Un altre mes boig, segurament el que més, i no sé quan pararà. Suposo que, com a màxim, quan arribi la nena. O quan em compri la Switch i amb la tremenda despesa vegi que ha arribat el moment de posar el punt i apart i prémer el botó enter o intro diverses vegades.
Ha estat un mes boig de despesa i sobretot de material que no sé quan tindré temps de gaudir. Aquest cop, però, ha estat un mes molt Xboxer, com podreu veure ara mateix.
Molt bona part de les adquisicions ha tingut a veure amb ofertes digitals de videojocs de Capcom, i un dels títols que m'he comprat ha estat l'Ultimate Marvel vs. Capcom 3 en versió Xbox One. Només digital a Europa (i als Estats Units físic, però en només dues cadenes de botigues i de manera limitada), ja el tenia en Xbox 360, però només l'havia provat el primer dia.
Per què tornar-me'l a comprar? Doncs perquè posats a començar a jugar-hi ara, millor la versió amb la màxima resolució i els famosos 60 frames per segon, oi? Per no parlar dels dos personatges extra, que a la versió anterior s'havien d'adquirir a part (tot i que es deia Ultimate) i, a sobre, ja els van treure del basar fa temps. Millor encara: entre l'oferta i una ganga de francs suïssos que va sortir, al canvi m'ha costat només 9,50 €. Per acabar-ho d'arrodonir, em desfaré del de la Xbox 360, que va cotitzadet.
Més lluita, però d'un altre estil i a la Xbox 360: el Final Fight Double Impact inclou la versió recreativa del Final Fight -el tinc en Mega-CD, versió considerada la millor domèstica, però per 2,37 € no està malament tenir l'original- i el Magic Sword, títol que reconec que desconeixia fins que em vaig informar d'aquest recopilatori de dos videojocs.
Tornem a la lluita 1 contra 1 amb el Street Fighter III: 3rd Strike Online Edition. Com que estic cansat de veure com la versió de Dreamcast, fins i tot en japonès, no baixa dels 30-40 euros, per 3,59 € el tinc a la Xbox 360 i en alta definició. Aquesta oferta havia sortit altres vegades, però al final m'he decidit.
Pel mateix preu, i també havent estat disponible abans, he comprat el DuckTales Remastered, el remake del clàssic de la NES i la Game Boy. No renuncio a jugar a l'original, però parlen molt bé d'aquesta nova versió, tot i que els nous gràfics no m'agraden tant.
Acabem amb les ofertes de Capcom, perquè he comprat un altre clàssic, aquest cop reimaginat més que en forma de remake. Es tracta de l'Strider, en versió Xbox One. 3,75 €, tot i que em sap greu perquè mai no he jugat al clàssic de recreativa de 1989 adaptat a molts sistemes i popularitzat a la Mega Drive i, en aquest cas, a diferència del DuckTales, ni tan sols el tinc.
Però no totes les ofertes digitals són de Capcom, i el mes és llarg, i n'hi havia moltes més d'interessants. Una d'elles la del Super Meat Boy, clàssic indie de 2010 que només està disponible en format digital i que he pogut aconseguir per 3,59 €.
Tornem a Capcom, però fora de la setmana en què gairebé tot era d'aquesta companyia, perquè sense tenir encara el Dead Rising 2 sí que he adquirit els dos petits jocs que l'acompanyen, que són el Dead Rising 2: Case Zero, un pròleg, per 3,35 €...
...I el Dead Rising 2: Case West, per 2,37 €. A més, es poden jugar de manera independent, per tant no necessito tenir encara el joc principal que, d'altra banda, es troba molt barat de segona mà.
En el mateix sentit, també barreja de DLC i petit joc independent, hi havia l'Alan Wake American Nightmare, per 2,37 €.
Pel mateix preu han posat l'Earthworm Jim HD, que vaig dubtar si comprar o no perquè m'ha quedat l'espina clavada del clàssic de Mega-CD, però pel preu que en demanen actualment (i fa 10 anys també, no ens enganyem) no el penso comprar ni borratxo.
Aquella era la versió definitiva del de Mega Drive i Super Nintendo, però amb pantalles extra i aspecte i so millorats. Doncs bé, almenys el que he acabat comprant per a la Xbox 360 té algunes pantalles també originals -les de la versió Mega-CD, per desgràcia, no es van recuperar- i la remasterització en alta definició.
