFQvAo4OCaMTRY5YdM6ahRMHKdTpwBMCp5sfTMRoT1OeXk6FiElRdIZtA1qkC9xoPGwz9WKgeZkdsrnxsa0n71P2JbHj-0Nx7JUlnezNqdFnWrMRnlT-5KH1XECwA-uRtlWm4vm5tce73gJbOrXvGf_lOssO_DbHVpa_5cYSXWRG3fUkE/s300/images%20(16).jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="168" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmLzElu02lsqEFQvAo4OCaMTRY5YdM6ahRMHKdTpwBMCp5sfTMRoT1OeXk6FiElRdIZtA1qkC9xoPGwz9WKgeZkdsrnxsa0n71P2JbHj-0Nx7JUlnezNqdFnWrMRnlT-5KH1XECwA-uRtlWm4vm5tce73gJbOrXvGf_lOssO_DbHVpa_5cYSXWRG3fUkE/s1600/images%20(16).jpeg" width="168" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La inicial del nom de la saga en l'estil habitual dels logos, el llegendari fuet embolicat a la part superior, i au. Doncs molt bé, sí senyor.</p><p style="text-align: justify;">Aquest ha estat el recull dels tatuatges que més m'han agradat entre tots els que he trobat dedicats a <i>Castlevania</i>, que no en són pocs. Quin us agrada més? Us en faríeu algun?</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-14908657367648970832024-01-10T19:00:00.000+01:002024-01-10T19:00:00.129+01:00Exclusius de recreativa: Devastators<p style="text-align: justify;">Ja sabeu que m'agrada fer arqueologia dels videojocs, i per tant m'encanta descobrir títols que no coneixia ni tan sols pel nom. Quan es tracta d'un joc que no va tenir versions domèstiques ni rellançaments de cap mena, la probabilitat que sigui un potencial descobriment per a mi és més alta, i és el cas que ens trobem avui.</p><p style="text-align: justify;">A més, es tracta d'un títol d'una companyia més que coneguda, de manera que partim del prejudici que és, com a mínim, interessant. Perquè de brossa també n'hi ha molta, per descobrir.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl8t8TQEb4t-sqSF5-j1f3lU2cRnW47jdz4ipM9Df-GphkTitggr1em8LKht49df6Zs4mxhQOU9qTqEbVb06pDkMf9lvlgOO14Y6ihsKgNmjmEHZIkr616ELoZCAqCyhdsV2fIBRCbuqTGSp-YuaWCY00VM3SojC4HxBbnKTCTLk0J8xWz2k-fDoBKX_E/s674/Devastators_-_10%20(Peque%C3%B1o).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl8t8TQEb4t-sqSF5-j1f3lU2cRnW47jdz4ipM9Df-GphkTitggr1em8LKht49df6Zs4mxhQOU9qTqEbVb06pDkMf9lvlgOO14Y6ihsKgNmjmEHZIkr616ELoZCAqCyhdsV2fIBRCbuqTGSp-YuaWCY00VM3SojC4HxBbnKTCTLk0J8xWz2k-fDoBKX_E/s320/Devastators_-_10%20(Peque%C3%B1o).jpeg" width="228" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Devastators</b></i>, llançat per a les recreatives japoneses com a <i><b>Garuka</b></i>, és un joc de trets en tercera persona desenvolupat per <b>Konami</b> que es va poder jugar per primer cop el 1988, i que ja des del <i>flyer</i> transmet una quantitat de <b>testosterona</b> considerable, tant amb les imatges de músculs i guerra com amb el text.</p><p style="text-align: justify;">No us el perdeu: "<i>For the glory, for the money... and to feet the beast inside their body</i>". A sobre, amb rodolí i tot. A la pantalla de títol, a més, trobem els dos guerrers, un dels quals pràcticament calcat a aquell actor. Sí, home, el que feia de Rambo. Sense cap mena de contenció. Tal qual:</p><p style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/14ARJ5YJOzw?si=VZTDlz-oeYTcZwhq" title="YouTube video player" width="497"></iframe></p><p style="text-align: justify;">L'argument ens diu que el duet protagonista -és un altre joc que és més divertit jugar a dobles, com se sol dir- està format per uns <b>mercenaris </b>que han estat contractats per un país en vies de desenvolupament per defensar-lo de les ambicions d'un dictador de l'Orient Mitjà, que el vol afegir a la col·lecció.</p><p style="text-align: justify;">El joc destaca per la vista <b>des de l'esquena dels personatges</b>, com les pantalles "tridimensionals" del <i>Contra</i>, que és la que mostra en tot moment, però l'escenari no avança de manera automàtica, sinó que hi haurem de caminar prement la palanca, o la creueta si ho fem emulant-lo en un sistema modern, cap amunt. A més, trobarem objectes i construccions que ens permetran parapetar-nos per <b>protegir-nos</b> dels atacs enemics.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHqKgF_nh35gYrHQYWVBb86XY3Mt8r1fcT5KTRYO0cfg1VtpekPQuXv7THkgD92Se_UZ6q7zZWksx0OXmZZXT2YrPMPv_KKFoTfTP2LKiR_bYbeuaeXYrXTyTPZFwOb8mJNdCEV_L7mEYVmZyB4RwARps_a9UKFcuZ0_gbDh0loJnNRTPPAGNk23TI4tU/s608/47adf34f0dfae4a1d6c8639d8b0ea44fa562aa95r1-448-608v2_uhq.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="608" data-original-width="448" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHqKgF_nh35gYrHQYWVBb86XY3Mt8r1fcT5KTRYO0cfg1VtpekPQuXv7THkgD92Se_UZ6q7zZWksx0OXmZZXT2YrPMPv_KKFoTfTP2LKiR_bYbeuaeXYrXTyTPZFwOb8mJNdCEV_L7mEYVmZyB4RwARps_a9UKFcuZ0_gbDh0loJnNRTPPAGNk23TI4tU/s320/47adf34f0dfae4a1d6c8639d8b0ea44fa562aa95r1-448-608v2_uhq.jpg" width="236" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>Devastators</i>, que és el que hauria cridat una Rocío Jurado angloparlant a la mítica topada amb els <i>paparazzi</i>, ens convida a lluitar per <b>deserts, selves, asfalt, dins l'aigua</b> i, finalment, les portes del palau de l'esmentat dictador, pel que sembla. Després de cada pantalla tindrem l'esperat enfrontament amb un enemic final d'aquell sector.<br /></p><p style="text-align: justify;">Evidentment, podrem fer ús de <b>diverses armes</b>, però no gaires, i amb munició escassa, i tot plegat és un espectacle visual i bèl·lic que, sense que es perdi la qualitat d'exclusiu de recreativa, no m'estranyaria que acabéssim veient als Arcade Archives, on han sortit moltes coses de Konami, no necessàriament conegudes. El temps ho dirà.</p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><br /> <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-10556985463462391102024-01-03T19:00:00.001+01:002024-01-03T19:00:00.134+01:00Reptes per a 2024<p style="text-align: justify;">Si l'última entrada de 2023 va ser per fer un repàs de l'any en qüestió de videojocs, com ja és costum en els darrers anys, la primera de 2024 segueix també la tradició de fer un petit llistat de <b>reptes per a l'any que comença</b>, després de rellegir <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/01/reptes-per-2023.html" target="_blank">el de l'any passat</a> per primer cop i veure fins a quin punt vaig ser fidel als meus propòsits. </p><p style="text-align: justify;">Doncs bé, hi ha una mica de tot, però ja avanço que en algunes coses em vaig <b>desviar</b> prou de la intenció inicial com per no poder reprimir, ara, un somriure irònic amb llagrimeta. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTeNmZ8Q9pZ-pOtFk6MnEeGQfot-Ikb9MifXL1s7_HI3qWPqvKzQIM6WhoioVhFWhXU-Km2z_4Ffw3KQRqWAD2_fj9-6_fRaXDTekQFTsi-Sr3huPmoX7YydolQ6FbaAUjsc66zJ2fFZLmgPjmjKqsTZt29tYl52AwAhYjoTyAcsqzOnSn5ViWP20i18o/s500/500_333.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="500" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTeNmZ8Q9pZ-pOtFk6MnEeGQfot-Ikb9MifXL1s7_HI3qWPqvKzQIM6WhoioVhFWhXU-Km2z_4Ffw3KQRqWAD2_fj9-6_fRaXDTekQFTsi-Sr3huPmoX7YydolQ6FbaAUjsc66zJ2fFZLmgPjmjKqsTZt29tYl52AwAhYjoTyAcsqzOnSn5ViWP20i18o/s320/500_333.jpeg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Per exemple, havia dit que tenia intenció de <b>posar-me seriosament amb la saga <i>Super Mario</i></b>, i havia esmentat específicament el <i>Super Mario Bros. 2</i> occidental, però no m'hi vaig posar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot i així, no es pot considerar que l'objectiu sigui fallit del tot, perquè sí que vaig estar jugant al meravellós <b><i>Super Mario Bros. Wonder</i></b>. Per a 2024 la idea és acabar-lo al 100% i, ara sí, jugar al segon de la NES i anar fent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsPfX7nypVBMrCYiOIVVxaxEUM0IavGvfHY1G22ZV0JxJMdhkfyTd66UaQxt-dZrMEdRmPjJAsCrz28Ki61kBwjP-hxzUd8nP5sFs3Q5JejpwN-jnKccFoQ-AuYJ-bJ67oRBNOhZzakxqzcMvY3t7TDQbDftIwQebdOxUs9s_b476O91Oy7N-pFHVpccg/s384/CastlevaniaIIIScreenshot2019-02-0613-17-52_copy_384x360.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="384" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsPfX7nypVBMrCYiOIVVxaxEUM0IavGvfHY1G22ZV0JxJMdhkfyTd66UaQxt-dZrMEdRmPjJAsCrz28Ki61kBwjP-hxzUd8nP5sFs3Q5JejpwN-jnKccFoQ-AuYJ-bJ67oRBNOhZzakxqzcMvY3t7TDQbDftIwQebdOxUs9s_b476O91Oy7N-pFHVpccg/s320/CastlevaniaIIIScreenshot2019-02-0613-17-52_copy_384x360.png" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Després de fallar en el propòsit de jugar a més jocs de la saga <i>Castlevania</i> el 2022, em vaig proposar esmenar-ho el 2023, i el cas és que ho vaig fer. L'escollit va ser el que anava a continuació de l'últim, el <i><b>Castlevania III</b></i>, el darrer a la NES.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Lamentablement, el que és jugar-hi hi vaig jugar, però fa mesos que el vaig posar en <b>pausa indefinida</b> perquè no vaig ser capaç de passar-me un punt on em vaig encallar després de desenes d'intents... No prometo res per a aquest any, però <b>m'agradaria acabar-lo</b>, és clar, i continuar la llegendària saga.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF4qaBiSmICD5Xvl2o1H2oJvP8myYkITWLhi08krQwBcSX1LtoeFCD0XwxcgjqIucbrrUvVLntGDY6jn3I_ofvT1ZB56huhWKDAb1CQaufjoKEi_DZL7RHrJSbZ4sz4rlc8ZrRa4VZSXC3z4H-NeH5-kAuqydiwWmgGbGlRBFWSWZde0P3GSPR1npDg7U/s768/The-Legend-of-Zelda-Tears-of-the-Kingdom-Screenshot-021_copy_768x432.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="768" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF4qaBiSmICD5Xvl2o1H2oJvP8myYkITWLhi08krQwBcSX1LtoeFCD0XwxcgjqIucbrrUvVLntGDY6jn3I_ofvT1ZB56huhWKDAb1CQaufjoKEi_DZL7RHrJSbZ4sz4rlc8ZrRa4VZSXC3z4H-NeH5-kAuqydiwWmgGbGlRBFWSWZde0P3GSPR1npDg7U/s320/The-Legend-of-Zelda-Tears-of-the-Kingdom-Screenshot-021_copy_768x432.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">D'una altra llegenda, la de Zelda, havia dit que <b>volia jugar a dos títols</b>, i ho pretenia de debò, evidentment pensant en un parell dels curts, i ho volia fer abans d'estrenar l'esperadíssim <b><i>Tears of the Kingdom</i></b> perquè sabia que qualsevol cosa jugada després em faria mandra per comparació, i perquè era conscient que la seqüela del <i>Breath of the Wild</i> m'absorbiria.</div><p style="text-align: justify;">Doncs bé, vaig continuar <i>The Legend of Zelda</i>, però traint el meu pla en començar el seu títol més recent. Per al 2024 <b>no renovo</b> la intenció de jugar a altres jocs de la saga, ni tan sols sé si m'acabaré l'actual, així que em limitaré a <b>divertir-me amb aquest</b>, l'acabi quan l'acabi.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitAm1GPjFBmxD9np2iLNqz1EgGWG4kM6SyMTYSD6OwpL53i8LwE0L_QLshK1EcHbetZzTq2KQISgQ3kGz_fWUhJ77M_vcYZhhr_TWxHPq7b1G8Dw0BH5RhCTqdigjX7EupFspdNfKByWR_Z3pn4P0JzPr9LJYZuFkv14W5hxnRAIvWqnfg1bEKStBcqCo/s768/screen-shot-2023-03-23-at-113943-am_copy_768x426.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="768" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitAm1GPjFBmxD9np2iLNqz1EgGWG4kM6SyMTYSD6OwpL53i8LwE0L_QLshK1EcHbetZzTq2KQISgQ3kGz_fWUhJ77M_vcYZhhr_TWxHPq7b1G8Dw0BH5RhCTqdigjX7EupFspdNfKByWR_Z3pn4P0JzPr9LJYZuFkv14W5hxnRAIvWqnfg1bEKStBcqCo/s320/screen-shot-2023-03-23-at-113943-am_copy_768x426.webp" width="320" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Havia dit que jugaria a <b>tants jocs de la saga <i>Sonic</i> com pogués</b>, perquè igual que em passa amb els d'en Mario tinc força clàssics tocats només per sobre, i la veritat és que vaig jugar força... <b>al primer</b>, en la seva versió dins del recopilatori <i>Sonic Origins</i>. I allà m'he quedat. Propòsit renovat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També em volia posar seriosament amb <i><b>Streets of Rage</b></i>, però només em vaig passar el 2 i a sobre en cooperatiu. Enguany vull aconseguir-ho jo sol i posar-me amb el 3 i el 4, que ja toca!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPCeBCB9HO78Fu7V6ibPtgXjw2oqNr0RzRYoobye-wLrP9gmjUNvgp8QGGWfe3Q5L7UO0d2RNKtms_2cMk61288L1dWWog-tSp7Nt9m5gYs1TjaBj1CJcpi6WpRDdcayKp6syEc6cqiIcAZtE6R7epZLYuUZ5Wu_DqT8B-Wei6PxlQIuP8McZWb8b8xC0/s320/Genesis_01%20(1).gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="320" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPCeBCB9HO78Fu7V6ibPtgXjw2oqNr0RzRYoobye-wLrP9gmjUNvgp8QGGWfe3Q5L7UO0d2RNKtms_2cMk61288L1dWWog-tSp7Nt9m5gYs1TjaBj1CJcpi6WpRDdcayKp6syEc6cqiIcAZtE6R7epZLYuUZ5Wu_DqT8B-Wei6PxlQIuP8McZWb8b8xC0/s1600/Genesis_01%20(1).gif" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">Pel que fa als objectius no complerts ni tan sols parcialment, 2023 <b>no va ser tampoc l'any de reprendre el <i>Dragon Quest XI</i></b>, i no vaig jugar a <b>cap títol</b> de la saga <i>Mega Man</i>. Renovo tímidament la primera intenció, i em proposo fermament jugar <b>com a mínim a un joc</b> del superheroi blau de Capcom.</p><p style="text-align: justify;">Vaig <b>fracassar</b> estrepitosament en el propòsit de <b>comprar menys i jugar més</b>, és una assignatura eternament pendent meva, però sempre és saludable en més d'un sentit fer-se aquesta autopromesa, així que la renovo.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6wvjpwx2q0KlNysYi4DDRZ4Y7xP4q-LCSw11jk3OI42-rCbKtJQGpawdJt9WL3uidctL1S4nmv_Lr8b01edFAzWgNAmZMUx3oKHBHP43VzJwa9f3hBC6oE9BHbed77H9tQcwjrnJOd6_JtSLS0Hvx85O-Ql_-6pG5YOeASr7cvlX7718RIfRuXRDVe5g/s448/IMG20231108200736(Peque%C3%B1o)_copy_448x336.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="336" data-original-width="448" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6wvjpwx2q0KlNysYi4DDRZ4Y7xP4q-LCSw11jk3OI42-rCbKtJQGpawdJt9WL3uidctL1S4nmv_Lr8b01edFAzWgNAmZMUx3oKHBHP43VzJwa9f3hBC6oE9BHbed77H9tQcwjrnJOd6_JtSLS0Hvx85O-Ql_-6pG5YOeASr7cvlX7718RIfRuXRDVe5g/s320/IMG20231108200736(Peque%C3%B1o)_copy_448x336.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">2023 va ser un mal any pel que fa a la <b>reparació</b> de consoles o accessoris, cada cop tinc menys temps lliure i, al que em vaig dedicar, ho vaig fer de manera <b>molt barroera</b> i amb un resultat ben curiós, com explicava <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/11/tutorial-realista-per-modificar-la.html" target="_blank">aquí</a>. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No és que em vingui de gust dur a terme aquestes tasques, si us he de ser sincer, però he de renovar la intenció perquè tinc <b>diverses consoles amb algun problema o altre</b> que m'impedeix jugar-hi, i el cas és que vull jugar-hi. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2023 va ser un any amb una notable pèrdua del meu temps lliure, que ja era escàs, però tot i així <b>em proposo jugar més</b>, i a la globalitat dels meus sistemes, incloent-hi els moderns, que he tingut molt abandonats últimament, i els retro. Per això vull que tot em funcioni, encara que les màquines se'm rebel·lin i fallin quan ni tan sols les faig servir. Vull jugar més, <b>acabar-me més videojocs</b> tot i no voler, paradoxalment, fer-ho amb cap mena de pressió. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Espero poder somriure, ara sí sense llagrimeta, quan rellegeixi l'entrada al final de l'any.</div><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-46522626322364316082023-12-27T19:00:00.011+01:002023-12-27T19:00:00.143+01:00Repàs videojoquístic de 2023<p style="text-align: justify;">Un cop més, segueixo la tradició de dedicar l'última entrada de desembre del blog a fer un balanç personal de l'any pel que fa a tot allò relacionat amb aquesta afició nostra tan estimada. </p><p style="text-align: justify;">Abans de fer-ho, m'he mirat <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2022/12/repas-videojoquistic-de-2022.html" target="_blank">l'entrada equivalent de l'any passat</a> i m'adono que més o menys he de dir les mateixes coses, tot i que s'han de matisar i tampoc es pot dir que no hi hagi absolutament cap novetat per explicar. </p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">L'any passat ja m'havia lamentat de la disminució, causada pel naixement d'un segon fill, del meu ja reduït temps lliure, amb l'agreujant que el poc que tinc el vull dedicar a diverses aficions, encara que els videojocs en siguin la principal. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPdAmWGwrotcltijNCOfNCeRs9hh5GPvIe-CjVQZjhkUObN6pdGsm7Kg3-OF0nL7HO8eofSPyvY5MCpl0beGPuSbBtOq58G6LzHvLhMdQ7Bxef9Qo3ejoCByrpFPHuixCpC7jU6ZvPIf2J-Av7Ix1ASjIOcoUQufmj6qxqhY4B8Ft3I5VFCoNqdUuCfR0/s640/IMG20230218152444%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPdAmWGwrotcltijNCOfNCeRs9hh5GPvIe-CjVQZjhkUObN6pdGsm7Kg3-OF0nL7HO8eofSPyvY5MCpl0beGPuSbBtOq58G6LzHvLhMdQ7Bxef9Qo3ejoCByrpFPHuixCpC7jU6ZvPIf2J-Av7Ix1ASjIOcoUQufmj6qxqhY4B8Ft3I5VFCoNqdUuCfR0/s320/IMG20230218152444%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Aquest 2023, però, el nen ja no és un nadó que es passa el dia dormint, de fet és força mal dormidor a les nits, cosa que dificulta que em quedi llevat fins tard o em llevi molt aviat per poder tenir una mica de temps per a les meves coses, i hi ha hagut canvis en les dinàmiques familiars que han fet que encara <b>hagi retallat més temps d'oci</b> a la segona meitat de l'any. </p><p style="text-align: justify;">Per tot plegat, en el que esperava que seria l'any de la substitució de la Xbox One per la PlayStation 5 com a consola principal de sobretaula... ha resultat que <b>he jugat poquíssim a totes dues</b>, com exemplifica la imatge, que és la de l'estat habitual del DualSense. Sí que el toco, si he de dir la veritat, però sobretot per fer anar l'aplicació d'Apple TV amb la qual mirem sèries.</p><p style="text-align: justify;">Enguany només he completat <b>10 videojocs</b>, com l'any passat. En podrien haver estat un parell més, perquè també hi ha molts jocs que no tenen final, o els he tastat i prou, o són arcade i no els he volgut comptar perquè a còpia de crèdits qualsevol se'ls passa -hi ha gent que els compta igualment, i ho respecto-, o són molt llargs i encara no n'he vist el final, cas del <i>The Legend of Zelda: Tears of the Kingdom</i>. Ara bé, si mirem la llista d'aquests 10, n'hi ha algun que ja estava començat de l'any passat, i alguns que són força curts, de manera que en el fons <b>he jugat força menys</b> que l'any passat, cosa que també noto sense necessitat d'analitzar la situació.<br /> </p><ul style="text-align: left;"><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i>Streets of Rage 2 </i>(Mega Drive) - via Nintendo Switch Online, cooperatiu amb el company Javi de Retroscroll</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/03/analisi-live-live.html" target="_blank">Live a Live</a></i> (Switch)</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i>Teenage Mutant Ninja Turtles: Shredder's Revenge</i> (Xbox One)</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/04/analisi-florence.html" target="_blank">Florence</a> </i>(Switch)</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/06/analisi-red-strings-club.html" target="_blank">The Red Strings Club</a></i> (Switch)</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/07/analisi-shantae-half-genie-hero.html" target="_blank">Shantae: Half-Genie Hero</a></i> (Switch)</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i>Astro's Playroom</i> (Playstation 5)</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/09/analisi-kuru-kuru-kururin.html" target="_blank">Kuru Kuru Kururin</a></i> (Game Boy Advance) - via Nintendo Switch Online</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i>Mickey's Dangerous Chase</i> (Game Boy)</li><li style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/11/analisi-colored-effects.html" target="_blank">Colored Effects</a></i> (Switch)</li></ul><p style="text-align: justify;">La <b>Switch</b> és la que m'ha salvat força, com és habitual, però perquè la seva portabilitat m'ofereix ocasions en els trajectes a i des de la feina, els dies que treballo de manera presencial. Val més això que res, suposo.</p><p style="text-align: justify;">Per cert, aquest cop he decidit <b>no fer el clàssic vídeo </b>amb un muntatge dels videojocs que he tocat durant l'any. Em sap greu, però em robava molt de temps que ja no tinc, i perquè acabin tenint menys de 30 visites a YouTube no em val gens la pena la relació entre la inversió de temps i l'interès de la gent. I ho entenc, perquè per molt que intenti resumir són vídeos llarguets i tothom té coses més importants i entretingudes per fer, mirar, escoltar o planificar. <br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8DMQBZZU6nNVow8HIOMAuEZmjLK60blRkjdqpTf5HHbS2tk_9aMhygX9b1cRNEUvGFM9yqE_kZw8BdCSCY639-shpd1fbysdAtDrOvm_CS6yEsnWO2BP_C8585JPXhaWNAhyqZ-1vNrOa0qraO22YtAQBNvR2gCAcTU_bYsSU7_9xmE0C8p_tPAXwyo0/s500/jocs%20retro%20resized.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="500" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8DMQBZZU6nNVow8HIOMAuEZmjLK60blRkjdqpTf5HHbS2tk_9aMhygX9b1cRNEUvGFM9yqE_kZw8BdCSCY639-shpd1fbysdAtDrOvm_CS6yEsnWO2BP_C8585JPXhaWNAhyqZ-1vNrOa0qraO22YtAQBNvR2gCAcTU_bYsSU7_9xmE0C8p_tPAXwyo0/s320/jocs%20retro%20resized.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Aquesta disminució del temps lliure no és un descobriment d'ara, n'he estat conscient tot l'any, però m'he fet jo solet més gran l'angoixa de no poder dedicar temps als videojocs en trobar <b>força oportunitats de títols retro</b> que tenia a la llista -i d'altres que no, però això de seguir gent a Twitter (ara X) i escoltar podcasts genera noves necessitats-, alguns dels quals a la imatge.</p><p style="text-align: justify;">Se sumen, és clar, als videojocs nous, als no tan nous però que desitjava de PS4 i PS5, i a una mini que s'ha afegit enguany a la col·lecció, l'<b>A500 Mini</b>, que només he tocat per provar-la i fer-ne un vídeo. No hi he jugat cap vegada, malauradament. <br /></p><p style="text-align: justify;">Potser recuperaré aquest tema a la primera entrada de 2024, la dels reptes per a aquell període, però no vull acabar el repàs de 2023 amb una nota negativa, sinó que ara parlaré de <b>les coses bones</b>. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKs92kexm5dn-35q-VyFrHbxvrakbZBVl3yg_-VVbCaTTY-jKWLBuWURT7I5JWD6IirHYQJRoqV-5OEiZWR1Eqpxh0tO5abAeAsT1QGwcf3m7-N3duIyw02R8oK18MpYY0G6tVwd7zCPAx9hWZxraHrAJMMFq3Vi4HqlqdNy4bU31C4yPxxpF2CqmFeN4/s640/IMG-20230514-WA0024%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKs92kexm5dn-35q-VyFrHbxvrakbZBVl3yg_-VVbCaTTY-jKWLBuWURT7I5JWD6IirHYQJRoqV-5OEiZWR1Eqpxh0tO5abAeAsT1QGwcf3m7-N3duIyw02R8oK18MpYY0G6tVwd7zCPAx9hWZxraHrAJMMFq3Vi4HqlqdNy4bU31C4yPxxpF2CqmFeN4/s320/IMG-20230514-WA0024%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La millor: que després de tres anys i mig des de la darrera edició s'ha celebrat, per fi, <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/05/cronica-de-retrobarcelona-2023-8a-fira.html" target="_blank"><b>una nova edició de RetroBarcelona</b></a>, i a més de la il·lusió que em fa l'esdeveniment en si, sobretot he pogut tornar a coincidir en persona amb <b>bona part de l'equip de <a href="https://retroscroll.cat/" target="_blank">Retroscroll</a></b>, en compartir-hi estand, i això era una cosa que crec que a tots ens venia molt de gust. Esperem que hi hagi, ara sí, edicions anuals una altra vegada.</p><p style="text-align: justify;">També he de dir que, tot i que he jugat menys, no he tingut la sensació d'haver perdut el temps amb res, <b>m'ho he passat bé i tinc ganes de jugar</b>, aquestes mai s'acaben, encara que de vegades l'estat anímic pot fer que ni tan sols les rares ocasions que tenim de jugar les aprofitem. Les circumstàncies vitals de cadascú ja les tenen, aquestes coses. Però no, les ganes de moment no m'han marxat.</p><p style="text-align: justify;">Tampoc les de tirar endavant aquest blog, que ha continuat creixent a <a href="https://twitter.com/3Botonsistart" target="_blank">X</a>, on ara mateix roça els <b>500 seguidors</b> -és poc, però en aquest àmbit i en català no està gens malament-, i on mantinc certa regularitat a <a href="https://www.instagram.com/3botonsistart/" target="_blank">Instagram</a>, amb vídeos ocasionals a <a href="https://www.tiktok.com/@3botonsistart" target="_blank">TikTok</a>. A més de les entrades escrites setmanals aquí, és clar.</p><p style="text-align: justify;">Així doncs, un any no desastrós en absolut, però sí més fluix. Ara bé, que consti que no és per voluntat pròpia. Intentaré encarar 2024 amb optimisme i pensar que l'última entrada de l'any vinent podré explicar coses més alegres.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-12115564726776062832023-12-20T19:00:00.001+01:002023-12-20T19:00:00.129+01:00Consoles desconegudes: R-Zone<p style="text-align: justify;">Fins no fa gaire em pensava que la companyia <b>Tiger Electronics</b> era la responsable de benintencionades adaptacions de jocs mítics a màquines LCD, però la part positiva de ser un ignorant del retro, i per molt que m'interessi ho continuo sent, és la possibilitat de descobrir coses constantment.</p><p style="text-align: justify;">I una de les que vaig descobrir no fa gaire és que aquesta gent també va llançar una consola de més entitat que les "maquinetes" que deia. Que no sigui una cosa sabuda per tothom que toca videojocs, però, és senyal que no li devia anar gaire bé, però no ens avancem.</p><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQfD07yfM6Pfd0F5f3Kgknwd12ShYG9D15aHgqZLImJ9wFb2vuml5zLAmwh69C4s6Mg2WPyWkoW7Cn62k1QFMz_OjS1D__s-8wP8S95O6jJiFb0jVYPPAl5lqX3eoz81FDqjvoGAI6_rZcsFzc_p5HS1NUYQllM9b53MT9jSTxGqtOTRO7Tp_rXG1Nx8w/s800/Tiger-RZone-Headset.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="424" data-original-width="800" height="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQfD07yfM6Pfd0F5f3Kgknwd12ShYG9D15aHgqZLImJ9wFb2vuml5zLAmwh69C4s6Mg2WPyWkoW7Cn62k1QFMz_OjS1D__s-8wP8S95O6jJiFb0jVYPPAl5lqX3eoz81FDqjvoGAI6_rZcsFzc_p5HS1NUYQllM9b53MT9jSTxGqtOTRO7Tp_rXG1Nx8w/s320/Tiger-RZone-Headset.jpg" width="320" /></a></div><br />Es tracta de la <b>R-Zone</b>, un dispositiu llançat al mercat l'any <b>1995 </b>que a la imatge ja es pot veure que tenia una forma ben curiosa. Perquè el comandament el podem identificar ràpidament, però la resta de la consola és una aposta, per dir-ho finament, força arriscada.<p></p><p style="text-align: justify;">Resulta que la R-Zone no s'havia de posar a la taula, sinó <b>al cap</b> <b>de l'usuari</b>, i hi havia una part que recordava poderosament els <i>scouters</i> de detecció d'aura que els guerrers de l'espai fan servir a <i>Bola de Drac</i>, que es col·locava al davant d'un dels ulls per tal de veure l'acció dels jocs.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4w7igEv8mZvmZR-VPDO8J0yoiFyOk_ujuZhyPaamwRB34e3wre4fYp552H73-aU86d5UFtrpehTopOYqeyAnYQ1gZ8fD3hQpfeX72CZtxflTWbrn_nsyR8kHbwQW7ViRrWPg9Ddh4wni26C0-PkvJ4ts9zNhyphenhyphensoatRBOf6Koj8WWE9lgQarzx7Y5xR6M/s700/rzone_large%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4w7igEv8mZvmZR-VPDO8J0yoiFyOk_ujuZhyPaamwRB34e3wre4fYp552H73-aU86d5UFtrpehTopOYqeyAnYQ1gZ8fD3hQpfeX72CZtxflTWbrn_nsyR8kHbwQW7ViRrWPg9Ddh4wni26C0-PkvJ4ts9zNhyphenhyphensoatRBOf6Koj8WWE9lgQarzx7Y5xR6M/s320/rzone_large%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="219" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Perquè ens en fem una idea, trobem a internet la part posterior del <i>blister</i> on venia tot plegat, perquè ni tan sols era una capsa normal, tant la consola com el joc <i>Batman Forever</i>. </p><p style="text-align: justify;">El comandament tenia una creueta, botons A, B, C i D, també el botó d'engegar, un altre d'apagar, Start, Select, un per a activar i desactivar el so i un per a la pausa, i a la part inferior per a control de volum i el contrast. I, a més, contenia les piles de la màquina. Els cartutxos de joc, que tenien <b>la seva pròpia pantalla LCD</b>, s'inserien al dispositiu per al cap, i reflectien la imatge al mirallet de davant de l'ull.</p><p style="text-align: justify;">El que es veia en realitat s'assemblava sospitosament, pels tons de vermell, al sistema que s'intentava imitar, la <b>Virtual Boy</b> de Nintendo, consola que ara només recordem com el fracàs més sonat de la història de la Gran N. Tot i així, quedava a anys llum dels gràfics d'aquella. Per fer-vos-en una idea millor en tenim vídeos d'emulador on ens estalviem la incomoditat i possiblement el mal a la vista de jugar amb una R-Zone de debò, però també ens perdem el "sentir" de l'època. No es pot tenir tot:</p><p style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/qjz2pkkLeOo?si=phhphvEfei6tJ-K4" title="YouTube video player" width="497"></iframe><br /></p><p style="text-align: justify;">Com es pot comprovar, l'animació dels jocs era ben bé la de les màquines LCD de tota la vida, res a veure amb la fluïdesa i els <i>sprites</i> de la Virtual Boy, que sí, va ser un fracàs, però tenia jocs molt interessants. </p><p style="text-align: justify;">I l'empresa va voler publicitar la màquina com una consola de realitat virtual, cosa que va permetre que fos un èxit de vendes... però només el primer Nadal. Després, la gent ja sabia el que s'hi podia trobar.<br /></p><p style="text-align: justify;">En qualsevol cas, al seu catàleg hi veiem un parell llarg de desenes de jocs amb títols molt atractius, perquè eren llicències conegudes com <i>Daytona USA</i>, <i>Mortal Kombat</i>, <i>Nights into Dreams</i>, <i>Road Rash</i>, <i>Virtua Cop</i> o <i>Virtua Fighter</i>, però la jugabilitat era la que ens podem imaginar amb el que hem vist al <i>Batman Forever</i>.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhGrDdBzsd2kwgbxA7shoGBn3VIL7c1ZTlGvWAgweBp5oUPT_eE86nbZQXYodKgutmkMGZkDcV8YN-gPh-nEqt5QwRkU5R01wn9Zg8v3oto00A2jIO0bP97cX6HslB0W_kvUCJo4R2wmKSju62A1ThYsJN0PKabtJoNM1jTojD06VnkdUcaZzg5SNN57g/s1024/Tiger-RZone-SuperScreen-Closed-FL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="946" data-original-width="1024" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhGrDdBzsd2kwgbxA7shoGBn3VIL7c1ZTlGvWAgweBp5oUPT_eE86nbZQXYodKgutmkMGZkDcV8YN-gPh-nEqt5QwRkU5R01wn9Zg8v3oto00A2jIO0bP97cX6HslB0W_kvUCJo4R2wmKSju62A1ThYsJN0PKabtJoNM1jTojD06VnkdUcaZzg5SNN57g/s320/Tiger-RZone-SuperScreen-Closed-FL.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A finals de 1996 Tiger va llançar un nou model que descartada l'andròmina del cap i presentava una pantalla més gran. Era l'anomenada <b>R-Zone SuperScreen</b> i afegia <b>colors</b> a través d'uns fons immòbils, a més de la possibilitat que altres persones miréssim a què jugàvem. Curiosament, es va canviar la creueta per quatre botons direccionals, una cosa que sabem que no agrada, vista l'experiència de la Switch, però que en el cas de l'R-Zone no tenia justificació raonable.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoXSaJwxaaP-4wDEgC7EnQEv1vu_MztI_ojTSp2o8l1lqmkwdhWs18aEsfiCXoinMQzU1nSwvaLxVrtytLahDunFeDBLafv-ZpB8XGSvlDEG17lm5c2RsARcqFqe-03VCr8feep4mewR3k4S6kJiGLtUO4xqECCcu7fVSTjcxW3bmTICqfxrSr8f7AxI4/s522/Tiger-R-Zone_DataZone%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="522" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoXSaJwxaaP-4wDEgC7EnQEv1vu_MztI_ojTSp2o8l1lqmkwdhWs18aEsfiCXoinMQzU1nSwvaLxVrtytLahDunFeDBLafv-ZpB8XGSvlDEG17lm5c2RsARcqFqe-03VCr8feep4mewR3k4S6kJiGLtUO4xqECCcu7fVSTjcxW3bmTICqfxrSr8f7AxI4/s320/Tiger-R-Zone_DataZone%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">També en aquelles dates va sortir el model <b>R-Zone DataZone</b>, que era un organitzador personal o PDA amb una pantalleta el costat que permetia jugar amb els cartutxos del catàleg de la consola. Té pinta de ser encara més incòmode.