Però d'això també hi ha videojocs? Action Man

Torna la secció en què descobreixo que s'han fet videojocs de franquícies que no m'havia passat pel cap que tinguessin també una versió electrònica, i novament és una del món de les joguines. 

Si fa uns anys vèiem els videojocs basats en els Clicks de Playmobil, avui és el torn de les figures de la línia Action Man, que curiosament van néixer el 1966 com a còpia llicenciada els G.I. Joe de Hasbro -que originalment eren grans, com els Action Man que coneixem, i no de 3 polzades i 3/4 com es va rellançar la línia el 1982-, però al Regne Unit i Austràlia, redissenyats com a agents secrets en comptes de militars, que era un tema que a Europa no provocava la mateixa trempera que als Estats Units.

Doncs bé, van tenir uns quants videojocs, tot i que van començar a sorgir gràcies a dues sèries de televisió que se'n van fer, la primera de les quals el 1995. El primer videojoc, però, amb el títol Action Man: Raid on Island X, va sortir el 1999 per a PC. 

En aquell primer videojoc dels Action Man podíem personalitzar el nostre personatge i superar tota mena d'entrenaments abans d'endinsar-nos en missions per diversos escenaris amb l'objectiu de rescatar el nostre company de l'illa del Dr. X. 

L'any següent, amb nova sèrie de televisió, es posava a la venda, també per a PC, l'Action Man: Jungle Storm, que ens convidava a tornar a enfrontar-nos al Dr. X per tal de rescatar un agent desaparegut, amb l'ús d'armes i accessoris que sortien de la línia real de joguines.

Continuem a l'any 2000, perquè va ser llavors quan va sortir l'Action Man: Operation Extreme, a Europa Mission Xtreme, per a PC i per primer cop PlayStation, que altre cop ens permetia moure'ns per escenaris rics en diversitat i arreu del món, i altre cop ens havíem d'enfrontar al Dr. X, però el rescatat aquest cop havia de ser un científic. 

La principal novetat era que, a banda de les pantalles en què controlàvem el protagonista en tercera persona, també n'hi havia que ens feien portar un vehicle amb una perspectiva isomètrica. 

També el 2000 sortia l'Action Man: Destruction X, que a més de les pantalles de persecució en cotxe ens oferia enfrontaments amb una perspectiva diferent: càmera darrere del personatge, dissenys grans i dinosaures. 

El 2001 la saga feia el seu salt a les portàtils amb l'Action Man: Search for Base X, per a la Game Boy Color, que no presentava grans novetats, però alguna sí: acció plataformera de scroll lateral amb objectes que ens facilitaven la feina, rutes alternatives, escenaris de tota mena de climes, enemics robòtics i la cerca del Dr. X.

De l'Action Man: Arctic Adventure, de 2002 i només per a PC, no n'he trobat cap vídeo, pero va existir. 

Tenim aquesta captura d'un joc que també ens feia fer de tot per tal de reflectir totes les coses que representa que sabien fer els ninots, però aquest cop en una missió per a evitar que un malvat científic associat al Dr. X desfés els pols. 

Finalment, i aprofitant que es va estrenar una pel·lícula del mateix nom l'any 2004, va sortir per a la Game Boy Advance l'Action Man Robot Atak, en què altre cop calia localitzar l'illa del Dr. X -suposo que anava canviant, perquè si no trobo que n'hi ha per fer-s'ho mirar-, però ara amb l'ajuda de dos companys amb habilitats diferents, alguna pantalla amb desplaçament en vehicle amb vista des del darrere i curiosos combats contra grans enemics.

Aquests han estat, doncs, els videojocs adreçats al públic infantil que s'han fet sobre aquesta línia de productes que personalment només coneixia dels constants anuncis televisius que en veia de petit -tampoc vaig ser mai gaire de G.I. Joe, en tenia 5 o 6-, però que van triomfar durant molts anys.

