Còmics i videojocs: The Phantom

Reconec, perquè no em fa res admetre que sóc un ignorant, que no vaig saber de l'existència d'aquest personatge fins que se'n va fer l'adaptació a pel·lícula d'imatge real de 1996, que per cert no era la primera. Però val més tard que mai, i com que ve d'un còmic repassem-ne breument la història.

The Phantom és el títol (i el nom del protagonista) d'unes tires còmiques diàries o comic strips que va crear el senyor Lee Falk i que es van publicar de 1936 a 1994, però també en d'altres formats al llarg de les dècades, tot passant per diverses mans i editorials. Fins i tot se'n van fer versions, longevíssimes per cert, a Escandinàvia.

Amb interrupcions en un o altre moment, encara ara se'n publica alguna cosa, però sens dubte no ha assolit, entre el públic, la popularitat d'altres superherois nascuts després, com és el cas d'en Superman, que sovint pensem que és el primer superheroi de la història, però no. 

Tanmateix hem vist videojocs basats en personatges de còmic menys importants que The Phantom, i aquest senyor amb malles de color lila que en realitat són diversos senyors succeint-se durant més de 4 segles, no podia ser que no en tingués, és clar. 

El primer sortia el 1990 per a diversos microordinadors de 8 bits i es basava en la sèrie de la qual agafava el nom, Defenders of the Earth, i que s'havia emès de 1986 a 1987 en 65 episodis que explicaven les aventures dels protagonistes de 3 tires diàries diferents de la King Features.

The Phantom no n'era el protagonista, sinó un dels 3 personatges controlables juntament amb en Flash Gordon (el que sembla que triava tothom qui n'ha pujat algun vídeo) i el mag Mandrake, aquest últim curiosament també creació del senyor Lee Falk. Va aparèixer per a Amiga, Amstrad CPC, Atari ST, SAM Coupé, ZX Spectrum i la versió que hem vist, Commodore 64.

Després va sortir, el 1995 i amb el nom de Phantom 2040, un joc que també es basava en realitat en la sèrie animada de 35 episodis que es va emetre entre 1994 i 1996, amb èxit de crítica però sense gaire sort en antena. Aquest cop sí que controlàvem només el personatge que ens interessa en aquesta entrada.

El videojoc es va llançar per a Super Nintendo (versió del vídeo), Mega Drive i Game Gear, i va tenir una acollida relativament bona. Van agradar sobretot els seus gràfics i el fet que segons les decisions que anéssim prenent la trama (que, per cert, no seguia gaire la dels dibuixos animats) anava per un lloc o per un altre, cosa que podia provocar més de 20 finals diferents.

Això, és evident, significa que el Phantom 2040 és un títol altament rejugable, però per altra banda caldrà superar la gran dificultat que els crítics de l'època van considerar que tenia. Curiosament, a la versió nord-americana es podia triar si les escenes entre episodis eren cinemàtiques o de text, mentre que a l'europea només hi havia text.

Ens hauríem d'esperar fins al 2003 per a tenir un nou videojoc del personatge, però malauradament els seus desenvolupadors, 7th Sense, van fer fallida i es va quedar sense veure la llum. S'havia de dir The Phantom: The Ghost Who Walks i havia de sortir per a la Gameboy Advance. 

El 2006 es va publicar The Phantom: Mobile Game, que com diu el nom era un joc per a telèfons mòbils. No n'he trobat més informació, ni vídeos, però de moment acabaria així la tristament breu història del pas d'aquest clàssic dels còmics pel món dels videojocs.