Avui retrocedeixo una altra vegada en el temps, de fet mai no he dit, que jo recordi, que aquesta secció de repàs dels videojocs de la meva infantesa hagués de seguir un ordre cronològic... Però en realitat no retrocedeixo gaire. M'explico: tot i que és de 1984, el Konami's Baseball va arribar a casa meva ja d'adolescent o preadolescent, en un d'aquells disquets amb diversos jocs que conformen el meu catàleg, per desgràcia no d'originals, de l'MSX. O sigui, que en vaig gaudir fa molts anys, però en una època més recent que la majoria dels que he homenatjat fins ara.
Amb aquesta caràtula fins ara desconeguda per a mi es presentava la versió en cartutx d'aquest petit gran joc de l'MSX. Tècnicament poc destacable, i més tenint en compte els estàndards de Konami des del principi de la seva història, Konami's Baseball em va enganxar moltíssim i a força de jugar-hi i d'anar tirant d'encerts i errors vaig acabar entenent les regles del beisbol, fins al punt que va esdevenir un dels meus esports preferits. No l'he practicat mai i malauradament des del nostre país hi ha ben poques ocasions de veure'n retransmissions per televisió, fins i tot en les emissores especialitzades en esports que hi ha a la televisió de pagament, però el cas és que m'agrada molt, perquè el trobo apassionant, l'entenc (molta gent en renega precisament perquè no en comprèn les normes) i a sobre l'he vist en molts manga i anime al llarg de la meva vida.
Gràcies a aquest joc, com deia, va començar la meva afició pel beisbol, esport rei al Japó i un dels més importants als Estats Units. I amb els anys, paradoxalment, no m'he interessat per pràcticament cap videojoc basat en aquest esport, en part perquè sortien només als Estats Units. Però sí que hi va haver dos títols de beisbol més a la meva vida. Un era el Super Baseball 2020, malauradament en versió emulador per a la Super Nintendo, que recentment he sabut que també va sortir per a la Megadrive (futura compra, doncs, tot i que és millor el de Super Nintendo en tots els sentits) i per a la Neo Geo (depèn de quant valgui potser me'l compro per a la consola d'SNK), i originalment venia de les recreatives.
Si sou observadors heu vist que es tracta d'un beisbol futurista, però és un tema purament d'ambientació, no traeix l'esperit de l'esport. Aquí hi ha diversos equips, alguns dels jugadors són robots i els humans poden anar comprant millores temporals (més força, bàsicament), però les normes són les de sempre.
I bé, l'altre títol de beisbol al que he jugat és el famós beisbol del Wii Sports, que a sobre permet imitar els moviments reals del swing i el llançament, encara que en realitat no és necessari. Tot es pot fer movent una mica el canell, i és que la detecció de moviments de la Wii no dóna per a tant. Quan hi jugo ho visc, de debò.
Qui no coneix aquest joc?
En fi, és del Konami's Baseball del que volia parlar, però he volgut il·lustrar els dos altres jocs de beisbol als que he jugat, un esport poc popular per aquestes contrades però que a mi m'agrada especialment, sobretot gràcies al títol que recordo avui en fer memòria de la meva infantesa videojoquística.
Gràcies a aquest joc, com deia, va començar la meva afició pel beisbol, esport rei al Japó i un dels més importants als Estats Units. I amb els anys, paradoxalment, no m'he interessat per pràcticament cap videojoc basat en aquest esport, en part perquè sortien només als Estats Units. Però sí que hi va haver dos títols de beisbol més a la meva vida. Un era el Super Baseball 2020, malauradament en versió emulador per a la Super Nintendo, que recentment he sabut que també va sortir per a la Megadrive (futura compra, doncs, tot i que és millor el de Super Nintendo en tots els sentits) i per a la Neo Geo (depèn de quant valgui potser me'l compro per a la consola d'SNK), i originalment venia de les recreatives.
Si sou observadors heu vist que es tracta d'un beisbol futurista, però és un tema purament d'ambientació, no traeix l'esperit de l'esport. Aquí hi ha diversos equips, alguns dels jugadors són robots i els humans poden anar comprant millores temporals (més força, bàsicament), però les normes són les de sempre.
I bé, l'altre títol de beisbol al que he jugat és el famós beisbol del Wii Sports, que a sobre permet imitar els moviments reals del swing i el llançament, encara que en realitat no és necessari. Tot es pot fer movent una mica el canell, i és que la detecció de moviments de la Wii no dóna per a tant. Quan hi jugo ho visc, de debò.
Qui no coneix aquest joc?
En fi, és del Konami's Baseball del que volia parlar, però he volgut il·lustrar els dos altres jocs de beisbol als que he jugat, un esport poc popular per aquestes contrades però que a mi m'agrada especialment, sobretot gràcies al títol que recordo avui en fer memòria de la meva infantesa videojoquística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada