Crònica d'Explora Commodore 2016

Després d'una pausa d'aproximadament 5 anys en què vaig deixar força de banda els videojocs -i encara pago aquella absència en més d'un sentit-, fa més o menys una dècada hi vaig tornar, i llavors vaig descobrir també el concepte de retro. Perquè tot intentant recuperar aquell temps perdut, que en realitat mai no tornaria, em vaig interessar per moltíssims videojocs i sistemes, anteriors a aquells 5 anys de "pausa", dels quals a la seva època no havia fet gaire cas, coneixia pel nom o ni tan sols això.

Per tant, la sensació era aclaparadora. No donava l'abast, ni econòmicament ni pel que fa a coneixements. M'havia perdut tantíssimes coses, al llarg de la meva vida, sobre una afició tan estimada per mi, que mai no ho podria compensar. A partir de llavors i per sempre, qualsevol aproximació al món retro seria no des de la fidelitat a una manera de fer tradicional, com molts altres, ni tan sols des de la nostàlgia de recuperar quelcom que feia anys que no tocava. En la majoria de casos, el retro per a mi és el descobriment actual de coses del passat, i per tant el punt de vista és diferent i potser fresc, sí, però m'hauria agradat més tenir la visió que en tenen els autèntics irreductibles. 

És per això que esdeveniments dedicats als sistemes i els videojocs d'antany m'interessen, ja he assistit a dues edicions de RetroBarcelona, i ara també a una trobada més modesta, però igualment interessant, com és Explora Commodore, celebrada durant un dia a l'Espai Jove Fontana i amb entrada gratuïta. 

I fins i tot a això arribo tard: no vaig assistir a la primera edició de cap de les dues coses, i quan hi he anat ha estat per a adonar-me que la meva ignorància era més profunda del que em pensava i que pràcticament era un intrús en aquest món. En part els meus dubtes sobre si assistir-hi o no estaven justificats, perquè en segons quins moments m'hi sento molt ridícul, molt fora de lloc. En un punt entre els experts i les famílies que hi van una estona per curiositat, però més a prop dels segons que dels primers. 

La part positiva d'aquestes fires i trobades és que puc veure en persona gent amb qui parlo per mitjans telemàtics, gent que en sap i que alhora és agradable i acollidora, com la colla de Retroscroll, que fa un temps em va acollir a casa seva i em permet escriure-hi de tant en tant. 

En aquesta segona Explora Commodore hi tenia estand, com és natural tenint en compte que formava part de la seva organització, i com ja va passar a la segona RetroBarcelona tot xerrant amb ells em vaig adonar que el parell d'hores que m'hi pensava estar -després que originalment em fos impossible anar-hi, però que finalment se m'alliberés el dissabte- se'm feien curtes.

Vaig poder xerrar amb en Salore, en Molsupo, en Xuxo, en Freaky8, no tant amb en Sikus, l'artífex principal de tot això, que anava de bòlit; vaig saludar en Murshus i en Suso i vaig conèixer en persona, finalment, en Syd i l'Ayate.  

Naturalment també vaig jugar una mica, no gaire, però almenys vaig provar alguns jocs del Commodore 64, un microordinador potentíssim per ser de l'any 1982, i que encara ara resulta més que atractiu. Tant, que a la nit en vaig guanyar un a eBay i ja l'espero.

Un sistema que va ser popularíssim, sembla que va ser l'ordinador més venut de la història, però que jo vaig descobrir precisament com deia: fa uns 10 anys, i va ser gràcies al fet de cercar informació sobre videojocs per a parlar-ne aquí, en aquest blog que podríeu considerar una estafa si tenim en compte que la majoria de coses de les que parlo sorgeixen d'investigacions fetes a l'actualitat, i no de l'experiència. Doncs bé, em va captivar la qualitat gràfica dels seus videojocs -repeteixo: per ser de 1982-, que no ha envellit gens malament, i també el famós xip SID, que origina el característic so d'alguns dels Commodore. 

Però a banda de fer una ullada a alguns videojocs i sistemes d'emulació de diverses menes que em van semblar d'allò més curiosos i que sobretot vaig poder veure en persona i, per tant, comprendre una mica millor -no llenceu els vostres mòbils vells, que poden servir per jugar amb aquests ordinadors que tenien els jocs en casset!-, també em va agradar veure l'exposició de sistemes d'aquesta mítica companyia, fundada al Canadà, amb tants i tants models. A la imatge de dalt tenim els populars VIC-20 i Commodore 64 en tres variants.

Una altra variant del C64 és el C64GS, la versió consolitzada del Commodore 64, de l'existència de la qual no tenia ni idea. 

També hi havia exposat el PET 2001, el primer ordinador de Commodore i, de fet, el primer ordinador personal de la història, llançat el 1977. Hi ha qui diria que el primer va ser l'Apple I de 1976, però bàsicament era una placa que l'usuari havia de completar amb totes les altres parts d'un ordinador, fins i tot els cables.

El Commodore SX64 també em va semblar molt curiós. Llançat el 1984, era una versió portàtil del Commodore 64, i tot i que es va vendre molt malament resulta que va ser el primer ordinador portàtil en color. 

Finalment, també hi havia diversos ordinadors de la línia Amiga, potents màquines que rivalitzaven en la qualitat dels seus videojocs amb els de la Mega Drive o la Super Nintendo sense gaires problemes. Com que no tenia més temps, no en puc parlar gaire, però també hi va haver tornejos i xerrades, com no podia ser d'una altra manera. Una trobada ben completa.

Com sempre, aquesta mena d'esdeveniment em fascina perquè més de 30 anys després encara hi ha gent que estima i fa servir aquestes màquines, i se'n fan jocs -vaig jugar, per exemple, a un de molt divertit protagonitzat per un porc que ha d'anar menjant fins que li ve de gust anar de ventre, i llavors cal seure damunt d'una tassa que travessa la pantalla-, i també hi ha gent que va a fer-hi un cop d'ull, i hi porta els nens, que també juguen i demostren que els videojocs, si són divertits, és igual de quina època siguin i quin sigui el seu nivell gràfic.

Repetiré, si puc, i també aniré a la propera Reunió d'Usuaris de l'MSX, la 49a, que se celebrarà al mateix espai el 18 de juny. Aquesta vegada resulta que sí que tinc un MSX, va ser el meu primer sistema, però per desgràcia el vaig abandonar quan vaig entrar al món de les consoles i es podria dir que sóc pràcticament un principiant. A veure què hi aprenc.