Què estàs buscant?

S'està carregant...

dimarts, 17 de gener de 2017

Presentació de la Switch: les meves impressions

No ho faig gaire sovint, de fet és molt ocasional, però de tant en tant escric entrades sobre temes d'actualitat. Em ve de gust parlar de la presentació de la Switch, la nova consola de Nintendo. De les meves impressions i reflexions. 

Després de no mesos, sinó anys d'especulació amb la consola de la Gran N que substituiria la Wii U, una gran màquina però fallida per diversos motius i prematurament abandonada per la mateixa casa que la va crear, fa uns mesos, després de fer-se pregar i permetre tota mena de rumors, Nintendo va fer saber que el nom provisional NX passava a ser Switch, i ens en van presentar el concepte. 


Ja és una característica de l'empresa des de fa molts anys, però Nintendo tornava a apostar per revolucionar la manera de jugar a videojocs. Amb la Wii vam començar a jugar agitant el comandament i la Wii U no va funcionar tan bé amb la seva proposta d'un comandament tipus tablet que combinava els elements tàctils que havien triomfat amb la Nintendo DS amb la jugabilitat d'una consola de sobretaula, a més de permetre continuar jugant, a la pantalla del comandament, si havíem de cedir el televisor a algú altre.

La Nintendo Switch aprofundeix en aquest aspecte i és una fusió de consola de sobretaula amb una portàtil: podem jugar a casa connectant la consola a la tele i separar els comandaments, anomenats Joy-Con (i si no ens agraden podem comprar el més convencional "Pro Controller") o endur-nos la consola, que és tota ella una pantalla, i controlar els videojocs amb els comandaments acoblats als costats. A més, el multijugador esdevé més fàcil i divertit que mai.


Innovador i interessant, diguin el que diguin els que ja fa diverses generacions de videojocs que no volen saber res de Nintendo, un cop establerta l'hegemonia de les PlayStation, però el que compta també són els jocs, que al capdavall el catàleg d'una consola és el que fa que sigui atractiva o no.

Després d'aquella presentació de l'octubre es va continuar especulant molt, i es va parlar de versions millorades de jocs de la Wii U a la nova Switch. Ara que s'ha presentat oficialment, a banda de la data de llançament del 3 de març, un servei online de pagament (això és nou a Nintendo, però és el que ja feia la competència), el region free (ja era hora!) i l'autonomia de la modalitat portàtil, sabem que hi haurà "refregits", sí, però també n'hi haurà de nous, i a banda del The Legend of Zelda: Breath of the Wild, del qual feia anys que es parlava perquè, de fet, havia de ser per a la Wii U (i ho serà, però també sortirà a la Switch), també hi haurà noves entregues de franquícies de Nintendo.



És el cas del Super Mario Odyssey, sens dubte un imprescindible del seu catàleg, aquest cop més similar als aclamats Super Mario 64 i Super Mario Galaxy 1 i 2, amb exploració més lliure que no pas al Super Mario 3D World de la Wii U, però podem estar segurs que amb els mesos i els anys aniran sortint noves entregues d'altres franquícies emblemàtiques de la companyia, com Kirby, Star Fox, Metroid, esperem que un F-Zero...



I el suport de les third parties, les desenvolupadores externes, és cabdal. És el punt feble de Nintendo des de fa diverses generacions, encara que al catàleg de les seves consoles hi ha molt bons títols fets fora de la casa, però normalment en són pocs, i en falten de molt importants. Amb la Switch sembla que la cosa millorarà respecte a la Wii U, però jo no crec que canviï gaire, i al capdavall la força de les màquines de Nintendo rau en els títols creats per la mateixa companyia.

Jo mateix suposo que els jocs third party que siguin exclusivament digitals me'ls compraré en Xbox One, perquè m'imagino que Nintendo continuarà amb l'assignatura pendent de no fer ofertes ni rebaixes gaire interessants en els seus títols en aquest format.

La Switch, com és tradició a Nintendo, apel·la a un públic diferent, específic, cosa de la qual es queixa el públic general, però és un públic que ja té la PlayStation 4, la Xbox One i/o un PC potent, de manera que penso que la Switch complementarà perfectament les altres plataformes amb què juguem.

Espero que les coses li vagin millor que a la injustament tractada Wii U i sobretot que ofereixi jocs molt divertits, no tinc cap dubte en aquest sentit. De tota manera, com que se m'acumulen cada cop més els videojocs i les màquines, i els títols de llançament seran molt pocs (diuen que 5), m'esperaré a Nadal, quan sortirà el nou Mario, i agafaré algun pack que l'inclogui.




dimecres, 11 de gener de 2017

Petits clàssics: Burai Fighter

La història dels shoot'em ups, ara anomenats shmups, és plena de videojocs, tant que fins i tot es pot dir sense por d'equivocar-se que n'hi ha moltíssims que són bons. Però és clar, per tal de destacar en un gènere tan popular i ben nodrit cal aportar alguna cosa, i hi ha títols en què es va optar pel control d'una persona (o un humanoide, com a mínim) en comptes d'una nau.


Un d'aquests jocs és el Burai Fighter, en què controlem un humà amb una motxilla propulsora que ha d'acabar amb els Burai, una raça d'extraterrestres parcialment robòtics i parcialment orgànics, és a dir uns robomutants -tot molt típic dels 90, com podem veure-, que volen conquerir l'univers.


El va desenvolupar Taxan i es va llançar a la NES el 1990, i tot i ser un shooter amb tots els tòpics del gènere (diferents armes i millores, enemics finals de pantalla, desplaçament automàtic de la pantalla...) sí que aportava, a banda del canvi d'una nau per una persona i algunes fases amb vista des de dalt, la possibilitat de disparar en les 8 direccions en què també podem moure el personatge, és a dir incloent les diagonals.


A finals de 1990 al Japó i durant 1991 a Occident va sortir el Burai Fighter Deluxe, que és el que jo havia vist en publicitat de revistes de petit, per a la Game Boy. 

A aquesta conversió li faltaven les pantalles amb vista des de dalt, però el "deluxe" fa referència a un interessant afegit, que és el del versus per a 2 jugadors mitjançant el Cable Link de la portàtil de Nintendo.

I no és que es consideri un dels imprescindibles de la Game Boy, però va obtenir unes notes una mica millors que les de la versió original. No li va anar tan bé a un remake posterior, tot i que també va aprovar amb tranquil·litat:


Es tracta de l'Space Marauder, al Japó Burai Fighter Color, que va sortir entre 1999 i 2000, segons la versió (a Europa no va arribar) per a la Game Boy Color. 

El va desenvolupar KID, igual que el joc de la Game Boy original, i va mantenir el sistema de desar el progrés amb password, cosa que venia de la versió de la NES i que, a principis dels 90, tampoc no era excessivament freqüent, i encara menys als shoot'em up


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...