Menú

dimarts, 3 de maig del 2016

Còmics i videojocs: Speed Racer

Fa molts i molts anys, però molts, concretament a principis dels 70, Televisió Espanyola va començar a emetre tímidament algunes sèries d'animació japonesa, i encara que hi ha qui pensa que la primera va ser Mazinger Z, en realitat el 1971 ja havia estrenat la versió en castellà una producció sobre curses de cotxes de 52 episodis que duia el nom de Meteoro -així és com la deuen recordar els més vells, més fins i tot que no pas jo, que vaig néixer i em vaig criar pràcticament amb TV3-, que esdevindria el primer anime emès a l'estat espanyol.

En realitat aquella sèrie es deia Speed Racer internacionalment, però Mach GoGoGo en japonès, i el seu origen era un breu manga de 2 volums publicats originalment entre 1966 i 1968, de manera que tot va néixer en un còmic i puc tractar en aquesta secció els videojocs que se'n van fer.


Tot i que aquest clàssic dels anys 70 (finals dels 60 al Japó) protagonitzat per un jove entestat en esdevenir un gran pilot de curses ja havia passat l'època del cim de la seva popularitat, curiosament no va ser fins als anys 90 que se'n van començar a fer videojocs, i el primer que es va fer basat en aquesta llicència seria per a MS-DOS:


Era l'Speed Racer in The Challenge of Racer X, que Accolade presentava el 1992. L'objectiu del joc era tan senzill com guanyar el rival en diversos enfrontaments. La mateixa companyia, el 1994, va publicar un altre títol de la saga:


En aquest cas era per a la Super Nintendo, i per tant el primer joc de Speed Racer per a una consola, i s'anomenava Speed Racer in My Most Dangerous Adventures, que combinava pantalles de conducció amb altres de plataformes, sembla que aquestes no gaire reeixides. 


El 1995 i signat per Namco arribava l'Speed Racer de recreativa, que començava a fer ús de polígons però mantenia l'estètica original dels dibuixos dels anys 70, que també havien respectat els altres dos videojocs esmentats. 


I també la respectaria, a la seva particular manera, el Mach GoGoGo de la Game Boy, de 1997 i exclusiu del Japó, del qual malauradament no he trobat cap vídeo. Se li faria un petit rentat de cara al joc que veurem ara, que va aparèixer tant als Estats Units com al Japó el 1996:



L'Speed Racer de la PlayStation, que als Estats Units va sortir el 1998, se centrava molt més en la conducció i pràcticament podríem dir que la llicència és una excusa per a aconseguir vendes, perquè al capdavall és una mena de Daytona USA, títol amb què se'l compara, disfressar dels cotxes, els personatges i els objectes de la sèrie.


I van passar uns quants anys sense que se'n tinguessin notícies, dels videojocs d'aquesta franquícia. El 2006 sortia la versió en Shockwave, però, amb el títol de Speed Racer: The Great Plan, i la cosa acabaria amb el següent:


Perquè el 2008 s'estrenava la pel·lícula real de Speed Racer als Estats Units, una superproducció de Hollywood amb què es demostrava l'acollida que havia tigut en aquell país la sèrie de dibuixos -recordem: basada en un còmic-, però va ser un fracàs comercial i de crítica.

Curiosament, al contrari del que passa gairebé sempre, el videojoc, Speed Racer: The Video Game, que va sortir per a Wii (al vídeo), PlayStation 2 i Nintendo DS i aquesta vegada també a Europa, va agradar més que el film, i representa una opció moderadament bona per als amants dels videojocs de velocitat futurista

Tot i que es tracta d'un clàssic veteraníssim del manga i l'animació japoneses, no es pot dir que sigui una obra tan impactant com per a justificar gaires videojocs més, de manera que podem dir que, malgrat que va trigar a ser adaptada a videojoc, no va tenir poca presència en aquest mitjà. En tornarem a veure cap altre títol, però? 


2 comentaris:

  1. Recordo els dibuixos en el club super 3 però no eren dels que m’agradaven gaire, bàsicament era petit i mira qualsevol dibuix sense cap mena de criteri

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tenia constància que l'haguessin fet en català! Però veig que va ser molt tard, quan ja estava absolutament desfasada.

      I tampoc no sembla que fos, malgrat la seva popularitat als Estats Units, especialment bona en si mateixa.

      Elimina