Ahir i avui: Blaster Master

No fa gaire, repassant el catàleg de la NES i els seus títols recomanats per tal d'afegir-ne alguns a la NES Mini, que ja s'ha pogut "hackejar" i per tant afegir jocs als 30 inicials, vaig conèixer l'existència d'un clàssic de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, i com que buscant-ne informació he trobat que se'n va fer un remake, ressuscito aquesta abandonada secció.

El Blaster Master, desenvolupat per Tokai Engineering i publicat per Sunsoft per a la NES el 1988 (a Europa el 1991), i en realitat una versió localitzada o adaptada del japonès Chô Wakusei Senki Metafight, ens posa a la pell d'un noi, en Jason, que tot perseguint la seva granota Fred cau per un forat i un cop dins ha de lluitar contra uns mutants radioactius i derrotar el seu líder.

Ho fa, com podem veure a les imatges, a través de pantalles d'estil run and gun dins un tanc, anomenat Sophia, però també hi ha segments en què el controlem a ell en nivells de plataformes i d'altres amb càmera des de dalt. 

Va ser un èxit gràcies als seus gràfics, el disseny de les pantalles i la música, però també se'l va criticar força per la seva elevada dificultat, agreujada per l'absència de sistemes de desar partida o ni tan sols passwords. Per altra banda, cal tornar sobre els nostres passos per tal de desbloquejar el nostre avanç, de manera que és un videojoc no lineal. No sé si aquest se'l considera del subgènere conegut com a Metroidvania, però per l'ús que es fa d'aquest terme hauria de ser així.

El Blaster Master va tenir algunes seqüeles, la primera de les quals aquest Blaster Master 2 exclusiu de la Mega Drive nord-americana després d'un intent fallit de fer-ne una seqüela per a la Super Nintendo. Després hi va haver el tramposament batejat Blaster Master Jr. (a Europa) o Blaster Master Boy (Estats Units) de la Game Boy, que no pertanyia a la saga, sinó a un spin-off dels Bomberman; el Blaster Master: Enemy Below (Game Boy Color, 2000) i el Blaster Master: Blasting Again (PlayStation, 2000, sense sortida a Europa). 

Però el que m'interessava per a aquesta entrada, que reconec que té una frontera molt fina amb les entrades sobre sagues o petits clàssics, era el remake que el 2010 va sortir per a la Wii, mitjançant el sistema de descàrrega WiiWare. 

Era el Blaster Master: Overdrive, aquest cop amb un altre protagonista, el biòleg Alex, i és veritat que alguns dels altres títols de la saga que he esmentat eren una barreja de seqüela i simple nova versió de l'original, però en aquest cas no se n'amaga i, de fet, el seu creador, Yoshiaki Iwata, va dirigir aquesta entrega que formava part de la decisió de Sunsoft de fer revifar la marca després d'una absència als mercats nord-americà i europeu entre finals dels anys 90 i mitjan dècada dels 2000. 

Va rebre crítiques diverses i contradictòries, per tant no hi va haver unanimitat sobre la seva qualitat, però es va lloar la resurrecció del clàssic mentre es lamentava el desaprofitament de la potència gràfica de la Wii i també el fet que només es pogués controlar el joc col·locant el Wiimote en posició horitzontal. 

Hem vist, doncs, com era el Blaster Master ahir i com és "avui", tot i que d'aquest remake en fa gairebé 7 anys, però és una manera de parlar. 

El que vèiem al vídeo de damunt d'aquestes línies, però, és el que ens espera aquest 2017, que és el Blaster Master Zero, un nou remake, aquesta vegada amb el protagonista original, que modernitza l'argument tot donant-li més profunditat i aprofita les característiques de la Nintendo 3DS sense perdre l'aspecte 8 bits que, sens dubte, s'alimenta de la nostàlgia i del bon moment que estan vivint aquests jocs actuals d'estil retro. També sortirà per a la nova consola de Nintendo, la Switch.

Se n'encarrega Inti Creates, especialista en això, com demostren, entre altres títols, diversos Mega Man (el 9 i el 10, per exemple), els últims Shantae o els Azure Striker Gunvolt. Ens podem anar fregant les mans.