Jocs que no van veure la llum: Ninja Gaiden (Mega Drive)

En aquest blog parlo de moltes coses que no he provat personalment, més aviat és un lloc des d'on intento divulgar coneixements que adquireixo sobre la marxa. Dic això perquè la saga de què parlo avui ja ha estat protagonista de diverses entrades a 3 Botons i START, i la veritat és que només he jugat a un dels seus jocs i, tenir-ne, només en tinc dos. 

Ara que podré gaudir de la primera entrega amb el llançament de la NES Classic Edition, popularment "NES Mini", torno a parlar de Ninja Gaiden després d'haver fet una comparativa de versions de la seva primera entrega en una de les primeríssimes entrades del blog, fa més de 7 anys i mig, haver parlat del seu títol més difícil, les seves adaptacions animades i el seu protagonista. 

Avui toca parlar d'una entrega de la franquícia que no va veure la llum, ja es podia esperar pel nom de l'entrada. Recordem que el primer Ninja Gaiden, desenvolupat per Tecmo per a recreatives, va sortir el 1988. Llavors el seu protagonista era un ninja sense nom, i no es va dir Ryû Hayabusa fins que va arribar, aquell mateix any, la versió domèstica de la NES, que a Europa es va conèixer com a Shadow Warrior.

Va ser el primer d'una trilogia recopilada després per a la Super Nintendo, i hi va haver també una entrega per a la Game Boy, altre cop Shadow Warriors en territori PAL. No tornaré a parlar del Ninja Gaiden de la Xbox, la seva segona part per a la Xbox 360 i altres entregues i versions que n'han sortit, però sí que cal dir que, encara que semblés el contrari, Ninja Gaiden no era una saga exclusiva de Nintendo. Sega va desenvolupar -amb llicència de Tecmo- un joc per a la Game Gear i un altre per a la Master System, que ja vam veure a l'entrada que he enllaçat més amunt. 

La Mega Drive, la seva consola estrella, havia de tenir també un Ninja Gaiden, però encara que acabem de veure metratge d'aquella versió en realitat es tracta d'una beta, perquè el joc no va veure mai la llum per a la consola de 16 bits de Sega.

S'anunciava com un títol totalment nou, que no pretenia ser una conversió de la recreativa ni de les versions de 8 bits, i el que feia era presentar l'aventura en forma de beat'em up en comptes de les plataformes d'acció que caracteritzaven la saga fins llavors. 

Quan el text d'aquesta imatge amb marca d'aigua d'una web espanyola diu "this October" es refereix al de 1992, any en què s'havia de llançar al Japó el que aquí s'anomena Ninja Gaiden IV, cosa que estaria en consonància amb l'afirmació que no era un remake ni un port. 

A la Wikipedia ens expliquen que la trama hauria dut en Ryû als Estats Units, on seguiria dos ninges fugitius, i que gràcies a la beta que es va acabar filtrant a internet com a ROM podem jugar en 7 nivells -alguns sí que sembla que reciclats del primer títol per a recreativa-, amb enemics finals i tot. 

A Unseen 64, que és la web on he descobert el videojoc que no va ser, s'afirma que és lògic que no es posés a la venda, perquè era dolent en diversos sentits fins i tot per als estàndards de 1992, però probablement molts dels seus defectes, que tenen a veure amb els controls, el disseny de pantalles i les tècniques, s'haurien polit de cara a la versió definitiva.

Ara bé, com a mínim gràficament sí que és veritat que no destaca gaire, i en un catàleg farcit de genials beat'em ups com el de la Mega Drive li hauria calgut presentar una proposta molt potent per no quedar esclafat de seguida i condemnat a l'oblit. Per tant, és possible que deixessin que el Ninja Gaiden IV es retirés amb dignitat abans de fer el ridícul.