Ja fa temps que per augmentar la meva col·lecció de jocs de la Game Boy miro el mercat japonès, més que res perquè allà puc aconseguir títols complets, amb capsa i instruccions, perquè en general l'idioma no em suposa cap problema per la mena de videojocs que busco, i el més important de tot: a preus raonables.
Però també és veritat que hi ha una gran quantitat de coses que no van sortir del país del Sol Naixent, independentment de si eren bones o no, i que em permeten fer noves entregues d'aquesta secció, que avui té com a protagonista el següent joc.
És l'Astro Rabby, llançat el 1990 i desenvolupat per Cyclone System, i es tracta d'un cartutx que ens permet controlar un simpàtic conillet espacial que sembla que en realitat és un robot creat per un científic molt originalment anomenat Doc, que li encarrega que reuneixi diversos elements que li permetran tornar a volar després que les anomenades tropes Dortoise l'hi robessin.
I, com que no pot volar, ha d'anar fent saltirons per tal de trencar unes caselles situades al capdamunt de columnes i trobar-hi ítems que donen punts, temps extra per a poder completar la pantalla i els desitjats potenciadors o power ups que busca, i que representaran el final de la pantalla, a més de poder-se fer servir a les següents.
Com podem veure, és un joc d'scroll automàtic i punt de vista zenital, que en aquest sentit recorda una mica el Knightmare de l'MSX, i també en el fet que cal saltar sobre les caselles diverses vegades per aconseguir el que contenen -tot i que al mític joc de Konami era disparant-, amb un efecte gràfic interessant d'apropament del conill a la pantalla.
No va tenir gaire bona acollida per part dels mitjans, però, i potser per això no va ser exportat, perquè d'altra banda tenia una mecànica senzilla i no calia traduir res per tal de gaudir-ne des de l'estranger. De fet, la premissa està explicada en anglès al principi de tot. Potser seria interessant provar-lo personalment per tal de jutjar-lo, però és clar, a la 8 bits portàtil de Nintendo té tanta competència que és normal que passi desapercebut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada