Confesso que les pel·lícules asiàtiques de terror no m'agraden. No és que sigui un cagueta, és que no els veig la gràcia. A mi m'agrada que els films de terror vagin més enllà de fer-me fer un bot involuntari, vull que em facin témer el dolent, em deixin amb mal cos i em provoquin una mala nit, cosa que em passava amb la saga Malson a Elm Street.
Al Japó (i entenc que a l'Àsia en general) fan allò que es coneix com a "terror psicològic", que consisteix en tenir-nos en tensió sense acabar de mostrar ben bé res que faci realment por. No ho sé, no espanten de debò. És una apreciació personal, però és un subgènere que no m'agrada. Tanmateix sé que algunes d'aquestes pel·lícules han ajudat a popularitzar el cinema asiàtic a casa nostra, i gràcies a la seva existència han arribat llargmetratges orientals d'altres gèneres.
Ju-on és una franquícia de 7 pel·lícules que va començar el 1998, que fins a la tercera, Ju-on: The Grudge, no es va poder veure als cinemes d'arreu del món. Segurament és per això que quan el 2009 se'n va fer un videojoc d'homenatge va agafar el nom de l'entrega més popular de la saga.
Poso també la portada europea perquè pugueu apreciar la diferència respecte a l'americana. D'una imatge que pot fer una mica de por a una que gairebé fa riure, i fins i tot el subtítol canvia: el primer joc representa que és un Haunted House Simulator, o un simulador de casa encantada, mentre que el segon és un Fright Simulator, o simulador d'ensurts, que sembla que seria més encertat.
Es tracta d'anar explorant diversos escenaris, cadascun amb un personatge diferent de la família protagonista, i no estar-se quiet gaire estona, o apareixerà el temut fantasma. De tota manera, passi el que passi hem d'intentar evitar els moviments sobtats provocats pels ensurts, perquè si no la puntuació final se'n ressentirà.
A diferència d'un survival horror típic, aquí no hem de combatre enemics, només fer el que se'ns demana mentre intentem evitar-los.
Si mirem aquest tràiler certament ens pensem que el Ju-on: The Grudge, dirigit pel director de les pel·lícules, en Takashi Shimizu, és un títol interessant -hi ha coses curioses, com ara la possibilitat que un segon jugador vagi provocant situacions que ens espantin-, però la crítica no hi va estar d'acord. Hi ha certa unanimitat a l'hora de considerar-lo, en el millor dels casos, mediocre, i en d'altres no hi va haver pietat.
Els seus principals problemes serien uns gràfics pobres, la linealitat de les pantalles i la poca durada que té, però suposo que aquells que van gaudir dels films -que d'altra banda no van tenir una resposta gaire càlida per part dels crítics- tampoc no consideraran horrorós aquest joc, si bé hi ha alternatives molt millors dins el gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada