Malalts dels videojocs: tatuatges del Metal Slug

Si ens pregunten sobre el gènere videojoquístic anomenat run and gun, el que bàsicament són jocs de plataformes, acció i trets, segurament els màxims exponents són la saga Contra, de Konami, i Metal Slug, que va iniciar la companyia Nazca Corporation i que s'associa a SNK i la Neo Geo.

Doncs bé, jo aquesta saga la conec poc, només n'he provat els dos primers títols i no hi he aprofundit gaire, però destaca per l'ambientació bèl·lica i alhora humorística, amb personatges i fins i tot vehicles caricaturescs i un to gens seriós. És, sens dubte, una franquícia estimada, però tot i així no em pensava que tanta gent s'hauria fet tatuatges homenatjant-la.

Com no podia ser d'una altra manera, comencem amb un del capità Marco Rossi, el personatge més emblemàtic de la saga i el primer que podem controlar, des del primer Metal Slug (1996) en endavant. 

No és estrany, doncs, que si existeixen tatuatges de la saga s'acostumi a trobar el seu protagonista principal entre els disseny triats, en aquest cas reproduint el pixel art que evoca els Metal Slug tan fantàsticament.

Altres persones han preferit dissenys més lliures, lluny dels píxels, però és clar, es perd bona part de la màgia...

...Llevat que et facis tatuar una cosa com aquesta, que tot i tenir un estil propi recrea una escena i, en conjunt, és atractiu com a tatuatge general i tot. No es pot negar que és maco.

Però hi ha més personatges, i un d'ells és el tinent Tarma Roving, el personatge que s'assigna al segon jugador si tenim la possibilitat d'atacar algun dels Metal Slug amb algú al costat, cosa que sempre és més divertida.

Però a mesura que avança la saga es van incorporant altres personatges, i una d'ells és la Fio Germi, que aquí veiem dibuixada en un estil més aviat de còmic, amb només el cap representat i també un dels tancs característics de la saga. 

Pràcticament es podria dir que un altre personatge emblemàtic de la saga és el Metal Slug del títol, el sobrenom del tanc model SV-001, bufó com tots els dissenys de la sèrie, i que aquest home duu amb orgull a la part exterior de l'avantbraç.

Aquell no se'l deu veure gaire sovint, però aquest altre el té al dors de la mà, disponible durant les 24 hores del dia. Això sí que és passió!

Acabarem amb un personatge entranyable de la saga, però en aquest cas no controlable, que és l'ostatge, el presoner de guerra, figura que trobem repetida al llarg de les pantalles i que podem rescatar només tocant-la, però que no ens comptarà si morim entre el seu alliberament i el final de la pantalla. 

És una imatge prou icònica, encara que aquí es descarti el pixel art, com per dur-la tatuada, i certament aquest és només un exemple dels diversos que he trobat. 

En general n'hi ha molts, de tatuatges de Metal Slug, com deia al principi més que no em pensava. La popularitat de la saga, doncs, està fora de discussió. I a vosaltres? Us agrada tant com perquè us acompanyi sempre?

 

El Neo Turf Masters ja no existeix

No us vull espantar amb el títol de l'entrada, que reconec que és clickbait -i podeu comptar, en aquest blog, el que això significa-, o potser sí. Al capdavall, és una conseqüència de la transformació de la indústria dels videojocs en un sector cada cop més digital, molt més que no passa amb el dels llibres, que al final resulta que coexisteixen en paper i en format electrònic. I això passa perquè ho estem permetent.

El format digital té avantatges, és clar. És còmode i àgil, no ho negaré pas. Però té coses negatives, i van més enllà de les sensacions físiques que els nostàlgics enyorem cada cop més. Parlo, per exemple, de la qüestió de les llicències: molts títols no es poden rellançar digitalment perquè hi ha algun conflicte de llicències amb l'aparició de marques comercials o temes musicals. El cas que porto té a veure, però, amb una marca que semblava que no havia de donar problemes, però els ha donat.

Aquest clàssic de la Neo Geo que no sé si a la seva època era un dels més sol·licitats, però que sens dubte és dels més estimats actualment, ens dona la benvinguda, a les versions occidentals, amb aquestes paraules, "Neo Turf Masters", a les quals ja estem acostumats i tantes coses bones ens evoquen.

Així era també als rellançaments digitals, com és el cas de la línia ACA Neo Geo de Hamster, per a Switch, PlayStation 4, Xbox One, amb selector de regió que ens permet triar la versió japonesa, amb l'única diferència d'algun text, l'ordre dels circuits i el títol, que al Japó és un considerablement menys potent Big Tournament Golf. 

  

L'altre dia, volent fer una nova partida d'un joc que vaig provar per primer cop l'any passat a la Switch i que em va tenir força enganxar, vaig descobrir que hi havia una actualització pendent, i com és habitual la vaig acceptar sense donar-hi gaires voltes.

Quan el joc va arrencar em vaig endur, però, una desagradable sorpresa: encara es pot triar a quina versió juguem, però a la pantalla de títol sempre hi sortirà "Big Tournament Golf". Per tant, s'ha editat la rom en si. 

Confós i una mica empipat vaig voler investigar què havia passat, i la resposta no me l'esperava de cap manera, tot i que li trobo lògica. A més, directament s'ha eliminat de les botigues que permetien comprar-lo en versió Android i iOS. 

En una discussió al fòrum de Resetera vaig trobar més gent perplexa amb la situació, que s'ha produït aquest estiu, i algú que n'havia tret l'entrellat. 

Us sona el torneig Masters d'Augusta? Segur que sí. Se celebra cada any a l'Augusta National Golf Club d'Augusta, Georgia (Estats Units) i és un dels quatre grans esdeveniments d'aquest esport. Doncs bé, l'empresa que el gestiona, Augusta National, Inc., sembla que va reclamar els drets sobre el nom "Masters" i tant li feia la part "Neo Turf", perquè considerava que la tercera paraula li pertanyia. Sincerament, pateixo per certa franquícia de figures d'acció de Mattel i per la família del Ken de la saga Street Fighter.

El cas és que ha guanyat la demanda, i SNK i Nazca (els desenvolupadors del joc) ja no poden fer servir aquest mot. Tant se val que no fos pas un videojoc sobre aquesta competició, que els organitzadors de la competició es van mostrar implacables i, clarament, molt influents en l'Oficina de Registres dels Estats Units. 

Tampoc trobareu el joc amb el nom de tota la vida en cap de les edicions de la Neo Geo Mini, i ara ja sabem per què. O, com a mínim, el litigi deu haver tingut alguna cosa a veure amb la decisió de no incloure-hi aquest popular títol. 

Així que si volem continuar veient el títol que molta gent coincideix a dir que als nostres cors continuarà sent "Neo Turf Masters", dins els mètodes legals tenim l'opció de la Consola Virtual de la Wii -i això si ja el teníem, perquè el Wii Shop Channel va plegar fa relativament poc-, la Neo Geo Pocket, la Neo Geo CD, la Neo Geo MVS o el cartutx AES com el de la foto. Amb l'excepció de la versió per a la Wii, doncs, parlem de les versions en format físic.  

Sembla poca cosa, però encara que fins i tot quan aquests cartutxos i discs no funcionin més podrem continuar jugant a la versió digital del joc, amb això de les actualitzacions estem totalment venuts, així que si us hi voleu resistir simplement no l'actualitzeu, tot i que no sé fins a quin punt s'hi pot continuar jugant sense passar per l'adreçador.