Què estàs buscant?

divendres, 24 de març de 2017

Els primers jocs de la Wii U (segona part)

Espero que en aquests dies que han passat des de la primera part de l'entrada sobre els primers jocs de la Wii U hagueu pogut digerir tot el contingut, perquè ha arribat el moment de fer la segona (i última) part, en què repassem la segona meitat dels títols nord-americans de llançament de la ja penúltima consola de Nintendo, a més dels europeus i els japonesos.


La popular i, segons l'entrega, desigualment afortunada saga d'aquests conills bojos que són els Raving Rabbids i que sorgeixen de la saga Rayman va tenir una única entrega a la Wii U, amb el nom de Rabbids Land i una acollida força freda.


Millor li va anar a l'Scribblenauts Unlimited, una proposta de trencaclosques que era la quarta entrega de la saga Scribblenauts.


El subgènere que barreja la música, la cançó, el ball i el party game, amb un fort vessant social, no té pocs exemples al catàleg de la Wii U, i un d'ells és aquest Sing Party, que portava el karaoke a la sala d'estar.



La saga de jocs del gènere toys-to-life, al qual pertanyen els Disney Infinity i el Lego Dimensions, i que ens fa emprar ninots amb un detector per tal de jugar, té un altre gran representant, la saga Skylanders, i la seva segona entrega va ser aquest Skylanders Giants, tot un èxit.



Ah, el Sonic All-Stars Racing Transformed... Un dels meus videojocs preferits, aquest i la primera part, tot i que jo els tinc en Xbox 360. Un magnífic títol de velocitat fantàstica i humorística de l'innegable estil dels Mario Kart, però també innegablement bo per mèrits propis, i amb l'afegit de ser un gran autohomenatge de Sega.



El Tank! Tank! Tank!, de distribució digital, ens convida a lluitar contra monstres tot controlant tancs, i té el seu origen en una màquina recreativa. A la Wii U, però, no va agradar gaire.



La consola no té gaires jocs de lluita, però sí que compta amb el Tekken Tag Tournament 2 Wii U Edition, la versió per a aquest sistema d'un títol multiplataforma que, en aquest cas, va rebre grans lloances i a més té característiques exclusives, entre les quals la personalització dels lluitadors amb elements de la casa Nintendo.



Encara que sembli mentida, perquè era un joc basat en una versió televisiva moderna dels Transformers, no li va anar malament al Transformers Prime: The Game, que no és ben bé de lluita, però s'hi assembla.



Amb una barreja de plataformes, acció i trencaclosques, el Trine 2: Director's Cut era la versió definitiva per a l'eShop de la Wii U de l'anterior Trine, que al seu torn arribaria també a la consola, però més endavant.



Una altra versió especial per a la Wii U seria la del Warriors Orochi 3, amb el cognom Hyper, un joc del gènere hack and slash que prové d'una veterana saga reconeguda, almenys de nom, per bona part dels jugadors.



La versió nord-americana (no oficial, però innegable) del mític programa japonès Takeshi no Chôsenjô (en castellà Humor amarillo) és el Wipeout -res a veure amb els videojocs de velocitat futurista-, i a més d'una versió espanyola anomenada Guaypaut se'n van fer videojocs, la tercera entrega dels quals és aquesta, de nom Wipeout 3.



Els jocs de fitness no van faltar a la Wii i tampoc a la Wii U, on de sortida hi va haver aquest Your Shape: Fitness Evolved 2013, que animava els jugadors a fer aeròbic davant de la consola.



El Zombi U, d'Ubisoft, és un first person shooter prou conegut d'Ubisoft, companyia que és la responsable de molts dels jocs de la Wii U, i sobre el qual les anàlisis no es van acabar de posar d'acord, però alguna cosa ha de tenir perquè sigui un dels videojocs més coneguts i populars de la màquina.

Aquests són, doncs, els videojocs amb què es va llançar la Wii U als Estats Units. Ara veurem els europeus, però només els que no hem vist fins ara. És a dir, poso vídeos dels que van ser títols de llançament al Vell Continent i no als EUA, tot i que al final esmentaré els jocs de sortida americans que també ho van ser a Europa, sense posar altre cop el vídeo corresponent, que ja hem vist o vam veure a la primera part. 


Va ser considerat un desastre en totes les plataformes, però la Wii U també va rebre el seu 007 Legends, basat en 6 pel·lícules dels 6 actors diferents que han fet de James Bond al cine.


El Family Party: 30 Great Games Obstacle Arcade era l'enèsim títol party, gènere que ja abundava a la consola predecessora, i va ser destrossat per la crítica, de manera que li dedicaré una entrada en un altre moment, perquè la dels Pitjors és una de les moltes seccions que tinc abandonades.


Podríem témer que també seria un desastre, encara que no tant, el Puddle, que consistia en moure un líquid tot movent l'escenari per tal de facilitar que llisqués, però en realitat va sortir força bé i la versió de la Wii U no va ser diferent.


Per altra banda, el Rise of the Guardians, un joc d'acció amb elements d'RPG que es basava en la pel·lícula del mateix nom, no va arribar a l'aprovat de mitjana per part de la crítica.

Són només aquests quatre, els diferents, però també hi va haver, com deia més amunt, jocs de llançament que van coincidir amb els dels Estats Units. Van ser els següents (alguns amb els noms una mica diferents), que són gairebé tots:

  • Assassin's Creed III
  • Batman: Arkham City - Armored Edition
  • Ben 10: Omniverse
  • Call of Duty: Black Ops II
  • Chasing Aurora
  • Darksiders II
  • Epic Mickey 2: The Power of Two
  • Sports Connection
  • FIFA 13
  • Funky Barn
  • Game Party Champions
  • Just Dance 4
  • Little Inferno
  • Madden NFL 13
  • Mass Effect 3: Special Edition
  • Nano Assault Neo
  • New Super Mario Bros. U
  • Nintendo Land
  • Puddle 
  • Rabbids Land
  • Rise of the Guardiants: The Video Game
  • Skylanders: Giants
  • Sonic & All-Stars Racing Transformed
  • Tank! Tank! Tank!
  • Tekken Tag Tournament 2: Wii U Edition
  • Transformers: Prime – The Game
  • Trine 2: Director's Cut
  • Warriors Orochi 3 Hyper
  • Your Shape: Fitness Evolved 2013
  • ZombiU

    Al Japó el llistat va ser molt més reduït, i en aquest cas el poso d'entrada. Van ser només aquests, els que van coincidir:

    • Assassin's Creed III
    • Batman: Arkham City - Armored Edition
    • FIFA 13
    • Mass Effect 3: Special Edition
    • Monster Hunter 3 Ultimate
    • New Super Mario Bros. U
    • Ninja Gaiden 3: Razor's Edge (coincidència només amb els Estats Units)
    • Nintendo Land
    • Tekken Tag Tournament 2: Wii U Edition
    • Warriors Orochi 3 Hyper
    • ZombiU

    L'únic joc de llançament de la Wii U al Japó que no ho va ser als altres territoris -on, en realitat, no arribaria fins a l'any 2013-, va ser aquest.



    És el Monster Hunter 3 Ultimate, una conversió millorada del joc que el 2009 (2010 a Occident) havia sortit per a la Wii. Aquest port, per cert, també va sortir per a la Nintendo 3DS.

    Hem vist, en dues entrades, tots els videojocs que van acompanyar la Wii U en els seus llançament nord-americà, europeu i japonès. No són pas pocs, de fet diria que és de les llistes inicials més impressionants que hi ha hagut a la història dels llançaments de videoconsoles, i a més hi havia títols i gèneres per a tots els gustos i tots els perfils de jugador. És una llàstima que la consola no tingués gens de sort per problemes tant intrínsecs com de percepció del públic i de la mateixa Nintendo, però això és un tema per a un altre dia.

    dissabte, 18 de març de 2017

    Els primers jocs de la Wii U (primera part)

    Ara que acaba de sortir la Switch i és el centre d'atenció tant per part dels fans de Nintendo com dels seus detractors, trobo que és un moment ideal per a reivindicar la Wii U, una consola que comercialment no ha sortit bé -de fet ha estat un dels fracassos més sonats de la història de la Gran N-, però que espero que amb els anys se li reconegui la vàlua, com ha passat per exemple amb la Saturn, deixant de banda decisions empresarials equivocades que sens dubte n'han provocat la prematura defunció i centrant-se en el producte. Tard, sí, però val més això que mai.

    És per aquest motiu que aprofito l'avinentesa per a repassar els videojocs que la van acompanyar en la seva sortida, en una secció que feia temps que no tocava però que, per la seva naturalesa, no pot tenir gaires entregues.


    Comencem, que hi ha feina: la Wii U va sortir primer als Estats Units, un 18 de novembre de 2012, amb una pila de jocs. Va ser el mercat on es va llançar amb més títols, i en molts casos coincideixen amb els del llançament europeu i el japonès, però ja especificaré quan no va ser així. Vèiem l'Assassin's Creed III, un dels que sí que van agradar de la saga. 


    La versió de la Wii U del Batman: Arkham City, segurament el preferit de la saga, tenia el cognom d'Armored Edition i presentava característiques pròpies pensades per al GamePad, com es pot veure al vídeo.


    La franquícia de sèries de dibuixos animats i videojocs Ben 10 ja havia tingut unes quantes entregues, però s'estrenava a la Wii U amb el Ben 10: Omniverse, basat en la sèrie del mateix nom, que era la quarta de la saga.


    El Call of Duty: Black Ops II és un dels jocs que demostren que al catàleg de les consoles de Nintendo no només hi ha títols per a nens petits o famílies amb ganes i temps d'aplegar-se davant d'una consola. També hi ha lloc per als trets, la violència i la sang.

    En aquesta versió, la més ben valorada per cert, es fa l'esperat ús del GamePad i una de les possibilitats més interessants és el multijugador local amb un jugador a la pantalla del televisor i l'altre al del comandament. Al Japó no va arribar a sortir en Wii U.


    L'eShop de Nintendo, el sistema de distribució digital de la companyia per a la Nintendo 3DS i la Wii U, s'estrenava en aquesta última amb el Chasing Aurora, un senzill joc però visualment preciós. Els japonesos també es van quedar sense aquest joc.


    Que la Wii U podia tenir els mateixos jocs que la competència tecnològica real (és a dir, la Xbox 360 i la Ps3) ho demostraven jocs com el gran Darksiders II, que no va agradar pas menys que a les altres consoles i el PC, ans al contrari: va tenir un pèl de millor nota. Un altre que els japonesos no van poder provar a la consola de Nintendo.


    Malgrat les reserves, el primer Epic Mickey, només per a la Wii, va tenir cert èxit, però la seqüela va anar molt pitjor. Tanmateix, l'Epic Mickey 2: The Power of Two va ser un dels videojocs de llançament de la Wii U. Al Japó no va sortir, ni per a la Wii U ni per a cap altre sistema.


    Fa temps vaig parlar, i no només jo, del primer videojoc per a consola de sobretaula en català, gràcies a que l'estudi que el va desenvolupar va ser la divisió barcelonina d'Ubisoft. Per desgràcia va ser un desastre de joc, però l'Sports Connection va ser títol de llançament i als Estats Units es va dir ESPN Sports Connection. Ho endevineu? Al Japó, ni rastre.


    El futbol és un esport menor als Estats Units, però van tenir el seu FIFA Soccer 13, a Europa FIFA 13, que curiosament va ser l'únic de la saga per a la Wii U: el FIFA 14 i el 15 van sortir per a la Wii, la seva predecessora, però no per a la llavors actual consola de Nintendo, companyia que, de fet, no ha tingut ni el 16 ni el 17 en cap de les seves consoles.


    Un altre per al públic més jove: el Funky Barn era un simulador de granja que sens dubte apel·lava als fans de les ovelles Shaun i Timmy, al seu torn spin-offs de Wallace i Groomit, però no va acabar d'alçar el vol. Altre cop, sense llançament al Japó.


