Adéu a Satoru Iwata

Reconec que quan vaig llegir que el dia 11 de juliol s'havia mort en Satoru Iwata vaig pensar que, descansis en pau a banda, no era res més que el president d'una companyia importantíssima de cara coneguda, més o menys com un Bill Gates o un Steve Jobs (aquest últim també mort) però a una escala inferior. 

Però resulta que, si bé és una exageració afirmar coses com ara "se'n va una part de la nostra infantesa", el senyor Iwata havia fet coses importants abans de presidir la Gran N i, un cop convertit en el cap visible de la companyia, va prendre decisions que van ser cabdals per al futur d'aquesta.

El fet que dediqui una entrada al desaparegut president i executiu en cap (CEO) de Nintendo es deu a la popularitat que va adquirir gràcies a que era de la conya i li agradava sortir en presentacions i mostrar el jugador que duia dins. La seva figura anava més enllà del típic líder d'una companyia que, d'altra banda, com totes, es dedica al que es dedica amb la intenció d'obtenir-ne beneficis i prenent decisions de vegades equivocades i d'altres polèmiques, com hem pogut veure quan ha passat de criticar els DLC de pagament a adoptar-los amb força i fer-nos pagar morterades per coses que potser no valen tant.

Quedarà per sempre com una frase associada a ell la cita: "a la meva targeta de negocis sóc el president d'una companyia. Al meu cap, un programador de videojocs. Però, al meu cor, sóc un jugador".

Nascut el 1959 a Sapporo, la capital de l'illa de Hokkaidô, al Japó, va entrar a treballar, de seguida de graduar-se en ciències de la computació, a la companyia desenvolupadora de videojocs HAL Laboratory, freqüent col·laboradora de Nintendo.

La llista de videojocs en què va treballar inclou el clàssic Balloon Fight (1984, per a recreatives i diversos sistemes domèstics, la NES inclosa), l'Earthbound (o Mother 2 originalment, que va sortir el 1994 per a la Super Nintendo, el 2003 per a la Gameboy Advance i el 2013 per a la Consola Virtual de la Wii) i també alguns títols de la saga Kirby.

L'any 2000 va entrar a Nintendo, tot i que no va tallar del tot els lligams amb HAL Laboratory, i el 2002 va esdevenir el successor del senyor Hiroshi Yamauchi, de manera que es va convertir en el quart president de la història de la companyia, i el primer sense relació familiar amb els Yamauchi.

Va agafar les regnes de la companyia en un moment en què les coses no li estaven anant gaire bé. La Gamecube no havia donat els resultats esperats, havia fracassat en comparació amb la competència i el senyor Iwata va decidir donar un gir a la trajectòria de l'empresa, amb importants decisions com abandonar el nom "Game Boy" en les portàtils, que desembocaria en el desenvolupament de la Nintendo DS, i la creació de la revolucionària Wii, que amb una tecnologia inferior va vendre molts milions més que la competència, la Xbox 360 i la Playstation 3.

A la següent generació, amb la Nintendo 3DS i la Wii U, va aplicar la mateixa filosofia: es tractava d'incloure innovadores maneres de jugar per tal d'atraure jugadors de sectors tradicionalment menys interessats en els videojocs, sense abandonar, és clar, els de sempre. La idea era, doncs, que hi hagués més jugadors que mai.

Amb tot plegat va conduir la companyia a un èxit que no coneixia des de feia molts anys, i hi ha qui pensa que això és gràcies al fet de tenir experiència com a programador, cosa que no és ni un requisit per a ser president d'una companyia d'aquest sector ni un fet gaire habitual. De fet, quan ja era el "presi" de la Gran N, va fer de productor executiu de desenes de videojocs de famoses sagues com Pokémon, Mario, Zelda i altres franquícies per a totes les consoles de la companyia.

 

En Satoru Iwata va ser també l'impulsor de l'acostament de Nintendo al públic, amb divertides presentacions en vídeo conegudes com a Nintendo Direct, que consisteixen en vídeos curts i dedicats a un tema concret, o fins i tot un sol videojoc, sovint adreçat a un sol segment del públic o un dels tres grans mercats. 

A la fira més important del món del videojoc, l'E3 de Los Angeles (Estats Units), Nintendo ha deixat de fer-hi presentacions llargues, a diferència d'altres companyies, per decisió del ja desaparegut Iwata, que el 2014 no hi va assistir precisament perquè l'estaven operant del tumor de conducte biliar que se'l va endur fa uns dies, però a la darrera edició, celebrada del 16 al 18 de juny, hi va aparèixer en forma de titella juntament amb en Reggie Fils-Aime (cap d'operacions de Nintendo Amèrica, d'on des de 2013 l'Iwata era CEO) i en Shigeru Miyamoto, el llegendari pare d'en Mario.


 
Ens deixava gairebé un mes després als 55 anys, i l'inesperat traspàs va deixar mostres de condol per part de fans de la companyia, col·legues, rivals i redactors dels mitjans especialitzats. No hauria tingut el mateix ressò si no hagués estat tan popular.

Sigui com sigui estem parlant d'un home que, amb la seva gestió, va revitalitzar una companyia que ens havia donat moltes alegries però que, com Sega -evidentment no tant-, estava quedant enrere amb la irrupció al món dels videojocs d'empreses que no hi tenien tanta tradició. Descansi en pau.