Què estàs buscant?

dimarts, 4 de desembre de 2018

Crònica de RetroBarcelona 2018: 6a Fira del Videojoc Clàssic

Un any més, i que duri, s'ha pogut viure a la capital de Catalunya un dels esdeveniments més importants sobre videojocs en aquesta banda del Danubi, la Barcelona Games World, però aquí el que ens interessa és la part de RetroBarcelona, abans independent però ara integrada a en aquest nom més atractiu per al gran públic.

Es va celebrar del 29 de novembre al 2 de desembre i, a diferència de l'any passat, que només hi vaig poder anar una tarda, aquest cop he estat amb els companys de Retroscroll, a l'estand, una tarda i un dia sencer fent-la petar en persona després de mesos i mesos de converses a WhatsApp i jugant a tot el que hem tingut temps de jugar, perquè encara que posem els nostres sistemes a disposició dels visitants, a nosaltres també ens agrada jugar, i tenir tot allò al davant és una temptació massa gran com per no fer-ho quan alguna màquina queda lliure.


Amb el cartell ja queda clar, però enguany la gran homenatjada era la Mega Drive, llegendària i estimadíssima consola que ha fet els 30 anys i que tenia també una exposició parcialment dedicada, amb objectes com aquests:


La capsa amb la consola, el comandament, els cables i prou, no cal res més, ara, per despertar-nos la nostàlgia...


Però també havíem de veure la consola en si, aquí amb diversos perifèrics muntats per tal d'ensenyar com en podia arribar a ser, de monstruosa, si hi eren tots alhora, encara que aquesta proposta és més aviat humorística (però en principi funcional).


Hi havia unes quantes mostres, també, dels seus títols més emblemàtics, amb algunes joies que molts de nosaltres no havíem vist en persona o, com a mínim, sabem que mai podrem tenir perquè han assolit preus elevadíssims, com el Mega Man: The Wily Wars que es veu a la part inferior dreta de la imatge.


No em vull allargar gaire més amb aquesta part de l'exposició, però després de la Mega Drive teníem unes quantes consoles més antigues exposades, curiositats amb més o menys èxit (normalment poc) que venien d'una època molt experimental, i on es podien trobar, entre moltíssimes altres coses, sistemes com la mítica Intellivision de Mattel (sí, la fabricant dels Masters de l'Univers o la Barbie), de 1979...


...o la consola d'Atari dedicada al Pong, de 1975, acompanyant consoles de Sega d'abans de la Master System, o de Nintendo d'abans de la Famicom/NES, i algunes altres que jo només coneixia de nom, però que no havia vist mai, o que directament no coneixia de cap de les maneres. Una delícia, vaja.


El convidat estrella de la fira havia de ser en Tom Kalinske, que durant els anys 90 va encapçalar la divisió americana de Sega, la va rescatar de la deriva en què es trobava i va ser cabdal perquè la Mega Drive s'enfrontés de tu a tu a la NES i la Super Nintendo (als Estats Units, almenys), i se'l recorda, entre altres coses, per haver influït en la versió definitiva del disseny d'en Sonic com a mascota, que va ser essencial perquè el nou representant fictici de la companyia triomfés i estirés el carro de Sega.

Malauradament, per problemes familiars, pocs dies abans de RetroBarcelona va haver de cancel·lar la seva aparició i ens vam quedar sense la seva presència. Una llàstima.


Val a dir que l'assistència del públic va ser molt bona, diumenge era ple de gom a gom i, a diferència del que va passar a la 4a edició, en què la part retro era una mica apartada i no hi arribava gaire gent, aquest cop s'ha pogut veure que el videojoc clàssic agrada a tota mena de públic, que sap veure-hi la diversió malgrat que els gràfics, el so i altres aspectes queden tècnicament molt per sota de les meravelles que es fan actualment.


Que a mi i als amants del retro en general no cal que ens convencin, però és agradable veure que no és només una cosa de pares que duen els fills petits i els ensenyen a què jugaven quan eren ells, els petits, sinó que adolescents i gent de vint-i-pocs anys també s'hi acosta, no arrossegada per cap progenitor ni cap nostàlgia que evidentment no sent per aquestes màquines, i s'ho passa bé.


Ja ho he dit abans: hi anava amb l'estand de Retroscroll, que com sempre oferia als visitants un munt de consoles de les nostres col·leccions personals per tal que la gent hi jugui.

Per desgràcia jo, que ja de per si portava moltes menys coses que altres companys que duien diverses màquines i monitors, concretament només una Nintendo 64 i una Atari 2600, vaig haver de comprovar amb disgust que aquesta última, que em feia especial il·lusió portar perquè és molt antiga i no l'havíem dut mai, no funcionava i caldrà intentar reparar-la.


Però per a sistemes antics ja hi havia, per exemple, la preciosa Vectrex o la vella Soundic, que malgrat la seva senzillesa gràfica gairebé sempre tenien gent enganxada als seus jocs provinents d'una època més simple.

Això sense desmerèixer altres consoles, des de la Turbografx fins a la primera Xbox, passant per la NES, la Super Nintendo, la Mega Drive, la PlayStation, la PlayStation 2 o la Master System.


Per al públic potser nosaltres no érem d'interès, però entre nosaltres sí que teníem moltes ganes de tornar-nos a veure, i jo, particularment, vaig gaudir de l'estona i les converses amb en Molsupo, en Dani, en Roger, la Vicky i més breument l'Ayate, i de fora de Retroscroll vaig poder parlar una mica amb l'Ivan de Tentáculo Púrpura i en Sikus i en Renner de Game Museum, tot i que amb en Murshus no vam arribar a coincidir.


Una salutació des d'aquí també a l'organització de RetroBarcelona, en particular en Carles, que ens va obsequiar amb menjar sa com aquest.

Amb alguns membres de Retroscroll o bé en solitari, segons el cas, vaig poder jugar una mica, tant en consoles com recreatives d'altres grups -i això sempre em ve de gust, perquè no els vaig fer cas a la seva època per un cúmul de circumstàncies i sempre ho trobaré a faltar-, a jocs com Golden Axe, Streets of Rage 2, Contra: Hard Corps, Out Run 2 (Xbox i recreativa), Street Fighter II i Street Fighter II Turbo o Windjammers. No gaire, però. Massa gent, hi havia, i ja va bé que sigui així.


També vaig fer un tomb ràpid per la part més moderna, la Barcelona Games World en si mateixa, el reclam per a la majoria del públic i el que fa que l'entrada sigui una mica elevada, i vaig poder veure llargues cues per provar títols de la PlayStation 4, de realitat virtual especialment...


...O aquesta escenificació d'una escena del tràiler de En Ralph destrueix internet, que s'estrena ara als cinemes com a seqüela de En Ralph el destructor (2013), actuació promocional que al capdavall té cabuda en un esdeveniment d'aquest tema i aquestes dimensions.


Coses ja llançades però recents, com el Marvel's Spider-man, exclusiu de la PlayStation 4, també tenien força protagonisme en l'enorme espai de la Fira Gran Via, on s'ha celebrat la BGW aquesta vegada, i en aquesta part hi havien muntat estand també múltiples botigues de marxandatge que podem trobar igualment al Saló del Manga. Hi ha certs interessos que se solapen entre el públic d'un esdeveniment i l'altre, certament.


Tornant a RetroBarcelona, però sense canviar de tema, la meva única compra -perquè a la part retro també hi ha botigues, per desgràcia a preus d'eBay llevat d'excepcions- va ser una d'inesperada, i ho era perquè havent preguntat preus altres anys ja no esperava trobar una Game Gear amb els condensadors canviats i, per tant, perfectament funcional, a un preu que em convencés.

Aquest cop la vaig trobar i no m'ho vaig pensar gaire, i és que fa anys me'n vaig comprar una de segona mà, però no li vaig canviar bé els condensadors que cal canviar-li per veure-la i sobretot sentir-la bé a l'actualitat -els passa a totes per culpa de la mala qualitat dels components originals-, i me la vaig tornar a vendre, derrotat.

Els anys van anar passant, si se'n veia alguna de reparada era massa cara i, mentrestant, els jocs que m'havia comprat continuaven, orfes, a la meva prestatgeria. El cas és que per fi m'he tret aquesta espina.


Me'n vaig anar a casa també amb l'Stranglehold, un videojoc de la Xbox 360 que no coneixia, però que l'esmentat Dani em va regalar, generós com sempre. Tot un detall.

Aquesta sisena edició de RetroBarcelona l'he pogut gaudir més que la de l'any passat, en què vaig tenir només unes 5 horetes que, a sobre, van estar en part dedicades a la "caça" de convidats, concretament el creador d'en Pac-man, el mestre Iwatani, i la veu d'en Mario, en Charles Martinet.

Tot i així, i encara per circumstàncies de la paternitat, no hi vaig estar tant com els altres membres del grup (que, a més, van muntar i desmuntar) ni com m'hauria agradat a mi -i tot i així estic agraït per haver-hi pogut anar un dia i mig-, però segurament 4 dies sencers també m'haurien semblat pocs, en aquesta gran festa dels videojocs. Passen volant, de debò, entre ser allà a l'estand a disposició de la gent, xerrar sobre allò que més ens agrada (i per part meva també aprendre dels experts en cada conversa) i jugar quan, de tant en tant, es pot. Ja tinc ganes que sigui la propera edició.








dijous, 29 de novembre de 2018

Compres: novembre de 2018

Novembre ha estat un mes en què m'he excedit una mica del pressupost, ja no tant pel famós Black Friday, sinó perquè hi ha hagut un parell de llançaments físics que m'interessaven i que envien qualsevol recompte a can Pistraus, ja.

En fi, tenim diverses coses, aquest cop, però es poden englobar en tres categories: clàssics, clàssics que tornen en forma de remake i indies moderns. Som-hi!


Comencem amb el Blaster Master Zero, remake del clàssic de NES per a la Switch, que ja havia tingut també en digital (no existeix en edició física), però que vaig deixar de tenir en "desfer-me" d'un compte extra que tenia a la consola més recent de Nintendo i amb el qual s'havia adquirit aquest joc. I no entraré en més detalls per no ser víctima de represàlies legals.

El cas és que ha tornat a estar d'oferta i l'he tornat a comprar, ara sí, amb el meu perfil principal. Ja fa temps que els personatges descarregables de la Shantae i en Shovel Knight esperen a la memòria de la meva consola per apuntar-se a una aventura diferent de les que estan acostumats a viure.


Pot semblar una ximpleria o costar d'entendre, però l'SNK 40th Anniversary Collection, per a la Switch, ha estat un dels llançaments que més il·lusió m'han fet aquest any, per no dir que ha estat el que més.

Anunciat fa força mesos, es tracta d'una recopilació de clàssics dels primers anys d'SNK, fundada el 1978, però anteriors a la Neo Geo, per la qual és coneguda la companyia d'Osaka. Gent que no ha estat al cas del llançament ha criticat que no hi hagués els grans clàssics de la companyia (és a dir, els de Neo Geo), però és perquè no ha entès de què anava aquest projecte de recuperació i en alguns casos restauració de jocs per part de Digital Eclipse per encàrrec d'SNK. El llistat és aquest:

  • Alpha Mission
  • Athena
  • Crystalis
  • Ikari Warriors
  • Ikari Warriors II: Victory Road
  • Ikari Warriors III: The Rescue
  • Guerilla War
  • P.O.W.
  • Prehistoric Isle in 1930
  • Psycho Soldier
  • Street Smart
  • TNK III
  • Vanguard

Són títols de recreativa i, quan n'existeix conversió a NES, també està inclosa, així com la possibilitat de jugar a les versions japonesa o americana segons la disponibilitat, tot plegat acompanyat de materials extra en molts casos inèdits (informació sobre els jocs, imatges promocionals, etc.), possibilitat de desar partida en qualsevol moment, rebobinar i altres característiques habituals en aquests recopilatoris de clàssics.

Però la cosa no s'acaba aquí: al desembre arribaran 11 títols més, via descàrrega digital gratuïta. El que inicialment semblava una manera maldestra de fer les coses canvia quan els responsables de la col·lecció expliquen que això es deu a què SNK els va animar a afegir més jocs quan el producte ja estava fabricat, de manera que ha de ser així. Seran:

  • Chopper I
  • Fantasy
  • Munch Mobile
  • Sasuke vs. Commander
  • Time Soldiers
  • Bermuda Triangle
  • Paddle Mania
  • Ozma Wars
  • Beast Busters
  • Search and Rescue
  • World Wars 

Jo, que no els coneixia, o com a màxim de nom i només alguns d'ells, estic molt content que hagi sortit això, i és per aquest motiu que esperava amb tantes ganes que sortís a la venda.


El Bit.Trip Presents... Runner2: Future Legend of Rhythm Alien, per a la Wii U, és un títol digital que m'ha permès no només fer una mica més de cas a la consola de Nintendo de l'anterior generació -bé, quan hi jugui, vull dir-, sinó que feia temps que em cridava l'atenció i he aprofitat una rebaixa temporal considerable per adquirir-lo i conèixer almenys la segona part numerada de la saga indie.


I ara un llançament que al principi no em deia gran cosa i fins i tot em generava dubtes, però amb aquesta edició de col·leccionista anomenada Retrollector Edition, amb una senyora capsa, dues làmines amb il·lustracions del dissenyador, unes enganxines, un còmic i una petita recreativa de fusta per posar-hi la Switch (i a bon preu des del llançament) pràcticament em tenia guanyat sense fer res més, però per sort el joc també ha sortit bé. Vegem també l'unboxing que en vaig fer:



És el Toki, el clàssic de recreativa que personalment no he provat mai, però ara tinc l'oportunitat de jugar a aquest remake o remaster o com se'n vulgui dir, aparentment força fidel a l'original, tot i que amb petites diferències detectades pels experts que coneixen bé el material primigeni.



I comencem amb un seguit de jocs que he comprat d'oferta al basar digital de la Xbox One amb aquest Mega Man Legacy Collection 2 que també em generava dubtes al principi, però perquè només me'n faltava un títol, el Mega Man 7, i ja tenia els altres tres, que són les entregues de la 8 a la 10.

Ara bé, al preu que va estar quan el vaig comprar valia la pena, així que ja tinc, entre aquest recopilatori digital i el primer, els 10 jocs numerats de la saga clàssica que existien fins fa poc, que ha sortit el Mega Man 11.



Aquest sí que tenia clar que el volia des de feia temps. Brothers: A Tale of Two Sons és un títol indie del qual es parla molt bé, tot i que també és molt curt, i és per això que l'he comprat quan li han rebaixat el preu.


Un altre del qual no dubtava era el Life is Strange: Before the Storm, la preqüela del Life is Strange, que em va agradar tant quan hi vaig jugar fa uns mesos.

Igual que amb el primer, he aprofitat una rebaixa significativa en el seu preu per adquirir-lo, i espero jugar-hi aviat, perquè la primera part és un dels títols que més m'han agradat aquest any.


Per acabar amb els videojocs, dins la línia Arcade Game Series m'he comprat el Ms. Pac-man, després que fa un temps em vaig comprar un pack digital que duia el Pac-man, el Dig Dug i el Galaga, però no aquest títol, malgrat que el segell només té aquests quatre videojocs.

És estrany que no formés part del pack, però bé, ara que s'ha pogut adquirir per cèntims (literalment), l'havia de tenir. És un clàssic i el Pac-man m'agrada prou, encara que no sigui gaire bo jugant-hi, així que era una compra obligada.


Feia temps que en aquesta secció no hi sortien amiibos. En part és perquè la febre per tenir-ne em va passar una mica, en part perquè les liquidacions a 5 o 6 euros d'algunes botigues van desaparèixer de cop i només van quedar quatre figures mal comptades i al preu estàndard, i en part perquè més o menys ja tenia els que més volia.

Però em quedava alguna espina clavada, com la de l'amiibo d'en Sonic, que mai no  havia vist en persona, i encara menys al preu oficial, perquè quan es va exhaurir ja no es va tornar a reposar i va ser víctima de l'especulació. Ara, amb la imminent arribada del Super Smash Bros. Ultimate, en reposen alguns, i per sort per a mi aquesta ha estat un dels escollits. 


Compra d'última hora a RetroBarcelona: una Game Gear amb els condensadors canviats i a un preu acceptable!

Fa molts anys en vaig tenir una i no la vaig saber reparar i me la vaig vendre, però ja me n'havia comprat jocs i estaven esperant una nova consola. Fins ara no l'he trobat a un preu raonable.

I això ha estat tot, que no és poc. Al desembre tindrem altres coses, algunes ja sé quines són perquè les espero i m'han d'arribar, i d'altres dependran d'ofertes, però no l'espero gaire calmat.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...