    Molt pitjor, però, li va anar al Game Party Champions, l'enèsima proposa esportiva per a jugar en colla. Els japonesos se'l van estalviar.


    Els Just Dance no falten a les consoles de Nintendo, el de 2017 ha estat l'últim joc de la Wii, per exemple, i el Just Dance 4 va ser un dels que van acompanyar la Wii U, tot i que no va tenir l'èxit de les versions per a d'altres consoles, inclosa la de l'esmentada predecessora. Pel Japó la saga no va arribar a passar.


    El que podria semblar un desastre anunciat és el Little Inferno, un altre del qual no he trobat proves que sortís en físic als Estats Units però sí a la Nintendo eShop, només a les occidentals, però. Malgrat els prejudicis, però, sembla que aquest joc de cremar coses en una llar de foc va agradar molt, i també sortirà per a la Switch.


    El futbol americà és un dels quatre grans esports dels Estats Units, de manera que no ens ha de sorprendre que un dels jocs de llançament de la Wii U fos aquest Madden NFL 13, també optimitzat per al GamePad. Aquesta versió es va quedar als Estats Units.

    Un altre dels grans de la generació passada, el Mass Effect 3, va rebre una Special Edition per a la Wii U, al nivell de les versions per a Xbox 360 i PlayStation 3 (una mica per sobre d'aquesta, que sembla que tenia problemes de rendiment en comparació amb la màquina de Microsoft amb aquest joc). Però igualtat a banda, com era d'esperar fa ús del GamePad per a algunes funcions.


    Mighty Switch Force! Hyper Drive Edition és una remasterització aplaudida d'un títol de la Nintendo 3DS, el Mighty Switch Force!, que al seu torn era el tercer de la saga Mighty. Va sortir només per a l'eShop (no he trobat proves d'una versió física ni tan sols als Estats Units), i a Europa va arribar al desembre.


    També digital és el Nano Assault Neo, un shoot'em up que va agradar molt i que ens permet controlar una nau que lluita contra un virus. No va sortir mai en territori japonès.


    El bàsquet estava ben representat al llançament de la Wii U amb l'NBA 2K13, la proposta basquetbolística de 2K Sports, competència d'Electronic Arts. Aquest va sortir més tard, a Europa, i no va ser títol de llançament, mentre que al Japó no va sortir.


    Per anar bé, totes les consoles de Nintendo s'haurien de llançar amb un títol protagonitzat per la mascota de la companyia, però no sempre ha estat així, ni tampoc l'absència d'en Mario al llançament d'una màquina s'ha traduït en un fracàs (tenim el cas de la Wii, per exemple) o, al contrari, la seva presència no sempre salva els sistemes, com és el cas que ens ocupa.

    A la Wii U el Mario de sortida va ser el New Super Mario Bros. U, la quarta part del reboot, amb possibilitat de multijugador fins a 5 persones, però potser va deixar fred un públic que esperava el Super Mario Galaxy 3, que no va arribar a existir.


    Després que el Ninja Gaiden 3 no acabés de funcionar en PlayStation 3 i Xbox 360, la Wii U va rebre'n una versió millorada, el Ninja Gaiden 3: Razor's Edge, que al seu torn també es va llançar posteriorment per a les consoles originals.


    El Nintendo Land era el Wii Sports de la Wii U, és a dir el joc amb què es demostraven les possibilitats de la consola. Un d'aquells jocs pensats sobretot per a gaudir en grup, però que val la pena tenir encara que sigui com a clàssic de la consola.

    I després de tots aquests vídeos, per no cansar tant ni posar a prova la paciència de la gent pel que fa a la capacitat de l'explorador de carregar la pàgina, i sense haver acabat el repàs dels jocs nord-americans, acabo aquesta primera part on podem veure que va arribar ben farcida, amb jocs per a tots els gustos, al contrari del que ha passat amb la Switch. D'aquí a uns dies, la resta.



    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...