Compres: agost de 2017

Després d'uns mesos de juny i juliol fortets, esperava un agost de molta calma, i per fi s'ha fet realitat. El naixement de la meva filla Sara hi ha tingut a veure, però això no significa que sigui un mes buit. 

Per començar, el dia 3 se celebrava el 25è aniversari del llançament a Europa del Kirby's Dream Land, de la Game Boy, un dels jocs de la meva infantesa i que suposava el debut de l'icònic personatge de Nintendo. 

Doncs bé, després d'acabar el Kirby Triple Deluxe de la Nintendo 3DS i parlar-ne al podcast que vaig gravar amb els companys de Retroscroll em vaig interessar per un títol de 2015, el Kirby and the Rainbow Paintbrush, de la Wii U, que en el seu moment vaig deixar passar perquè en vaig llegir alguna crítica dolenta, i posteriorment he vist que pràcticament a tot arreu el deixaven molt bé.

El cas és que ha estat una compra ràpida, a Wallapop, precintat per 18 euros. M'ha quedat una sensació agredolça, però, perquè el venedor en tenia originalment 10 còpies, com admetia sense escrúpols, i investigant -em va pujar la mosca al nas- he descobert que uns quants dies abans de comprar jo aquest joc havia estat liquidant-se als Carrefours per 9 euros.

Però vaja, em queda el consol que en realitat se m'havia escapat l'oportunitat, perquè ja no en quedaven a aquest preu d'absoluta ganga quan jo m'hi vaig interessar, i de tota manera un joc de la mateixa Nintendo precintat al preu que he aconseguit no s'acostuma a veure, ni tan sols quan la consola a què pertany ha estat abandonada.

Una d'inesperada, però perquè l'han posat d'oferta: per 8,28 euros m'he comprat el que es considera el successor espiritual dels Resident Evil clàssics, ja que fa tants anys que la gent no acaba d'aprovar les noves entregues.

Es tracta del The Evil Within, per a la Xbox One, un títol de terror en tercera persona que, a més de tenir un títol que no deixa de ser el mateix que dir "Resident Evil" amb unes altres paraules, està dirigit pel mateix Shinji Mikami, el dels... Resident Evil.

Una compra feta al juliol però que ha arribat a l'agost: l'amiibo de la Bayonetta, versió 2 (amb els cabells llargs, com al primer joc i com m'agrada a mi), que va sortir a la venta al juliol però hi va haver una escandalosa mala gestió del reduïdíssim estoc i, en el meu cas, la vaig haver de demanar al Japó. Tot plegat em va sortir per 13,09 euros, uns cèntims més que el seu preu oficial (12,90).

Per fi, després de moltíssim temps desaparegut, i gràcies al fet que estic subscrit al fil d'un fòrum que parla dels amiibos, he aconseguit el d'en Link del The Legend of Zelda: Ocarina of Time, que durant mesos i mesos només es podia aconseguir pagant-ne autèntiques burrades.

Coses de l'estranya gestió d'estoc de Nintendo que deia més amunt, però han reposat els de la línia del 30è aniversari i s'han pogut comprar al seu preu (12,34 euros en el cas de la Fnac), encara que ja no amb el logo que celebrava l'efemèride, cosa que personalment se me'n refum, perquè llenço les capses.

Finalment, una compra inesperada, perquè tenia previst donar un temps al Sonic Mania per sortir en suport físic -es va anunciar, i així ha sortit, només en digital-, que és el que hom esperaria d'un títol tan desitjat i amb el recolzament logístic de la mateixa Sega, però de moment no sembla que hagi de ser així i, a més, resulta que a l'eShop de Nintendo a Rússia -i com a cosa excepcional, perquè no passa amb cap més joc- valia molt menys que a les altres, així que per 10,25 euros l'he descarregat per a la Switch i el tinc, doncs, des del dia que va sortir.

I això ha estat tot, aquest mes. Al final, molt més tranquil, però espereu-vos, que al setembre torno a perdre el control, i ho sé perquè només amb el que tinc reservat ja ho puc assegurar.