Torno amb aquesta secció que m'agrada tant, sobretot perquè en veure títols i caràtules d'aquests videojocs em vénen records de l'època en què els veia amb freqüència als catàlegs de les revistes o als aparadors de les botigues.
Molts són jocs que no vaig tenir mai, però l'esment dels quals em desperta nostàlgia, i és per això que va néixer la secció de Petits clàssics, a més de tenir l'excusa per a parlar de videojocs que potser no van marcar una època ni res d'això, però sí que formen part de la història del mitjà.
A boy and his blob: Trouble on Blobolonia va sortir el 1990 (1991 a Europa) per a la NES, de fet primer als Estats Units i uns mesos després al Japó. Un dels seus dos principals dissenyadors era en David Crane, creador dels Pitfall i posteriorment clàssics dels Simpson com Bart vs. The Space Mutants, Bart vs. The World i Bart Simpson's Escape from Deadly Camp. Perquè ens fem una idea de l'estil.
De fet, això del Pitfall no calia ni dir-ho, perquè veient aquest vídeo hi trobem una semblança absolutament innegable. Deixant de banda la música amb reminiscències d'Indiana Jones i també del Mario Bros. Es tracta d'un títol que barreja plataformes i trencaclosques, i que protagonitza un noi acompanyat d'una massa que també recorda en Babetes dels Caçafantasmes, però de color blanc.
En aquest cas és un alienígena que li demana que l'ajudi a salvar el seu planeta, Blobolonia, d'un malvat conqueridor que obliga els seus habitants a menjar només dolços. Abans, però, ha de superar pantalles que tenen lloc a la Terra, i ho ha de fer amb els obstacles habituals dels videojocs del gènere, però amb la dificultat afegida que no pot saltar ni nedar. Als Pitfall, almenys, sí que es podia. Però és l'excusa per a fer servir les habilitats de transformació d'en Blobert, l'extraterrestre que acompanya el protagonista, que adopta les formes que més convenen al seu company humà si es menja determinades llaminadures.
Va tenir una acollida moderadament bona, en què es van destacar els seus gràfics -les animacions, concretament- i sobretot l'originalitat de la proposta, però en canvi no van agradar gaire els controls, els pocs enemics que hi havia i la impressió que l'escenari era enorme, però més aviat buit.
No trigaria gaire a arribar la seqüela, concretament el 1990 al Japó (aquest cop debutaria allà) i el 1991 als Estats Units i Europa. Com podeu veure era per a la Game Boy, i el seu títol era The Rescue of Princess Blobette, força descriptiu del que ens encarregarien aquest cop: rescatar la xicota d'en Blobert, altre cop al planeta Blobolonia.
Molt similar a l'original en el seu sistema de joc, que era clavat, aquest sembla que va agradar una mica més, però el que podria haver esdevingut una saga més important va patir una maledicció i hi va haver dos intents fallits de fer-ne una altra seqüela.
El 2001 havia de sortir per a la Game Boy Advance el joc A Boy and his Blob: Jelly's Cosmic Adventure, i ara se n'encarregava Majesco, però es va cancel·lar per motius que no he trobat.
En canvi, la mateixa companyia ho va tornar a intentar el 2005, aquest cop per a la Nintendo DS, que havia de fer servir la pantalla tàctil inferior per a gestionar aquests caramels. Situat 6 anys després de l'aventura original, havia de tenir l'aspecte que veiem a la imatge i, de fet, algunes fonts diuen que estava acabat i d'altres que encara li quedava molt i s'estava retardant massa, però Majesco estava passant per un moment econòmic pèssim i es va arxivar per sempre.
Curiosament, i a les mans d'uns altres dissenyadors -però encara amb Majesco-, l'any 2009 es va fer un remake, o re-imagining, o com n'hi vulguin dir, per a la Wii. Aquest cop el protagonista podia saltar i dur a terme altres accions. S'allunyava un pèl més de la fórmula original, però en respectava l'esperit, i presentava un aspecte molt bufó. Bàsicament adaptava als nous temps aquella antiga proposta.
Podríem pensar amb escepticisme que gent nova + canvis + versió Wii = final indigne de la saga, però no va ser així. Al contrari del que passa altres vegades, aquest videojoc anomenat simplement A Boy and his Blob va tenir bones notes i va deixar la petita i clàssica saga en un bon lloc.
De fet, al gener d'aquest mateix 2016 va arribar també en alta definició (però sense edició física) a Xbox One, PlayStation 4, PSVita i Windows, tot i que no van caure tan bé com la versió original de la Wii.
De fet, això del Pitfall no calia ni dir-ho, perquè veient aquest vídeo hi trobem una semblança absolutament innegable. Deixant de banda la música amb reminiscències d'Indiana Jones i també del Mario Bros. Es tracta d'un títol que barreja plataformes i trencaclosques, i que protagonitza un noi acompanyat d'una massa que també recorda en Babetes dels Caçafantasmes, però de color blanc.
En aquest cas és un alienígena que li demana que l'ajudi a salvar el seu planeta, Blobolonia, d'un malvat conqueridor que obliga els seus habitants a menjar només dolços. Abans, però, ha de superar pantalles que tenen lloc a la Terra, i ho ha de fer amb els obstacles habituals dels videojocs del gènere, però amb la dificultat afegida que no pot saltar ni nedar. Als Pitfall, almenys, sí que es podia. Però és l'excusa per a fer servir les habilitats de transformació d'en Blobert, l'extraterrestre que acompanya el protagonista, que adopta les formes que més convenen al seu company humà si es menja determinades llaminadures.
Va tenir una acollida moderadament bona, en què es van destacar els seus gràfics -les animacions, concretament- i sobretot l'originalitat de la proposta, però en canvi no van agradar gaire els controls, els pocs enemics que hi havia i la impressió que l'escenari era enorme, però més aviat buit.
No trigaria gaire a arribar la seqüela, concretament el 1990 al Japó (aquest cop debutaria allà) i el 1991 als Estats Units i Europa. Com podeu veure era per a la Game Boy, i el seu títol era The Rescue of Princess Blobette, força descriptiu del que ens encarregarien aquest cop: rescatar la xicota d'en Blobert, altre cop al planeta Blobolonia.
Molt similar a l'original en el seu sistema de joc, que era clavat, aquest sembla que va agradar una mica més, però el que podria haver esdevingut una saga més important va patir una maledicció i hi va haver dos intents fallits de fer-ne una altra seqüela.
El 2001 havia de sortir per a la Game Boy Advance el joc A Boy and his Blob: Jelly's Cosmic Adventure, i ara se n'encarregava Majesco, però es va cancel·lar per motius que no he trobat.
En canvi, la mateixa companyia ho va tornar a intentar el 2005, aquest cop per a la Nintendo DS, que havia de fer servir la pantalla tàctil inferior per a gestionar aquests caramels. Situat 6 anys després de l'aventura original, havia de tenir l'aspecte que veiem a la imatge i, de fet, algunes fonts diuen que estava acabat i d'altres que encara li quedava molt i s'estava retardant massa, però Majesco estava passant per un moment econòmic pèssim i es va arxivar per sempre.
Curiosament, i a les mans d'uns altres dissenyadors -però encara amb Majesco-, l'any 2009 es va fer un remake, o re-imagining, o com n'hi vulguin dir, per a la Wii. Aquest cop el protagonista podia saltar i dur a terme altres accions. S'allunyava un pèl més de la fórmula original, però en respectava l'esperit, i presentava un aspecte molt bufó. Bàsicament adaptava als nous temps aquella antiga proposta.
Podríem pensar amb escepticisme que gent nova + canvis + versió Wii = final indigne de la saga, però no va ser així. Al contrari del que passa altres vegades, aquest videojoc anomenat simplement A Boy and his Blob va tenir bones notes i va deixar la petita i clàssica saga en un bon lloc.
De fet, al gener d'aquest mateix 2016 va arribar també en alta definició (però sense edició física) a Xbox One, PlayStation 4, PSVita i Windows, tot i que no van caure tan bé com la versió original de la Wii.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada