Què estàs buscant?

dissabte, 16 de maig de 2009

Especial: els més buscats

Sovint, a la vida, allò que és més difícil aconseguir és allò que ens crida més l'atenció. Amb els videojocs això també passa, i el món de la compravenda per internet ho fa encara més evident. Hi ha certs jocs de totes les consoles que, pel simple fet de ser difícils de trobar perquè originalment se'n van distribuir poques còpies, són exageradament valorats pels col·leccionistes, independentment de la seva qualitat intrínseca, fins al punt que s'arriben a pagar quantitats absurdes per aquests títols. El que vull fer avui és un repàs d'alguns dels videojocs més difícils de trobar i, per tant, més desitjats.


Feu clic a la imatge per fer-la gran. Els cartutxos de la Neo Geo AES (la versió de cartutx) acostumen a valer una animalada, però certs títols són especialment cars. En aquest cas, el Metal Slug 2 arriba als 699,99 euros, però les altres entregues de la saga no són gaire diferents. S'ha de dir que, tot i que no deixa de ser una bogeria, hi ha poques còpies dels jocs de la Neo Geo i els Metal Slug són molt bons. He volgut posar una imatge de la pantalla de l'eBay més que una caràtula del joc per tal de demostrar que és cert. I he fet servir un exemple encara remotament raonable, però el més car de la Neo Geo AES és el Kizuna Encounter, del qual diuen que se'n van fer 4 còpies únicament, i se'n poden demanar, sempre segons estimacions, 10.000 euros o més!



L'Adventures of Batman & Robin, en la seva versió en Mega-CD, pot arribar perfectament als 300 euros. El motiu? Les escenes animades que apareixen al disc, amb un total de 16 minuts, el fan diferent de la resta de versions, i a més és difícil de trobar.


El Panzer Dragoon Saga, exclusiu de la Saturn, és un dels jocs més difícils de trobar de la 32 bits de Sega. Grandíssim joc, diuen que si no hi hagués hagut el brutal màrqueting de Sony i el desprestigi de Sega seria considerat tan bo com els Final Fantasy. Però és valorat pels col·leccionistes no per això, sinó com sempre perquè se'n van distribuir pocs a Europa. Entre 120 i 150 euros s'han de tenir preparats o no és possible tenir-lo. Jo el tinc des que va sortir, i el vaig aconseguir a preu normal de l'època!


L'Snow Bros. Nick & Tom de la Megadrive. Només va sortir al Japó (fora el podem trobar en Nintendo), i se'n van fer tan poques còpies que per sota dels 200 euros no es pot trobar.


No tan car com l'anterior, el Megaman: The Wily Wars de la Megadrive, que és un remake dels 3 primers títols de la NES, s'acostuma a vendre per 100-120 euros en qualsevol dels tres mercats dels videojocs. Aquest sí que m'agradaria molt tenir-lo.


El Terranigma de la Super Nintendo és un dels més cars de la 16 bits de la Gran N, acostuma a vendre's per uns 120 euros, i estem parlant de la versió PAL en general, en anglès. Si es busca l'espanyola la cosa es dispara encara més. Sembla ser que hi ha una colla de gent que s'estima més pagar molts més diners per tenir en castellà aquests jocs de rol de mitjan anys 90, de quan es començaven a traduir al castellà alguns videojocs, en comptes de gastar-se força menys diners i tirar de versió en anglès que, al cap i a la fi, és l'idioma en què hem jugat sempre els més veterans i no ens hauria de suposar un gran problema.


El Final Fantasy VII en versió espanyola, que es ven a un preu que oscil·la entre els 60 i els 100 euros, és un exemple clar d'això que deia. La versió en anglès es pot aconseguir per entre 15 i 20 euros.

A banda de tots aquests hi ha autèntiques rareses que no és que costin de trobar, és que no van arribar a sortir a les botigues per diversos motius, des d'edicions limitades que es regalaven a guanyadors de concursos, com el Nintendo World Championships 1990 (especialment en la seva versió daurada, de la qual hi ha 26 unitats), fins a títols que són realment prescindibles però que en ser gairebé impossibles de trobar assoleixen un valor de col·leccionisme fora de mida. Un exemple que volia destacar és el del Tetris de la Megadrive, que es diu que només té 10 còpies, i que s'ha arribat a vendre per 11.000 euros. Aquest joc no va arribar a sortir a les botigues perquè quan estava a punt de distribuir-se Nintendo va fer-se amb els drets del Tetris (i és per això que sempre se l'ha associat a les seves consoles, si més no el primer de tots, l'original). Per tant, la versió de la Megadrive no es va poder publicar.


El cartutx d'aquest joc tan rar i desitjat.

Al voltant dels preus i el nivell de raresa d'aquests títols hi ha llegendes i explicacions per a tots els gustos, però el cas és que, com deia, aquí l'important és com n'és de difícil trobar un videojoc concret. Els més cars de tots, els que passen de 1.000 euros, suposo que només se'ls compra gent que els vol tenir com a peces de col·leccionista. Per sota d'aquesta quantitat m'imagino que hi ha de tot, des dels que aspiren a treure benefici de la seva compravenda fins als que realment volen tenir aquests cartutxos (o CD's) i jugar-hi.

Pel que fa a mi, molts dels jocs que he posat aquí, que no són els més cars que hi ha (volia esmentar únicament alguns dels més cars, però encara assequibles), valen la pena. Però no penso gastar-me, ni de broma, tants calers per tenir-los. I si han de ser en anglès en comptes d'en castellà per aconseguir-los a un bon preu, se me'n fum. En la meva llengua no n'han fet ni un, de manera que només necessito entendre'ls. Al cap i a la fi jo busco tenir-los per jugar-hi, no perquè tingui valor posseir un joc en versió europea perquè és difícil de trobar. Si ha de ser en japonès i m'ha de costar 10 euros, endavant. El més important és jugar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...