Fa unes setmanes parlava dels clons del Donkey Kong, i allà hi esmentava un títol del qual vaig dir que parlaria properament. El moment es continua acostant -no és avui-, però sí que abans de parlar-ne dedico una entrada a un videojoc que hi té relació i, de pas, recupero una secció que ara duia un temps adormida.
No vull avançar coses de l'entrada que dedicaré al joc original, altrament li estaria restant atractiu (si és que en té), però diguem de moment, només, que el Crazy Climber, de 1980, va ser el primer videojoc del gènere precursor de les plataformes que concretament se centrava en escalar un edifici. Una de les seves seqüeles (o remake, segons com es miri), però, es va quedar al Japó.
El Crazy Climber Wii va sortir per a les Wii japoneses el 20 de desembre de 2007 amb aquesta poc atractiva portada que potser tenia la intenció de mostrar els gràfics reals del videojoc, però si era així no li feia cap favor i, a més, sempre ha funcionat millor un disseny fet expressament, ben atractiu i reconeixible.
La primera impressió, doncs, no és la millor que hi podria haver, i en cas que hagués arribat a Occident probablement només l'haurien provat els veterans en veure'n el nom. Però potser les aparences enganyen.
Ja veiem que els gràfics són estàndard -tampoc no és que la Wii tingui tants títols amb un aspecte visualment espectacular-, però sembla que la jugabilitat -adaptada als comandaments de la consola- és el punt fort d'aquesta versió moderna del clàssic, una proposta arcade on l'objectiu és acabar pantalles i fer el màxim de punts possible, com als vells temps. Ara bé, hi ha poques ressenyes, cap de professional, i mentre un analista va quedar content amb el joc n'hi ha un altre que diu que els controls no responen del tot bé i que li posa una nota força baixa.
En qualsevol cas es tracta senzillament d'escalar edificis, tot esquivant els obstacles i altres perills que ens anirem trobant pel camí (o que ens aniran caient a sobre), i tindrem la possibilitat de triar entre diversos personatges, cadascun amb les seves característiques, i provar la modalitat multijugador.
La dificultat, pel que he llegit, és més aviat alta, de manera que el Crazy Climber Wii és un repte prou interessant per a aquells que tingueu el cul pelat amb els títols clàssics de recreativa, a més d'una Wii japonesa o adequadament modificada per a llegir discs japonesos. Potser el repte rau en comprar-lo sense tenir clar, perquè no n'ha parlat pràcticament ningú, si és mínimament bo o no.
té unta pinta de repetitiu i avorrit enorme
ResponEliminaSegurament és un "problema" que ve del concepte original, però també era una època en què els videojocs eren de mecànica repetitiva i sense argument... i ens ho passàvem d'allò més bé de totes maneres. Els temps han canviat.
Elimina