Fa un parell de mesos dedicava una entrada doble als primers jocs que es van llançar amb la Wii U, i n'hi havia un, que va ser títol de llançament amb la consola en territori europeu, que ja vaig dir que era molt dolent i que aprofitaria per ressuscitar aquesta secció.
Parlo del Family Party: 30 Great Games Obstacle Arcade, posat a la venda el 30 de novembre de 2012 a Europa i el 4 de desembre del mateix any als Estats Units i, el 20, al Japó.
Quan encara no se sabia com aniria la vida de la llavors nova consola de Nintendo, ara prematurament descontinuada i substituïda pel nou gran èxit de la Gran N, la Switch, els desenvolupadors miraven de ser conservadors i mantenir el que havia triomfat a la Wii.
Com no ens hauria de sorprendre, doncs, és un recull de minijocs pensats per al joc social, o directament en família, que era una de les fórmules que havien triomfat a la supervendes Wii, però que també li havien reforçat la reputació de consola per a públic casual. Va vendre més de 100 milions de consoles, però, de manera que a Nintendo això tant li feia.
Doncs bé, la Wii U era una altra cosa, i ni uns la van saber vendre ni els altres la van saber comprar, però aquell públic que s'empassava qualsevol porqueria mentre fos divertida a la Wii ja no va adquirir el nou sistema, que va ser una mica més hardcore. Una mica.
Que el Family Party: 30 Great Games Obstacle Arcade, pertanyent a la línia coneguda com a Simple Series, de D3 Publisher, caracteritzada per oferir videojocs de baix pressupost, fos un títol mal fet, tampoc no hi va ajudar.
I és que els mitjans especialitzats van coincidir a donar a aquest disc unes notes terriblement baixes, sense donar opció al dubte que sí que se'ns presenta quan un títol ens crida l'atenció però té un 6 o un 7. En aquest cas estem parlant d'uns i dosos, en el millor dels casos.
Els motius són pràcticament tots: uns gràfics antiquadíssims, gairebé de joc infantil de PC de l'any de la picor -només cal veure els vídeos-, controls dolents, veus insuportables -en això coincideixen tots els analistes- i minijocs avorrits. Per tant, cap motiu per adquirir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada