Consoles desconegudes: Entex Adventure Vision

Ara que estan tan de moda les recreatives miniaturitzades amb pretensions més enllà de la joguina, i també les anomenades bartop, de mida considerable, és un bon moment per rescatar aquesta secció oblidada del blog i parlar d'una cosa similar que va sortir fa molts anys, i que jo desconeixia fins ara.

Espero que moltes i molts de vosaltres també, de manera que aquesta entrada us resulti interessant i us serveixi per augmentar els vostres coneixements sobre la història dels videojocs.

Es tracta de l'Adventure Vision, una màquina estatunidenca fabricada per la companyia Entex, que anteriorment ja havia presentat la Select-A-Game, una portàtil amb cartutxos que va tenir només 6 jocs. La que avui ens ocupa, però, és una cosa més grossa i amb pretensions de portar les recreatives a casa. 

Va sortir el 1982 i també feia servir els cartutxos com a suport dels jocs, que van ser en tots els casos ports de recreatives famoses... passa que només en va tenir 4, de videojocs. Curiosament, sembla que aquesta va ser sempre la intenció, perquè a la part de dalt de l'aparell hi ha només quatre forats per desar-los, mentre que a l'hora de jugar se n'insereix un en un altre forat davant de la pantalla. A la foto en podeu veure un, que s'assembla una pila rectangular molt grossa.

Aquí veiem el Super Cobra de Konami en emulació, malauradament sense so, i ja es pot apreciar que els gràfics eren d'allò més senzills, amb un únic color, el vermell, que a la màquina original es mostra en una pantalla LED, tecnologia que en aquell estadi de la seva evolució es feia servir força en maquinetes portàtils i variants com la que tenim al blog avui.

Els altres jocs que van sortir per a l'Adventure Vision van ser el Defender, el Turtles i l'Space Force, i això la situa com una de les consoles amb menys videojocs de la història, sense comptar-hi, és clar, les que portaven un sol joc en memòria i no n'admetien més, com les del Pong i els seus clons.

He posat també aquest vídeo perquè tinguem una idea més clara (mal moment per escriure aquesta paraula) de com es veuen (i se senten) els jocs en una màquina real, no cal dir que poc adequada per a partides amb il·luminació ambiental.

Tornant al hardware, l'Adventure Vision inclou un joystick i quatre botons a cada banda, un detall per tenir en compte jugadores i jugadors tant dretans com esquerrans. La resolució de la pantalla és de 150x40 píxels (no l'emuleu a la Raspberry, sisplau), gràcies a un mirall intern que gira, i l'aparell funciona o bé amb bateries (que es gasten ràpid per culpa del consum de la pantalla) o bé amb un adaptador de corrent.

Una tecnologia similar es faria servir el 1995 amb una consola de Nintendo anomenada Virtual Boy, que segurament pels colors us ha vingut a la memòria, i amb raó. Per desgràcia, després de discontinuar-se el 1983, l'Adventure Vision viu amb l'emulació, alguns jocs homebrew i les unitats que en quedin en funcionament, que segons la Wikipedia són aproximadament 100, a causa del deteriorament de les peces amb què estan fetes. Tota una curiositat de màquina, així que si la teniu, conserveu-la!