No canviem de preu, i en aquest cas també vaig tenir dubtes amb l'Ikaruga, perquè sóc dolent amb els shoot'em up, però... m'agraden. I aquest és un clàssic de recreativa i Dreamcast que quan em vaig comprar la consola el 2006 encara es podia pagar, però ara s'ha disparat també al Japó.
Ja el tenia en Wii, que el vaig comprar de segona mà fa temps per 4 euros, però aquest NBA Jam On Fire Edition n'és la versió millorada i per a la Xbox 360, i per 3,29 € no calia pensar-s'ho gaire.
Per una miqueta més, 3,59 €, he aprofitat una oferta del Portal: Still Alive, un altre clàssic. També estava rebaixat el recopilatori The Orange Box, que el conté, però aquí vaig frenar el Diògenes digital i vaig decidir que si realment només m'interessava aquest joc, em podia estalviar el giga i escaig extra d'espai del disc dur.
Per 2,50 € al basar hongarès (l'oferta era de 3,75 a l'espanyol), però no sense alguns dubtes provocats per la mala fama que té, al final la curiositat ha vençut i he adquirit el Crimson Dragon, hereu espiritual dels Panzer Dragoon amb bona part de l'equip original implicat.
Cap al final del mes he acceptat una nova oferta d'1 mes de Gold per 1 euro i m'he descarregat de franc aquest joc que m'interessava, el Lego Star Wars: The Complete Saga, que en realitat és una combinació del Lego Star Wars: The Video Game i el Lego Star Wars II: The Original Trilogy amb alguns canvis.
Però no totes les ofertes digitals són de Capcom, i el mes és llarg, i n'hi havia moltes més d'interessants. Una d'elles la del Super Meat Boy, clàssic indie de 2010 que només està disponible en format digital i que he pogut aconseguir per 3,59 €.
Tornem a Capcom, però fora de la setmana en què gairebé tot era d'aquesta companyia, perquè sense tenir encara el Dead Rising 2 sí que he adquirit els dos petits jocs que l'acompanyen, que són el Dead Rising 2: Case Zero, un pròleg, per 3,35 €...
...I el Dead Rising 2: Case West, per 2,37 €. A més, es poden jugar de manera independent, per tant no necessito tenir encara el joc principal que, d'altra banda, es troba molt barat de segona mà.
En el mateix sentit, també barreja de DLC i petit joc independent, hi havia l'Alan Wake American Nightmare, per 2,37 €.
Pel mateix preu han posat l'Earthworm Jim HD, que vaig dubtar si comprar o no perquè m'ha quedat l'espina clavada del clàssic de Mega-CD, però pel preu que en demanen actualment (i fa 10 anys també, no ens enganyem) no el penso comprar ni borratxo.
Aquella era la versió definitiva del de Mega Drive i Super Nintendo, però amb pantalles extra i aspecte i so millorats. Doncs bé, almenys el que he acabat comprant per a la Xbox 360 té algunes pantalles també originals -les de la versió Mega-CD, per desgràcia, no es van recuperar- i la remasterització en alta definició.
No canviem de preu, i en aquest cas també vaig tenir dubtes amb l'Ikaruga, perquè sóc dolent amb els shoot'em up, però... m'agraden. I aquest és un clàssic de recreativa i Dreamcast que quan em vaig comprar la consola el 2006 encara es podia pagar, però ara s'ha disparat també al Japó.
Ja el tenia en Wii, que el vaig comprar de segona mà fa temps per 4 euros, però aquest NBA Jam On Fire Edition n'és la versió millorada i per a la Xbox 360, i per 3,29 € no calia pensar-s'ho gaire.
Per una miqueta més, 3,59 €, he aprofitat una oferta del Portal: Still Alive, un altre clàssic. També estava rebaixat el recopilatori The Orange Box, que el conté, però aquí vaig frenar el Diògenes digital i vaig decidir que si realment només m'interessava aquest joc, em podia estalviar el giga i escaig extra d'espai del disc dur.
Per 2,50 € al basar hongarès (l'oferta era de 3,75 a l'espanyol), però no sense alguns dubtes provocats per la mala fama que té, al final la curiositat ha vençut i he adquirit el Crimson Dragon, hereu espiritual dels Panzer Dragoon amb bona part de l'equip original implicat.
Cap al final del mes he acceptat una nova oferta d'1 mes de Gold per 1 euro i m'he descarregat de franc aquest joc que m'interessava, el Lego Star Wars: The Complete Saga, que en realitat és una combinació del Lego Star Wars: The Video Game i el Lego Star Wars II: The Original Trilogy amb alguns canvis.
També hi ha hagut físic: feia temps que seguia el Sunset Overdrive de la Xbox One, joc exclusiu d'aquesta plataforma, i no va car. De fet, el vaig trobar al Media Markt per 10,99 €, però uns dies després em vaig assabentar que a la web italiana de Microsoft el venien per 7,99 €, per tant me'l vaig demanar. L'altre el vaig tornar.
Pel mateix preu i al mateix lloc, el Dead Rising 3, a més en edició Apocalypse, amb els DLC. No era un joc que tingués previst comprar, però perquè em pensava que tenia mala fama. A més, no he jugat al 2 ni he acabat el primer, que tinc en Xbox 360. Però per aquest preu, i havent-ne llegit anàlisis, trobo que no ha estat mala compra.
Ha costat, però al final, després que no es reposessin ni un sol cop els comandaments extra per a la NES Mini des que al novembre es va llançar la ja descontinuada consola-rèplica, i que la NES Mini sí que aparegués algunes vegades -malgrat que insuficients per combatre l'especulació salvatge que hi ha hagut amb la maquineta-, aquest mes n'han posat a la venda comandaments dues o tres vegades en cadenes molt concretes, i en vaig aconseguir un a Game, que com que cobra enviament va fer que en comptes dels 9,95 € oficials em costés 11,95 €.
La bogeria total continua amb l'adquisició de jocs per a consoles que no tinc. Encara. Un d'ells és el Mario Kart 8 Deluxe de la Switch, sistema que, de fet, costa de trobar per manca d'estoc, típica Nintendo, però que de tota manera vull comprar només si en trobo alguna oferta.
Mentre espero, resulta que ja tinc jocs per a la nova consola de la companyia, però perquè hi va haver una oferta estranya de Media Markt durant una nit, sense avisar ni res, i incloïa, diuen que per error, el Mario Kart per 30,90 € -bastant millor que els 45-50 oficials-, i com que és un joc que ja tinc en Wii U ja em va bé haver-me estalviat tant; i també el The Legend of Zelda: Breath of the Wild per 20,90 €, però... aquest se'm va escapar, perquè me'n vaig assabentar a primera hora del matí.
Hi va haver enrenou amb l'estoc i l'estrany i deshonest sistema de compra a la web de la botiga, que no permetia recollir en botigues físiques la nova aventura d'en Link per manca d'estoc, però després la gent en trobava... a preu normal, és clar. Aquí els especuladors també s'ho van passar bé, comprant-ne diverses unitats, però per desgràcia és el que hi ha.
En fi, que me l'he comprat no tan barat, ni de bon tros, però si força més del que val oficialment: aprofitant una oferta de la Fnac i un cupó de 10 euros que tenia de quan vaig reservar el Dragon Quest VIII de la Nintendo 3DS, m'ha sortit per 40 euros i escaig.
I ara sí, ja acabo: ha sortit l'Ultra Street Fighter II: The Final Challengers, de moment només per a la Switch, i amb uns descomptes m'ha sortit per uns cèntims per sobre dels 30 euros, però a més tindré un cupó de 10 euros de descompte de la Fnac per a un altre joc.
A partir d'ara la cosa hauria de parar bastant, tot i que no sé quines ofertes digitals hi haurà al món Xbox, ni si trobaré i compraré la Switch al juny, ni si per fi podré trobar un disc dur extern d'oferta per a la Xbox One, però aquestes serien les compres previstes per als propers mesos.
El Portal es l'únic d'aquesta llarguíssima llista que he jugat. Això si, no em vaig passar l'enemiga final perquè sóc una mica patós, total que vaig haver de veure la cinemàtica final per saber com acabava. The cake is a lie
ResponEliminaCarai nano, quin mes! No sé com t'ho faràs per jugar a tot...
ResponEliminaA mi també m'ha passat, això de comprar jocs d'una consola que no tinc. Saps que si o si has de provar aquells jocs, no tenir la consola és el de menys :)