Què estàs buscant?

dijous, 19 d’octubre de 2017

Petits clàssics: Skate or Die!

A la darrera edició d'Explora Commodore l'organització, en bona part formada per Game Museum, proposava un petit torneig del qual no vaig fer esment, ja em perdonareu, i més quan en recordar-lo he pensat fer aquesta entrada dedicada al petit clàssic que el va protagonitzar.


Parlo de l'Skate or Die!, un títol de skateboarding o monopatinatge que va desenvolupar Electronic Arts per a diversos microordinadors i va llançar el 1988. Posteriorment, Konami en va desenvolupar un port per a la NES, però jo fins a la fira dels Commodore només el coneixia de nom -i com a informació que devia tenir al cervell però que no m'havia tornat mai a primera línia-, i allà el vaig poder veure i tastar en un Commodore 64, com és natural. Feia així:



Al vídeo podem veure com el joc està format per diverses disciplines, algunes de les quals tenen lloc a la half-pipe que vèiem a la imatge, i d'altres en circuits en descens i amb canvi de perspectiva en què la velocitat adquireix importància, atès que són curses.

El joc permet la participació de diversos jugadors alhora, però amb condicions: les disciplines que tenen lloc a la half-pipe, com que cada jugador hi participa en el seu torn, en el fons són individuals però de manera consecutiva, i en aquest cas hi poden participar fins a 8 persones. En canvi, a les curses els enfrontaments, si es produeixen, són d'un contra un, i llavors sí, alhora. El mateix passa amb la prova de la justa de la piscina que es veu al principi del vídeo.



L'Skate or Die! el vaig provar, com deia, en un Commodore 64, i amb poca traça, tot s'ha de dir: suposo que és qüestió d'agafar el truc als controls, però em sortien moviments puntuables un cop de cada diversos intents. Tenia una sensació similar a la de quan intentava jugar a moltes conversions d'Spectrum del meu MSX, en què la pobresa gràfica no em suposava un problema, però sí la desorientació amb els controls.

Doncs bé, aquest videojoc també estava disponible per al ZX Spectrum, que és la versió d'aquest segon vídeo, com suposo que ningú dubtarà. Però va sortir per a més sistemes:



Per exemple l'Amstrad CPC, inconfusible amb els gràfics menys definits, sí, però també més acolorits.

N'existien versions també per a Atari ST, MS-DOS i Apple IIGs, i la que esmentava al principi, la de la NES, seria l'única per a videoconsola.



En aquest cas, també ho deia, el desenvolupava Konami, una companyia no precisament poc coneguda, i gosaria dir que va fer una bona feina, perquè al marge dels gràfics i sobretot la música, que eren característics de la Nintendo, sembla el mateix joc, gairebé clavat, que el de microordinadors.



L'any 1990 arribava, també d'Electronic Arts -i a la NES Konami-, l'Ski or Die, que al vídeo veiem en versió PC i que canviava l'escenari urbà skater per una muntanya nevada, però conservant el format multidisciplinari, aquest cop amb snowboarding a la half-pipe, curses de dònuts inflables, acroesquí o esquí acrobàtic, esquí de descens i guerra de boles de neu. Va sortir també per a Commodore 64 i Amiga.



Però la seqüela oficial seria aquest Skate or Die 2: The Search for Double Trouble, que va sortir també el 1990, però només per a la NES i als Estats Units i prou.

Conegut per ser un dels pocs títols de la 8 bits de sobretaula de Nintendo amb veus digitalitzades i guitarra elèctrica a la música introductòria -com en tota la saga, per cert, d'en Rob Hubbard-, canviava totalment de registre i era un videojoc d'acció i aventures, però de temàtica skater.

Aquesta vegada es tracta d'aconseguir diners per a construir una half-pipe nova, perquè per culpa de l'atropellament del caniche de la dona de l'alcalde per part del protagonista es prohibeix el monopatí i s'enderroca l'original. Haurem de recórrer diverses parts en una epopeia per recuperar el nostre estil de vida enfrontant-nos a altres skaters i diversos obstacles amb l'ajuda d'armes com la pistola de paintball, petards i ous, i els trucs que ens ensenyen en Rodney i en Lester, pare i fill que ja sortien al primer Skate or Die!.



De l'Skate or Die 2 se'n va encarregar directament Electronic Arts, en comptes de Konami, que era qui havia fet les conversions dels altres dos jocs per a la NES, però almenys la companyia japonesa va poder dur a terme el desenvolupament d'aquest Skate or Die: Bad 'N Rad també de 1990 per a la Game Boy (1991 a Europa), aquest cop un títol de plataformes també etiquetat com a jump and run que es reparteix en 7 pantalles, al seu torn dividides en un segment lateral i un altre de vertical.

I aquesta és la història del petit clàssic que en el fons vaig descobrir fa poc, però hi va haver un projecte relacionat amb ell que no va veure la llum, i que em reservo per a una nova entrada de la secció corresponent.




divendres, 13 d’octubre de 2017

Els jocs més venuts de la Xbox 360

No hi ha dubte que, de les tres consoles amb què Microsoft s'ha atrevit, de moment, a participar en el mercat dels videojocs fora dels ordinadors, la Xbox 360 ha estat la que ha tingut més èxit.

Discontinuada l'any passat, el 2016, però encara rebent jocs, culminava 11 anys de fabricació i èxits que, per primera vegada, van fer que una consola competís de tu a tu amb la totpoderosa Sony i les seves PlayStation, i amb més de 84 milions d'unitats venudes va quedar pràcticament empatada amb la PlayStation 3, la seva competència directa. 

Però com que a hores d'ara ja és impossible que cap joc canviï el Top 5 de la segona màquina de Microsoft, dedico l'entrada a repassar quins van ser aquests títols que el públic va preferir dins l'extens i riquíssim catàleg de la consola.


I el primer de la llista és el Kinect Adventures!, no precisament un dels videojocs més populars o coneguts de la consola, però venut 24 milions de vegades perquè, de fet, normalment venia al pack del Kinect, el sistema amb què Microsoft duia més enllà l'èxit dels controls per moviment de la Wii i els traslladava al cos sencer, tot i que al final no va tenir gaire èxit. 



Pensat com la manera de mostrar al públic les possibilitats del sensor de moviment de la Xbox 360, aquest títol de 2010 estava format per minijocs que requereixen moure's i saltar i que pretenen reunir la família davant del televisor. És a dir, el concepte que tan bé havia funcionat a la Wii.

Si bé no va rebre gaire bones crítiques, al final va ser el videojoc més venut de la consola, encara que fos "amb trampa". Per tant, igual que el Wii Sports.


Aquest cop sí, sense cap mena de condicionant, i per tant podríem dir que el més venut per mèrits propis, el segon títol oficialment més venut de la consola és el magnífic Grand Theft Auto V, amb 17,79 milions.



Amb uns estàndards de producció gairebé cinematogràfics, la qualitat d'aquest títol de 2013 es correspon amb la que s'atribueix a la saga des de fa molts anys i no és estrany, doncs, que la seva versió remasteritzada per a Xbox One i PlayStation 4 continuï sent dels videojocs més venuts.


Una de les sagues més importants de Microsoft s'estrenava a la Xbox 360 amb la seva tercera part, Halo 3, que havent sortit el 2007 i amb 14,5 milions de còpies venudes es pot deduir que, fins a l'arribada del Kinect Adventures!, va ser el joc més venut de la consola.



La saga ha tirat endavant amb més entregues, ara ja instal·lada a la Xbox One, però en el seu moment va correspondre amb escreix tota l'expectació que hi havia al seu voltant després de les popularíssimes dues primeres entregues de la Xbox original.


Una autèntica febre que també ha envaït el món del marxandatge, el Minecraft, amb el cognom Xbox 360 Edition, va ser el 2012 la primera versió d'aquest videojoc per a consoles -venia dels ordinadors-, i a la Xbox 360 va aconseguir vendre 13 milions de còpies.



Com els seus fans -entre els quals no em compto, senzillament perquè és una mena de joc que no em crida l'atenció- ja saben, és un títol que ofereix una llibertat immensa i permet construir qualsevol cosa, però també explorar i, en definitiva, sobreviure. El caracteritzen els seus enormes píxels, evidentment intencionats.


No podia faltar, en una consola com la Xbox 360, amb el perfil del públic que la va comprar, un títol de la popularíssima saga Call of Duty, i en aquest cas el més venut va ser el Call of Duty: Black Ops, amb 12 milions.


La proposta, situada als anys 60 durant la Guerra Freda, va provocar polèmica per l'escenificació de l'intent d'assassinat d'en Fidel Castro quan era jove, però als jocs de guerra és normal que algú sempre acabi ofès. En qualsevol cas, no sorprèn que sigui al Top 5.

I això és tot, hem vist els 5 videojocs més venuts de la Xbox 360 i són una bona representació del millor que té per oferir el seu catàleg, encara ara, tot i que caldria veure si el primer de tots sobreviuria la prova de no ser "el joc que acompanyava el Kinect" i, de fet, és evident que hi ha grans títols de la consola que se n'han quedat fora i que, igualment, són d'allò més populars.





























Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...