Solucionant errors amb estany

Sempre que veig gent que ha modificat consoles soldant per tal d'afegir cables i en general ampliar funcions i capacitats he sentit enveja. No sóc gens manetes, i fins ara descartava totes aquestes millores per als meus sistemes perquè, senzillament, no me'n veia capaç.

Fa molts anys vaig provar de canviar els condensadors d'una Game Gear sense so que m'havia comprat, i després d'intentar-ho amb l'ajuda de la meva mare allò no va funcionar i ho vaig deixar estar, i vaig vendre la consola per quatre duros, els mateixos que m'havia costat.

Fa uns mesos, però, em vaig comprar un adaptador de cartutxos de la Famicom, la NES japonesa, per a la meva NES europea, i... no va funcionar. Tot investigant i demanant ajuda en fòrums em van suggerir que el problema el donava una pista de l'adaptador. S'havia, doncs, de tallar. 

Primer vaig haver de fer molta palanca per carregar-me la carcassa de plàstic, que a més no permetia que l'adaptador entrés bé a la NES, ja que en teoria aquest adaptador concret no estava pensat per a la NES europea, sinó un model americà de càrrega superior. I un cop extreta la placa de dins d'aquella infernal -però visualment correcta- carcassa, tocava tallar l'esmentada pista.

Això és el que vaig fer, i quan em van dir que havia de fer un tall més profund... vaig acabar arribant a l'altra banda i tallant més del que tocava, i un altre usuari em va explicar que si aquella pista quedava tallada a l'altra banda de la placa llavors me l'havia carregat... 

Però es podia solucionar aplicant-hi estany, i és quan vaig decidir que per primer cop provaria aquesta petita aventura de soldar i, si em sortia bé, m'aniria animant a fer altres coses més complicades i beneficioses per a l'experiència jugable.

Doncs bé, em vaig comprar un soldador baratet i em van deixar estany, i després de diversos intents maldestres vaig aconseguir fer una línia que unia la pista i el foradet que quedava just per sobre.

Llavors va tocar fer proves de col·locació del cartutx i l'adaptador, que va resultar que havien d'estar, totes dues coses, amb la cara de darrere mirant cap amunt. 

Al vídeo em veieu barallar-me amb l'entrada de la consola, però és que cal ser molt precís perquè agafi bé l'adaptador, i amb una mà costa encara més. 

Així que voilà, ja puc fer servir els meus Dragon Quest japonesos (del primer al tercer no van sortir mai a Europa), per quan tingui temps i ganes de posar-me a jugar a aquests mítics RPG en la seva llengua original. 

Aquesta ha estat, doncs, la meva primera aventura amb èxit en l'apassionant món de la soldadura, tot i que com podeu veure era una cosa molt senzilleta i, en realitat, no necessària per a l'objectiu original de fer anar un joc japonès en una consola europea, però sí per a solucionar un error.