Còmics i videojocs: The Tick

M'agrada descobrir coses per casualitat que, tenint en compte les meves aficions, hauria d'haver descobert d'una altra manera. Però en la meva defensa he de dir que no és possible conèixer tots els còmics i tots els personatges de còmic que han existit al llarg de la història. 

Un que no coneixia, i és normal perquè va néixer com a mascota de la newsletter d'una cadena de botigues de còmics de l'àrea de Boston, és en Tick, un superheroi disfressat de paparra —de fet, el còmic era una paròdia del gènere dels superherois— que va protagonitzar els còmics creats pel senyor Ben Edlund quan tenia 18 anys, el 1986, i que a banda de més d'un centenar i mig de números, i fins i tot spin-offs, va tenir tres sèries de dibuixos animats (1994, 1996 i 2005), una d'imatge real (2001), marxandatge i, és clar, un videojoc.

El va llançar el 1994 Fox Interactive, i el logo de Fox Kids fa més que evident que en realitat era l'adaptació de la sèrie de dibuixos animats, però aplicant el criteri de sempre, estem parlant d'un videojoc basat, en el fons, en un còmic.

Va sortir per a la Super Nintendo i la Mega Drive (Genesis) dels Estats Units, i en exclusiva, i va encertar el gènere: era un beat'em up, com veurem al vídeo.

Sembla que tampoc no passa res, perquè no va tenir gaire bona acollida: malgrat l'èxit dels còmics i els dibuixos animats, el videojoc de The Tick, que mantenia l'humor i el caràcter dels productes originals i ens convidava a superar més d'una quarantena de pantalles, es va considerar repetitiu pel que fa a enemics, amb moviments massa limitats per al protagonista, efectes sonors molestos i en general un títol avorrit. 

Aquestes opinions, que tampoc no van ser devastadores (en algunes anàlisis va arribar a l'aprovat pelat), van ser tant per a la versió del Cervell de la Bèstia com per a la de la 16 bits de Sega, però com deia abans si el volem jutjar l'haurem d'adquirir d'importació, perquè no va veure la llum fora dels Estats Units.