Grans sagues de la història dels videojocs: Dragon Quest

L'article inaugural d'aquesta secció, que em fa molta il·lusió fer, pica ben alt: parlaré sobre Dragon Quest, la saga de jocs de rol més famosa de tots els temps amb el permís de Final Fantasy. Curiosament, si la primera franquícia havia estat sempre en mans d'Enix, la segona era propietat d'Square, però avui dia totes dues companyies programadores s'han fusionat, de manera que Square Enix és la mà que signa els millors JRPG (Japan Role Playing Game) del món.

Però què és Dragon Quest? Doncs la saga on va néixer el sistema de joc dels RPG que consisteixen en parlar, investigar i lluitar per torns i seguint menús que ens permeten triar entre atacar, defensar-nos o fer servir objectes. Tenir companys que ens acompanyin durant l'aventura i ens ajudin als combats també és una idea nascuda a Dragon Quest, així com els arguments d'estil medieval que amb el temps han esdevingut tan tòpics del gènere.

Així doncs, la franquícia va sorgir de la feina conjunta de tres personatges que volien crear un videojoc de rol accessible per a tots els públics: el programador Yuji Horii, el compositor Koichi Sugiyama i el dissenyador de personatges i monstres, el famosíssim Akira Toriyama. Entre ells tres i la resta de l'equip perfilarien els elements característics de la sèrie: un univers medieval amb episodis independents, que de fet es poden jugar en l'ordre que vulguem, i precisament aquesta és una de les seves grandeses: les diverses entregues tenen com a única relació algunes localitzacions i esporàdiques referències a personatges, si bé els fans, en contra de l'opinió dels seus creadors, acostumen a considerar les sis primeres parts com a dues trilogies; a més dels simpàtics monstres de Toriyama, que surten a tots els jocs, i que tan pesats es poden fer.



El 1986 sortia per a la NES japonesa (la Famicom), i es portaria a l'MSX, la primera entrega de la llegendària saga, amb un èxit immediat que només es veuria superat per les seves seqüeles, que encara ara van sortint. La senzillesa de la seva mecànica, la seva interessant història i tot l'esforç que hi havia al darrere van fer gran Dragon Quest des del principi. Tant, que a partir de la tercera entrega es va haver de prohibir per llei que nous jocs de la saga sortissin a la venda en dies feiners, ja que quan passava augmentaven casualment les campanes escolars i les baixes laborals. Això al Japó, on hi ha una autèntica adoració per la sèrie.

A la resta del món ha tingut un tímid èxit als Estats Units (on es va reanomenar com a Dragon Warrior fins a la setena entrega perquè ja hi havia un joc de rol, aquest cop de taula, amb aquest nom), i a Europa, malauradament, no va arribar fins a la vuitena part, El Periplo del Rey Maldito, a la Playstation 2. A partir de llavors sí que han arribat els nous títols, com els remakes de la quarta i la cinquena part per a la Nintendo DS, el Dragon Quest Monsters: Joker per a la mateixa consola i el Dragon Quest Swords: La Reina Enmascarada y la Torre de los Espejos de la Wii.



Aquest és un vídeo del naixement de Dragon Quest. Vist ara sembla poca cosa, cap meravella visual ni jugable, però va ser una autèntica revolució dins els RPG, un títol que marcaria com fer les coses fins ara: durant els combats no veiem el nostre personatge, sinó només els efectes dels seus atacs mentre en pantalla sempre hi tenim l'enemic, aspecte que va canviar a Dragon Quest VIII, veurem si serà o no un precedent. Tampoc no veurem quines coses diu el nostre heroi, només les respostes dels altres.


Al dibuix, del primer joc, es pot apreciar l'inconfusible estil del mestre Toriyama, que malauradament, amb el pas dels anys, ha anat mostrant menys esforç en els seus dissenys, cosa que també s'ha notat en la seva feina a la saga que ens ocupa.

Per no allargar-me massa comentant cada capítol, faig una llista de tots els títols de la saga:

-Dragon Quest (Famicom (NES) i MSX 1986, i remakes el 1993 per a la Super Nintendo i el 1999 per a la Gameboy Color).

-Dragon Quest II: Akuryo no Kamigami (Famicom i MSX, 1987; remakes el 1993 per a la Super Nintendo i el 1999 per a la Gameboy Color).


-Dragon Quest III: Soshite densetsu e... (Famicom, 1988; remakes el 1996 per a la Super Nintendo i el 2000 per a la Gameboy Color).


