Jocs de la meva infantesa: Motocross Maniacs (Game Boy)

No sempre que parlo de videojocs que em van marcar a la infantesa i l'adolescència són necessàriament títols que jo mateix posseïa. Tanmateix, he de dir que no tenia costum d'intercanviar jocs amb els amics, però hi ha algun cas que recordo amb afecte, com el d'avui.

N'hi va haver un que vaig provar en un cartutx de múltiples videojocs i contrastada il·legalitat que tenia un amic meu per a la seva Game Boy, i era dels que més tocava quan me'l deixava o anava a casa seva. 

Es tracta del Motocross Maniacs, un joc que va sortir el 1989, el mateix any que la Game Boy, i que havia desenvolupat Konami com un dels primers videojocs que faria per a la portàtil de Nintendo.

Veient-lo en acció, i també jugant-hi, recorda el mític Excitebike de la NES, amb rampes, zones de fang, etc. Però el Motocross Maniacs és molt més vertical, atès que, si volem, podem accedir a parts del circuit que suren a l'aire. És recomanable fer-ho, ja que així tindrem l'oportunitat d'aconseguir objectes com ara bombones d'òxid nitrós -que possibiliten els turbos, sovint necessaris per tirar endavant-, més benzina -que equival al temps que ens queda per completar el circuit-, millor tracció i més velocitat. 

El joc està format per 8 pistes de dificultat creixent, i ja de petit-adolescent no me les vaig acabar mai, segurament per culpa de la mala gestió que feia dels objectes, però fa poc vaig poder comprar el joc complet -en japonès, això sí- i fent-hi una partida plena de nostàlgia no vaig poder passar de la tercera pista. No hi ha més modalitats, però el repte és prou interessant, i si no sempre queda el de batre els propis temps.

El 1999, en el 10è aniversari del joc va sortir el Motocross Maniacs 2, en aquest cas per a la Game Boy Color. Bàsicament és l'original acolorit i amb l'afegit d'una modalitat que ens permet jugar contra la màquina. 

Finalment, l'any 2002 va sortir, per a la següent consola portàtil de Nintendo, el Motocross Maniacs Advance, que ara sí era un remake sense cap mena de dubte, amb dissenys renovats, més modalitats de joc, més objectes -alguns dels quals armes per atacar els rivals- i diversos personatges amb les seves característiques per triar. 

De tota manera jo em quedo amb l'original, que tan bons records em porta i del qual ara podré gaudir sempre que vulgui, més encara quan amb aquella primera partida per comprovar que funcionava bé vaig veure que la nostàlgia no m'havia jugat una mala passada i que em continuava agradant molt.