Menú

dissabte, 30 de març del 2019

Compres: març de 2019

El mes de març, des de fa 37 anys, és el mes en què vaig néixer. Això significa que sovint les coses que poso que m'he comprat en realitat han estat regals d'aniversari, de manera que compleixo l'objectiu de gastar menys, però amb una mica de trampa.

Tanmateix, és veritat que aquest mes també han estat menys coses, tot i que alguna de més cara. Així que en el fons he comprat menys i m'hi he gastat menys. Som-hi!


El que valia més diners de tot -però m'he finançat amb diners que em van regalar- era una cosa que l'any passat ja vaig començar a pensar que acabaria comprant, veient que el meu purisme se n'anava per l'aigüera cada cop més ràpid per una qüestió de pragmatisme: si volia jugar a jocs de tots els sistemes possibles, o a molts del catàleg de les meves consoles que tenen preus desorbitats o són de difícil accés per la raó que sigui, m'hauria de buscar la vida.

I després d'unes setmanes de meditar-ho seriosament, ha arribat la Raspberry Pi 3 B+, amb capsa de Mega Drive. Amb ella tinc accés a milers -literalment- de videojocs, i encara que el sentiment no és el mateix que jugant-hi amb les màquines originals, almenys els podré tastar.


Més cosetes: en realitat això, que és compra i no regal, ho vaig comprar ja al febrer, però venia dels Estats Units i havia de trigar entre 2 i 6 setmanes. En va trigar més aviat 2. 

Tot i que no soc gaire amic dels accessoris no imprescindibles per a les consoles, ni de comprar coses no oficials, havia llegit coses molt bones del Flip Grip de la gent de Fangamer i vaig decidir comprar-lo.


Es tracta, com es pot veure a la foto, d'un sistema per poder jugar a la Switch en vertical, que no és cosa de broma: hi ha jocs clàssics als quals es pot jugar en horitzontal, però com que estaven pensats per a pantalles verticals el que fan és reorientar la imatge i deixar molt de marge als costats.

Jugant-hi així s'aprofita tota la pantalla, cosa per a la qual no cal aquest accessori, però sí alguna cosa que permeti posar la consola en aquesta posició. Ja n'hi havia alguna, però pensada per jugar a casa. I com que jo jugo a la Switch sobretot com a portàtil en els trajectes cap a la feina i cap a casa, i tinc uns quants jocs que es poden aprofitar d'aquesta orientació, vaig prendre la decisió.


Hi va haver un moment que vaig patir una febre amb el Lego Dimensions, en el sentit que va ser l'únic videojoc toys to life que em va cridar l'atenció i me'n vaig comprar molts packs. 

Ja tenia els que volia, però me'n faltava un dels tres grossos, els anomenats Story Pack, que es basen en alguna pel·lícula i tenen diversos nivells addicionals respecte al joc base. Era el de la (ja no tan) nova pel·lícula de Ghostbusters, i l'he tingut durant molt de temps sota vigilància perquè ja vaig veure en el seu moment que de vegades els posaven d'oferta, amb preus que es podrien considerar de liquidació. I ha acabat passant amb aquest pack que volia -però sense pressa-, de manera que me l'he comprat. Ara sí, tinc tots els packs que desitjava. Tocarà començar a jugar-hi seriosament.


Una compra inesperada: passava per un Media Markt i vaig veure que tenien una gàbia amb jocs per 4,99. Per aquest preu sí que em feia gràcia el Mario vs. Donkey Kong: Tipping Stars, però és que en passar per caixa resulta que valia un euro menys.

És un títol del qual fins ara havia passat, i només me'l plantejava si el trobava molt barat, com ha estat el cas, perquè en realitat és una capsa de Wii U amb els codis, a l'interior, per a descarregar el joc en  format digital per a aquesta consola i la Nintendo 3DS. Una pràctica miserable, perquè el podrien haver llançat en disc o senzillament vendre'l només a l'eShop, però bé, què hi farem...


I, per acabar, el Yoshi's Crafted World, el nou videojoc d'en Yoshi, aquest cop per a la Switch, que promet més aventures bufones i per a tota la família, la mena de joc que en el futur espero poder compartir amb la meva filla, si és que li interessen els videojocs.

En aquest cas, igual que la Raspberry, també ha estat un regal, o gairebé del tot, perquè per comprar-lo vaig fer servir diners que em van donar per l'aniversari.

Ja ho veieu: mes amb poques coses, algunes de més cares que altres, però encara que sigui amb regals, l'objectiu de la poca despesa s'ha complert i el de la quantitat de videojocs comprats, també: només n'han estat dos. 





2 comentaris:

  1. Primer que res: MOLTES FELICITATS!!!

    Molt interessant l'autoregal de la raspberry. Jo també m'ho estic plantejant seriosament, obligant-me a deixar de banda el purista que porto dins i essent per un cop una mica pragmàtic en aquest món dominat per la retroespeculació. Penso que podrieu fer un podcast, d'això. Ja he escoltat el que vau fer, però crec que podrieu fer un centrat en aquestes raspberry "tancades" que te les venen ja en pack com aquesta que has comprat tu, a veure què recomaneu.

    Molt xulo també l'add-on per jocs verticals de la switch. Ara a gaudir de tots els shooters verticals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Sobre la raspberry, no és que me la venguessin en pack, eh? El vaig fer jo. Sí que en venen amb tots els complements necessaris, però precisament perquè volia una capsa de Mega Drive me la vaig haver de fer comprant les coses per separat: placa per una banda i capsa per una altra. I pel que fa als continguts, com que jo no hi entenc gens, el que vaig fer va ser descarregar una imatge amb tot muntat.

      Mig de broma diem que farem un altre podcast d'emulació, però ja ho veurem XD

      Elimina