Logos: SNK

Ara feia temps que no tocava aquesta secció en què repasso la història dels logos de companyies que han deixat la seva empremta a la indústria dels videojocs, i una que no podia faltar i que no sé com no hi havia pensat abans és la mare de la Neo Geo, que també té una història prèvia al naixement de la desitjada consola.

Fundada el 1973 pel senyor Ekichi Kawasaki, al principi la companyia es deia Shin Nihon Kikaku, que vol dir "Nou Projecte Japó", i que si mirem les inicials ens dona la protagonista d'avui, SNK. 

Ja em perdonareu la mala qualitat de la imatge, però és l'única que he trobat del que va ser el primer logo de la companyia, que el 1978 es va convertir en Shin Nihon Kikaku Corporation i va passar a ser una societat anònima.

Com podem veure, aquest primer logo té el nom sencer, una mena de cinta tricolor en forma d'essa i, ara ja en japonès, les paraules "leisure system", que són en anglès, però ja m'enteneu: estan escrites en el sil·labari katakana, que en japonès fa servir, entre altres coses, per transcriure paraules estrangeres.

1978 va ser l'any en què es va especialitzar en la fabricació de màquines i videojocs per a salons recreatius -ignoro, de debò que no ho he sabut trobar en cap idioma, què va fer els cinc primers anys de la seva existència- i s'hi va posar de ple. El seu primer joc va ser el Micon Kit, de 1978, un clon del Breakout, i l'any 1981 va canviar el seu logo per aquest que veieu aquí dalt, també de mala qualitat.

Com es pot observar, conserva el logo original a l'esquerra, ara amb "leisure system" en alfabet llatí, i abraça les inicials amb què es faria famosa per sempre, però amb el recordatori, a sota, del nom sencer, a més del "Corp." abreujat. Potser sí que era un logo massa carregat. 

Si teniu curiositat, la pantalla de títol del Micon Kit no mostrava cap logo, però podem veure-hi un intent de donar-li estil artístic al nom SNK amb l'allargament de a part de dalt de la lletra essa. Al costat, però, tenim "Shin Nihon Kikaku" en l'esmentat sil·labari katakana. 

Almenys és millor que el que es veu a la pantalla de títol de l'Ozma Wars, sovint mal acreditat com el primer joc de la companyia. Però aquest és de 1979.

El cas és que torna a ser "Shin Nihon Kikaku", sense inicials, i el nom no destaca de cap manera en una pantalla de títol on tot el text té la mateixa font i la mateixa mida. Els asteriscs, potser, són l'únic i pobre intent de cridar l'atenció sobre el nom de la companyia. 

Ens hem d'esperar al 1981, a la pantalla de títol del Satan of Saturn, o Zarzon al Japó, per veure un nom diferent: SNK Corporation, que ja comença a fer-nos posar la pell de gallina si ens agrada la història dels videojocs.

Aquell mateix any el logo tornaria a canviar, amb la mateix estructura i distribució, però amb uns altres colors, sobretot els de les inicials SNK, ara en vermell i amb una font que sí que apareixeria a les pantalles de títol d'alguns jocs.

Per tant, el que hem vist més amunt va durar només uns mesos. Com de costum, quan una marca és jove experimenta amb la imatge corporativa, i aquella primera meitat dels 80 va ser convulsa, en aquest sentit, a can SNK.

De fet, hi ha variants que se solapen, perquè si bé el logo vermell en teoria va durar de 1981 a 1983, el 1982 va aparèixer aquesta versió amb la mateixa font, però en blau, i el logo antic de l'esquerra altre cop amb el fons blanc, però ara sense "leisure system".

