Jocs maquillats: Snoopy's Silly Sports Spectacular

Torna la secció dedicada a parlar de videojocs que han patit fortes localitzacions, que han vist alterats radicalment els seus elements més visibles per tal d'encaixar millor -segons les companyies, és clar- als gustos del públic de zones diferents de les que els van veure néixer, o per altres motius.

Avui parlo d'un cas en què l'univers reflectit en un videojoc no hauria suposat cap problema a Occident, ans al contrari, però va ser maquillat amb profusió per un problema de llicències.

Fa més d'11 anys, durant els primers mesos del blog, vaig publicar una entrada sobre els videojocs basats en el llegendari còmic Peanuts, probablement la tira còmica més popular de la història, i un d'ells era aquest Snoopy's Silly Sports Spectacular!, un títol de Kemco per a la NES que va sortir als Estats Units el 1990.

Es tractava d'un joc esportiu infantil, o més aviat de proves competitives com llançament de bota, equilibris amb pizzes o curses de sacs, amb un total de sis esdeveniments i amb personatges de l'univers de l'esmentat còmic, tot plegat amb fons, per algun motiu, basats en punts d'interès turístic italians.

És possible que a algú tot això li soni, i seria ben normal: l'any 1987 va sortir per a Commodore 64, Amstrad CPC i ZX Spectrum un videojoc anomenat Alternative World Games amb el qual, com podrem veure, el de l'Snoopy comparteix més d'un element.

En vèiem la versió inconfusible del C64, i també que per alguna raó l'acció té lloc a Itàlia. Bé, en tot cas aquest videojoc va ser creat per Gremlin Graphics, companyia britànica, i no és que els de Kemco el clonessin il·legalment, sinó que en van comprar la llicència.

Amb aquesta llicència van treure'n un joc al Japó que veurem a continuació, i que vaig descobrir tot buscant quins videojocs hi havia de cert personatge de Disney en consoles de 8 bits.

Així és, senyores i senyors: tenim el mateix joc ara protagonitzat per l'ànec Donald i la seva colla, amb les mateixes proves i els mateixos escenaris. Què passa, aquí?

Doncs que aquest és el Donald Duck per a la Famicom, la NES japonesa, que és la versió que Kemco va fer de l'Alternative World Games, després d'adquirir-ne els drets, per al mercat japonès i per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo l'any 1988, només un any després del llançament del joc original per a microordinadors. Inicialment sembla que l'havia de protagonitzar en Roger Rabbit, però en aquell moment Kemco n'havia perdut els drets (parlarem d'aquesta qüestió en una entrada futura de la secció) i el va canviar per en Donald, del qual sí que conservava la llicència.

Després d'això, a l'hora de dur-lo de tornada a Occident per a les NES estatunidenques (no va arribar a Europa), i com que als Estats Units, en aquell moment, els drets de Disney per als videojocs els tenia Capcom -i en va fer grans coses, com sabem-, Kemco va decidir tornar a fer un canvi d'sprites i col·locar-hi el gos d'en Charlie Brown. Tant en Donald com l'Snoopy eren populars en aquell mercat, és clar, però tot plegat era una qüestió de llicències.

Sobre aquest tema, i també amb protagonisme de Kemco, com he dit abans, hi haurà més endavant una entrada en aquesta secció sobre el que és probablement el cas més embolicat pel que fa a llicències i localitzacions, tot un embolic que convé repassar poc a poc. 

Reptes per a 2021

Si la primera entrada de l'any l'empro per repassar com ha anat l'anterior pel que fa a videojocs, a la segona tinc la tradició (no gaire antiga, però tradició) de fer-me propòsits en el mateix àmbit, després de veure quins van ser els de l'any anterior i si els vaig complir.

Perquè la cosa tingui més emoció són uns propòsits que no em torno a mirar en tot l'any, de manera que potser hi ha coses que no recordava que havia decidit fer, o no, però en tot cas m'agrada aquest component de relativa sorpresa. Si us sembla bé, comencem, i si no, com que és un mitjà escrit sense interacció en directe amb el públic, em sap greu, però la decisió de començar és meva.

Un repte que arrossegava des de feia anys, i del qual vaig parlar a la darrera entrada, així que no m'hi estendré, era acabar el Super Mario Bros., i l'any passat vaig dir que el prorrogava perquè en tot 2019 no l'havia tocat. Doncs bé, finalment el puc considerar aconseguit.

El mateix passava amb el Metroid, que no l'havia tocat en tot 2019. Doncs bé, el 2020 sí que hi vaig jugar un dia, però no més -i per això no apareix al vídeo resum dels videojocs als que vaig jugar l'any passat-, i vaig avançar ben poc. Aquest any sí que me'l penso acabar, però ja per treure-me'l de sobre, que és feixuc, i passar a entregues més amables i populars de la saga. 

No em fa gaire vergonya dir que ho faig amb un mapa, i és que aquest laberíntic joc no disposa de cap guia en aquest sentit, i prou difícil és. En tot cas, repte no superat.

El 2019 tampoc havia tocat el Castlevania, però perquè l'havia deixat aparcat expressament. El 2020 hi vaig tornar i, per fi, me'l vaig passar. I em va costar molt. Aquí en parlava. Aconseguit.

Em vaig proposar també jugar al Dragon Quest XI, ni tan sols vaig dir res d'acabar-me'l, i la veritat és que hi vaig jugar uns dies, però ho vaig fer perquè em feia vergonya haver estat desitjant que sortís aquest joc durant tant de temps i que hagués passat un any des de la seva sortida i no l'hagués tocat. 

No aspirava a acabar-me'l, però sí que hi volia jugar molt més, així que considero el repte no superat, i el motiu pel qual no hi he jugat gaire és que tenia la intenció de no hipotecar-me amb títols RPG, que m'ocupen mesos, cosa que també ha contribuït a què pogués acabar 26 jocs durant 2020. Ja veurem què faig el 2021, però sí que m'hi vull posar seriosament, així que prorrogat.

Ara un de superat, però que requereix explicació: havia dit que volia jugar a un altre joc de la saga The Legend of Zelda, i concretament havia dit que tenia pensat que fos l'Ocarina of Time, a la Nintendo 3DS, però tampoc havia promès que seria aquest.

En tot cas, al final vaig jugar al The Legend of Zelda: A Link to the Past, a través del servei online de la Switch -tot i que també el tinc a la SNES Mini-, i me'l vaig acabar. Aquest any, però, sí que em penso posar amb l'Ocarina.

Entre els propòsits que arrossego hi ha el de jugar més a la Wii U, que concreto dient que me'n vull acabar 3 jocs. Doncs bé, continuo sense aconseguir-ho, però sí que per fi me n'he acabat un joc, que ha estat el Shantae: Risky's Revenge - Director's Cut. Així, prorrogo el repte, i espero dur-lo a terme aquest 2021.

Ara en torna a tocar un de superat, i em fa especial il·lusió, perquè l'havia arrossegat durant molt de temps i m'havia fet patir molt: el mod de la Super Nintendo perquè pugui llegir jocs japonesos.

Li vaig dedicar una entrada fa poc, allà explico tot el calvari, però el cas és que per fi puc dir que m'he tret de sobre aquesta tasca que havia d'acabar tant sí com no.

Encara que en tinc ganes, no he pogut superar el repte d'acabar-me el Donkey Kong Country i, tot i que no ho havia dit, continuar amb la saga. Reconec que hi vaig jugar poc, l'any passat, i sense posar-m'hi gaire seriosament.

A més, no m'està resultant gaire fàcil, no acumulo vides i em costa avançar sense desar partida -gràcies a la SNES Mini- després d'acabar cada pantalla. El joc té previst que es pugui fer en un punt concret de cada món, però amb les poques vides que tinc, cada game over em suposaria repetir unes quantes pantalles, i no en tinc ganes. En fi, prorrogo el repte i aquest any sí, i si puc em faré també la segona part.

En una nota més positiva, vaig dir que volia continuar amb la saga Mega Man, i ho he fet, però no acabant-me la primera entrega en versió Mega Drive, com m'havia proposat, sinó jugant al Mega Man 3 i al Mega Man 4, de NES. Superat, doncs, però això ha fet que el cuquet d'acabar-me els de Mega Drive continuï, i ho vull fer.

2020 també era l'any que havia decidit jugar més i comprar menys, i ho he aconseguit. Encara he de reduir més les despeses, però 2019 havia estat un any molt boig i he millorat molt aquest aspecte, amb la immensa majoria de mesos amb pressupost "sobrant". 2021 hauria de ser una mica millor, però ja ho veurem. Com a mínim, no tornar enrere. 

Jugar més ha estat possible retallant d'altres camps del meu oci, però també m'he centrat més en acabar jocs i no provar tantes coses perquè sí. Això no m'ho havia proposat a l'entrada de reptes per a 2020, però poc després vaig decidir fer una llista de títols als que volia jugar, i l'he seguit força, amb prou opcions per tenir marge de decisió. 2021 també té una llista, i ja veurem fins a quin punt la segueixo.

La llista és ambiciosa, i més encara si hi sumem els de 2020 que no vaig poder ratllar, però se n'extreuen reptes temàtics, com ara el de posar-me al dia amb la saga Streets of Rage, el primer joc de la qual per fi vaig acabar el 2020, ara que n'existeix una aclamada quarta entrega, i sentint amb mi mateix el deute de gaudir d'una saga tan estimada dels anys 90.

Hi ha la voluntat de jugar a més jocs d'en Mario, si pot ser la saga principal, començant pel Super Mario Bros. 2, tant l'autèntic com el que va arribar a Occident en el seu moment. 

I, és clar, serà el 30è aniversari d'en Sonic, per la qual cosa em proposo jugar a bastants jocs de la saga, incloent-hi per fi els de Master System / Game Gear, que els tinc, però no els he tocat pràcticament mai.

No posaré imatges de tot, i sé que la llista és massa ambiciosa, però també, entre altres coses, vull jugar a la saga Illusion d'en Mickey Mouse, a la de Gears of War, continuar amb la de Castlevania i la de Mega Man, i la d'en Kirby, i la d'en Kunio-kun. A veure fins on arribo, però no m'angoixo tot i saber que moltes coses quedaran per fer, perquè tindré la satisfacció d'haver-ne aconseguit espero que moltes.