-Dragon Quest IV: Michibikareshi Monotachi (Famicom, 1990; remakes el 2001 per a la Playstation i el 2007 per a la Nintendo DS)


-Dragon Quest V: Tenkû no Hanayome (Super Nintendo, 1992; remakes el 2004 per a la Ps2 i el 2008 per a la Nintendo DS)


-Dragon Quest VI: Maboroshi no Daichi (Super Nintendo, 1995; remake per a la Nintendo DS a punt de sortir)


-Dragon Quest VII: Eden no Senshi-tachi (Playstation, 2000)


-Dragon Quest VIII: Sora to Umi to Daichi no Norowareshi Himegimi (Playstation 2, 2004)


-Dragon Quest IX: Hoshizora no Moribito (previst per a la Nintendo DS aquest 2009)

-Dragon Quest X (encara sense subtítol, programant-se per a la Wii)


Segurament us esteu preguntant com ho heu de fer per tenir-los tots en un idioma que no sigui el japonès. Tranquils, jo també estic preocupat per aquest tema i us ho explicaré. Si podem seguir un joc de rol en anglès ho tenim solucionat: als Estats Units han sortit tots, i si volem estalviar-nos haver de comprar una NES, una Super Nintendo i una Playstation americanes podem recórrer a la Gameboy Color, que és portàtil i aquesta mena de consoles no tenen regions. Els dos primers Dragon Quest els trobem al cartutx Dragon Warrior I&II, i el tercer al joc Dragon Warrior III de la mateixa consola. Les parts IV, V i VI les podem aconseguir europees i per primera vegada en idiomes que no són el japonès ni l'anglès (alemany, castellà, etc.) en remakes per a la Nintendo DS. S'ha de dir, però, que la sisena part encara no ha sortit, però està programada. Per a la setena part hem de recórrer novament als Estats Units, i la vuitena va ser la primera de Dragon Quest que va sortir a Europa. Ara que la cosa s'ha normalitzat, la novena i la desena parts en principi han de vendre's sense problemes al Vell Continent.



Com es pot veure en aquest vídeo, el Dragon Quest VIII va ser el primer en traduir-se al castellà. A banda d'això veiem com el sistema de joc i les característiques de la saga es mantenen malgrat els avenços tecnològics que permeten els gràfics actuals.

L'èxit de totes les parts ha estat tan gran, i tan important ha estat la influència d'aquesta mítica sèrie en la cultura japonesa, que a banda de la línia principal també tenim spin-offs de tota mena, jocs basats en els mateix univers però amb un estil diferent. Són els següents, agrupats per subsèries:

-Dragon Quest Monsters (Gameboy Color, 1998; Playstation 2, 2002)
-Dragon Quest Monsters 2: Ruka's Journey (GBC, 2001; Ps2, 2002)
-Dragon Quest Monsters 2: Iru's Adventure (GBC, 2001; Ps2, 2002)
-Dragon Quest Monsters: Caravan Heart (Gameboy Advance, 2003)
-Dragon Quest Monsters: Joker (Nintendo DS, 2006)

De tots aquests, que són jocs més de l'estil Pokémon, on hem de capturar i equipar diferents monstres i l'aspecte d'investigació perd la importància que té en un joc de rol tradicional, a Europa només ha arribat l'últim:



La resta, llevat del Caravan Heart de la Gameboy Advance, incomprensiblement, els podem tenir dels Estats Units per a la Gameboy Color. Continuem:

-Torneko no Daibôken: Fushigi no Dungeon (Super Nintendo, 1993)
-Torneko no Daibôken: Fushigi no Dungeon 2 (Playstation, 1999; Gameboy Advance, 2001)
-Torneko no Daibôken: Fushigi no Dungeon 3 (Playstation 2, 2002; GBA, 2004)

Aquests tres títols, protagonitzats per en Torneko, un dels protagonistes del Dragon Quest IV, no els podem tenir en anglès llevat de la segona part, que es va rebatejar per dissimular com a Torneko: The Last Hope, per a la Playstation el 2000.

També repeteix protagonista, aquest cop el Yangus, procedent de la vuitena part, el Shônen Yangus to Fushigi no Dungeon, per a la Playstation 2 el 2006, incomprensiblement editat només al Japó.



Present en tots els jocs de la franquícia, el simpàtic monstre i sovint aliat Slime ha estat també protagonista en algun títol, com el Slime Mori Mori Dragon Quest: Shôgeki no Shippo Dan (Gameboy Advance, 2003) i el Dragon Quest Heroes: Rocket Slime (Nintendo DS, 2005). El primer no va sortir del Japó, mentre que el segon va arribar almenys als Estats Units.



Continuem amb una cosa estranya, el Kenshin Dragon Quest: Yomigaerishi Densetsu no Ken, un joc de 2003 que venia dins una espasa de plàstic que alhora era un control remot amb detecció de moviment i que es connectava a la televisió.



Així és com es veia el joc, que no va sortir del Japó, i aquesta és la seva impressionant capsa:



La idea seria reciclada per a l'única consola que podia respectar-ne les característiques. Sí, estem parlant de la Wii, que va rebre el tècnicament impecable però massa curt Dragon Quest Swords: Kamen no Joô to Kagami no Toô, anomenat en castellà (sí, va arribar a Europa el 2007) La Reina Enmascarada y la Torre de los Espejos.



Queda per parlar només dels curiosos Itadaki Street i dels dos arcades. Els primers són uns jocs de l'estil Monopoly que barregen personatges de Dragon Quest i d'altres universos, segons la consola. Així, per exemple, tenim Dragon Quest & Final Fantasy in Itadaki Street Special (Ps2, 2004), Dragon Quest & Final Fantasy in Itadaki Street Portable (PSP, 2006) i Itadaki Street DS (Nintendo DS, 2007). Pels títols es pot deduir de quines sagues agafen alguns personatges. El darrer, tot i que no ho explicita el títol, barreja Dragon Quest amb l'univers Mario. Cap d'ells no ha sortit del Japó.



Com deia, queden els dos arcades, Dragon Quest: Monster Battle Road (2007) i Dragon Quest: Monster Battle Road 2 (2009), exclusius del Japó.



Per acabar, voldria esmentar que, com no podia ser d'una altra manera amb una saga de tant d'èxit, a banda de múltiples CD amb la banda sonora dels jocs també hi ha hagut versions en manga i anime.

Dragon Quest: Abel Yûsha tenia 43 episodis i als Estats Units es va traduir com a Dragon Warrior, tot i que només se'n van emetre 13 capítols:



El manga Dragon Quest: Emblem of Roto, que va arribar als 21 volums entre 1991 i 1997 i va tenir un llargmetratge animat, se situava 100 anys després dels esdeveniments del Dragon Quest III.

Dragon Quest: Princess Alena era un manga basat en el quart capítol de la saga:


Inspirat en la cinquena part tenim Dragon Quest: Tenkû Monogatari.


Entre 1997 i 2001 es va publicar en 10 volums el manga basat en Dragon Quest VI, Dragon Quest: Maboroshi no Daichi, de la mà de Masaomi Kanzaki.


Amb una mica més de durada tenim el basat en la setena entrega, el Dragon Quest: Warriors of Eden, que va durar 14 volums entre 2001 i 2006.


A banda d'aquests també hi ha còmics com Dragon Quest Monsters, de 5 volums; uns de més infantils protagonitzats per l'Slime i un recopilatori de curts anomenat Dragon Quest Monster Story.

Què? No, no me n'he oblidat, el deixava per al final. Dragon Quest: Dai no Daibôken, que no es basava en cap episodi concret de la saga, sinó únicament en el seu univers i esperit, va ocupar 37 toms entre 1989 i 1996. Creat per Riku Sanjo (guió) i Koji Inada (dibuixos) va arribar a ser publicat en castellà parcialment per Planeta DeAgostini sota el nom de Las Aventuras de Fly, que fa temps que ens fa esperar amb la seva anunciada reedició en volums, i a Catalunya, abans d'això, va ser conegut per la versió animada de 46 capítols de títol Fly (transformació que va patir el nom del seu protagonista, Dai, per motius fonètics, ja que era especialment malsonant en anglès), amb la següent entrada, mítica entre el públic catalanoparlant i seguidor de les sèries d'anime (per cert, aneu al minut 3:37 del vídeo del Kenshin Dragon Quest i mireu qui és l'enemic):



Com es pot comprovar amb aquest modest article, Dragon Quest és molt més que una saga de rol: és l'origen d'una manera d'entendre els jocs de rol, un univers que ha arrelat als cors de molta gent i una manera de tenir-nos enganxats per sempre fent servir, paradoxalment, històries que no tenen res a veure entre elles. Val la pena apropar-s'hi encara que no siguem grans fans dels RPG, com és el meu cas. He jugat de moment només una mica al Dragon Quest: Los Capítulos de los Elegidos (el IV per a la Nintendo DS) i m'he enamorat de la saga.