Va conviure un temps amb l'altre, que com dic es va fer servir fins al 1983, i després va "regnar" en solitari fins a l'any 1986. Pel mig, però, entre 1983 i 1984, es va fer servir un logo força diferent per als Estats Units: 

Aquí no hi ha cap referència japonesa, simplement "SNK", amb la lletra ca desproveïda de la meitat del seu cos, però encara reconeixible. En podem veure un exemple en aquest flyer americà del Marvin's Maze, de 1984:

Doncs bé, el 1986 es va produir un altre canvi de logo, que bàsicament és el mateix de 1982, però canviant les paraules en negre de sota d'"SNK", i feia així: 

Les lletres blaves d'"SNK", amb les discretes però visibles, van continuar apareixent a les pantalles de títol dels jocs de la companyia fins al gener de 1988, any en què hi va haver un altre canvi de logo. I puc especificar tant perquè m'he mirat les pantalles de títol dels llançaments de la companyia d'aquell any i només hi ha un joc que hi mostrés el logo que havia de ser substituït, i va ser un que m'agrada especialment:

Doncs sí, el 1988 va ser un any important per a l'empresa, que va començar a desenvolupar un moble de recreativa que permetria inserir-hi diversos cartutxos perquè s'hi pogués triar el joc, i que veuria la llum el 1990.

Potser veient que era un any important pels canvis que s'acostaven per l'horitzó, va fer l'enèsim redisseny del logo, que va quedar així, sense floritures, noms explicatius ni herències del passat. Com diu el lema de la companyia, també d'aquell 1988, The Future is Now: 

Si ens resulta més familiar que els altres és perquè aquest és el que es va quedar durant moltíssims anys i el que es va poder veure en els seus llançaments més exitosos durant els anys 90, ja centrada en la màquina que seria la Neo Geo, MVS a les recreatives i AES a les cases dels més afortunats i benestants. 

 

El primer joc que va lluir el nou logo va ser el Touch Down Fever II, però després en van venir molts més, els més populars i importants ja sota la marca Neo Geo, llegendària recreativa amb versió domèstica que sí que era tenir l'arcade a casa i a la qual SNK deu el fet d'haver passat a la història com una de les grans, i no ser simplement una petita companyia recordada amb afecte però desapareguda molts anys enrere.

 

Però no tot són flors i violes: aquell logo va durar moltíssim, però la companyia es va declarar en fallida l'any 2001, i el logo es va veure afectat pel terrabastall. 

 

 

Els seus actius i les seves propietats intel·lectuals es van subhastar i la companyia que va guanyar la licitació va ser Playmore, que ja feia un temps que era afiliada d'SNK, per a la qual feia ports de jocs seus a consoles com la Dreamcast i la PlayStation 2, i que havia establert el mateix 2001 un tal Ekichi Kasawaki, que va recontractar la majoria de treballadors i va continuar la seva activitat.

 

 

Aquella situació en què no vam tenir logo d'SNK va durar dos anys, perquè la nova empresa va recuperar els drets del nom d'SNK -en un complicat procés que en tot cas tocaria en una entrada sobre la companyia, però aquí estem parlant del logo i l'estem contextualitzant breument- i el va voler posar fusionar amb el seu logo, de manera que va quedar així:

 

SNK Playmore era el nou nom de la companyia, i també va coincidir amb un període en què la Neo Geo ja s'acabava i la companyia faria jocs per a altres plaques arcade i consoles domèstiques, a més d'obrir el negoci a jocs per a mòbil i pachislot. En qualsevol cas, aquest logo que veiem aquí damunt va ser vigent de 2003 a 2016.  

 

Va ser llavors quan es va centrar en recuperar el seu llegat per a consoles modernes i els seus propis productes de hardware d'emulació, i va eliminar el nom de "Playmore", de manera que el nom oficial de la companyia va passar a ser SNK Corporation. 

En qualsevol cas, ja fa 10 anys que tornem a tenir el logo de la seva època més popular, i que també té una variant amb el lema incorporat. SNK torna a estar de moda perquè podem veure'n jocs llicenciats per a consoles actuals, incloent-hi l'Evercade, i al novembre d'aquest 2026 torna la Neo Geo, amb el model Neo Geo AES+, per replicar l'experiència original amb la màxima fidelitat possible, cartutxos inclosos, però amb comoditats modernes opcionals.

SNK, doncs, després d'uns anys a segona divisió, encara belluga i ho fa amb força, i amb la curiositat de parlar del futur, dient que el futur és ara però amb un logo de finals dels 80. 

Fonts: Logos, Avid i Wikipedia

 

Logos: Sega

Ja sabeu que tinc una secció per repassar breument la història d'algunes companyies de videojocs fora dels conegudíssims, però les grans les toco més aviat a la secció dels logos, que és el que faré avui amb un dels noms més emblemàtics, encara ara, de la història dels videojocs.

I és que parlem de la gran, la nostra estimada Sega, que per la seva importància a la indústria ha estat objecte de molta generació d'informació, i aquest cop veurem força curiositats respecte a l'evolució del seu logo.

Sense voler fer-ho excessivament llarg, que ja hi ha llibres, en plural, al respecte, sabem que Sega va començar la seva existència com a Service Games, i que en realitat va néixer als Estats Units, concretament a Hawai, el 1946. Ben curiós, perquè allà va ser on, dècades després, en Tom Kalinske va ser reclutat per fer de president de Sega of America, cosa que va salvar la companyia i la va dur al cim de la seva popularitat als anys 90.

L'empresa original la van fundar Irving i Martin Jerome Bromberg, pare i fill respectivament, i James L. Humpert, com a negoci de màquines escurabutxaques pensades per distreure els soldats estatunidencs que romanien a Àsia just després de la II Guerra Mundial. Aquest era el servei que feien, d'aquí el seu nom. I el seu primer logo és el que vèiem més amunt.

La contracció del nom amb què encara coneixem la companyia es va manifestar en forma de logo a la segona meitat dels anys 50, i encara que està lluny de la forma final amb què nosaltres, els malalts dels videojocs, coneixem i estimem, ara ja era una cosa més recognoscible que el nom de l'empresa tal qual amb una font elegant i prou.

 

Tot i així, fem una breu pausa per veure aquest logo que es va trobar el 1958 en una llista de preus de la branca de Nevada, als Estats Units, de Service Games. Això sí que és pròpiament un logo, però tornem al que era l'oficial.
 

El podem veure, per exemple, en aquesta màquina escurabutxaques anomenada Sega Bell i llançada el 1957.

En realitat, el 1951 s'havia prohibit la presència d'aquesta mena de màquines a les bases militars de dins del territori dels Estats Units, així que el negoci es va moure al Japó, on es va establir com a Service Games Japan. El 1960 es va liquidar i separar en Nihon Goraku Bussan (distribució) i Nihon Kikai Seizo (fabricació), la primera de les quals amb un gran creixement durant aquella dècada.

 

M'estic allargant més del que voldria, però havia d'esmentar l'empresa perquè el 1965 Nihon Goraku Bussan i Rosen Enterprises, companyia creada per David Rosen, un importador d'art establert al Japó que havia passat al negoci dels jocs electromecànics, es van unir i van crear Sega Enterprises, Ltd. Per tant, es produïa un segon naixement de Sega, ara al Japó pròpiament dit. 

 

  

El negoci de Sega, que havia canviat de les escurabutxaques a les jukebox, va anar virant cap al dels jocs electromecànics, amb el Periscope com a gran èxit el 1966. Després de més merders de fusions i adquisicions que no crec que sigui el tipus d'entrada on s'han de tocar, el cas és que quan els videojocs van començar a meravellar el sector de l'entreteniment, Sega també hi va voler ficar cullerada, amb el clon del Pong anomenat Pong-Tron el 1973 com a primer joc, en principi, per a salons recreatius que es pot considerar pròpiament un videojoc fet per Sega.

 

 

I ara és quan tornem al tema que ens interessa en aquesta secció, perquè el 1976, i sembla que basant-se en la tipografia anomenada Yagi Double modificada, Sega va passar a tenir aquest logo blau i blanc que és, sens dubte, un dels logotips més coneguts del món, m'atreviria a dir que també fora de l'àmbit els videojocs.

 

Així es com era quan va entrar al mercat domèstic amb la consola SG-1000, tot i que sembla que, fins llavors, alguns distribuïdors el feien servir de color vermell o fins i tot groc en alguns materials promocionals i mobles arcade. 