Crònica de la 51a Reunió d'Usuaris de l'MSX

Ja s'ha convertit en un costum, tant anar a la RUMSX com parlar-ne i, també, proposar-me fer coses amb el meu MSX que després no faig. Sobretot, jugar-hi més. El temps passa volant entre edició i edició -val a dir que en són dues cada any, però- i per circumstàncies personals aquesta vegada he estat massa ocupat com per poder-m'hi dedicar amb calma.

Però bé, a la RU, organitzada per l'AAMSX, no hi volia faltar, i més quan, per les mateixes circumstàncies personals, em perdré de ben segur la 5a RetroBarcelona i probablement la RUMSX de desembre, així que havia d'aprofitar i, altre cop, hi vaig anar per ser darrere l'estand de Retroscroll. 

La 51a edició, ja, altre cop a l'Espai Jove de La Fontana, a Barcelona. Un dissabte del mes de juny dedicat, durant unes hores, a veure els MSX dels companys, portar els nostres si en tenim, fer tombs pels estands, veure què s'està fent a l'escena del popular estàndard de microinformàtica i, sobretot, jugar i retrobar-se amb gent amb qui compartim afició i amor per l'MSX.

Aquí tenim una petita estampida en el moment d'obertura de portes al públic, i és que es posava a la venda un esperat títol, la conversió a MSX del Ghost, amb unitats limitades i incomprensiblement sense reserva prèvia, per tant hi va haver cops de colze i tot. 

Malauradament, per compromisos molts membres de Retroscroll no hi van poder anar, vam ser ben pocs, però ben avinguts i acompanyats per l'Ivan de Tentáculo Púrpura i el recolzament de l'associació, que ens va deixar material per acabar d'omplir la zona de joc lliure per al públic o zona arcade.

Durant el matí hi va haver força gent, però trobo que no tanta com a la darrera Explora Commodore. Suposo que havent-hi dues RUMSX a l'any, i tenint en compte que el públic a què s'adreça aquest esdeveniment acostuma a tenir família i li és més difícil escapar-se per a fer activitats relacionades amb l'oci individual, de vegades aquestes reunions no s'acaben d'omplir de la mateixa manera, però és un diagnòstic personal sense més experiència que aquesta, la meva tercera persència en una RU.

Aquesta davallada de públic, que no va impedir que hi hagués també força nens interessats pels jocs als que jugaven els seus pares, es va notar especialment després de dinar. A més, no hi va haver cap presentació, cap conferència ni cap xerrada, cosa que em va sorprendre.

Però com és costum, Retroscroll hi organitzava un torneig, en aquest cas dedicat al tennis i, tractant-se de l'MSX, no podia ser amb un altre joc que no fos el mític Konami's Tennis, al qual ja li vaig dedicar una entrada fa molts anys.

Vam patir una mica, perquè potser per la manca d'una difusió adequada no s'hi estava apuntant gairebé ningú, i teníem l'ambició de fer un torneig de 16 participants, però al final, entre les crides per micròfon d'en Maki als últims minuts i que també ens hi vam ficar alguns dels membres de Retroscroll, a més d'un salt de ronda perquè no érem els 16 exactes, el torneig es va poder fer.

Com que érem pocs, aquesta vegada sí que vaig participar activament en l'organització del torneig, i va ser una experiència interessant i enriquidora. Per sort, no hi va haver abandonaments i tot va fluir correctament, no es va fer pesat -vam establir que els enfrontaments eren a 3 jocs, que el tennis ja se sap que pot ser llarguíssim- i crec que els participants s'ho van passar bé. A mi em va eliminar a la primera ronda en Maki, precisament, però és que no hi jugava des que era petit!

Aquí em teniu, a la dreta de tot, parlant amb l'Ivan, que menjava un tros del tradicional pa de pessic de la Vicky.

M'ho vaig passar molt bé, el temps va córrer com un boig i, altre cop, me'n vaig anar amb ganes de fer més cas al meu MSX, dedicar temps als seus jocs i passar-me'n uns quants, però no goso fer-me cap promesa al respecte. Ja veurem si puc ser a la propera RU, potser no com a membre de l'estand, però m'agradaria almenys passar-hi una estona.