Ja sabeu que tinc una secció per repassar breument la història d'algunes companyies de videojocs fora dels conegudíssims, però les grans les toco més aviat a la secció dels logos, que és el que faré avui amb un dels noms més emblemàtics, encara ara, de la història dels videojocs.
I és que parlem de la gran, la nostra estimada Sega, que per la seva importància a la indústria ha estat objecte de molta generació d'informació, i aquest cop veurem força curiositats respecte a l'evolució del seu logo.
Sense voler fer-ho excessivament llarg, que ja hi ha llibres, en plural, al respecte, sabem que Sega va començar la seva existència com a Service Games, i que en realitat va néixer als Estats Units, concretament a Hawai, el 1946. Ben curiós, perquè allà va ser on, dècades després, en Tom Kalinske va ser reclutat per fer de president de Sega of America, cosa que va salvar la companyia i la va dur al cim de la seva popularitat als anys 90.
L'empresa original la van fundar Irving i Martin Jerome Bromberg, pare i fill respectivament, i James L. Humpert, com a negoci de màquines escurabutxaques pensades per distreure els soldats estatunidencs que romanien a Àsia just després de la II Guerra Mundial. Aquest era el servei que feien, d'aquí el seu nom. I el seu primer logo és el que vèiem més amunt.
La contracció del nom amb què encara coneixem la companyia es va manifestar en forma de logo a la segona meitat dels anys 50, i encara que està lluny de la forma final amb què nosaltres, els malalts dels videojocs, coneixem i estimem, ara ja era una cosa més recognoscible que el nom de l'empresa tal qual amb una font elegant i prou.
Tot i així, fem una breu pausa per veure aquest logo que es va trobar el 1958 en una llista de preus de la branca de Nevada, als Estats Units, de Service Games. Això sí que és pròpiament un logo, però tornem al que era l'oficial.
El podem veure, per exemple, en aquesta màquina escurabutxaques anomenada Sega Bell i llançada el 1957.
En realitat, el 1951 s'havia prohibit la presència d'aquesta mena de màquines a les bases militars de dins del territori dels Estats Units, així que el negoci es va moure al Japó, on es va establir com a Service Games Japan. El 1960 es va liquidar i separar en Nihon Goraku Bussan (distribució) i Nihon Kikai Seizo (fabricació), la primera de les quals amb un gran creixement durant aquella dècada.
M'estic allargant més del que voldria, però havia d'esmentar l'empresa perquè el 1965 Nihon Goraku Bussan i Rosen Enterprises, companyia creada per David Rosen, un importador d'art establert al Japó que havia passat al negoci dels jocs electromecànics, es van unir i van crear Sega Enterprises, Ltd. Per tant, es produïa un segon naixement de Sega, ara al Japó pròpiament dit.
El negoci de Sega, que havia canviat de les escurabutxaques a les jukebox, va anar virant cap al dels jocs electromecànics, amb el Periscope com a gran èxit el 1966. Després de més merders de fusions i adquisicions que no crec que sigui el tipus d'entrada on s'han de tocar, el cas és que quan els videojocs van començar a meravellar el sector de l'entreteniment, Sega també hi va voler ficar cullerada, amb el clon del Pong anomenat Pong-Tron el 1973 com a primer joc, en principi, per a salons recreatius que es pot considerar pròpiament un videojoc fet per Sega.
I ara és quan tornem al tema que ens interessa en aquesta secció, perquè el 1976, i sembla que basant-se en la tipografia anomenada Yagi Double modificada, Sega va passar a tenir aquest logo blau i blanc que és, sens dubte, un dels logotips més coneguts del món, m'atreviria a dir que també fora de l'àmbit els videojocs.
Així es com era quan va entrar al mercat domèstic amb la consola SG-1000, tot i que sembla que, fins llavors, alguns distribuïdors el feien servir de color vermell o fins i tot groc en alguns materials promocionals i mobles arcade.
També tenim algunes curiositats, com aquest logo que es va fer servir per a llançament de la SG-1000 a Nova Zelanda...
...El que es va fer servir a la Xina i a Hong Kong, amb els ideogrames per reproduir fonèticament el nom de la companyia, però respectant l'estil del logo internacional...
...O el mateix, però als països de parla àrab.
El logo que coneixem, en teoria, té variants amb un blau més clar o més fosc segons si el territori és japonès o occidental, respectivament, i també hi havia unes directrius pel que fa a la separació de les línies internes, però a l'hora de la veritat, pel que sembla, les limitacions tècniques o la mida representada feien que no fos una cosa estrictament respectada.
Sigui com sigui, estem parlant d'un dels logos més icònics de la història dels videojocs, i trobo que ha tingut una interessant evolució al llarg dels anys, amb molt pocs canvis des que es dedica a aquest sector, però molt de moviment abans d'això. M'encanta el que es fa servir des que jo vaig néixer, és història de la meva vida, però també m'agrada molt veure d'on ve tot plegat.
Fonts: Sega Retro, Logopedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada