Còmics i videojocs: Bola de Drac (7a part)

Han passat uns 6 anys des que vaig fer la darrera entrada sobre els videojocs de Bola de Drac. En aquell moment, durant la primera meitat de 2009, havia repassat tot el que s'havia fer en forma de videojoc amb la franquícia creada per l'Akira Toriyama, i la sisena entrega, que vaig dir que seria l'última precisament per aquest motiu, l'havien protagonitzat els títols de recreativa.

Ara, a 2015, han sortit uns quants videojocs més protagonitzats per en Goku i companyia, i em disposo a oferir aquesta setena entrega (potser d'aquí a uns anys, si el bloc encara existeix, faig la vuitena), en què començo el repàs allà on el vaig deixar.

L'últim joc de Bola de Drac que havia esmentat era del 2008, i era el Dragon Ball Z Burst Limit, el primer per a consoles de la llavors "nova generació" -que ja tenia uns anyets, per cert-, que va tenir una acollida no precisament espectacular, però pel que s'ha pogut veure després encara en va sortir ben parat i tot.

Doncs bé, ho reprenc en el Dragon Ball Z Infinite World, per a la Playstation 2, també de 2008, que continuava amb la mecànica que tan bé havia funcionat amb els Budokai. 

Compte, que he dit "Budokai" no "Budokai Tenkaichi", perquè aquests últims eren jocs de lluita tridimensionals mentre que els primers eren més aviat 2D, entre altres diferències. La barreja d'estil clàssic amb el sistema del Burst Limit no es devia acabar d'implantar bé, perquè la crítica el va destrossar.

Més interessant va semblar, ja el 2009, el Dragon Ball: Revenge of King Piccolo, que sorprenentment cobria des de la saga de la Cinta Vermella fins la d'en Satanàs Cor Petit, època poc retratada als videojocs, més que res perquè se n'han fet un fotimer gràcies a la febre per Bola de Drac que es va despertar als Estats Units més tard que a d'altres llocs, però sovint massa concentrada en Bola de Drac Z. 

Aquest títol exclusiu de la Wii canviava el gènere habitual, també, i era un beat'em up. Va agradar, doncs, moderadament, perquè tampoc no és que fos excessivament llarg. 

La Playstation 3 i la Xbox 360 tornarien a tenir un títol de la saga al Dragon Ball Z: Raging Blast, altre cop un joc de lluita típic de la franquícia i altre cop amb una història que anava dels Guerrers de l'Espai a en Bû. 

La proposta de recrear els esdeveniments amb la possibilitat de canviar la història i crear situacions inèdites no va convèncer prou per culpa d'uns controls que no van agradar, així com problemes de càmera i altres detalls. No va suspendre, però va rebre unes notes més aviat fluixes.

De cara al següent, el Dragon Ball Z: Raging Blast 2, que seria el primer joc de Bola de Drac de la dècada dels 2010, i per a les mateixes consoles, es va decidir eliminar la modalitat història i canviar-la per modalitats més ensopides que, juntament amb els problemes de control no solucionats que ja arrossegava, no van permetre que la sèrie alcés el cap.

Cal destacar, de 2010 també, el Dragon Ball Online, el primer MMORPG o joc de rol online multijugador massiu basat en la sèrie. Només va estar disponible a diversos països asiàtics per a Windows fins que el 2013 se'n van tancar els últims servidors.

El 2011 va sortir, també per a Xbox 360 i PS3, el Dragon Ball Z Ultimate Tenkaichi, que com suggereix el seu nom recuperava la mecànica dels Budokai Tenkaichi de l'anterior generació (i la Wii, que és al mig de les dues des del punt de vista tècnic), però malgrat que va convèncer amb uns gràfics bellíssims va patir el llast d'uns personatges massa semblants entre si pel que fa al control, la poca innovació i una inicialment engrescadora modalitat de creació de personatges que va resultar massa senzilla i poc profunda.

Només per a la Xbox 360, com és natural, el 2012 sortia aquest Dragon Ball Z For Kinect, del qual poso el tràiler per raons òbvies. La idea era d'allò més engrescadora: el mateix de sempre, però amb la possibilitat -l'obligació, de fet- de controlar els personatges mitjançant els moviments que el dispositiu Kinect detecta que fem.

Ara bé, va ser un fracàs estrepitós: en realitat n'hi havia prou amb moure una mica els braços, la recreació dels combats només era parcial -sovint els finals els havíem de mirar i prou- i no hi havia modalitat multijugador de cap mena, entre altres problemes. 