 

També tenim algunes curiositats, com aquest logo que es va fer servir per a llançament de la SG-1000 a Nova Zelanda...

 

 

...El que es va fer servir a la Xina i a Hong Kong, amb els ideogrames per reproduir fonèticament el nom de la companyia, però respectant l'estil del logo internacional...

 

 

...O el mateix, però als països de parla àrab.

 

El logo que coneixem, en teoria, té variants amb un blau més clar o més fosc segons si el territori és japonès o occidental, respectivament, i també hi havia unes directrius pel que fa a la separació de les línies internes, però a l'hora de la veritat, pel que sembla, les limitacions tècniques o la mida representada feien que no fos una cosa estrictament respectada.

 

Sigui com sigui, estem parlant d'un dels logos més icònics de la història dels videojocs, i trobo que ha tingut una interessant evolució al llarg dels anys, amb molt pocs canvis des que es dedica a aquest sector, però molt de moviment abans d'això. M'encanta el que es fa servir des que jo vaig néixer, és història de la meva vida, però també m'agrada molt veure d'on ve tot plegat.

 

Fonts: Sega Retro, Logopedia

Logos: Jaleco

Hi ha companyies que vaig descobrint amb els anys, ja que m'interessa tant el retro i em permet descobrir coses que en el seu moment em van passar per alt, i una d'elles fa temps que es va guanyar un lloc al meu cor perquè té jocs que m'agraden, però també fama de no haver presentat mai cap gran títol, cap revolució, si bé en té que són força estimats.

Fundada el 1974 com a Japan Leisure Company, Ltd. i liderada per Yoshiaki Kanazawa, a principis dels 80 va agafar les dues primeres lletres de les tres paraules del seu nom i es va rebatejar com a Jaleco, que és com la coneixem encara ara.

Va començar la seva activitat com a fabricant de components per a parcs d'atraccions i salons recreatius, i el 1978 va fer la seva primera distribució de videojocs, amb el Pile Breaker, i durant els primers anys no va llançar capítol propi, sinó que en va distribuir per a d'altres companyies, com el Cosmos (1981), el Blueprint, el Check Man, el Choplifter! o el Q*bert, tots ells de 1982. 

Aquest flyer del Cosmos és la prova documental que l'any 1981 feia servir el logo amb què hem començat, i el podem trobar també als flyers dels videojocs de 1982. Com podem veure, al logo hi deia "Jaleco", però encara feia servir "Japan Leisure" com a nom de la companyia.

El 1982 va ser un any especial perquè també és l'any en què vaig néixer jo. A banda d'això, Jaleco es va estrenar com a desenvolupadora de videojocs i va llançar el Naughty Boy, que a la pantalla de títol mostrava per primer cop el nom de l'empresa: 

Novament, ho feia de les dues maneres: amb el nom sencer, i amb la contracció per la qual s'acabaria coneixent durant el seu pas pel món dels videojocs. 

Però quan vam poder veure per primer cop el logo en si a la pantalla d'un videojoc? Doncs, pel que he pogut trobar, seria aquí:

Es tracta del Pop Flamer, l'altre joc de la companyia que va sortir aquell prolífic 1982. I sí, anava acompanyat pel seu nom comercial i el nom oficial de l'empresa.

Aquell logo es veuria durant uns anys més en videojocs tant de recreativa com de consola i microordinadors com l'MSX, l'Spectrum i el Commodore 64, títols com el shoot'em up Exerion (1983), el City Connection (1985), el meu estimat Ninja Jajamaru-kun (1985) el Momoko 120% (1986) o un dels petits grans èxit de la companyia, el Bases Loaded, de 1987, fos en pantalla o a les capses en el cas dels jocs per a consola.

Però si estem més acostumats als jocs més moderns de Jaleco segurament el logo amb què l'associem és aquest, en què, segons ens explica en una entrevista el senyor Y, el cercle simbolitza el fet de jugar, i aquesta mena d'ones representen els conceptes "entreteniment", "tecnologia" i "creativitat".

El podem veure en jocs des de 1988, com ara el Takeda Shingen o el Ninja Kazan, on el veiem sobreimpressionat ja des de l'attract mode, una declaració d'intencions per presentar al públic el nou logotip:

A partir d'aquí s'ha pogut veure també en petits clàssics com The Astyanax, Rod-Land, Battle Unit Zeoth, 64th Street: A Detective Story, Avenging Spirit, la saga Rushing Beat, Operation Logic Bomb o Game Tengoku, entre molts altres tant per a arcade com a per a sistemes domèstics dels anys 80 i 90.

Tampoc és el lloc per parlar de la història de la companyia, tot i que una mica sí que ho hem fet, però cal dir que a principis dels 2000 el seu destí pintava malament, atès que feia temps que no aconseguia cap èxit, i va començar a diluir-se en ser adquirida i rebatejada per altres companyies, i també per culpa d'alguna escissió. 

En un dels moviments mercantils que va patir, Jaleco va continuar existint com a PCCW Japan i, fusionada el 2002 amb Jaleco USA, es va convertir en Jaleco Entertainment, que és el que podem veure a la cantonada inferior dreta del joc Goblin Commander: Unleash The Horde, un dels pocs que va desenvolupar i no només distribuir en aquest període de decadència en què sobretot treballava per a mòbils, però en què també va distribuir jocs d'altres companyies i va llançar recopilatoris de clàssics propis i sí, alguna coseta desenvolupada per ells mateixos, però de poc impacte.

En un altre moviment del mercat, Jaleco, que havia recuperat el seu nom tot i ser subsidiària de PCCW, i que fins i tot s'havia independitzat i havia passat a formar part d'una nova companyia anomenada Jaleco Holding, va ser adquirida per Game Yarô, una companyia japonesa de mòbils, que el 2014 es va declarar en fallida, i va ser allà on Jaleco va morir definitivament. 

Tot i així, el seu llegat roman parcialment disponible en sistemes moderns, incloent-hi l'ecosistema Evercade, que li ha dedicat per ara dos cartutxos, i les seves IP són actualment propietat de City Connection, una petita companyia japonesa que amb el seu nom l'homenatja, i que va gestionant aquest material de diverses maneres. És la part bona que queda de tot això.

Fonts: Logopedia, Shmuplations, Wikipedia,

Logos: Capcom

Avui parlarem de logo d'una de les companyies més longeves i emblemàtiques de la història dels videojocs, encara en actiu i sense perdre rellevància atesa la força de les seves franquícies.

Té un dels logotips més recognoscibles del sector, i només veure'l en podem reproduir mentalment la musiqueta de les versions domèstiques sobretot de Super Nintendo -però també algunes de NES, Game Boy, Game Boy Advance i Mega Drive- i que ens fan imaginar quina és la pantalla de títol que veurem a continuació.

Capcom és un nom que neix de la contracció del nom de Japan Capsule Computers, una empresa subsidiària d'I.R.M. Corporation, al seu torn fundada el 1979 per Kenzô Tsujimoto quan encara treballava a la també mítica Irem. 

El 1981 va canviar el nom de totes dues empreses, dedicades a la fabricació i distribució de màquines electròniques de jocs, que anomenava, amb l'afany de protegir simbòlicament els seus productes, "Capsule Computers", pel de Sanbi Co. Ltd., i el 1983 va crear una divisió de vendes que va batejar amb un nom inspirat per aquests "ordinadors encapsulats", i va quedar com a Capcom Co. Ltd. 

El logo amb què hem començat l'entrada va ser, doncs, el primer del futur gegant dels videojocs. No sempre portaria rectangle, i les lletres negres sobre fons blanc tampoc eren sempre l'estàndard, però la font, almenys, sí que seria fixa, i és la ITC Korinna Extra Bold.

La primera màquina que es va llançar amb el nom de Capcom va ser Little League, el mateix 1983, però no cal que la busqueu als múltiples recopilatoris de clàssics de la companyia, perquè va ser una escurabutxaques amb tema de beisbol.

Sí que hi trobareu, en molts d'ells, el que va ser el primer videojoc de la companyia, el shoot'em up Vulgus, de 1984. 

