Anàlisi: Ufouria - The Saga

Una de les coses bones de no conèixer-ho tot és que et passes la vida descobrint coses, i en matèria de videojocs, tot i que cada dia investigo, sembla que mai arribaré a saber-ho tot. I això és bo.

No sé com em vaig assabentar de l'existència del joc que analitzo avui, probablement va ser per alguna notícia sobre la seva segona part, que ha arribat recentment, però ara que el tinc al segon recopilatori de jocs de Sunsoft per a l'Evercade he tingut l'oportunitat de gaudir-ne i entendre per què s'ajustaria a allò que, tot i que el terme es va devaluant, s'anomena "hidden gem". 

Ufouria: The Saga és un títol de 1991, com deia abans de la respectada Sunsoft, que va fer coses molt bones per a la NES (com ara el celebrat Batman, el Blaster Master o el Journey to Silius), i té una particular història. 

Amb un protagonista creat per Ryōji Uchimichi com una mena de mascota de Sunsoft, estava previst que el joc sortís als Estats Units, però ens diu la Wikipedia que a Sunsoft America no li van agradar els seus estranys personatges i es va fer enrere. Tot i així, va sortir de manera limitada el 1992 a Europa i Austràlia. 

Anomenat Hebereke al Japó, igual que el seu protagonista, a la versió PAL tenim alguns canvis de sprites i noms dels que ja parlarem un altre dia, però aquí el nostre personatge principal es diu Bop-Louie i és una mena de ninot de neu amb els ulls negres i sortits que en es troba en un lloc desconegut després de caure en un cràter.

Al món al que va a parar ha de trobar els seus amics, que pateixen amnèsia, i lluitar contra ells perquè recuperin la memòria i se li afegeixin per continuar una aventura en què recorreran diversos escenaris i hauran de lluitar amb enemics tant petits com mitjans i, és clar, el del final del joc.

La gràcia de tot això, com passa amb el meu estimat Psycho Fox, és que cadascun dels quatre personatges que podrem controlar té unes característiques pel que fa a moviment, habilitats (escalar, nedar...) i atacs especials (com ara congelar enemics o llançar ous bomba) que aconseguirem quan els trobem al mapa.

Un mapa que ens obligarà a anar amunt i avall -i a la dreta i l'esquerra- per poder accedir a tots els racons a mesura que ens ho permetin els personatges i els poders que aconseguim, però afortunadament aquest backtracking és assequible gràcies a un important ítem que és el mapa i un altre que és la brúixola, una combinació que ens indica on som en aquest moment.

Al mapa s'hi accedeix en un menú que surt quan premem el botó Select, on també veiem els objectes que hem aconseguit i podem canviar de personatge.

Ens acostumarem a fer canvis de personatge força freqüents, cosa que de vegades és una mica pesada en haver d'accedir a aquest menú, però són tan bufons -i estan tan ben animats- que en el fons és agradable. 

Els objectes especials els acostumem a trobar després de combatre enemics més grossos que els normals que veiem pels escenaris, tot fent ús de la nostra mecànica habitual d'atac, que és saltar damunt d'ells i prement avall. 

Amb els enemics normals això ens pot proporcionar una boleta de recuperació (ínfima) de vida o, la immensa majoria de vegades, una mena de bola de llim amb ulls que podem llançar contra altres enemics. Amb els normals ens interessa més saltar-los al damunt per si sona la flauta i ens proporcionen vida, però en els combats amb els bosses necessitarem aquests projectils per fer-los mal.

En general és un joc fàcil, no ens trobarem amb gaires situacions frustrants més enllà d'algun combat una mica difícil -fins que li trobes el truc o acabes llegint en una guia com es fa, com reconec que m'ha passat a mi-, o l'obligació de refer un camí llarg un cop ens ha sortir la pantalla de game over i un dels continues infinits ens ha permès reprendre l'aventura amb l'inventari i el progrés intactes, però des de la mateixa pantalla en què comença el joc, problema solucionable actualment amb la possibilitat de desar la partida allà on vulguem -i que també reconec que excepcionalment he fet servir per estalviar-me repetir camins que tenia més que coneguts i per a mi convalidats, consciència tranquil·la-.

Aquí la dificultat rau en coses com la poca vida amb què comencem i el mal que ens fa qualsevol ensopegada, cosa que recorda el Metroid, on igual que aquí estem més còmodes quan aconseguim contenidors de vida (en forma de medicines, molt escasses) i tenim una ratxa sense relliscades.

En qualsevol cas és un joc divertit, amb uns gràfics detallats i molt bufons, i una música excel·lent signada per en Naoki Kodaka, de qui vaig parlar fa poc, tot plegat amb el segell de qualitat de Sunsoft. Un joc d'allò més recomanable, molt satisfactori quan som capaços d'arribar a llocs que abans ens estaven vetats, i no especialment llarg, que segons com ja va bé.

Si hi voleu jugar de manera legal en l'actualitat teniu la via de l'Evercade, o bé podeu comprar el Hebereke: Enjoy Edition, que es troba digital a la Switch i ordinadors. En aquest cas es tracta de la versió japonesa i prou. 

Com deia més amunt, aquest títol ha tingut una segona entrega numerada, ha estat aquest mateix 2024, però pel mig hi ha hagut alguns altres videojocs per a Super Famicom, Saturn, PlayStation i mòbils japonesos que a més pertanyien a gèneres diferents, com els trencaclosques, les curses o la lluita. La segona part de l'aventura plataformera, però, és Ufouria: The Saga 2.