Cinema i videojocs: Grease

He estat a punt de col·locar aquesta entrada a la secció Però d'això també hi ha videojocs?, i certament fa tant que no la toco que la temptació era enorme. Però no, centrem-nos: per molt que m'hagi sorprès l'existència d'aquests videojocs, el cas és que un joc de Grease, la mítica pel·lícula musical de 1978 protagonitzada per en John Travolta i l'Olivia Newton-John, pertany a la secció dels videojocs basats en pel·lícules.

Resulta que el 2010, 32 anys després de l'estrena cinematogràfica de la mítica pel·lícula, 505 Games va publicar Grease: The Official Video Game, per a la Wii i la Nintendo DS. Per què llavors? Per què no en el 30è aniversari? No en tinc ni idea.



El cas és que el van llançar per a aquestes dues consoles, tot fent ús de les característiques diferencials de cadascuna. En ambdós casos es tracta de dur a terme accions, que en el fons són minijocs, amb l'excusa argumental dels moments més emblemàtics de la pel·lícula. Sobretot de ritme, sí, però també d'altres que fan que tot plegat sigui més divers.

A la versió de la Wii se'ns demana que remenem el Wiimote, o fins i tot podem aprofundir en l'experiència si emprem la Wii Balance Board en alguns casos, per tal de simular que cargolem cargols d'una roda de cotxe, colpegem una pilota de beisbol amb el bat o senzillament ballem. A la Nintendo DS, en canvi, i com és lògic, aquestes accions es duen a terme amb el llapis stylus.

Ho podem fer tot seguit, en el que seria la modalitat Història, o també anar directament a aquells minijocs concrets que més ens agraden, i en la modalitat per a fins a 8 jugadors alguns faran servir en wiimote mentre altres pujaran a la Balance Board i uns altres cantaran amb micròfons. El problema és que Grease: The Official Video Game presentava alguns problemes de reconeixement de moviments i la Història era tremendament curta, així que, si ens hem de refiar de les poques anàlisis que hi ha, val la pena per a jugar en grup i poca cosa més. No si cal pagar-ne gaires diners.



El 2011 va sortir una nova versió, una adaptació més aviat, per a la Xbox 360 i concretament el Kinect, amb el nom de Grease Dance. Sembla que se centra més en el ball, atès que el Kinect captura els moviments del cos sencer, mentre que la versió de la PlayStation 3, que també en va tenir una, empra el Move com si fos el Wiimote i també s'hi pot cantar, però si bé les notes mitjanes de la versió Xbox 360 van superar les de la Wii -les de la PlayStation 3 la van situar com a pitjor versió de les quatre, aparentment per la terrible detecció del Move-, en cap cas estem parlant de gaire bones crítiques. De fet, a les versions de 2011 no hi havia modalitat història, i el més positivament destacable va ser que sembla que el Kinect detectava força bé els moviments.

En definitiva, una bona idea no del tot ben implementada que, si es fa servir com un mètode per a passar una bona estona i riure amb els amics o familiars, no està malament. Més enllà d'això es tracta d'un videojoc, diuen, força mediocre.