Què estàs buscant?

dilluns, 18 de juny de 2018

El primer videojoc amb memòria interna

En temps de desar partides al núvol, concepte que -digueu-me antiquat- no em convenç, no em dona prou confiança en què allò estarà sempre disponible, estem acostumats a que les partides dels videojocs es desin automàticament, o que ho puguem fer quan vulguem, tant si és en aquesta condensació virtual de vapor d'aigua com si és a la memòria interna de les consoles.

Abans, però, no es podien desar les partides. Al principi, de fet, no n'hi havia cap necessitat. Quan la complexitat i la llargada dels videojocs, especialment per als sistemes domèstics, va augmentar, sí que va sorgir aquesta necessitat, i com ja vaig explicar en diverses entrades fa força temps, hi va haver diversos mètodes, com ara els passwords o les targetes de memòria


Faltava, però, un dels mètodes, que era el dels cartutxos que desaven les partides a la memòria interna del mateix cartutx, una tecnologia inicialment cara i que al principi s'intentava evitar per tal de no encarir els costos de producció.

Consistia en una pila de botó, una pila rodona, que permetia desar la informació a la memòria RAM, que alimentava elèctricament, i era tremendament còmoda per als jugadors. I el primer joc que va emprar aquest sistema, segons diverses fonts, va ser aquest:


El The Legend of Zelda de la NES, llançat el 1987 als Estats Units i Europa. Perquè l'original japonès, de 1986, havia sortit per al Famicom Disk System i desava les partides en aquella mena de discs magnètics. No seria fins al 1994 que sortiria la versió cartutx per a la Famicom, la NES japonesa. 

El problema amb aquest sistema, però, és que les piles es gasten, i per tant tard o d'hora perdrem les dades que hi teníem desades. La durada depèn de la plataforma, això sí. O, més ben dit, de la tecnologia emprada en els seus cartutxos.


No hi ha res de tan infame com els dos anys a tot estirar de la pila de botó que té la Saturn per desar partides a la memòria interna, però per exemple els jocs de la Game Boy i la Game Boy Color sembla que poden estar desats durant uns 10 o 15 anys. En canvi, els de la NES o la Mega Drive duren unes quantes dècades, fins al punt que, segons sembla, encara no se n'ha esborrat cap, de partida, per aquest motiu. I si passés podem comprar una nova pila, obrir el cartutx, canviar-la i aprofitar l'ocasió per tornar a jugar a aquell videojoc.

En general, però, podem estar tranquils. En el cas de la majoria de consoles quan ens passi això ens importarà ben poc, serem vellets. I us diré una cosa: sovint surt gent dient que els CDs i DVDs esdevenen inútils al cap d'uns 20 anys, però jo encara no m'he trobat cap disc òptic que no em funcioni després d'aquest temps i més. 




dimarts, 12 de juny de 2018

Especial: Convidats als videojocs indie

D'un temps ençà, i cada cop amb més força, els videojocs indie, independents, de baix pressupost -o si més no amb un pressupost molt inferior al de les grans produccions- i sense la intervenció de grans companyies, s'han anat guanyant el cor dels videojugadors amb propostes més que meritòries

Fins i tot s'han produït grans èxits que han acabat veient la publicació d'edicions físiques de títols que inicialment només es distribuïen en format digital per tal de reduir costos -perquè, encara que algunes companyies tinguin la barra que tenen, no costa el mateix distribuir digitalment un videojoc que fabricar-ne i distribuir-ne còpies físiques-. El cas és que els seus personatges han passat a formar part de la història dels videojocs, cosa que es demostra, per exemple, amb els tatuatges que vaig mostrar fa un temps.

I la seva popularitat es demostra també, i alhora augmenta precisament per això, quan surten com a convidats en d'altres videojocs, paraula que he triat després de pensar-hi força per no haver de decidir entre cameo i crossover, ja que la importància del seu pas per altres títols és diferent en cada cas.


Per exemple, al Blaster Master Zero (Nintendo 3DS i Switch, 2017), remake del clàssic de la NES, s'hi van poder descarregar gratuïtament durant un temps, i pagant després, els personatges Gunvolt d'Azure Striker Gunvolt, Ekoro de Gal*Gun, Shovel Knight del joc del mateix nom i Shantae, de la saga que també té es diu com el personatge.


Precisament al Mighty Gunvolt, de 2014, per a la Nintendo 3DS i posteriorment PS4, PS Vita i PC, hi surten com a convidats en Beck del fallit Mighty No. 9 i l'esmentada Ekoro d'aquest Gal*Gun que és dels rars exclusius japonesos de la Xbox 360.

A la seqüela, de 2017, l'Ekoro torna a estar disponible, però com a contingut descarregable inicialment gratuït i després de pagament.


Un clàssic indie de 2010, Super Meat Boy, reuneix un munt de personatges convidats que apareixen en pantalles concretes o que es poden fer servir a l'aventura principal a partir d'un moment determinat.

Entre ells, i segons la plataforma, hi ha en Commander Video de la saga BIT.Trip, en Tim de Braid, l'Spelunky del joc del mateix nom o el Captain Viridian del VVVVV.


El 2017 sortia en exclusiva per a la Switch el joc de lluita Brawlout, d'estil similar al dels Smash Bros., però que faig aparèixer aquí perquè dos dels seus personatges són convidats d'altres títols indie.

Concretament es tracta d'en Juan de Guacamelee i en The Drifter de Hyper Light Drifter. Com que el joc només té 8 lluitadors, en realitat els convidats són el 25% de la plantilla.


Al Runbow, aparegut originalment el 2015 per a la Wii U, i llançat posteriorment en Nintendo 3DS, PC, Xbox One i aviat en PlayStation 4 i Switch, el que tenim en realitat sí que és un crossover, perquè hi apareixen moltíssims personatges d'altres videojocs.

Hi ha, per exemple, l'omnipresent Shovel Knight, els esmentats Juan Aguacate, Commander Video, The Drifter i Gunvolt, i hi podem sumar en Max de Mutant Mudds, en Teslamancer de Teslagrad, o en Rusty de SteamWorld Dig, entre altres.


També és un crossover el Blade Strangers, un videojoc de lluita que sortirà aquest any per a Switch, Xbox One, PS4 i PC. 

En aquest cas no és que hi hagi molts convidats especials, sinó que la seva plantilla està formada principalment per personatges d'altres videojocs i sagues. Hi tenim en... sí, Shovel Knight -que algun dia potser rebrà una entrada pròpia, perquè el conviden a tot arreu-, l'Isaac d'The Binding of Isaac, la Solange de Code of Princess o la Curly i en Quote de Cave Story, per exemple.

Són només algunes mostres de les moltes trobades que es produeixen entre personatges de videojocs fets per estudis independents, de vegades perquè són del mateix estudi però la majoria no, i és que sembla que hi ha un sentiment de germanor entre aquestes empreses que fan meravelles amb pressupostos baixos en el món dels videojocs.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...