Com que els jocs de Bola de Drac per a la Xbox 360 i la Playstation 3 no acabaven de rutllar ni convèncer es va voler provar una cosa que sempre funciona, i és el típic remake d'un clàssic. En aquest cas va ser el Dragon Ball Z Budokai HD Collection, que va sortir el 2012 per a aquests dos sistemes.

Contenia només la primera i la tercera part d'aquells Budokai de la PS2 i la Gamecube que tant havien agradat, sembla que van decidir que el 2 era innecessari. I això ja va agradar més, però és clar, era un remake.

 

Sigui com sigui van passar dos anys abans no es llancés un altre joc de la saga per a consoles de sobretaula, i va ser el Dragon Ball Z: Battle of Z, que el 2014 va aterrar a la Xbox 360, la Playstation 3 i la PS Vita, argumentalment basat en la poc memorable pel·lícula Bola de Drac Z: La Batalla dels Déus. 

A més de la modalitat cooperativa de fins a 4 jugadors en una battle royale, que ja era un notable trencament de la línia seguida fins llavors, entrava en la dinàmica tan polèmica de les descàrregues de contingut extra de pagament, però sobre si és bo o no... si ens refiem de GameRankings la versió de la PS Vita no estava malament, però les altres dues no van acabar de triomfar, tot i que hi ha força divisió segons el mitjà especialitzat que analitzem.

Encara li ha anat millor al Dragon Ball XenoVerse, d'aquest mateix 2015, per a Xbox 360, Playstation 3, PC i, per primer cop, Xbox One i Playstation 4. 

Amb una història construïda al voltant d'un personatge creat per l'opció de creació de personatges -ara més encertada-, i uns gràfics que han agradat, es tracta del videojoc de Bola de Drac actual -almenys quan escric això- i també segueix l'actualitat amb DLC que inclouen continguts de la pel·lícula d'enguany, Dragon Ball Z: Resurrection F. 

I ara tornem enrere, altre cop al 2009, perquè d'aquests anys que han passat no he dit res dels títols per a consoles portàtils, el primer dels quals aquest Dragon Ball Z: Attack of the Saiyans, exclusiu de la Nintendo DS, un RPG que va ser ben rebut, sense exageracions. 

Si el primer Dragon Ball Origins havia funcionat amb la seva proposta de títol d'acció i aventures amb control tàctil, el Dragon Ball Origins 2 va continuar la bona feina també per a Nintendo DS, però l'any 2010, i amb la saga de la Cinta Vermella com a trama argumental. 

La PSP s'acomiadaria aquell mateix any de Bola de Drac amb el Dragon Ball Z Tenkaichi Tag Team, un Budokai Tenkaichi portàtil que permetia, amb un company que també tingués la consola i el joc, col·laborar i repassar la història sencera de Bola de Drac Z. Per tant, res a veure amb la proposta anteriorment esmentada de la Nintendo DS en cap sentit.

Però si algú pensava que la Nintendo DS no era capaç de fer anar un joc d'aquestes característiques s'equivocava de mig a mig: aquí tenim la meravella Dragon Ball Kai Ultimate Butôden, de 2011 i per desgràcia exclusiu del Japó -on, per cert, especulen amb ell i no el trobarem per menys de 40 euros de segona mà-.

També es va quedar al Japó l'estrany i poc exportable Dragon Ball Heroes: Ultimate Mission, el debut de la saga a la Nintendo 3DS, que tindria una seqüela acabada en 2 l'any 2014. Eren jocs de la subfranquícia Data Carddass i s'entén perfectament que es quedessin allà. El que arribarà a Occident, però, serà el següent:

El Dragon Ball Z: Extreme Butôden, també de la Nintendo 3DS, paradoxalment fuig de les tres dimensions que teòricament donaven massa feina a la Nintendo DS i es queda en les 2D, potser amb l'excusa d'un homenatge als Butôden dels anys 90. 

Al Japó ja va sortir fa uns mesos i només té una vintena i escaig de personatges, de manera que no sembla que hagi estat la millor elecció, i personalment em lamento encara més de l'error de no haver exportat el Kai Ultimate Butôden. 

Aquests són, doncs, els videojocs de Bola de Drac que han sortit des de l'última entrada que vaig fer, ara ja fa més de 6 anys. Com deia, segur que n'hi haurà més.