</p><p style="text-align: justify;">Però Tiger no es va rendir, i el 1997 encara llançaria un altre model de l'R-Zone, que és l'<b>R-Zone X.P.G.</b>, inicials d'<b>Xtreme Pocket Game</b>. <br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjro-1qHD867oB2H0x4AVprVBYVYhGHDYS4oh48ej_GqMup6J8aHTUfdBixyt3XPl7VCUgLjl-pjsO7iEiN8DaDx9wpSTlgSghSRubhcvE70-U_vVufPgl3FCwjKHbzgh3CmPAE9BXqDZrG1d1iooXxVFuIZ-MrkqXDUWWKx8LdArrUrb0QqQEDdoVo728/s1024/Tiger-RZone-XPG-FL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="918" data-original-width="1024" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjro-1qHD867oB2H0x4AVprVBYVYhGHDYS4oh48ej_GqMup6J8aHTUfdBixyt3XPl7VCUgLjl-pjsO7iEiN8DaDx9wpSTlgSghSRubhcvE70-U_vVufPgl3FCwjKHbzgh3CmPAE9BXqDZrG1d1iooXxVFuIZ-MrkqXDUWWKx8LdArrUrb0QqQEDdoVo728/s320/Tiger-RZone-XPG-FL.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Ara sí que la cosa fa més bona fila, és una <b>consola portàtil de debò</b> i té un disseny més atractiu i còmode, tot i que continua emprant la mateixa tecnologia del mirall. Perdia, això sí, els fons del model SuperScreen.</p><p style="text-align: justify;">Malauradament per als seus valedors, arribava massa tard i després de massa decepcions nascudes de la mentida inicial: no era una consola pròpiament dita, sinó una manera diferent de jugar als jocs que Tiger dominava des dels anys 80, i que eren els de les màquines LCD. </p><p style="text-align: justify;">Així, <b>el 1997 es discontinuava</b> la que per a diversos analistes és la pitjor videoconsola de la història, però valia la pena repassar-la o conèixer-la més enllà del nom. <br /> <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /> </p><p style="text-align: justify;"><br /> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-61066382598002312522023-12-13T19:00:00.001+01:002023-12-13T19:00:00.132+01:00Reflexions: el FOMO<p style="text-align: justify;">Torno a venir amb una reflexió de les meves, temes que en realitat estan interrelacionats i amb què de vegades repeteixo algunes idees de manera inevitable. Si em coneixeu, sigui d'on sigui, ja us deu haver quedat clar que no estic satisfet amb el temps lliure que tinc per jugar a videojocs -i per a qualsevol activitat d'oci en general-, circumstàncies de la vida, i això fa que, en el meu cas, i en el de moltes persones que estan com jo, la quantitat de jocs que arriben a la meva col·lecció sigui molt superior al ritme de consum d'aquests. </p><p style="text-align: justify;">Li passa a tothom, però en casos així és quelcom absolutament desproporcionat. Aquest mal del primer món, però, s'agreuja amb un altre fenomen dels nostres dies que les xarxes socials accentuen: l'anomenat <b>FOMO</b>. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl3L1QqsbcFDFUZp3vDohqtwzqIFNJvrDkBZ-idM7wYi2Vpn2HnJz7Fw54wTeEtsLu0Bn7FjkbBYDKzoXZ2qL5s6SIObvzn4hEzyEvZDv5szNRVffUKhfKmLzqSM65tNxfEANfEPjukmZDxtu76NMu0j43to8KDwXna7YWYoyruuI_S31aC_LzsO7kT78/s817/GBLLPKgXAAAKuZU%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="817" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl3L1QqsbcFDFUZp3vDohqtwzqIFNJvrDkBZ-idM7wYi2Vpn2HnJz7Fw54wTeEtsLu0Bn7FjkbBYDKzoXZ2qL5s6SIObvzn4hEzyEvZDv5szNRVffUKhfKmLzqSM65tNxfEANfEPjukmZDxtu76NMu0j43to8KDwXna7YWYoyruuI_S31aC_LzsO7kT78/s320/GBLLPKgXAAAKuZU%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="188" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Precisament en aquests dies de desembre la xarxa ara anomenada X s'omple de gent compartint les estadístiques de joc per a diverses plataformes, i constato més que mai el poc que jugo a videojocs, si més no a casa. </p><p style="text-align: justify;">El 2023 preveia una baixada de temps dedicat a la Xbox One, i efectivament hi he jugat 18 hores, només, perquè el 2022 em vaig comprar la PlayStation 5 i la successió en la posició de consola més utilitzada era clara, però és que a aquesta hi he jugat, segons Sony, <b>només 37 hores</b>. No em sorprèn, ja me n'havia adonat.</p><p style="text-align: justify;">La ja no tan nova consola de Sony, tot i que val moltíssims calés, enguany ha estat d'oferta força temps, i molt rebaixada -i tot i així, cara-, cosa que ha demostrat que soc un passerell, perquè me la vaig comprar a preu normal atès que res no indicava que anés a baixar de preu, ans al contrari, s'havia anunciat oficialment una pujada de 50 euros, i resulta que en aquest any i escaig que ha passat <b>hi he jugat poquíssim</b>, i s'ha fet servir sobretot per mirar Apple TV gràcies a una promoció de prova gratuïta durant 6 mesos que hi havia associada. </p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><b>Per què me la vaig comprar</b>, doncs, sabent que acabava de tenir un segon fill i que no tindria temps per jugar a casa un cop creixés una mica i donés més feina? Per què no he fet en els darrers anys l'allunyament dels videojocs que vaig fer de manera inconscient cap als 18 per poder dedicar totes les hores lliures, com un imbècil, a la meva xicota de llavors i, en canvi, he continuat comprant consoles i videojocs a cabassos tenint dos fills petits? Doncs pel<b> FOMO</b>, que em fa dir coses com...<br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAnF0MIJawxRlgwU5gMaFF7qNCT9uBSmyqLr_iGCICvJpmNBsj3RLMlirlLdQkDbZ8Vkz2G2OFUkLInhUg4kVLOxwFAjgACAh75MGjp1kiQCwMCfownz4MmrBQXC3JA-jTW7rGTPqkI4MtCrewRgt2VkPoTfspxl5HD3gRezl5cchCHUcjLLTmXel6JCk/s1023/takemymoney.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1023" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAnF0MIJawxRlgwU5gMaFF7qNCT9uBSmyqLr_iGCICvJpmNBsj3RLMlirlLdQkDbZ8Vkz2G2OFUkLInhUg4kVLOxwFAjgACAh75MGjp1kiQCwMCfownz4MmrBQXC3JA-jTW7rGTPqkI4MtCrewRgt2VkPoTfspxl5HD3gRezl5cchCHUcjLLTmXel6JCk/s320/takemymoney.jpg" width="320" /></a></div><br />Perquè aquest és el tema principal d'aquesta entrada, no pas el de la manca de temps lliure, un altre mal força estès. Ni el de l'excés de compres en si. Aquest, de fet, està molt influït precisament per aquest fenomen que agafa les sigles del concepte anglès de "<i><b>fear of missing out</b></i>", o "<b>por de perdre-s'ho</b>". És això, el que passa. <p></p><p style="text-align: justify;">Hi ha molta gent immune a això, i si és el vostre cas us felicito de tot cor, però <b>a mi m'afecta força</b>. Per exemple, hi ha videojocs que en principi no m'havien cridat l'atenció, però després veig a X o a Instagram que la gent se'ls va comprant i ensenyant, o diu que li estan agradant molt, i llavors van a la meva <b>llista de desitjos</b>. Jocs i consoles. I dins d'aquests també hi ha molt de retro, que més que "por de perdre-s'ho" són ganes de "posar-se al dia" que mai es podran satisfer del tot ni <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2022/09/reflexions-arribar-tard.html" target="_blank">gaudir de la mateixa manera que a la seva època</a>. <br /></p><p style="text-align: justify;">Se'm podria dir "no passa res, home, no podem arribar a tot". I és veritat. I és una cosa que he d'aprendre a creure'm de debò, així com he d'entendre que no puc jugar al mateix ritme que molta gent que conec perquè tenim <b>circumstàncies diferents</b>. Però ja sé què és, perdre-s'ho. Sé què és tornar als videojocs després d'una llarga absència -la comentada més amunt- i veure que t'has saltat un munt de títols excel·lents que en molts casos no coneixies quan eren actuals, i fins i tot sistemes, i que no et pots posar al dia de res perquè els preus del retro s'han disparat, també en els casos que ja eren elevats a l'època. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmLfR0ZeIHuAQaOc0mX_OvttRQdVXj0JDTXM3LUhqpE5iMvF_NEQmm2bBCQ4yxkWelfNFSDrlyFzASpQviok3tuVyKq-j-RR0c_7pjfIJQBNYSxtAcxJFrppLBpf6ovdN2blejiO4RP_NYAX5G9wu4TP2N4JtaQq2isZkrNObD3XSnjVgfZ445VgFQlM/s640/28h7mdkcjef31%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmLfR0ZeIHuAQaOc0mX_OvttRQdVXj0JDTXM3LUhqpE5iMvF_NEQmm2bBCQ4yxkWelfNFSDrlyFzASpQviok3tuVyKq-j-RR0c_7pjfIJQBNYSxtAcxJFrppLBpf6ovdN2blejiO4RP_NYAX5G9wu4TP2N4JtaQq2isZkrNObD3XSnjVgfZ445VgFQlM/s320/28h7mdkcjef31%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tot plegat, a causa de les xarxes socials i els fòrums: la generació que em vaig saltar, la de la Dreamcast, la PS2, la Xbox i la GameCube, és una <b>part testimonial </b>de la meva col·lecció, tinc pocs jocs per a aquestes consoles, perquè molts ja eren inassolibles econòmicament per a mi quan m'hi vaig posar. A sobre, uns quants s'han anat rellançant en forma de <i>remakes</i> o <i>remasters</i> per a sistemes moderns. I tot això ho he patit <b>perquè n'he vist parlar la gent</b>. <br /></p><p style="text-align: justify;">Quan era petit em comprava o em regalaven els jocs en els quals em fixava, sovint atret per la portada o la franquícia, com molta canalla, i no em feia mala sang per saltar-me un <i>Castlevania</i> o un <i>Rocket Knight</i>, <b>tant em fotien</b>, no podia saber que els meus estaven bé, però que els altres serien grans joies dels respectius catàlegs. Ha estat amb els anys, amb les converses a internet amb la gent, els blogs, els vídeos, els podcasts, que he vist el que m'havia perdut. De manera que sí, sé el que és perdre'm coses que m'haurien agradat, i accedir-hi més tard però amb mètodes sense "ànima" i sense poder-ne parlar amb els altres com a temes d'actualitat, perquè ja no ho són. <br /></p><p style="text-align: justify;">La ironia de tot plegat és que, per culpa del meu poc temps lliure, he arribat a la conclusió que em dedico a <b>acumular</b>, a aconseguir els jocs al millor preu possible abans que costin de trobar, amb l'objectiu de poder-hi jugar en algun moment. Lògic. Però, fins i tot si aquest moment arriba algun dia, la gent ja no parlarà d'aquells videojocs, no hauré pogut participar en les converses al respecte -de fet, sovint surto de segons quines converses per no menjar-me <i>spoilers</i>- i el resultat final, malgrat que tingui aquell videojoc, serà el d'haver-m'ho perdut igualment.</p><p style="text-align: justify;"> <br /></p><p style="text-align: justify;"> <br /> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-66180268265237162502023-12-06T19:00:00.001+01:002023-12-06T19:00:00.128+01:00Logos: Taito<p style="text-align: justify;">Arriba la segona entrega d'una secció que vaig inaugurar fa poc, que és la dedicada a repassar la història d'alguns dels logos més emblemàtics de la història dels videojocs. Vam començar amb <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2023/09/logos-konami.html" target="_blank">una de gran</a>, i avui és el torn d'una altra que no ho és pas menys, als meus ulls.</p><p style="text-align: justify;">Avui parlarem dels logos històrics d'una companyia que darrerament ha estat molt activa a l'hora d'explotar el seu catàleg clàssic, i de la qual hem anat veient sovint el logo actual en els darrers temps, però comencem pel principi.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcSPY_iiMYWguxGSnlPMZj7Z0QBgR6POXli9lw96LXXc4wjEffDZv1sdLiYkT25d7tybYuT096W3b2YAqn4xwVoYP4mUtxBIa0eyZLS8Zhz4FLfj3I23EzxiAK4082vHvBlC5dR4SFA5S8Zo_tus5Z4_8xztVqjbC3L3wAon4j6rEU14E2bm2wHLWMwEk/s742/Screenshot_2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="742" data-original-width="290" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcSPY_iiMYWguxGSnlPMZj7Z0QBgR6POXli9lw96LXXc4wjEffDZv1sdLiYkT25d7tybYuT096W3b2YAqn4xwVoYP4mUtxBIa0eyZLS8Zhz4FLfj3I23EzxiAK4082vHvBlC5dR4SFA5S8Zo_tus5Z4_8xztVqjbC3L3wAon4j6rEU14E2bm2wHLWMwEk/s320/Screenshot_2.jpg" width="125" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><b>Taito</b> va ser fundada el 1953 per un empresari ucraïnès que es deia <b>Michael Kogan</b> (1920-1984), tota una curiositat, i al principi es dedicava a la importació de vodka, màquines expenedores i màquines <i>jukebox</i>, aquests dos últims productes l'únic parentiu -i no gaire proper- amb el negoci pel qual la coneixem.<br /></p><p style="text-align: justify;">Però hem d'anar una mica enrere. L'origen del nom, el trobem en la companyia que va fundar el 1944 a Shanghai, de nom <b>Taitung</b>, i quan el comunisme del qual havia fugit de la Unió Soviètica va arribar a la Xina se'n va anar al Japó, on va començar de zero amb la companyia <b>Taito Yoko</b>, que es dedicava als teixits.</p><p style="text-align: justify;">Quan aquesta va fer fallida, el senyor Kogan ho va tornar a intentar amb la <b>Taito Trading Company</b>, que va començar sent la primera destil·leria de vodka al Japó, i que més endavant va importar màquines expenedores de cacauets i màquines de perfums. Després van arribar les esmentades <i>jukeboxes</i>, i d'aquí es va atrevir a fer el salt al sector dels <b>jocs electromecànics</b>.<br /></p><p style="text-align: justify;">Al principi feia servir el logo vertical que hem vist més amunt, i que pràcticament no era ni logo. No donava cap mena d'informació sobre l'àmbit en què es movia. Sigui com sigui, es va mantenir <b>fins al 1966</b>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdq1AMPGfDAEBT6ozl-bUYLeU5cQkMVJ45x85Ly4OIfaJzbp_q0TvJmT7xSG_VA6cFv4UGd5BB6CSLRwhoGU6f53HhAmDEkNnVUrHocZeIfwOlPdX0QAUyFxgbb93-IMS4AOdt_Z-5pwWIzDSjHXLnSZ_DZhan3XiTJ5IS-2eFxWZmfk8COW2oMMQ1v0o/s854/Taito__Old_%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="854" height="127" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdq1AMPGfDAEBT6ozl-bUYLeU5cQkMVJ45x85Ly4OIfaJzbp_q0TvJmT7xSG_VA6cFv4UGd5BB6CSLRwhoGU6f53HhAmDEkNnVUrHocZeIfwOlPdX0QAUyFxgbb93-IMS4AOdt_Z-5pwWIzDSjHXLnSZ_DZhan3XiTJ5IS-2eFxWZmfk8COW2oMMQ1v0o/s320/Taito__Old_%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El 1967 va estrenar aquest altre logo, també sense colors, però amb una mica més de gràcia, que fa pensar en les formes agudes de l'arquitectura futurista Googie que estava de moda sobretot a la dècada dels 50, però que als 60 encara cuejava.</p><p style="text-align: justify;">Va ser també l'any en què va llançar un gran èxit dels jocs electromecànics, el <b><i>Crown Soccer Special</i></b>, però l'any 1972 patiria un altre lleuger canvi de nom: a partir de llavors es diria <b>Taito Corporation</b>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg0NZ4OZNMaAaho9X9wLxJSfqgADxC9CIvFBNDzbFTbOWyJuWQtkp7TBlIB4YaB3qN2Sld1VxNU5AD2B9dQXZU17b56GFEZ2b4JiQcUSiieM1BLZWLQfgUcEz3UsgdcAE21IrUrVKGaKwCM35lfxKGrUFxaYfr2YZrD3j7DQvEfF1x0ms4LFtR8tYXXH4/s500/D21or45WoAI1vxS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="375" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg0NZ4OZNMaAaho9X9wLxJSfqgADxC9CIvFBNDzbFTbOWyJuWQtkp7TBlIB4YaB3qN2Sld1VxNU5AD2B9dQXZU17b56GFEZ2b4JiQcUSiieM1BLZWLQfgUcEz3UsgdcAE21IrUrVKGaKwCM35lfxKGrUFxaYfr2YZrD3j7DQvEfF1x0ms4LFtR8tYXXH4/s320/D21or45WoAI1vxS.jpg" width="240" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Segurament s'estava preparant per al llançament, el 1973, de l'<i><b>Elepong</b></i>, un clon del <i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2012/06/40-anys-del-llegendari-pong.html" target="_blank">Pong</a></i> que va ser el primer videojoc de la companyia i, com la pròpia Taito assegura, el primer videojoc comercial llançat al Japó. </p><p style="text-align: justify;">Si ens hi fixem, a la part superior esquerra de la imatge es veu el logo d'aquella època. Aquella transició al món dels videojocs va ser liderada per l'enginyer <b>Tomohiro Nishikaido</b>, peça clau en la història de Taito com a gran del sector. El 1978, per exemple, va fer un petit videojoc anomenat <i><b><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2011/12/jocs-revolucionaris-space-invaders-1978.html" target="_blank">Space Invaders</a></b></i>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnqXvH9RkPlhHmuUYPeZt4bND07_ay4sIaGx7K52sLj_nYqtyu4ve68S2QFEspnrkIi4rTAQEPK1ptsce4pYj7D6QeRRQI1dMRvMRrRYOkEDKqm41bJ6znInap-uiKmrv5-K-qvCchZ6jk7DZfhA5qDDGYNxuc6BrgHxejCsm4ZzHwOHAz0sks3OQ4iiU/s672/28149901%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="672" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnqXvH9RkPlhHmuUYPeZt4bND07_ay4sIaGx7K52sLj_nYqtyu4ve68S2QFEspnrkIi4rTAQEPK1ptsce4pYj7D6QeRRQI1dMRvMRrRYOkEDKqm41bJ6znInap-uiKmrv5-K-qvCchZ6jk7DZfhA5qDDGYNxuc6BrgHxejCsm4ZzHwOHAz0sks3OQ4iiU/s320/28149901%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="229" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En aquest <i>flyer </i>de l'<i><b>Elevator Action</b></i>, de 1984, podem continuar veient el logo, a la part superior dreta. De fet, anava a companyat, a sota, de la paraula "Taitronics". Aquesta versió va ser la que també va acompanyar llançaments tan emblemàtics de Taito com ara el <i><b>Qix</b></i>, el <i><b>Chack'n Pop</b></i>, l'<i><b>Arkanoid</b></i>, el <i><b>Bubble Bobble</b></i> o el <i><b>Darius</b></i>, poca broma.</p><p style="text-align: justify;">El logo com a tal no apareixia a les pantalles de títols dels jocs, normalment -hi ha alguna excepció, com l'<i><b>Space Chaser</b></i> (1979)-, sinó que hi podíem llegir, en una font més estàndard, "Taito Corporation" o "Taito Corp.". El que sí que es podia veure a finals dels 80 era una mena de logo exclusiu de les pantalles de títol on hi deia "Taito" en lletres més grans i vermelles.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM_XkgMNegyKWcqQGqQHDtAWKBw0-kkaZwtptqIpLe7d52AKkSZtXZIs-1xP0S1Fpr6pHbHtJH98AgS9uvKj2NLBoeDVIeqo9FCLtc8JvJ6f9Q7Zlaq3SiXGxj3DWCpCAoTisF3oNSuS2DxEXzePjHGKNNX0LOe-NiRnBOYuDFCCb_WY1-63kwsrNUCeY/s320/1493DC8F-6C2A-4C82-8901-B29485085EB6.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="320" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM_XkgMNegyKWcqQGqQHDtAWKBw0-kkaZwtptqIpLe7d52AKkSZtXZIs-1xP0S1Fpr6pHbHtJH98AgS9uvKj2NLBoeDVIeqo9FCLtc8JvJ6f9Q7Zlaq3SiXGxj3DWCpCAoTisF3oNSuS2DxEXzePjHGKNNX0LOe-NiRnBOYuDFCCb_WY1-63kwsrNUCeY/s1600/1493DC8F-6C2A-4C82-8901-B29485085EB6.gif" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Però l'any <b>1988</b> es produiria un canvi de logo considerable, i com que <b>encara és vigent</b> és el que tenim, també, més present.</p><p style="text-align: justify;">Per fi agafava una mica d'alegria en el disseny i canviava la lletra A per una mena de triangle blau d'on semblava que sortia disparat el punt de la i. Un logo força bonic, si voleu saber la meva opinió. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Dv72cY6Ntvf-GBib9UThf01LNV7x25P8lEhPR4v_LALo-hrS3BF4aDhJ2DRzwk1d2p5g-EAVF-pSR3SkEblEnS-JL3eAmI6uZ5-SDSEx00hnv7e7RzY8MqI8xAvTQimwmh1e-w1H_AtgjhDtzMs_IxrvhLHsjriqD6C9898nito1bhA5W_M1-RNN2eI/s1130/Taito_Logo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="379" data-original-width="1130" height="107" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Dv72cY6Ntvf-GBib9UThf01LNV7x25P8lEhPR4v_LALo-hrS3BF4aDhJ2DRzwk1d2p5g-EAVF-pSR3SkEblEnS-JL3eAmI6uZ5-SDSEx00hnv7e7RzY8MqI8xAvTQimwmh1e-w1H_AtgjhDtzMs_IxrvhLHsjriqD6C9898nito1bhA5W_M1-RNN2eI/s320/Taito_Logo.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El comencem a trobar en jocs com el <i><b>Chase H.Q.</b></i>, a la recreativa del qual apareixia tant al moble com a la pantalla de títol. Altres videojocs mítics que el van tenir van ser el <i><b>Darius II</b></i>, el <i><b>The New Zealand Story</b></i>, el <i><b>Sonic Blast Man</b></i>, el <i><b>Metal Black</b></i>, el <i><b>RayForce</b></i>, el <i><b>Darius Gaiden</b></i>, el <i><b>Puzzle Bobble</b></i> i tot el que va venir després.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlRAxgFMWJ5fcn3CPBXWRwuMXEv1f05aSHiB5m4Q2ZDWWNY69tiuaIiWhTBof0gNIXs0Kg5J_HD35ydF64ftmuCJzP59x1rSA99PhlX8Wb4okK38pnHP18bfWU0tsgVZq3TNKs44rwd8bGz7Ghy3FYTwqBLGlvDMCOxACj1MR9tL0T7COTrqfZsBGOIMo/s599/Taito_logo%2090s%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlRAxgFMWJ5fcn3CPBXWRwuMXEv1f05aSHiB5m4Q2ZDWWNY69tiuaIiWhTBof0gNIXs0Kg5J_HD35ydF64ftmuCJzP59x1rSA99PhlX8Wb4okK38pnHP18bfWU0tsgVZq3TNKs44rwd8bGz7Ghy3FYTwqBLGlvDMCOxACj1MR9tL0T7COTrqfZsBGOIMo/s320/Taito_logo%2090s%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">És probable que també conegueu aquesta variant. Teòricament és un <b>logo secundari </b>emprat als anys 90, però no he estat capaç de confirmar en quins videojocs, tot i que sí que es pot veure, per exemple, als <i>Puzzle Bobble </i>de la Saturn. </p><p style="text-align: justify;">Hem fet un repàs dels canvis de logo d'una de les companyies més importants de la història dels videojocs, ara dedicada a explotar la seva impressionant història, tot i que de fet és la seva nova propietària des de 2005, <b>Square Enix</b>, qui pren aquestes decisions. Afortunadament, però, Taito continua fent coses, com l'excel·lent <a href="https://retroscroll.cat/2022/analisi-de-la-taito-egret-ii-mini/" target="_blank">Egret II Mini</a> o els recopilatoris <i>Taito Milestones</i>, i ho fa amb el seu nom de sempre... i el logo que coneixem.</p><p style="text-align: justify;">Fonts: <a href="https://logos.fandom.com/wiki/Taito" target="_blank">Logopedia</a>, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Taito" target="_blank">Wikipedia</a> <br /> <br /> <br /></p><br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-3354088743650590002023-11-29T19:00:00.015+01:002023-11-29T19:00:00.129+01:00Visionats: Tetris<div style="text-align: justify;">Fa uns quants mesos vaig saber que els usuaris de la Playstation 5 teníem una promoció disponible que ens permetia gaudir d'una subscripció gratuïta de prova de la plataforma d'streaming Apple TV durant 6 mesos, i la vaig activar poc després que s'hi estrenés una pel·lícula que tenia moltes ganes de veure.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La vida m'acostuma a atacar amb mil distraccions i van passar els 6 mesos sense que mirés el film, i ha hagut de ser en un altre període de prova d'una altra promoció que, per fi, l'he vist, i en vull fer aquí la crítica perquè és una pel·lícula sobre un videojoc, i no un qualsevol, precisament.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguG9ctzuT8tdzASJrDtWb-VLFOC75AMb9yUEglIY4Q35_uVMHaeF_y1z8_UbnT-TpSm-EDemFT6FTmrBtAr-4nQKKH9eSGfx_bgooa0vwa7XavobA3ct1wH-pFnIEwyt14_ogAHC8aheXHQdsNL6dIX9ZtV0_BQmZ3c0MfV0TbxiYznxj_6AogbwYjJ9k/s1200/Tetris-208019433-large.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguG9ctzuT8tdzASJrDtWb-VLFOC75AMb9yUEglIY4Q35_uVMHaeF_y1z8_UbnT-TpSm-EDemFT6FTmrBtAr-4nQKKH9eSGfx_bgooa0vwa7XavobA3ct1wH-pFnIEwyt14_ogAHC8aheXHQdsNL6dIX9ZtV0_BQmZ3c0MfV0TbxiYznxj_6AogbwYjJ9k/s320/Tetris-208019433-large.jpg" width="213" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br /><i><b>Tetris</b></i> és un film que es va anunciar fa uns anys i que personalment no em cridava gaire l'atenció, com a concepte, perquè em pensava que aniria sobre fitxes caient del cel, com a <i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2015/07/cinema-pixels.html" target="_blank">Pixels</a></i>, però la cosa no va anar així o, com a mínim, no ha estat aquest, el resultat final que es pot veure des de març d'aquest 2023.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Es tracta d'un <i>biopic</i> dirigit per <b>Jon S. Baird</b> i protagonitzat per <b>Taron Egerton </b>(<i>Canta!</i>, <i>Rocketman</i>, la saga <i>Kingsman</i>...) sobre la rocambolesca batalla pels drets d'un dels videojocs més coneguts, populars i <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2009/10/jocs-revolucionaris-tetris-1984.html" target="_blank">revolucionaris</a> de tots els temps, un tema sobre el qual ja havia llegit al còmic <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2021/01/lectures-tetris-games-people-play.html" target="_blank"><i><b>Tetris: The Games People Play</b></i></a>, però que també ha estat la base per a aquest aplaudit film.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEoWa_JKm1zMeYBRZhyjDw9z1OFPbfOEUuEcTQDk7bVy33JQnmaBP7giQIUgRIlE1BYax9XyRw9LW2scxx2OieRrnW8MMcOGEuMsmXkCLkdFFCp8vPCR1JhhO3kEYvwhU8-9G8fay26pnxvQkpzfbDAcYF2BkMMaOaS-JppM7rAeNHSQ_8s3UwOQRUa1o/s853/tetris-taron-egerton-1676563766%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEoWa_JKm1zMeYBRZhyjDw9z1OFPbfOEUuEcTQDk7bVy33JQnmaBP7giQIUgRIlE1BYax9XyRw9LW2scxx2OieRrnW8MMcOGEuMsmXkCLkdFFCp8vPCR1JhhO3kEYvwhU8-9G8fay26pnxvQkpzfbDAcYF2BkMMaOaS-JppM7rAeNHSQ_8s3UwOQRUa1o/s320/tetris-taron-egerton-1676563766%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El seu protagonista és en <b>Henk Rogers</b>, un dissenyador i editor de videojocs que viu al Japó, on ha format una família, i que un bon dia descobreix un meravellós i addictiu joc a la llegendària fira Consumer Electronics Show (CES) de Las Vegas, que veu com una gran oportunitat de negoci i desitja <b>fer-se amb els seus drets</b>... però descobreix que la cosa no serà tan fàcil.</p><p style="text-align: justify;">Resulta que el seu creador és el programador soviètic <b>Aleksei Pàjitnov</b> (Nikita Yefremov), que el va dissenyar en el seu temps lliure però que en el sistema comunista en què viu no pot percebre'n rèdits econòmics, ni li passa pel cap. Els drets del joc, el <i>Tetris</i>, però, són un autèntic merder perquè els té un tal <b>Robert Stein</b> (Toby Jones), que al seu torn els ha cedit a canvi de <i>royalties</i> a la companyia Mirrorsoft. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKT04moNNQzeU66oGxU90Yx_QxHKh6KEAl-B6tbdYwEITcf1encXQf8Ez2iYURZT20XpQuSLRyrsDxCva4M5JjHcRFsg98-QNWeIQPU0lx4pz2cMsie3MsSsJ-ow6ru8KsKBHH4EB81V-Ag-4JSrnAML-OF1YUrvOvKng334xgc_C5SN5WJgSDFtXILKA/s854/1680111278938-1-e1680111719180%20(Peque%C3%B1o).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="402" data-original-width="854" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKT04moNNQzeU66oGxU90Yx_QxHKh6KEAl-B6tbdYwEITcf1encXQf8Ez2iYURZT20XpQuSLRyrsDxCva4M5JjHcRFsg98-QNWeIQPU0lx4pz2cMsie3MsSsJ-ow6ru8KsKBHH4EB81V-Ag-4JSrnAML-OF1YUrvOvKng334xgc_C5SN5WJgSDFtXILKA/s320/1680111278938-1-e1680111719180%20(Peque%C3%B1o).jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">No ens entretindrem ara a parlar de tecnicismes, però el cas és que la pel·lícula narra la lluita del protagonista per <b>obtenir els drets </b>del joc de manera <b>neta, legal, sense equívocs</b>, especialment quan veu una oportunitat d'or amb l'imminent llançament de la nova portàtil de Nintendo, la Game Boy, que obre un buit legal interessantíssim, i com ha de batallar amb les autoritats moscovites perquè es produeixi un acord complicat atesos els tripijocs dels candidats, les vaguetats dels contractes i el "petit detall" de la naturalesa complexa d'una negociació comercial <b>entre capitalistes i comunistes</b>.</p><p style="text-align: justify;">Un tema apassionant si ens interessen els videojocs, com és el nostre cas, el meu i el de qui llegeixi això, i trobo que funciona molt bé al còmic esmentat més amunt, molt didàctic, i també encaixaria perfectament en forma de documental, però això és una pel·lícula dramàtica i calia posar-hi <b>collita pròpia </b>per apel·lar a una audiència més àmplia, que també gaudirà amb la història del naixement de l'amistat entre dos homes que van col·laborar per fer arribar el joc al món i anar-lo millorant.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZwhESlL0fkXlnaQKsD3gCQs8A3ygEOiXAuLpB8ymyMo6bdRnTWspwUHgIu1yoBARu7RpoEBcXQ1MBVwGp26fdH6666mXVla1zt27S4w9NcxtjeCCwrsz8apeG3Ldh8R03UK2m7jxsHYrAKXAyufTPpabLthF-HKjnhurWbDDxKYndbgNgkqJKc7vroNo/s854/tetris11%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="447" data-original-width="854" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZwhESlL0fkXlnaQKsD3gCQs8A3ygEOiXAuLpB8ymyMo6bdRnTWspwUHgIu1yoBARu7RpoEBcXQ1MBVwGp26fdH6666mXVla1zt27S4w9NcxtjeCCwrsz8apeG3Ldh8R03UK2m7jxsHYrAKXAyufTPpabLthF-HKjnhurWbDDxKYndbgNgkqJKc7vroNo/s320/tetris11%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">És per això que a <i>Tetris</i> hi ha fets reals, però dramatitzats per resultar més atractius per al format, frases lapidàries, situacions d'últim minut i fins i tot moments que ja podem suposar que són <b>cops d'efecte o directament falsos</b>, com ara cops de puny, espionatge, corrupció i fins i tot una sonada persecució motoritzada que tenen la seva raó de ser en no permetre que el film resulti avorrit per al públic general. </p><p style="text-align: justify;">No passa res, fins i tot els protagonistes reals d'aquelles difícils negociacions van entendre que havia arribat un moment en què la pel·lícula adquiria <b>vida pròpia</b>, i no els va semblar malament. La cinta, a més, és una producció de la pròpia Apple TV però té uns estàndards cinematogràfics notables, bones interpretacions i un ús més aviat realista dels diferents idiomes que hi apareixen. Com a detall que particularment no m'agrada gaire, però, tenim algun efecte "pixelat" que sembla forçat per recordar-nos que és una història sobre un videojoc.<br /></p><p style="text-align: justify;">Sigui com sigui, es tracta d'un relat<b> d'allò més interessant</b> i, si som amants dels videojocs no ens l'hem de perdre. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-62678335169744126192023-11-22T19:00:00.002+01:002023-11-27T09:21:06.372+01:00Anàlisi: Colored Effects<p style="text-align: justify;">M'agraden, els videojocs de pensar, tot i que no soc gaire espavilat i és fàcil que m'hi encalli, tard o d'hora, i me n'acabi cansant. És per això que el joc de què us vull parlar avui ha estat tota una sorpresa en aquest sentit, perquè trobo que ofereix un repte equilibrat i una excel·lent corba de dificultat, com se sol dir.</p><p style="text-align: justify;">Desenvolupat per <a href="https://www.tacsou.com/" target="_blank">TACSOU</a>, nom artístic de <b>Soufiane Tacherifine</b>, i distribuït per <a href="https://www.flynnsarcades.com/" target="_blank"><b>Flynn's Arcade</b></a>, que ens va portar petits grans títols com <i>Donut Dodo</i> o <i>Murtop</i>, avui toca parlar d'un videojoc que barreja <b>plataformes i trencaclosques</b> d'una manera excel·lent i apta per a ments amb diverses capacitats i nivells de paciència.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1TIXV5Lklt18vURB_Ye6Su3Zd3dxQvta_Lf8apWg1KEqqaDxwVHy6baHQnoGF5fbgQsTyT9GJNiJYdqFRFcgTtipbd_2lkIWQWTWIjDfSogCjGMeTYOJgfWVsJxcknBNVApg1MqugBfGNed1_qLNyXF0T1zE5wpeABtI-8VZykovmPvc3d8BGbik73W0/s900/capsule_v.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1TIXV5Lklt18vURB_Ye6Su3Zd3dxQvta_Lf8apWg1KEqqaDxwVHy6baHQnoGF5fbgQsTyT9GJNiJYdqFRFcgTtipbd_2lkIWQWTWIjDfSogCjGMeTYOJgfWVsJxcknBNVApg1MqugBfGNed1_qLNyXF0T1zE5wpeABtI-8VZykovmPvc3d8BGbik73W0/s320/capsule_v.jpg" width="213" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Colored Effects</b></i><b> </b>és el nom d'aquest videojoc <i>indie</i>, que fa uns mesos sortia per a Steam, però que ara apareix a la <b>Switch</b>, on se sent com a casa, una altra frase tòpica però encertada, perquè està estructurat de manera que hi podem dedicar, a cada sessió, tant deu minutets com un parell d'hores, possibilitat ideal per a la part portàtil de l'híbrida de Nintendo.</p><p style="text-align: justify;">El joc ens convida, ja entrant en matèria, a controlar<b> un ninotet molt bufó</b> de color blanc i amb una capa que ha de trobar la sortida de cada pantalla. Bé, en realitat veiem perfectament on és, el que passa és que per poder-hi arribar haurem de trobar unes <b>esferes de colors </b>que no estan sempre a l'abast, i és aquí on hi ha la gràcia del repte del joc.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJHugjRFUFjK51VUD-YmDEweBN1G8CauTA3RWZdzk6C747kXY7qdsXFMhB1UyUbSWAGy2FDC-c1dP5mu7zz-g3f5vpu1JvtzGH_klKQFSjs1NTBAyko5gjlW0jeuAr8zNd7Y7SdKuCmIcjnzqzTIgPzBkTzXH5hxOTYAQd7HhLByiTP5wZOUlIckqTLPk/s853/screenshot_02%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJHugjRFUFjK51VUD-YmDEweBN1G8CauTA3RWZdzk6C747kXY7qdsXFMhB1UyUbSWAGy2FDC-c1dP5mu7zz-g3f5vpu1JvtzGH_klKQFSjs1NTBAyko5gjlW0jeuAr8zNd7Y7SdKuCmIcjnzqzTIgPzBkTzXH5hxOTYAQd7HhLByiTP5wZOUlIckqTLPk/s320/screenshot_02%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Les dificultats es presenten en forma <b>d'obstacles </b>en el camí, que poden ser alçades que no pot saltar el nostre protagonista, barreres que hem d'alçar o fins i tot raigs làser, els únics elements que ens poden provocar la mort, i que no trobarem en totes les pantalles, ni de bon tros.</p><p style="text-align: justify;">La mecànica que ens permetrà superar aquests obstacles és l'adquisició d'uns <b>poders associats a uns colors </b>que hi ha dispersats per les pantalles i que haurem de trepitjar per obtenir els efectes desitjats: podrem fer salts dobles, disparar, fer desplaçaments sobtats molt ràpids, fer un duplicat nostre d'abast limitat o petites teletransportacions. Evidentment, perquè si no no tindria gràcia, només podem tenir <b>un d'aquests poders alhora</b>. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirjyJUfQi7r_9XBd1yfi_Ui9131F1i8CGPmCiMi8xqcvvbrOR0pEfWkC_uEbnn5oA5XLfFbv-XRF4mItpF9lAzaKunMQs_7CWyxuqlxKCnBroqE53w59fqxfOBzNJPyX_t9EJ7jh5G_XcgZhL1uKg6JOaeXbOIvEFpGjN5N9eDwX8k9mn20cgwaJse4sc/s853/screenshot_04%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirjyJUfQi7r_9XBd1yfi_Ui9131F1i8CGPmCiMi8xqcvvbrOR0pEfWkC_uEbnn5oA5XLfFbv-XRF4mItpF9lAzaKunMQs_7CWyxuqlxKCnBroqE53w59fqxfOBzNJPyX_t9EJ7jh5G_XcgZhL1uKg6JOaeXbOIvEFpGjN5N9eDwX8k9mn20cgwaJse4sc/s320/screenshot_04%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Cada cert nombre de pantalles -encara que a la segona "meitat" del joc no ens en trobem fins a la pantalla final- ens enfrontarem a un <b>enemic final</b>, que també ens podran matar i que seran els únics enemics pròpiament dits de tot el joc. Quan els derrotem aconseguirem <b>un poder nou</b>, de manera que les primeres pantalles les haurem de resoldre amb un nombre més reduït d'efectes i, a mesura que avancem, en tindrem més a l'abast, tot i que la dificultat per resoldre-les també augmentarà en paral·lel. </p><p style="text-align: justify;">Els combats contra els enemics finals no són gaire difícils, i els acompanya una música <i>chiptune</i> més reminiscent dels videojocs clàssics, mentre que l'altre tema, el que sentirem durant més temps, es fa servir per a la resta de pantalles i, tot i ser sempre el mateix, és força <b>relaxant</b>, cosa que va molt bé si ens encallem en alguna pantalla, perquè contribueix a què no arribem mai a aquell punt de frustració que ens pot fer abandonar un videojoc.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9U7b9EfVPbZP8FM_utjUoyciz7XdWVxWP3a7orDAmCQtVnt7S1ZIl49WbxdhXvuloEoeVUbQnE7ZzUS-mLXWCuIGLzzc_2p6RyEHCHoy-IflWvGZCtRVs80H9Ldlkrso4nQy62zT-VZ34Buf5idfCaSW3emcDOdhHzAhrEjMB1UJQbj7Ls0Ie1zfXNbI/s853/screenshot_03%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9U7b9EfVPbZP8FM_utjUoyciz7XdWVxWP3a7orDAmCQtVnt7S1ZIl49WbxdhXvuloEoeVUbQnE7ZzUS-mLXWCuIGLzzc_2p6RyEHCHoy-IflWvGZCtRVs80H9Ldlkrso4nQy62zT-VZ34Buf5idfCaSW3emcDOdhHzAhrEjMB1UJQbj7Ls0Ie1zfXNbI/s320/screenshot_03%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Ja ho he dit al principi: jo no soc gaire espavilat amb aquestes coses, i la veritat és que tinc el punt de frustració relativament baix, i tot i així al <i>Colored Effects</i> sempre he tingut ganes de continuar avançant. Hi ha hagut pantalles on m'hi he estat molta estona, fins que, en trobar la solució, m'he fet creus de com no se m'havia acudit abans. En d'altres casos, però, he vist de seguida el que havia de fer.</p><p style="text-align: justify;">De tota manera, és un joc <b>molt accessible</b>: els controls són deliciosos, no hi ha vides, ni <i>continues</i> limitats, quan morim la pantalla es torna a carregar de seguida i fins i tot hi ha un <b>punt de desat</b>, en moltes pantalles, per si volem repetir des d'aquell moment. També podem reiniciar el nivell sencer i fins i tot sortir al mapa per descansar una mica. Parlant d'accessibilitat, com que la cosa va de colors, també hi ha l'opció d'<b>ajuda per a la gent amb daltonisme</b>, que afegeix símbols als colors, tot un detall que permetrà a més gent gaudir del joc.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgASM4eYGsrw1m4JcIAWrCERRLc2u8Et5GF3Ldcgog1ND8x7k8R0_YAsVEXY16F3MwbeS95nJD4jiPkxiXZYXkEPimMQtRXZCiT2_OUuk2N5A0tGMvPwx88Yka9hBVZrG2jKMgiKDznHjxza7TZFWA0dp7kc-SPrV7lJnz99iqB1HS1bendbikKR35OZYI/s853/screenshot_01%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgASM4eYGsrw1m4JcIAWrCERRLc2u8Et5GF3Ldcgog1ND8x7k8R0_YAsVEXY16F3MwbeS95nJD4jiPkxiXZYXkEPimMQtRXZCiT2_OUuk2N5A0tGMvPwx88Yka9hBVZrG2jKMgiKDznHjxza7TZFWA0dp7kc-SPrV7lJnz99iqB1HS1bendbikKR35OZYI/s320/screenshot_01%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Amb una presentació senzilla, gairebé minimalista, <i>Colored Effects</i> és un joc <b>divertit</b>, que empeny a esprémer el cervell i continuar-ho intentant sense les pressions pròpies d'un videojoc tradicional amb enemics o un compte enrere. Aquí no hi ha res d'això. Aquí la dificultat rau en decidir com fem servir els poders, què sacrifiquem a canvi d'aconseguir una altra cosa, quin és l'ordre correcte de fer les coses.</p><p style="text-align: justify;">Al llarg de les seves <b>40 pantalles</b> anirem aprenent i anticipant coses, notarem com el nostre cervell ja fa càlculs i especula amb el que caldrà fer per superar les pantalles, i és una sensació <b>molt satisfactòria</b>. Per tot plegat, és un títol que recomano d'allò més, i a sobre és ben baratet. </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><i>Aquesta anàlisi s'ha pogut fer gràcies a un codi proporcionat amablement per Flynn's Arcade</i> <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /> <br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-54968611388588001532023-11-16T19:00:00.001+01:002023-11-16T19:00:00.146+01:00Noms: Greg Martin<p style="text-align: justify;">A l'entrada inaugural d'aquesta secció dedicada a noms rellevants a la història dels videojocs vaig parlar de l'<a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2018/10/noms-akira-watanabe.html" target="_blank">Akira Watanabe</a>, el responsable, entre altres coses, de les portades dels primers Sonics, però no va ser l'únic, perquè si mirem les d'Occident la cosa es complica una mica més. </p><p style="text-align: justify;">Si que és cert que la del <i>Sonic the Hedgehog</i> tal com la vam conèixer a Europa estava basada en la del senyor Watanabe, però als Estats Units van veure una altra cosa, i si ens n'anem a la versió Game Gear ens trobem una imatge més familiar que va arribar a Amèrica i Europa, desmarcant-se de la il·lustració triada al Japó, i que va signar aquest senyor del que, per desgràcia, no hi ha fotografies (llevat <a href="https://www.originalvideogameart.com/video-game-illustrators/greg-martin-1956%E2%80%932013-r99/" target="_blank">d'una de molt baixa qualitat o resolució</a>) i que, a més, es va morir ja fa 10 anys. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCEb5x8kUcaXQGrxfJWyXU32EyRnMh25vfuUxsfZkAkI_0XfUwFHQgUKhieYL2nGAnEKpJSwrluozyCGqDvc9ed06brdZfXBJpqpHenYBkdBeWpevuaP8jaK2Bdmrtm7S26vuSFqUURRiXBuNnpyL7KatHurtnRhg42Db-H2kbaNX4QiEBVRof9I6Jv-s/s599/Sonic-GG-EU.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="429" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCEb5x8kUcaXQGrxfJWyXU32EyRnMh25vfuUxsfZkAkI_0XfUwFHQgUKhieYL2nGAnEKpJSwrluozyCGqDvc9ed06brdZfXBJpqpHenYBkdBeWpevuaP8jaK2Bdmrtm7S26vuSFqUURRiXBuNnpyL7KatHurtnRhg42Db-H2kbaNX4QiEBVRof9I6Jv-s/s320/Sonic-GG-EU.jpg" width="229" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><b>Greg Martin</b> (1956-2013) és el responsable de bona part de l'art occidental oficial per als videojocs d'en Sonic -no pas la portada del <i>Sonic the Hedgehog</i> de la Genesis, la Mega Drive estatunidenca, pel que sembla-, on veiem la mascota de Sega amb un somriure més trapella, i uns angles més durs que el més bufó japonès del mestre Watanabe. </p><p style="text-align: justify;">Però probablement la primera portada realment icònica que va dibuixar el senyor Martin va ser la següent:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYHny7VBOB30mUE_o9WxSz1X0ZgZFukRgK4Rv6gKraFhPX4NFMmw5aVZOypV5YSmSxwlVRcVC5szQWMwLZzn3R52KGCv0GUmGuZ19ALFpdynP2cD5ImatvybeVMT6BwjY8MgZLmkhl5tONRb49HegBxoiL2tsRsY0D0hAcYZ6oHf8wYuleUIA1C5mlfeo/s768/Sonic-2-cover-art.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="529" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYHny7VBOB30mUE_o9WxSz1X0ZgZFukRgK4Rv6gKraFhPX4NFMmw5aVZOypV5YSmSxwlVRcVC5szQWMwLZzn3R52KGCv0GUmGuZ19ALFpdynP2cD5ImatvybeVMT6BwjY8MgZLmkhl5tONRb49HegBxoiL2tsRsY0D0hAcYZ6oHf8wYuleUIA1C5mlfeo/s320/Sonic-2-cover-art.webp" width="220" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Suposo que no passa res perquè no hagi triat una imatge amb els marcs i els logos habituals per saber de quin joc (i per a quina consola) estem parlant, oi? </p><p style="text-align: justify;">Ara, però, anem enrere i repassem una mica la vida del desaparegut artista, tot i que no se'n troba una excessiva quantitat d'informació a la xarxa: en videojocs el podem trobar fent portades per a jocs de l'ordinador <b>VIC-20</b> el 1981 i el 1982, com ara l'<i><b>Amok</b></i>, però resulta que abans, durant i després de fer portades per a videojocs va treballar per a companyies com <b>Disney </b>o <b>Hanna-Barbera</b>, poca broma, on va fer sobretot de dissenyador d'escenaris en obres com <i>El show de Scooby-do i Scrappy-do</i>, <i>Superamics</i>, la sèrie d'en <i>Pac-man</i>, <i>Els barrufets</i> i, de manera més recent, el 2008, va ser modelador al llargmetratge de Disney <i>Bolt</i>. Però si hi ha una feina que destaca en aquest sentit va ser el de la <b>cocreació i el disseny de les versions de les Tortugues Ninja</b> per a la famosa sèrie de 1987, i també va dissenyar les portades d'alguns VHS que es van editar amb material de la sèrie.<br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyeX2O2qSXZ-FjMzJbvjLqWD09R6cfrXp6afPIa-8g9ai6r0Kcl1XZ0hhSGpM1vOwfQ9nW_TVhWtCoeIhTaPVed314BMiL_mhGkMKMljL9sO3on_y5Hl8Y3prz2pSAO5QU1QXbcHi7qpQDmOHp2dMPvLY8Ym8h43RXASc6v3bHGX4e4SRbASCfhtfpc50/s2048/Adventures-Sonic-Hedgehog.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2048" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyeX2O2qSXZ-FjMzJbvjLqWD09R6cfrXp6afPIa-8g9ai6r0Kcl1XZ0hhSGpM1vOwfQ9nW_TVhWtCoeIhTaPVed314BMiL_mhGkMKMljL9sO3on_y5Hl8Y3prz2pSAO5QU1QXbcHi7qpQDmOHp2dMPvLY8Ym8h43RXASc6v3bHGX4e4SRbASCfhtfpc50/s320/Adventures-Sonic-Hedgehog.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">No ho va fer directament ell, però una de les sèries animades d'en Sonic, <i><b>Adventures of Sonic the Hedgehog</b></i>, de 1993, va basar els seus dissenys en els de Greg Martin, així com també l'anomenada senzillament <i><b>Sonic the Hedgehog</b></i>, que hi va coexistir però que va ser un producte curiosament rival de l'altre per disputes corporatives en les quals ara tampoc cal entrar. </p><p style="text-align: justify;">Sembla que també es van inspirar en els seus dissenys per a la sèrie de 40 episodis de 1999 <i><b>Sonic Underground</b></i>, i anteriorment per al còmic d'Archie Comics sobre l'eriçó blau, cosa que té sentit perquè bevia força de les sèries animades que he esmentat més amunt, però això va durar fins al número 10. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVffvE_xBa0vqPscc16owcVxhcnkNQkCFJJBNFGIo8_rcJTVjc7B54_12J3Kojii4k0nZpVUUwOewej_uibdEQG91TTNnNvRk9xEA96O1QF3E_YwUVbq1XJT-Sj0iORJCRveQ2jvWN0_oQ3SstVoZF6flYcPewMY-iCZLWPnnXxU_RQ0j3266FnqDKzws/s680/pac-attack-caja.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="483" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVffvE_xBa0vqPscc16owcVxhcnkNQkCFJJBNFGIo8_rcJTVjc7B54_12J3Kojii4k0nZpVUUwOewej_uibdEQG91TTNnNvRk9xEA96O1QF3E_YwUVbq1XJT-Sj0iORJCRveQ2jvWN0_oQ3SstVoZF6flYcPewMY-iCZLWPnnXxU_RQ0j3266FnqDKzws/s320/pac-attack-caja.png" width="227" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tornant a les coses que va dissenyar directament més que inspirar, tenim portades com la del <i><b>Pac-Man</b></i> de la Game Boy (1991), el <i><b>Pac-Attack</b></i>, de 1994 per a la Mega Drive, la Super Nintendo, la Game Gear i la Game Boy (a la imatge), la del <i><b>Ms. Pac-Man</b></i> per Game Boy, NES i Game Gear (1993) o la del <i><b>Woody Pop</b></i> (Game Gear, 1991) però, com sol passar en aquests casos, hi ha un fotimer de treballs que no se sap segur si són d'ell, perquè no està documentat de manera concloent, però que se sospita, per l'estil, que sí, com per exemple la portada americana de l'<i>Aladdin</i> de la Game Gear, la del <i>The Flintstones </i>de Mega Drive o la del <i>Taz in Escape from Mars</i>. Una que sembla clara, però, és l'occidental del <i><b>Pocky & Rocky 2</b></i> (Super Nintendo, 1994):<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvEMjWdN26-ZQE2l8zBT1QlIXkKU9UYxmu_Bu0znq9xzi3kp1YdPMi0O2LVPl6vkNT2VLUxhMDn7ClCnCcP0907bUFPdDnwLDKVPMi3Cmb-xkeSapAAk0o-prYtyhdRUCx2umtFU5k5MokypwAI-Lp5_wNcofkQ6yaHSBpiUawmGqcEM1tuX1VD47xMUQ/s640/174200--pocky-rocky-2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="447" data-original-width="640" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvEMjWdN26-ZQE2l8zBT1QlIXkKU9UYxmu_Bu0znq9xzi3kp1YdPMi0O2LVPl6vkNT2VLUxhMDn7ClCnCcP0907bUFPdDnwLDKVPMi3Cmb-xkeSapAAk0o-prYtyhdRUCx2umtFU5k5MokypwAI-Lp5_wNcofkQ6yaHSBpiUawmGqcEM1tuX1VD47xMUQ/s320/174200--pocky-rocky-2.png" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">Sí que se sap que corresponen a ell les portades del <b><i>Sonic Chaos</i> </b>(almenys el de Game Gear, 1993), l'americana del <i><b>Sonic CD</b></i> (Mega CD, 1993), el <i><b>Sonic Spinball</b></i> de Mega Drive (1993) i de les consoles de 8 bits de Sega però en aquest cas només les americanes, el <i><b>Sonic 3</b></i> als Estats Units (1994), el <i><b>Sonic Triple Trouble </b></i>(Game Gear, 1994) americà, i la portada del <i><b>Knuckles's Chaotix</b></i> (32X, 1995) a tot arreu. </p><p style="text-align: justify;">L'últim disseny de portades que es coneix de l'autor va ser per a la Game Boy Advance, i va ser per a l'adaptació d'una pel·lícula de Disney. Era el 2002 i el joc, el <i><b>Lilo & Stitch</b></i>, que tinc entès que és força bo, per cert.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVnQego-po4CFn2doDzVHvE5FgsACyy4-dYIZ6DTkOqouCjCziIHualISmc-I0lMulMOsdPJGRm7TeBPWqi6AAwjsm9U_LofWFZAFkUNqJqMkI-Uka3iJWaWdiap-M4XkBVU9uGcLTO_ZADgMgZsb4C993mR__ykmIp2P4GFSam4SAr_ytfsPxs-7UjWk/s251/Lilo_&_Stitch_GBA_cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="251" data-original-width="250" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVnQego-po4CFn2doDzVHvE5FgsACyy4-dYIZ6DTkOqouCjCziIHualISmc-I0lMulMOsdPJGRm7TeBPWqi6AAwjsm9U_LofWFZAFkUNqJqMkI-Uka3iJWaWdiap-M4XkBVU9uGcLTO_ZADgMgZsb4C993mR__ykmIp2P4GFSam4SAr_ytfsPxs-7UjWk/s1600/Lilo_&_Stitch_GBA_cover.jpg" width="250" /></a></div><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">És una llàstima que els noms dels il·lustradors de portades de videojocs no siguin més coneguts ni estiguin excessivament ben documentats. En el cas del senyor <b>Gregory James Martin</b>, a més, sembla que va començar a generar interès a partir de la seva defunció. Per part meva, aprofitant la secció, m'agrada anar-los donant a conèixer, tant a ells com la seva obra, i espero haver fet el que era a les meves mans en el cas de l'autor d'algunes imatges icòniques de la nostra vida com a videojugadors que fins ara no sabíem a qui agrair. Una d'elles, el pòster d'en Sonic que regalaven amb alguns videojocs fa molts anys. El recordeu?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguuUdRjQb0m6miSIY1R1iZl26MMqqPjuDvrR_FRjeuNCFFBAqtsVadTswJ-G8Yjr1hf_DIgkUG5yWUbQfVLH5nwpwdHFavdYDErNcwAznOIAv-wtBj7I0iGLJEHCsBl_yJalOFJSkTipuY3lnyCbCUAek8_6ceGH0CKMRqgBKy_WvoohNSxKe7kgzc_VI/s1304/sonic3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1304" data-original-width="920" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguuUdRjQb0m6miSIY1R1iZl26MMqqPjuDvrR_FRjeuNCFFBAqtsVadTswJ-G8Yjr1hf_DIgkUG5yWUbQfVLH5nwpwdHFavdYDErNcwAznOIAv-wtBj7I0iGLJEHCsBl_yJalOFJSkTipuY3lnyCbCUAek8_6ceGH0CKMRqgBKy_WvoohNSxKe7kgzc_VI/s320/sonic3.jpg" width="226" /></a></div><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">Fonts: <a href="https://sonic.fandom.com/wiki/Greg_Martin" target="_blank">Sonic Wiki Zone</a>, <a href="https://segaretro.org/Greg_Martin" target="_blank">Sega Retro</a>, <a href="http://Legacy.com">Legacy.com</a>, <a href="https://megabitesblog.wordpress.com/2014/01/04/greg-martin-a-tribute/" target="_blank">Megabites Blog</a>, <a href="https://www.imdb.com/name/nm4446406/" target="_blank">IMDB</a>, <a href="https://www.originalvideogameart.com/video-game-illustrators/greg-martin-1956%E2%80%932013-r99/" target="_blank">Original Video Game Art</a><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-10798730849820265652023-11-08T22:00:00.002+01:002023-11-10T12:58:56.814+01:00Tutorial realista per a modificar la Super Nintendo II: la venjança<p style="text-align: justify;">Fa força temps vaig publicar una entrada sobre l'odissea, la tortura, que va representar per a mi, que no soc gens manetes, la <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2020/06/tutorial-realista-per-modificar-la.html" target="_blank">modificació de la Super Nintendo</a> per tal que fos <i>region free</i> i tingués l'opció de triar entre els 50 i els 60 hertzs, que afecta també a la legibilitat, per part de la consola, de bona part dels videojocs d'altres regions.</p><p style="text-align: justify;">Doncs bé, després d'unes proves inicials aparentment satisfactòries va resultar que no, que la cosa <b>no havia acabat de sortir bé</b>. Em llegia alguns jocs i d'altres no. Això passava tant amb els japonesos com amb els europeus, cosa que era ben estranya. Amb el temps i diferents provatures la cosa anava empitjorant, i després de mirar-m'ho molt vaig descobrir un petit detall que en un fòrum em van confirmar que era la causa de tot plegat: <b>la consola</b> <b>s'estava morint</b>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN6Y7PsopPMExsAkWz4wL52FkB3kqGDe8cIievSPX0iJjrzftVIYGkRae8iGIvuJN34CLwxeZ7EonbMa79YmV4M69OBUSK4uyOMAKVRBCI7XCSgSk9REAWvBKMGCx5yOOu2m7a6FvWGrlzEmY5d81CSkn-0RNJfxdFAegmsuOqzvVJaqttcSR2BsB2I1M/s640/dav.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN6Y7PsopPMExsAkWz4wL52FkB3kqGDe8cIievSPX0iJjrzftVIYGkRae8iGIvuJN34CLwxeZ7EonbMa79YmV4M69OBUSK4uyOMAKVRBCI7XCSgSk9REAWvBKMGCx5yOOu2m7a6FvWGrlzEmY5d81CSkn-0RNJfxdFAegmsuOqzvVJaqttcSR2BsB2I1M/s320/dav.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Si us hi fixeu, els pins senyalats per les dues maldestres fletxes de color taronja que vaig afegir jo a la imatge presenten, per la part de dalt, una evident <b>corrosió </b>de color verd. En ensenyar això en un fil de Elotrolado, un company ho va anomenar "síndrome verdosa" i em va dir que <b>no hi havia res a fer</b>, i que els altres pins anirien caient, amb el temps. Que el fet que alguns cartutxos em funcionessin i altres no ja no era pas per una modificació mal feta, sinó perquè hi havia aquest problema.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUbTYUdOhanfGppxLrBZ005rk_pq3Dd2xjpZ8anklu47AGTuDo2BqpjVppoqI5f1jUpNPxkajKfAw7uYClm4fL_ukCCFQ_j4aN-A0XljjQBRwml4oW6d0jS3ankBHFwrilpBvY9zvpZPeI6QDQqxL0EZ7VKAVBVGySt-cJT56Ph-VSQ6ar_p7jXl8GAm4/s640/IMG-20210831-162837%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUbTYUdOhanfGppxLrBZ005rk_pq3Dd2xjpZ8anklu47AGTuDo2BqpjVppoqI5f1jUpNPxkajKfAw7uYClm4fL_ukCCFQ_j4aN-A0XljjQBRwml4oW6d0jS3ankBHFwrilpBvY9zvpZPeI6QDQqxL0EZ7VKAVBVGySt-cJT56Ph-VSQ6ar_p7jXl8GAm4/s320/IMG-20210831-162837%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="240" /></a></div><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">Total, que tocava <b>canviar tot l'<i>slot</i> dels cartutxos</b>, que és la peça negra i allargada. Una feina titànica per a un maldestre inexpert com jo, però em vaig proposar intentar-ho perquè ja feia literalment <b>anys </b>que estava allargant la reparació de la consola -tampoc és que fos tan complexa, però m'hi havia de posar i no trobava mai prou temps per fer-ho tranquil·lament- i volia que funcionés d'una punyetera vegada per poder gaudir, per fi, i sense limitacions regionals ni de simple funcionament, d'una consola que havia desitjat durant dècades, però que primer perquè em van fer tornar-ne una que m'havien regalat, i després perquè <a href="https://retroscroll.cat/2013/guanyador-sorteig-aniversari/" target="_blank">la que em va tocar a Retroscroll</a> s'havia posat malalta, no havia pogut esprémer com es mereixia.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2w3v28KadSfcAzqhoFCWY0nZJDUBVz1qenmHyHa5Be_EOgO-kUWQTjJYOp1V9KKJDCuaddGScGqsUq01AM9LXH92b8I8CEUxghclHb2aA3ux3GOxNbEiShRLikcJsK94eJWY8KIm0-kY3l1x3gGpwrsqjW10WB25sc1CE3qsOwo7XwqJDu-WdeCmbYzo/s640/IMG20230403165017%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2w3v28KadSfcAzqhoFCWY0nZJDUBVz1qenmHyHa5Be_EOgO-kUWQTjJYOp1V9KKJDCuaddGScGqsUq01AM9LXH92b8I8CEUxghclHb2aA3ux3GOxNbEiShRLikcJsK94eJWY8KIm0-kY3l1x3gGpwrsqjW10WB25sc1CE3qsOwo7XwqJDu-WdeCmbYzo/s320/IMG20230403165017%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">La meva més gran preocupació era poder soldar la peça de recanvi, que per cert em va enviar un altre participant del fòrum perquè en tenia una, i de manera gratuïta, tot mostrant una <b>solidaritat </b>emocionant, de manera que quedés ben alineada i els cartutxos hi poguessin encaixar correctament, però va resultar que <b>l'infern que m'esperava era molt pitjor</b>.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El primer pas era girar la placa i per l'altra banda escalfar els punts de soldadura, que eren molts, però al contrari del que passa a absolutament tots els tutorials que veig, quan a mi em toca desfer estany em costa moltíssim, no hi ha manera. I el soldador està ben calent, no n'hi ha cap dubte. Al final ho vaig aconseguir, però, combinant l'escalfament dels punts (gràcies a una <b>pistola de calor</b>, no us penseu) amb un xuclador d'estany -no, la malla de desestanyar a mi no em funciona mai, tampoc-, però en comptes de veure com la peça queia em vaig adonar que també estava fixada a la placa mitjançant <b>uns pius als laterals</b>. A la imatge de dalt es pot veure un punt negre per damunt del soldador. No hi havia manera d'empènyer-los, així que ja em veieu intentant directament destrossar-los amb qualsevol cosa que tallés, o fins i tot <b>desfent-los </b>amb la calor del soldador. No hi havia res a fer.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7iZwS16LyifTKY8TfxdYSZK3fzRQ2xE8kHjcG47A54x2TWr9QCYTWcQ4YYEvg84YDVvPhPfCHYMUlUyTXyzG_xyKoVQK_RcuYe_9xJm0aAobFV5PbWuQbygvKhHLkWNgGnFnWAg1NlJvyh1t6SEgWgWNtS_5II3WqG2_CKYcETXa_lCJjp6kddVyaw_k/s640/IMG20230406185245%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7iZwS16LyifTKY8TfxdYSZK3fzRQ2xE8kHjcG47A54x2TWr9QCYTWcQ4YYEvg84YDVvPhPfCHYMUlUyTXyzG_xyKoVQK_RcuYe_9xJm0aAobFV5PbWuQbygvKhHLkWNgGnFnWAg1NlJvyh1t6SEgWgWNtS_5II3WqG2_CKYcETXa_lCJjp6kddVyaw_k/s320/IMG20230406185245%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Soc conscient que aquestes imatges poden ferir la sensibilitat de qualsevol manetes, però el cas és que l'únic mètode que em va funcionar va ser directament <b>arrencar els pins per la seva base</b>, com si estigués arrencant les ungles d'un torturat, i llavors sí que la peça es va poder separar.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Em sap greu, això és el que passa quan algú sense experiència es troba que allò que veu als vídeos dels que sí que en saben és <b>ciència-ficció</b>, perquè no hi ha res que funcioni.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8oGtKdclYpCQhwqDjDaLC7biSxtBMyDgyBJOVlEvAZg4EEqBj-n417NxMpmYZF4rWWcd5Q1LfElk6vJz7ytyMVUTEyKNHqdMc_oWImeJTb_qozIwbxN0qZvv9fmGfDWC3HWzOY9VTiMX6sbJzsbgI9VrM9L1ZyvvOV4gZfHq9uHQkPkndCg-ac3FzgWw/s640/IMG20230410142817%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8oGtKdclYpCQhwqDjDaLC7biSxtBMyDgyBJOVlEvAZg4EEqBj-n417NxMpmYZF4rWWcd5Q1LfElk6vJz7ytyMVUTEyKNHqdMc_oWImeJTb_qozIwbxN0qZvv9fmGfDWC3HWzOY9VTiMX6sbJzsbgI9VrM9L1ZyvvOV4gZfHq9uHQkPkndCg-ac3FzgWw/s320/IMG20230410142817%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="240" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquí teniu el cadàver de la peça. Ara només faltava col·locar-hi la nova, cosa que va ser més fàcil que no em pensava, però la vida em tenia reservat un altre revés, i és que en el procés de manipular tot allò, cada vegada de manera més descurada, <b>es va fer malbé una altra part de la consola </b>que no tenia fàcil substitució, perquè es tractava del connector dels comandaments, aquell feix ample, i pel que vaig buscar a internet té unes característiques força específiques que el feien massa complicat de reemplaçar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxVOO8YZjLVsRTb26_MNhm9Ncs7bhWSt_F9j6ANIAQ2LnqykcKOIcAP1RoBoYPZ4qK5C990RNPF1Bu7yrYmv41Skoe1S5IYOb7HvNzLNd9uPWEmqmf1OGmvkSNqyIVb9zw9PrjdkRwMHkFK6T1QRIGfKFjWezCLaW5t-sZICheduoIlRTbUHFhXKTVyws/s854/IMG-20230406-WA0041%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="854" data-original-width="427" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxVOO8YZjLVsRTb26_MNhm9Ncs7bhWSt_F9j6ANIAQ2LnqykcKOIcAP1RoBoYPZ4qK5C990RNPF1Bu7yrYmv41Skoe1S5IYOb7HvNzLNd9uPWEmqmf1OGmvkSNqyIVb9zw9PrjdkRwMHkFK6T1QRIGfKFjWezCLaW5t-sZICheduoIlRTbUHFhXKTVyws/s320/IMG-20230406-WA0041%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="160" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">No podia tenir més mala sort, era <b>el clau que li faltava al taüt</b> de la meva ambició de reparar jo solet la consola, que a més tenia valor sentimental. Tot el temps que hi havia invertit havia estat inútil. Bé, en realitat n'havia tret un aprenentatge: això d'imitar altres persones per solucionar problemes tècnics sense tenir jo cap base sobre el tema tenia <b>un límit</b>, i aquest projecte estava per sobre d'aquest límit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La solució final va ser una de ben senzilla que no trobareu en cap altre tutorial: <b>deixar-ho córrer i comprar-me'n una altra</b>, una Super Famicom modificada amb el sistema Super CIC, sense interruptors, simplement prement el botó Reset més o menys estona per forçar els 50 Hz, els 60 o perquè automàticament detecti d'on és el cartutx i l'executi com toca, que és l'opció més assenyada.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6EgILiukmnqaJ9EGjOK61ce0zanUx85w1-JhNLiOs1F0sKgaQkaGl7k83MGhpjcek-tnM6IyVmTeYBj6rmqvxQ0cnlIJUCdsWMxuTTwu6HEXlfGfUi0Jmu_bcsEuRQ4qXVsHdfr9gnl2rpuKikj3aRRLmBeWFWyusORJXX4b3QKEsUsJ4NkL9f-advck/s640/IMG20231108200736%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6EgILiukmnqaJ9EGjOK61ce0zanUx85w1-JhNLiOs1F0sKgaQkaGl7k83MGhpjcek-tnM6IyVmTeYBj6rmqvxQ0cnlIJUCdsWMxuTTwu6HEXlfGfUi0Jmu_bcsEuRQ4qXVsHdfr9gnl2rpuKikj3aRRLmBeWFWyusORJXX4b3QKEsUsJ4NkL9f-advck/s320/IMG20231108200736%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Canviada la carcassa</b> perquè fos la que em va tocar al sorteig de Retroscroll, una versió pintada per l'Scroll, el mateix fundador de la pàgina de la qual ara soc un feliç participant, aquí teniu la meva Super Famicom (ara és així) capaç d'executar jocs de qualsevol regió sense problemes. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I fins aquí aquesta trista i lamentable història de "per intentar-ho que no quedi" que, si ho arribo a saber, s'hauria acabat fa anys i hauria jugat a més jocs del Cervell de la Bèstia, a hores d'ara, però bé, el cas és que no em pensava que me la fotria d'aquesta manera, així que ho havia de provar. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-46228236164569234072023-11-01T19:00:00.001+01:002023-11-07T21:25:37.609+01:00Exclusius de recreativa: Lucky & Wild<p style="text-align: justify;">De videojocs de cotxes n'hi ha moltíssims, segurament és un dels gèneres més explotats de la història del mitjà, però no tots han arribat a tenir <i>ports</i> per a sistemes domèstics. El que avui ens ocupa és aquesta mena de joc -pel títol ja us deveu haver imaginat que no era de <i>mahjong</i>-, però amb una particularitat jugable que va contribuir a que es quedés als salons arcade.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAawnmpJaBBFlQSWRS8VTVqEi0aR3ISFnwSjVZnWGJpGEjrHs3kQ4qiGEIQNtwgglQyhTZ7JyvjjoHgcP5wGjuXxE3zVTAplCN6zByBEEdmXjMQFgEfT0GZ8RSJ-NEWiFpxrMnAAwxOS7C9APXCUFnsz7rhEwHRdT85Oe8ygLuE48i3JcSazCB30jhI6M/s618/21008101%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="618" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAawnmpJaBBFlQSWRS8VTVqEi0aR3ISFnwSjVZnWGJpGEjrHs3kQ4qiGEIQNtwgglQyhTZ7JyvjjoHgcP5wGjuXxE3zVTAplCN6zByBEEdmXjMQFgEfT0GZ8RSJ-NEWiFpxrMnAAwxOS7C9APXCUFnsz7rhEwHRdT85Oe8ygLuE48i3JcSazCB30jhI6M/s320/21008101%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="249" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Desenvolupat per <b>Namco</b> el 1993 per a la seva placa Namco System 2, el <b><i>Lucky & Wild</i></b> remetia a les pel·lícules de parelles policials ja des del títol, perquè el protagonitzaven en Lucky i en Wild, respectivament un paio ben vestit i pentinat i un surfer amb grenyes.</p><p style="text-align: justify;">El seu creador, <b>Yutaka Kounoe</b>, en canvi, va negar que <i>Tango i Cash</i> fos una influència per al joc, però en canvi va citar la sèrie americana <i>CHiPS</i> i la pel·lícula hongkonguesa <i>Police Story</i> com a inspiracions. </p><p style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/NAg9sSW6YtU?si=1VCWFY5h04qBYKy_" title="YouTube video player" width="497"></iframe></p><p style="text-align: justify;">Com en clàssics anteriors com el <i>Chase HQ</i>, el joc ens convida a <b>empaitar delinqüents</b> per la carretera i afeblir-los a trets per facilitar la seva detenció, al llarg de sis pantalles en què, si se'ns acaba el temps sense haver vençut els dolents, se'ns escaparan... però això no ens impedeix continuar avançant, cosa que sí que passa si ens rebenten el cotxe. Al final de cada pantalla, per cert, passem per un garatge operat per unes noies lleugeres de roba -coses de l'època- que ens reparen els desperfectes.<br /></p><p style="text-align: justify;">El combat es pot dur a terme de diferents maneres, però cal <b>combinar el maneig del volant amb el d'una pistola</b>, i si hi juguem amb una altra persona podem fer que ella controli una segona arma, o encarregar-nos nosaltres de la conducció i l'altre jugador de les armes, o que un jugador condueixi, un altre dispari la primera arma i un tercer -no contemplat pel joc, però factible- la segona metralladora, i si som multitasca i agosarats també podem conduir i portar les dues armes, és clar. <br /></p><p style="text-align: justify;">El cas és que, com us podeu imaginar, tot això es feia amb <b>una màquina força particular</b> i, encara que no hauria estat impossible traslladar-ho a una consola domèstica combinant pad o volant amb una <i>light gun</i>, no es va arribar a fer mai, i per això el <i>Lucky & Wild </i>no va sortir del món arcade.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzhI0vdhGZE4Z2rxnPkwM6EHPRCxiXa9hb2xR3AJ7j399IWHUdfrxWsYmBC_BR_CmMcAejDjasieJryKB3NoHY4d-FIWYuHp08k90q27kehnGQc6ha40FiUzo6xUTkikHXISS7n1s1ROBBitgrCZPFPf9bYMIjxKoGwoNmvRtSh6wqvERh122DGKe3XWA/s609/s-l1600%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="609" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzhI0vdhGZE4Z2rxnPkwM6EHPRCxiXa9hb2xR3AJ7j399IWHUdfrxWsYmBC_BR_CmMcAejDjasieJryKB3NoHY4d-FIWYuHp08k90q27kehnGQc6ha40FiUzo6xUTkikHXISS7n1s1ROBBitgrCZPFPf9bYMIjxKoGwoNmvRtSh6wqvERh122DGKe3XWA/s320/s-l1600%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="252" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El 1993, en plena efervescència dels videojocs poligonals, i amb la mateixa Namco triomfant amb el <i>Ridge Racer</i> el mateix any, podia resultar sorprenent decidir-se per gràfics bidimensionals, encara que fos amb la tècnica de l'<i><b>sprite scaling</b></i> per crear una il·lusió de profunditat, de tridimensionalitat, però va ser una decisió del seu responsable, que va donar força importància a la col·locació dels elements del paisatge perquè fossin versemblants. </p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">A més, val a dir que els gràfics i les animacions són sensacionals, però és clar, això ho podem dir ara que ens agrada mirar enrere i lloar els videojocs d'abans. En aquella època, la preferència del públic pels polígons devia sumar-se a la qüestió dels controls a l'hora de fer desistir Namco de qualsevol pensament de portar el joc a consoles. </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> <br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-64796982463662392342023-10-26T19:00:00.000+02:002023-10-26T19:00:00.152+02:00Accessoris: GameLine<div><p style="text-align: justify;">Fa un temps, en un vídeo d'un dels <i>youtubers</i> que segueixo en matèria de videojocs, vaig veure un accessori que vaig pensar que podia ser interessant dur al blog, i trobo que ja ha arribat el moment de parlar-ne.</p><p style="text-align: justify;">En aquest cas estem davant d'un perifèric de l'<b>Atari 2600</b>, una consola que a molts, malgrat que ja superem la quarantena, ens queda enrere i és un aparell anterior a la nostra època com a videojugadors, però que té un llegat innegable i també va ser la primera en moltes coses.<br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBjpur9VxS3IA5rdkM8KoX2qGFd8DB9IzNXphOK-JZA1gm1K3-VIcJeqUQR6IGnpz9GH0km5ponu5VRg5UePytZFiHm34TXUQMLukz53JMExvSiP27vVcDDWRBpyvUPUqG5win43DOUDQyD82zLc8X2q92NwImCuEM1zN98j_j7cHumP0GikBmwD2naFI/s640/VINTAGE-ATARI-2600-Gameline-Modem-America-Online-AMAZING.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="586" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBjpur9VxS3IA5rdkM8KoX2qGFd8DB9IzNXphOK-JZA1gm1K3-VIcJeqUQR6IGnpz9GH0km5ponu5VRg5UePytZFiHm34TXUQMLukz53JMExvSiP27vVcDDWRBpyvUPUqG5win43DOUDQyD82zLc8X2q92NwImCuEM1zN98j_j7cHumP0GikBmwD2naFI/s320/VINTAGE-ATARI-2600-Gameline-Modem-America-Online-AMAZING.webp" width="293" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Parlem del <b>GameLine</b>, un servei de <b>distribució telefònica</b> de videojocs per a aquesta llegendària i popularíssima consola desenvolupat per <b>Control Video Corporation</b>, o CVC, que consistia en un mòdem i un cartutx d'emmagatzematge on es podien <b>descarregar jocs</b>, exclusius del servei, per a l'Atari 2600 a través del telèfon.</div><p></p><p style="text-align: justify;">L'origen de tot plegat va ser que el fundador de The Source, un dels primers serveis <i>online</i>, de 1978, <b>William von Meister</b>, volia fer servir la seva tecnologia de transmissió per mòdem i les negociacions amb companyies de cable per enviar-los música no havien anat bé a causa de la pressió que van exercir les botigues de discs, de manera que va reorientar el projecte per tal que es poguessin <b>descarregar videojocs</b> d'un servidor a les llars dels jugadors.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz6AOss9Y-E5WiPPtxeYDoc4v995Z57WclKXtZW1ucoR0TQ7tYBC8kGqeg76h_owp7y1i2vUHCZioYgUT8pbfkiyDoIOiZvyL3AKl_WyjAfVlgdkDukvMsQM91GMP7Vxa1SizPxU4UpPoLoO5k1_zIgPZhcgZIYEnr1EUwfkyiGuF_TirSodpHC5I484U/s350/7981622797508_LG.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="350" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz6AOss9Y-E5WiPPtxeYDoc4v995Z57WclKXtZW1ucoR0TQ7tYBC8kGqeg76h_owp7y1i2vUHCZioYgUT8pbfkiyDoIOiZvyL3AKl_WyjAfVlgdkDukvMsQM91GMP7Vxa1SizPxU4UpPoLoO5k1_zIgPZhcgZIYEnr1EUwfkyiGuF_TirSodpHC5I484U/s320/7981622797508_LG.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'accessori sortia el 1983 i per tal de fer-lo servir calia fer-se'n membre, després de la qual cosa es rebia un PIN que permetia accedir al servidor i descarregar un joc tot introduint un codi de 3 dígits i... <b>pagant</b>, és clar. Els usos dels jocs estaven <b>limitats</b>, però: al cap de <b>8 partides</b> no es podia continuar fent servir i, si es volia, s'havia de tornar a descarregar passant altre cop per caixa. Parlant de calés, l'accessori valia <b>60 dòlars</b>, les descàrregues <b>1 dòlar</b> i la quota de subscripció, <b>15</b>.<br /></p><p style="text-align: justify;">Ser membre del "club", això sí, tenia alguns beneficis: el dia de <b>l'aniversari </b>es podia jugar al que fos de manera il·limitada i sense pagar, i es rebia una<b> revista </b>anomenada <i><b>GameLiner</b></i>, amb informació sobre els jocs, consells, trucs, etc. A més, s'organitzaven competicions de puntuació. </p><p style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/EhZ0VEmEKys?si=6wu5RveY5fGais7c" title="YouTube video player" width="497"></iframe></p><p style="text-align: justify;">El gran problema del servei va ser que <b>no va poder obtenir llicències </b>dels jocs de les grans companyies del moment, com ara Activision, Parker Brothers o Mattel, ni tan sols de la mateixa Atari, de manera que el seu catàleg va ser força limitat. <br /></p><p style="text-align: justify;">El GameLine, doncs, va fer fallida ràpidament, tot i que hi havia la intenció d'oferir no només videojocs, sinó també notícies, informació borsària, correu electrònic, banca <i>online</i>, fòrums i tota mena d'informació típica del teletext. </p><p style="text-align: justify;">Amb el <i>crash </i>del 83 al món dels videojocs en l'àmbit estatunidenc el sistema va desaparèixer, però es va reciclar en un nou servei anomenat Quantum Link, que el 1991 es va transformar en <b>America Online</b>, un dels proveïdors d'internet més importants del país, que actualment i després de passar per diverses mans és propietat de <b>Yahoo!</b>.</p><p style="text-align: justify;">Fonts: <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/GameLine" target="_blank">Wikipedia</a> i <a href="https://www.ataricompendium.com/archives/articles/gameline/gameline.html" target="_blank">Atari Compendium</a></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> <br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-73142279937950468432023-10-18T19:00:00.001+02:002023-10-18T19:00:00.142+02:00Reflexions: Acabar-se un videojoc<p style="text-align: justify;">Avui us fotré la tabarra un cop més amb un tema que no és extremament original, però sí que penso que no està tan suat com d'altres que he tocat, encara que fos perquè ho feia per aportar la meva opinió basada en l'experiència personal.</p><p style="text-align: justify;">Personal és també la meva reflexió sobre el tema d'avui, que és el del significat d'<b>acabar-se un videojoc</b>, passar-se'l, completar-lo, etc. Què és, doncs, el que considerem donar per acabat un joc i retornar-lo a la seva capsa a la prestatgeria, física o virtual?</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBt4QgOB8Dd8p9aGo7NmTB2GFkfOFEAvMzNMsUYclY3UX3MuZDyLo7hh8lpDFHYdnMk30yVjOx1duCSnYJrCyXbboBHDX7JGImh1LEJTw-LrnjjkxsPuwhm5zqsc_6Ox_txi_uWssvAbVO8kEtyTXfwEP22ijwFzXJyghkjdmHu8J8HmLOLyUv54jLz6c/s434/sor.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="434" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBt4QgOB8Dd8p9aGo7NmTB2GFkfOFEAvMzNMsUYclY3UX3MuZDyLo7hh8lpDFHYdnMk30yVjOx1duCSnYJrCyXbboBHDX7JGImh1LEJTw-LrnjjkxsPuwhm5zqsc_6Ox_txi_uWssvAbVO8kEtyTXfwEP22ijwFzXJyghkjdmHu8J8HmLOLyUv54jLz6c/s320/sor.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Antigament els videojocs ens oferien propostes difícils per tal que inseríssim més monedes a la màquina dins la qual ens esperaven, però el màxim que podíem fer-hi era aconseguir la puntuació més alta possible abans de plegar. </p><p style="text-align: justify;">Els <b>jocs amb final real</b> van venir més endavant, sense que els reptes de puntuació desapareguessin -no ho han fet mai- i fins i tot integrant-los com a element addicional i opcional a la finalització de la història. Sigui com sigui, com a videojugadors ens agrada <b>passar-nos els jocs</b>, poder dir que els hem superat i penjar-nos aquesta medalla, a més de gaudir de manera completa de les històries cada cop més elaborades que en les darreres dècades formen part els títols amb més càrrega narrativa. No obstant això, quan podem dir que hem completat un joc? <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF7UeT8BQuAT0dQAxECDGV9aOtaH2uaJ2sDbitXj1Q_YWa_ZyF6ae_TNb4IBhaP_TN42lKKuj_hY64m23BFrgqEsHANGDrUSQuSn6lcUjVs8oImN_uK-hdknhLq7HiR-0TvsvOeKYHinynfrFfnWpwMIr0qHiAkieKuuER2aGWr4JOehm3Gkp7J_Z10A8/s563/Sin%20t%C3%ADtulo2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="563" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF7UeT8BQuAT0dQAxECDGV9aOtaH2uaJ2sDbitXj1Q_YWa_ZyF6ae_TNb4IBhaP_TN42lKKuj_hY64m23BFrgqEsHANGDrUSQuSn6lcUjVs8oImN_uK-hdknhLq7HiR-0TvsvOeKYHinynfrFfnWpwMIr0qHiAkieKuuER2aGWr4JOehm3Gkp7J_Z10A8/s320/Sin%20t%C3%ADtulo2.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La resposta <b>no és única ni senzilla</b>. Tot depèn del tipus de joc i del que nosaltres considerem que és acabar-se'l. Per exemple, en un videojoc de lluita segurament tindrem un final si superem tots els rivals de la modalitat història o arcade, però és quelcom que, amb habilitat, s'aconsegueix en pocs minuts.</p><p style="text-align: justify;">Ens l'hem acabat, però? Segurament sí, però també pot ser que ens proposem aconseguir-ho amb tots els personatges, fer-ho sense continuar, sense perdre cap <i>round</i> o fins i tot sense rebre cap cop. I també hi ha qui deu considerar que un videojoc de lluita<b> mai s'acaba</b>, si hi podem jugar contra altres persones. Tot són punts de vista i reptes que ens autoimposem.</p><p style="text-align: justify;">Un d'ells, tornant a les recreatives, és el d'aconseguir-ho <b>amb un sol crèdit</b>, que és una bona medalla gens fàcil de penjar-se i requereix molta pràctica. Altres persones consideraran que s'han acabat un arcade si li han posat poques monedes, diguem-ne 3 o 4. Cadascú té el seu criteri. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8jzDqFFI7vMyC1fZ0H-M2Ky-ZvjZOoNe4OGqf2DoPvp9WDIrtcn3hTgbNttEhp7malf4sK8LmC6dI98aWdZmVhzMUwcowtN_Bg-RejkpMWxCv-s_lLR2Ylk5mNyNbpFhYyYkL0jJfCpNQdG7G1QTwm8YCLb438g2nzEUXumNlgiwkYAO_EplbFnt7C5w/s772/maxresdefault.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="666" data-original-width="772" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8jzDqFFI7vMyC1fZ0H-M2Ky-ZvjZOoNe4OGqf2DoPvp9WDIrtcn3hTgbNttEhp7malf4sK8LmC6dI98aWdZmVhzMUwcowtN_Bg-RejkpMWxCv-s_lLR2Ylk5mNyNbpFhYyYkL0jJfCpNQdG7G1QTwm8YCLb438g2nzEUXumNlgiwkYAO_EplbFnt7C5w/s320/maxresdefault.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Per una altra banda tenim els videojocs que, quan ens els acabem, <b>ens feliciten o ens donen les gràcies</b>, moments ben satisfactoris, però de sobte ens anuncien que, si ho volem, podem tornar-hi a jugar amb <b>una dificultat més elevada</b>, cosa que passa amb alguns clàssics de Nintendo dels anys 80. </p><p style="text-align: justify;">Això seria la llavor del concepte de "<b>Nou joc plus</b>", molt més modern, en què després d'acabar-nos un joc ens plantegen el repte de tornar-lo a començar, però amb algun element canviat -que pot ser la pròpia dificultat-, l'experiència acumulada intacta i/o conservant l'equip que teníem al final de l'aventura.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnvhNnOfrMe0ouhf_6-YGo6xuCA6_iefCPo8lu7XudW8RbfecWLbclifgk646gEzC6Qp63KtujPZX2o2Rdc_PgEZyftGNCtohHuy8TjICNEO-aSuVNIe2v6y6sr4RZxEXZj454Fx54nQ5wvw6krh2h_gkg49qQTisGf45BEGBGhYr3thKWtHjmk_pI0VA/s400/KTD_100_Percent_Clear_Screen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="400" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnvhNnOfrMe0ouhf_6-YGo6xuCA6_iefCPo8lu7XudW8RbfecWLbclifgk646gEzC6Qp63KtujPZX2o2Rdc_PgEZyftGNCtohHuy8TjICNEO-aSuVNIe2v6y6sr4RZxEXZj454Fx54nQ5wvw6krh2h_gkg49qQTisGf45BEGBGhYr3thKWtHjmk_pI0VA/s320/KTD_100_Percent_Clear_Screen.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Un altre criteri que no és pas nou, sinó que té dècades de recorregut, és el del <b>100% de joc completat</b>. Són títols en què, a banda d'acabar la història, hi ha més coses que s'hi poden fer, generalment relacionades amb descobrir pantalles secretes i/o trobar determinats col·leccionables. </p><p style="text-align: justify;">D'aquesta manera <b>s'allarga la vida</b> dels jocs, es poden esprémer al màxim i, sobretot, és quelcom totalment <b>opcional</b>. Va bé per als videojocs que no són gaire llargs, però també ens ho trobem en alguns que ho són força. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8aP5Lxa-_wnt9WkkSrc0zupM3ZK2lu4gMuRzvLKC0HCMoZ94keMOrtzglLGS-amL1_l235jzCB3pSISzLEBqIiCfHULqFiqEm-8PCW10aik9SKUtR1x_Vu34fea3eSe8mN3wI6JygmvCdo5IoKRaDAC8h_X3wI1mKrlNWNwvqj9B6GU3vqZZ2vpcf3Ys/s800/Live-A-Live-True-Ending.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8aP5Lxa-_wnt9WkkSrc0zupM3ZK2lu4gMuRzvLKC0HCMoZ94keMOrtzglLGS-amL1_l235jzCB3pSISzLEBqIiCfHULqFiqEm-8PCW10aik9SKUtR1x_Vu34fea3eSe8mN3wI6JygmvCdo5IoKRaDAC8h_X3wI1mKrlNWNwvqj9B6GU3vqZZ2vpcf3Ys/s320/Live-A-Live-True-Ending.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">I què me'n dieu, dels <b>finals alternatius</b>? En molts RPG es donen gairebé per fets, i no són jocs precisament curts, de manera que, encara que puguem desar la partida en el punt en què es produeixen les bifurcacions, sempre hi ha una part de repetició que no ens podem estalviar. Cal tenir-ne moltes ganes, penso.</p><p style="text-align: justify;">Sense sortir dels RPG, que a banda de tenir possibles finals alternatius -que de vegades condueixen al final autèntic quan els acumulem- poden tenir també col·leccionables i un 100% explícit o sobreentès, n'hi ha que tenen més teca <b>després dels crèdits del final</b>, una aventura opcional de vegades afegida en <i>remakes</i> més moderns que allarga la vida d'un títol ja de per si considerablement llarg. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgogfcuP8zfXyT8fdEDIO5O4bARDkwrfTp5bgOhbI4NfTxJ5ps1lRoJ_a9M8WJWbvU-slbePBSy_wClt8AnwKTPwNXhgOGkffOI0RAqHXFuJ4AvgtUcx5t3ewX8707f682scx5qez3Ii0b2fbC_MsI4IJHcSUxVqba6mCmISwwNxfwRim3nSGLh88B_9yA/s853/zelda-breath-of-the-wild-100percent-completion-what-am-i-missing.large%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgogfcuP8zfXyT8fdEDIO5O4bARDkwrfTp5bgOhbI4NfTxJ5ps1lRoJ_a9M8WJWbvU-slbePBSy_wClt8AnwKTPwNXhgOGkffOI0RAqHXFuJ4AvgtUcx5t3ewX8707f682scx5qez3Ii0b2fbC_MsI4IJHcSUxVqba6mCmISwwNxfwRim3nSGLh88B_9yA/s320/zelda-breath-of-the-wild-100percent-completion-what-am-i-missing.large%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Què dieu? Que què significa, per a mi, acabar-se un joc? Doncs us diré clarament que <b>depèn del joc i les possibilitats que ofereix</b>, i sobretot de fins on vull o puc arribar jo. Per exemple, amb el <i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2019/01/mhe-acabat-el-legend-of-zelda-breath-of.html" target="_blank">The Legend of Zelda: Breath of the Wild</a> </i>vaig considerar que havent fet totes les missions principals i secundàries, a banda del combat final, i el contingut extra descarregable, ja n'hi havia prou. El 100%, però, requereix trepitjar totes les zones del mapa i trobar totes les llavors de kolog, cosa que no vaig ni intentar. I així em plantejo també la seva continuació, el <i>Tears of the Kingdom</i>.</p><p style="text-align: justify;">En d'altres jocs sí que m'animo a <b>acabar-los amb tots els personatges</b> o fer el final autèntic de després dels crèdits, i n'hi ha que senzillament demanen que te'ls passis i prou, com el <i><a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2009/06/jocs-de-la-meva-infantesa-sonic.html" target="_blank">Sonic the Hedgehog</a></i> -bé, si pot ser amb les maragdes del Caos millor, però s'aconsegueix amb una mica d'esforç durant una aventura que dura aproximadament una hora-, i n'hi ha que consideraré acabats quan n'hagi tret tots els <b>assoliments o trofeus</b>... que em vegi capaç d'aconseguir, que no té per què ser el 100% dels que hi ha.</p><p style="text-align: justify;">Així que tot depèn, amigues i amics, del joc i les circumstàncies. Com els encareu, vosaltres, els videojocs? Quan considereu que s'ha acabat el vostre viatge amb ells?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTcrOHeEEOr_zBOCi2yM-_xEuV_UUQI2pLvIHeQQ5IZGG6cn-p9hjADNHVgN5e_zt_CvlREtFMBgADtK0bfDpmi2NkLVDdn8vHvH9xNgtCq6rLdmOvNTSayNn56llfqGjQyD3dT8ZOHmDo_DScAY5bUCFVZju3hONESKlVyp-BSqSncVl1iDHmMBXRq2Y/s759/Sin%20t%C3%ADtulo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="626" data-original-width="759" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTcrOHeEEOr_zBOCi2yM-_xEuV_UUQI2pLvIHeQQ5IZGG6cn-p9hjADNHVgN5e_zt_CvlREtFMBgADtK0bfDpmi2NkLVDdn8vHvH9xNgtCq6rLdmOvNTSayNn56llfqGjQyD3dT8ZOHmDo_DScAY5bUCFVZju3hONESKlVyp-BSqSncVl1iDHmMBXRq2Y/s320/Sin%20t%C3%ADtulo.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942231557583426149.post-42561726161321784472023-10-11T19:00:00.010+02:002023-10-11T19:00:00.151+02:00El personatge: Sayo-chan<p style="text-align: justify;">M'agrada quan una companyia de videojocs té un univers de personatges que potser no són grans icones de la història del mitjà, però que es van veient aquí i allà. D'aquest tema en parlaré en un futur proper, però de moment volia dedicar una entrada a un d'aquests personatges.</p><p style="text-align: justify;">Es tracta d'una jove sacerdotessa xintoista <i>miko</i> de Taito que protagonitza alguns jocs i apareix en uns quants altres com a convidada, com veurem a continuació. Segur que la coneixeu, no en tinc cap dubte.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOtOLJaHUsYGOmq4O5S0LDlzj8hBLYeeFbpglKvJA4_QTqw0FCsJSwFdJiqCNfxd63bbxBfb8lP9ZaNfmTsbfP0waYuqhLO2s4W4CZF_j5NMolhO16CVV5-Jsj41qa10Aus4egE9oVTWswH3peGa5SiHYv1OmwW1EbkuDqN9RQNfeAm6P6sbOHl5Xx2xg/s586/Sayo_KKR.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="586" data-original-width="456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOtOLJaHUsYGOmq4O5S0LDlzj8hBLYeeFbpglKvJA4_QTqw0FCsJSwFdJiqCNfxd63bbxBfb8lP9ZaNfmTsbfP0waYuqhLO2s4W4CZF_j5NMolhO16CVV5-Jsj41qa10Aus4egE9oVTWswH3peGa5SiHYv1OmwW1EbkuDqN9RQNfeAm6P6sbOHl5Xx2xg/s320/Sayo_KKR.webp" width="249" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Es tracta de la <b>Sayo-chan</b>, també coneguda a Occident com a <b>Pocky</b>, protagonista o coprotagonista de la saga <i><b>Kiki Kaikai</b></i>, que es va iniciar el 1986 a les recreatives. </p><p style="text-align: justify;">Ambientat al Japó feudal, el joc, que és un <i>shooter</i> multidireccional de perspectiva aèria, ens explica que mentre està preparant una cerimònia la visiten els <b>Set Deus de la Fortuna</b>, que l'avisen que s'acosta un greu perill. Llavors, una sèrie d'éssers sobrenaturals<i> yôkai</i> del folklore japonès segresten aquests deus i la Sayo-chan decideix anar a rescatar-los.</p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/KhY0l2d5GOU?si=-uC5IJohkmnOjs9P" title="YouTube video player" width="497"></iframe></p><p style="text-align: justify;">La sacerdotessa ataca els enemics llançant rotlles <i>o-fuda</i> i movent la seva vareta de purificació <i>gohei</i> per a atacs de proximitat, atacs que poden anar millorant a mesura que trobem els corresponents ítems, i dels <i>ports</i> que va tenir, que tampoc repassarem aquí, destaca el del Famicom Disk System, <i>Kiki Kaikai: Dotôhen</i>, que inclou un segon personatge anomenat <b>Miki-chan</b>, una altra sacerdotessa jove que al final no és res més que un canvi de color de l'<i>sprite </i>de la protagonista.<br /></p><p style="text-align: justify;">Dic això perquè aquella va ser la primera companya de la Sayo, però val a dir que la saga es va popularitzar amb l'entrega que va sortir per a la Super Nintendo el 1992, amb el nom de <i><b>Pocky & Rocky</b></i>, al Japó <i>Kiki Kaikai: Nazo no kuro manto</i>, on ella és la Pocky i el seu nou company, en Rocky, un os rentador que a la versió original es diu <b>Manuke</b>.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRazjjZxojPeP6YQzmKtt15pbviivuWkKDIOPpL7kozzHW3w2ojzhf0c3gmOBEQ9HNTLiXMW8QPUd1HCUW70g0MbQCnO6PUHZ_PqYYPGbiN-w1cI_taB7vnx101ncdZlpeJRFW5Z-vLM_2VBAUGqS2HLHipFXlVYleg7F8Me_Lcu_pIVthaotxb6stPOc/s645/screen-shot-2018-07-28-at-3-19-59-pm%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="645" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRazjjZxojPeP6YQzmKtt15pbviivuWkKDIOPpL7kozzHW3w2ojzhf0c3gmOBEQ9HNTLiXMW8QPUd1HCUW70g0MbQCnO6PUHZ_PqYYPGbiN-w1cI_taB7vnx101ncdZlpeJRFW5Z-vLM_2VBAUGqS2HLHipFXlVYleg7F8Me_Lcu_pIVthaotxb6stPOc/s320/screen-shot-2018-07-28-at-3-19-59-pm%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">És un <i>tanuki</i> canviaformes també propi de la mitologia japonesa, i és que la Sayo lluita contra els <i>yôkai </i>quan fan dolenteries, però si esta tranquils es mostra amable amb ells, com en aquest cas en què fins i tot s'alia amb un d'ells, que precisament va ser un dels que van segrestar els Set Deus de la Fortuna.<br /></p><p style="text-align: justify;">Repetirien a la segona part, <i><b>Pocky & Rocky 2</b></i> (<i>Kiki Kaikai: Tsukiyo Sôshi</i>), de 1994 i per a la mateixa consola, i el 2001 viurien una nova aventura al <i><b>Pocky & Rocky with Becky</b></i>, al Japó senzillament <i>Kiki Kaikai Advance</i>, perquè va ser per a la Game Boy Advance. Si us demaneu qui és la Becky, no és altra que la noia que al Japó es coneix com a Miki, és a dir la que va acompanyar la Sayo al joc del Famicom Disk System.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX6H94W1e1Sk7_lQQ5FXJ0Q6JBSxh8I4OMfQ0VgU3fO0DYSx4aO373FlR1_A-d58YV-DW0RizzT8mSx9BfqREGsbgeEwHW2CyIrqmytQI1CGnOm1qO19OA2GvovtZ_TLnSYo4lmYgSRZtKj6Emgn4NzsznVaHUblNcOmnkAH-3jpbPL-8ZaNS-gaZblz8/s256/Rainbow-Islands.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="256" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX6H94W1e1Sk7_lQQ5FXJ0Q6JBSxh8I4OMfQ0VgU3fO0DYSx4aO373FlR1_A-d58YV-DW0RizzT8mSx9BfqREGsbgeEwHW2CyIrqmytQI1CGnOm1qO19OA2GvovtZ_TLnSYo4lmYgSRZtKj6Emgn4NzsznVaHUblNcOmnkAH-3jpbPL-8ZaNS-gaZblz8/s1600/Rainbow-Islands.png" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Ja he dit al principi que hi ha companyies amb universos de personatges, i Taito n'és una. Com a mostra d'això, molts dels seus personatges fan força <i>cameos</i> -ja en parlarem, hi insisteixo-, i la Sayo no n'és cap excepció. </p><p style="text-align: justify;">La trobem, per exemple, al <i>Rainbow Islands</i> de NES, de 1988, amb el nom de <b>Cindy</b> a Occident, però també com a enemiga... que en realitat és en Manuke transformat en ella. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY2nnPaSGHZUYCzUHWgnu8xw5x99AnN66kutyuZk3HzeaDLp2cOQWu1egLiTQtLHkmv96zaD5PrHsCk2vZQWin_4p5UInlQNIN2Ul3KmKD5dTZ2n9DRFoER1lXN7Ote-2x7beetBF2RtqL3iB3yc23Ph9GBfT21szcFolLGe165HSkFIFhNJTbQcQ5Kkk/s268/Sense%20t%C3%ADtol.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="188" data-original-width="268" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY2nnPaSGHZUYCzUHWgnu8xw5x99AnN66kutyuZk3HzeaDLp2cOQWu1egLiTQtLHkmv96zaD5PrHsCk2vZQWin_4p5UInlQNIN2Ul3KmKD5dTZ2n9DRFoER1lXN7Ote-2x7beetBF2RtqL3iB3yc23Ph9GBfT21szcFolLGe165HSkFIFhNJTbQcQ5Kkk/s1600/Sense%20t%C3%ADtol.jpg" width="268" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Al <i>Bubble Symphony</i> o <i>Bubble Bobble II</i>, de 1994, la sacerdotessa tornaria com a ítem d'ajuda per al jugador, però també com a enemiga altre cop per culpa d'en Manuke, ara de manera més evident perquè manté les orelles i la cua de <i>tanuki</i>.<br /></p><p style="text-align: justify;">Dins de la saga <i>Bubble</i> la podem veure també al <i>Puzzle Bobble 2</i> (1995) en una escena del final, com a ítem altre cop al <i>Bubble Memories</i> o <i>Bubble Bobble III</i>, de 1996, de fons al <i>Puzzle Bobble 3</i> (1996) i en forma de bombolla a l'<i>Space Puzzle Bobble</i> de la Nintendo DS<i> </i>(2008). </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVMN4O6PRSEhe6zDAx38int0z94DMOVq93Si2HMKdLnkx_tu3Qrtdpa-1MH5JKBqveVMULQhO9JyTUAJSWPV5WjQ4nuzKbrAriPr3LnL_j7YygLWmOW3kLGjWEWDtQtJeRfHhYiaWjRif0gby7WQZRY3gNa03pctgdJP6xvrqH4le3iO5qI49lrFNt-w0/s256/Golf-kko-Open.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="256" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVMN4O6PRSEhe6zDAx38int0z94DMOVq93Si2HMKdLnkx_tu3Qrtdpa-1MH5JKBqveVMULQhO9JyTUAJSWPV5WjQ4nuzKbrAriPr3LnL_j7YygLWmOW3kLGjWEWDtQtJeRfHhYiaWjRif0gby7WQZRY3gNa03pctgdJP6xvrqH4le3iO5qI49lrFNt-w0/s1600/Golf-kko-Open.png" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Separada dels germans dracs per excel·lència del món dels videojocs, amb el permís d'en Billy i en Jimmy Lee, la podem veure en molts altres títols, com ara el <i><b>Golf-kko Open</b></i> de la Famicom (1989), on la tenim jugant al golf, o més ben dit ajudant el jugador, si comet prou errors. El 2004 tornaria a jugar a aquest esport al joc per a mòbils <i><b>Bubblen Golf</b></i>. Tornant al 1989, la Sayo apareixia a l'<i>ending</i> del <i><b>Demon Sword</b></i> per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo. </p><p style="text-align: justify;">Al <i><b>Furu Furu Park</b></i> (Wii, 2007), un conjunt de minijocs basats en franquícies de Taito que no va arribar a Europa però sí als Estats Units, n'hi ha un en què la veiem amb <b>disseny poligonal</b>, cosa no gaire habitual però que també va passar el 2011 en tenir-la com a personatge descarregable (gratuït) per a l'<i><b>Elevator Action Deluxe</b></i>, per a la PlayStation Store de la PS3. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgnTlak9-Goza8Azl51YM86OAmAVPp8lmQVyoxdBfjLvCoKHIrHKNJUjsKAQy5IzzTB3ombEtEFkJRaBqsEP0_ch-nmHwVrfTTQzsDf8AYuFs0ObU7hhF0bvUKTgZKTql8x2-EF3WhAdUFRY2hv-0n8kbgYr7fs2CB716iM7BMaEXbZfXAjd5-Y5qqXlg/s853/Elevator-Action-Deluxe%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgnTlak9-Goza8Azl51YM86OAmAVPp8lmQVyoxdBfjLvCoKHIrHKNJUjsKAQy5IzzTB3ombEtEFkJRaBqsEP0_ch-nmHwVrfTTQzsDf8AYuFs0ObU7hhF0bvUKTgZKTql8x2-EF3WhAdUFRY2hv-0n8kbgYr7fs2CB716iM7BMaEXbZfXAjd5-Y5qqXlg/s320/Elevator-Action-Deluxe%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El 1998 la nostra protagonista d'avui va sortir al <i><b>Pop'n Pop</b></i>, una barreja de <i>Puzzle Bobble</i>, <i>Arkanoid</i> i <i>Space Invaders</i> per a recreatives, i el 2000 a PlayStation, Game Boy Color i Windows, juntament amb altres personatges de diverses franquícies de Taito.</p><p style="text-align: justify;">Precisament a <i>Space Invaders</i> ha fet diverses aparicions, com ara a l'<i><b>Space Invaders 95: Attack of the Lunar Loonies</b></i>, també conegut com a <i>Akkanvader</i>, on pilota un arc tradicional <i>torii</i> i en cas que hi hagi segon jugador trobem la seva companya Miyo-chan, que no coneixíem i que és exclusiva d'aquest joc, o a l'<i><b>Arkanoid vs. Space Invaders</b></i> (PlayStation 4, Switch i <i>smartphones</i>), de 2017, on fa de possible copilot de la Vaus. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnABYHJqyv3BAYlUDrllKGywOnDYcn_ATvSLLX7Ez3UrocDaiB5Pc4c30kv6bFFJEZwBT624jzaAtICjj1y08eFNIc-k1by3COVn5PocTliRUSajbyDlklB8gzc3F5qBtj-qtrD3WIWRqnv9s2-A_AfJ0kKH5_Y-CnmZXjqcMyMTsLLCbpPc8BLzJSvvk/s226/sidxkkkk.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="226" data-original-width="226" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnABYHJqyv3BAYlUDrllKGywOnDYcn_ATvSLLX7Ez3UrocDaiB5Pc4c30kv6bFFJEZwBT624jzaAtICjj1y08eFNIc-k1by3COVn5PocTliRUSajbyDlklB8gzc3F5qBtj-qtrD3WIWRqnv9s2-A_AfJ0kKH5_Y-CnmZXjqcMyMTsLLCbpPc8BLzJSvvk/s1600/sidxkkkk.png" width="226" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Saltem enrere en el temps perquè volia tractar les seves aparicions a la saga <i>Space Invaders</i> juntes, i és que el 1993 havia sortit a l'<i><b>Space Invaders DX</b></i>, a la modalitat paròdia, en què se substitueixen els elements del joc per d'altres basats en franquícies populars de Taito. Al setè món tenim el <i>Kiki Kaikai</i>, i hi controlem la Sayo defensant-se dels <i>yôkai</i> i protegint-se darrere d'uns <i>torii</i> que li fan d'escuts. Excel·lent.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG3_DpSfK6b9cnY3TwvvKathMXWuyCwddeUISnih8vO7gtQn0Q_vN1pSS8mN5nvYerbkvlMD8jy9mienwEV7p2Q83FH4JR60wUFs9FaE95UDn9y_wOPf4_RbhtuqzqFpKar4fGhTXtQ9Fob7KDQ6bAngnjlOOlIsHjzetscDsU7MEj9rBP95tXMObCi4A/s854/Hi-Score-Girl%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="854" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG3_DpSfK6b9cnY3TwvvKathMXWuyCwddeUISnih8vO7gtQn0Q_vN1pSS8mN5nvYerbkvlMD8jy9mienwEV7p2Q83FH4JR60wUFs9FaE95UDn9y_wOPf4_RbhtuqzqFpKar4fGhTXtQ9Fob7KDQ6bAngnjlOOlIsHjzetscDsU7MEj9rBP95tXMObCi4A/s320/Hi-Score-Girl%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Acabarem el repàs de la Sayo-chan amb una petita aparició en forma de targeta Hu-Card del <i>port</i> del <i>Kiki Kaikai </i>per a la PC Engine que podem veure a la magnífica sèrie <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2019/03/series-hi-score-girl.html" target="_blank"><i>Hi-Score Girl</i></a>.</p><p style="text-align: justify;">Si us demaneu què se n'ha fet, de la jove sacerdotessa xintoista, el 2022 va tornar amb el <i><b>Pocky & Rocky: Reshrined</b></i> (Switch i PlayStation 4, amb versió per a Windows el 2023), un aparent <i>remake</i> dels que Natsume ha estat fent en els darrers anys, com el del <i>Wild Guns Reloaded</i> i el <i>The Ninja Saviors: Return of the Ninja Warriors</i>, però en comptes d'afegir algun personatge nou, en el cas del retorn de <i>Kiki Kaikai</i> és en realitat una nova entrega, amb escenaris nous o reformats i sí, personatges nous. Però, sigui com sigui, la Sayo-chan és ben viva.<br /></p><p style="text-align: justify;"><br /> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0