Al flyer d'aquesta recreativa, a la dreta, sota el nom del joc, podem apreciar el primer logo de Capcom, que es va poder veure per primera vegada, almenys en un videojoc -perquè de la màquina Little League no he trobat imatges prou grans per determinar si el moble el duia-, en aquest títol.

A partir d'aquí tenim una gloriosa dècada dels 80 amb un munt de videojocs de gran èxit internacional i conversions domèstiques. No és el lloc per repassar-los, però esmentarem el 1942, el Commando, el Ghosts 'n Goblins o la seva seqüela Ghouls 'n Ghosts.

Però compte: després del primer logo, de 1983, una de les variants que anomenava es va convertir en cooficial, i va ser aquesta, amb lletra blanca sobre rectangle vermell, que va sorgir el 1985 i va coexistir amb l'altra fins al 1994. Ja veurem que no és el primer cas en què diferents logos d'aquesta companyia se solapen i coexisteixen un temps. He de dir, però, que jo el veig per primer cop al port per a NES del Legendary Wings, de 1986.

Si ens hi fixem, hi ha un detall tipogràfic que crida l'atenció, i és que la base de la lletra C toca més a "terra" que no pas la del logo original, però es manté la font.

El 1989 passaven dues coses a la companyia: en primer lloc, es van fusionar Capcom i Sanbi, la filla es va menjar el matrimoni dels pares, i en segon lloc es va crear aquest logo, que en realitat manté la tipografia, però apropa les lletres, grogues com una de les variants que deia més amunt, i els dona una vora blava que també tapa els forats. 

Aquest és el logo que més associem a l'empresa, i és normal, perquè ha quedat com el definitiu, o si més no encara dura. Val a dir, però, que en un joc tan emblemàtic com l'Street Fighter II, de 1991, al moble original, encara veiem el logo de lletres blanques sobre rectangle vermell.

En canvi, un altre emblemàtic i cosí germà de la saga Street Fighter, el Final Fight, de 1989, presentava en el seu flyer japonès el nou logo. No he estat capaç de trobar-ne cap ús anterior a aquest, el 1989, ni en consola ni en recreativa.

Com ja he dit, es produïa solapament. Una cosa és l'any de creació d'una de les variants del logo i una altra, quan es van començar a fer servir en exclusiva en els productes que veia el públic.

Capcom és una companyia llegendària, ho sap, i també sap que el seu logo evoca en milions de jugadors grans experiències passades i futures, i és per això que el 2019 se li va acudir llançar aquest stick arcade doble amb gairebé una vintena de les seves llicències més estimades i la forma del seu logotip. 

Deixant de banda les possibilitats molt més econòmiques de jugar a aquests jocs proporcionades per la mateixa companyia -amb l'excepció de l'Alien vs. Predator, que només ha rellançat aquí- i el problema logístic que suposa un trasto així, val a dir que, tot i que potser no és la cosa amb més bona estètica que hem vist mai, té la seva gràcia. I potser indica que Capcom no té intenció de tornar a canviar el seu logo.
 

Fonts: Logopedia, Wikipedia, Time Extension, The Arcade Flyer Archive

Logos: Taito

Arriba la segona entrega d'una secció que vaig inaugurar fa poc, que és la dedicada a repassar la història d'alguns dels logos més emblemàtics de la història dels videojocs. Vam començar amb una de gran, i avui és el torn d'una altra que no ho és pas menys, als meus ulls.

Avui parlarem dels logos històrics d'una companyia que darrerament ha estat molt activa a l'hora d'explotar el seu catàleg clàssic, i de la qual hem anat veient sovint el logo actual en els darrers temps, però comencem pel principi.

Taito va ser fundada el 1953 per un empresari ucraïnès que es deia Michael Kogan (1920-1984), tota una curiositat, i al principi es dedicava a la importació de vodka, màquines expenedores i màquines jukebox, aquests dos últims productes l'únic parentiu -i no gaire proper- amb el negoci pel qual la coneixem.

Però hem d'anar una mica enrere. L'origen del nom, el trobem en la companyia que va fundar el 1944 a Shanghai, de nom Taitung, i quan el comunisme del qual havia fugit de la Unió Soviètica va arribar a la Xina se'n va anar al Japó, on va començar de zero amb la companyia Taito Yoko, que es dedicava als teixits.

Quan aquesta va fer fallida, el senyor Kogan ho va tornar a intentar amb la Taito Trading Company, que va començar sent la primera destil·leria de vodka al Japó, i que més endavant va importar màquines expenedores de cacauets i màquines de perfums. Després van arribar les esmentades jukeboxes, i d'aquí es va atrevir a fer el salt al sector dels jocs electromecànics.

Al principi feia servir el logo vertical que hem vist més amunt, i que pràcticament no era ni logo. No donava cap mena d'informació sobre l'àmbit en què es movia. Sigui com sigui, es va mantenir fins al 1966.

El 1967 va estrenar aquest altre logo, també sense colors, però amb una mica més de gràcia, que fa pensar en les formes agudes de l'arquitectura futurista Googie que estava de moda sobretot a la dècada dels 50, però que als 60 encara cuejava.

Va ser també l'any en què va llançar un gran èxit dels jocs electromecànics, el Crown Soccer Special, però l'any 1972 patiria un altre lleuger canvi de nom: a partir de llavors es diria Taito Corporation.  

Segurament s'estava preparant per al llançament, el 1973, de l'Elepong, un clon del Pong que va ser el primer videojoc de la companyia i, com la pròpia Taito assegura, el primer videojoc comercial llançat al Japó. 

Si ens hi fixem, a la part superior esquerra de la imatge es veu el logo d'aquella època. Aquella transició al món dels videojocs va ser liderada per l'enginyer Tomohiro Nishikaido, peça clau en la història de Taito com a gran del sector. El 1978, per exemple, va fer un petit videojoc anomenat Space Invaders. 

En aquest flyer de l'Elevator Action, de 1984, podem continuar veient el logo, a la part superior dreta. De fet, anava a companyat, a sota, de la paraula "Taitronics". Aquesta versió va ser la que també va acompanyar llançaments tan emblemàtics de Taito com ara el Qix, el Chack'n Pop, l'Arkanoid, el Bubble Bobble o el Darius, poca broma.

El logo com a tal no apareixia a les pantalles de títols dels jocs, normalment -hi ha alguna excepció, com l'Space Chaser (1979)-, sinó que hi podíem llegir, en una font més estàndard, "Taito Corporation" o "Taito Corp.". El que sí que es podia veure a finals dels 80 era una mena de logo exclusiu de les pantalles de títol on hi deia "Taito" en lletres més grans i vermelles.

Però l'any 1988 es produiria un canvi de logo considerable, i com que encara és vigent és el que tenim, també, més present.

Per fi agafava una mica d'alegria en el disseny i canviava la lletra A per una mena de triangle blau d'on semblava que sortia disparat el punt de la i. Un logo força bonic, si voleu saber la meva opinió. 

El comencem a trobar en jocs com el Chase H.Q., a la recreativa del qual apareixia tant al moble com a la pantalla de títol. Altres videojocs mítics que el van tenir van ser el Darius II, el The New Zealand Story, el Sonic Blast Man, el Metal Black, el RayForce, el Darius Gaiden, el Puzzle Bobble i tot el que va venir després.

És probable que també conegueu aquesta variant. Teòricament és un logo secundari emprat als anys 90, però no he estat capaç de confirmar en quins videojocs, tot i que sí que es pot veure, per exemple, als Puzzle Bobble de la Saturn. 

Hem fet un repàs dels canvis de logo d'una de les companyies més importants de la història dels videojocs, ara dedicada a explotar la seva impressionant història, tot i que de fet és la seva nova propietària des de 2005, Square Enix, qui pren aquestes decisions. Afortunadament, però, Taito continua fent coses, com l'excel·lent Egret II Mini o els recopilatoris Taito Milestones, i ho fa amb el seu nom de sempre... i el logo que coneixem.

Fonts: Logopedia, Wikipedia