Jocs de la meva infantesa: Konami's Golf (MSX)

Feia molt, moltíssim, que tenia aquesta secció abandonada. No per mandra, no perquè oblidés temporalment la seva existència com m'ha passat algun cop amb altres, sinó perquè té uns límits fàcilment assolibles, i quan molt de tant en tant hi publico alguna entrada és com quan espremo el pot del xampú tot traient més aire que una altra cosa o premo frenèticament el dispensador del sabó de mans amb unes quantes bombolles com a resultat: perquè em resisteixo a reconèixer el seu final.

Parlava l'altre dia de l'accessori del pal de golf de la Mega Drive i la Super Nintendo, i en fer-ho vaig recordar que, tot i que el golf no em diu res, de petit sí que jugava bastant a un videojoc d'aquest gènere, i com no podia ser d'una altra manera avui en parlo, tot desclavant alguns claus de la tapa del taüt de la secció.

El Konami's Golf, de 1985, portava la signatura de Konami, ja ho podem deduir amb el nom, i això era sinònim de qualitat, perquè va ser l'empresa que va fer la majoria dels millors títols per a l'estàndard. 

Doncs bé, al principi de tenir l'MSX, que com ja he explicat diverses vegades va ser el meu primer sistema i a diferència del que era habitual o normal jo hi jugava amb videojocs que li passaven al meu pare en disquets -ni cartutx, ni cinta-, posseïa només un parell d'aquests disquets, i en un d'ells hi havia el Konami's Golf, per tant, com acostuma a passar en aquesta secció, parlem d'un títol que és dels més antics que tinc i és normal que sigui un dels més destacats de la meva infantesa. 

Època en què, per cert, per una banda aprenia coses com que "stage" significava "escenari" en anglès, però per l'altra pronunciava el nom de l'altre joc de golf que tenia, el Hole in One, com a "joleinone", a la castellana, amb la jota aspirada, i sense tenir ni punyetera idea de què coi volia dir.

Com podem veure al vídeo, aquest joc no és cap prodigi de l'estètica o el so -malgrat que l'efecte sonor de la pilota elevant-se i caient em fa estremir de nostàlgia-, però a mi em resultava tremendament addictiu. 

Així com amb el Konami's Baseball vaig aprendre les regles bàsiques del beisbol i va ser l'inici del meu amor per aquest esport de què he gaudit principalment gràcies al manga i l'anime -a banda de dos videojocs comptats-, en el cas del Konami's Golf no vaig desenvolupar un interès per aquest esport de gent rica ni en vaig aprendre les normes. 

Jo només sabia, d'alguna manera, que havia de ficar la pilota al forat amb el mínim de cops possible, i no em demanéssiu res més. Tampoc ara. Recordo que em feia gràcia la paraula bunker que apareixia quan la pilota anava a parar en una zona de sorra d'on costava treure-la, però fins aquí arribaven i arriben els meus coneixements d'aquesta disciplina. 

Sabent l'objectiu bàsic i per instint ja m'anava tornant relativament hàbil a l'hora de triar la potència i la corba del cop, i m'encantava quan ja gairebé era al forat i la perspectiva canviava per a oferir un pla zenital de només el green -fins i tot he hagut de comprovar que es deia així-. Com que al principi em costava llançar bé, vaig trigar a acostar-me al forat, i quan això va passar vaig considerar el canvi de perspectiva un premi als meus esforços.

Aquesta part era tot un repte, perquè l'objectiu continuava sent el mateix, però el que se'm demanava era precisió, i ja no importava la corba ni tenia consciència del mapa. No recordo, però, si vaig arribar a acabar cap partit amb els 18 forats. Tampoc no em vaig fixar si el vent bufava sempre en la mateixa direcció i amb la mateixa força o era quelcom aleatori, però cada partida que feia em semblava nova.

Tampoc no recordo si sempre jugàvem amb un personatge femení o anava canviant a cada partida, però celebro aquesta mica d'originalitat en un clàssic de la meva formació com a jugador.



Com a curiositat, comparteixo aquest vídeo de la versió de 1986 per a l'Spectrum, que es deia Golf però s'acreditava com una col·laboració entre Imagine i Konami. En Amstrad CPC, en canvi, sí que es deia Konami's Golf.