Compres: Novembre de 2016

Com a videojugador, i els que em coneixen en l'àmbit videojoquístic ja ho saben, em defineixo com a purista, és a dir un tipus de jugador que prefereix els sistemes originals, el suport físic, etc. Malgrat que respecto altres opcions (emulació, "còpies de seguretat", etc., que he provat i no em convencen), i malgrat que conec els desavantatges que això té en qüestió de diners, espai i dificultat per a trobar determinats productes, m'agrada seguir aquesta filosofia.

Ara bé, també dic que sóc un purista raonable, i això vol dir que encara que continuï preferint l'experiència com més fidel a l'original millor, quan hi ha algun videojoc massa car d'aconseguir no descarto, segons el cas, recórrer a la descàrrega digital i, com veurem avui, fins i tot a l'emulació.

És el cas de la NES Classic Edition, un producte llaminer, fabricat per la mateixa Nintendo, que celebra la seva primera consola d'èxit, de quan dir "jugar a la Nintendo" era com dir ara "jugar a la Play", i presenta aquesta reproducció en miniatura de la clàssica consola.

Polèmica i pràcticament insultada per tots aquells que estan tips de jugar amb emuladors de tota mena i per a tots els sistemes possibles amb milers de ROMS, perquè consideren que essent una placa amb jocs preinstal·lats i sense possibilitat d'afegir-ne més és una estafa, a mi em va acabar convencent perquè, al capdavall, poder jugar amb els títols que inclou i amb connexió HDMI en pantalla gran em satisfeia prou.


És cert que personalment preferiria tenir tots aquests jocs en cartutx i fer-los servir a la NES que em va donar un amic fa uns anys, però actualment cal invertir moltíssims diners al mercat de segona mà per comprar-se aquests videojocs, així que entre fer això i jugar-hi gratuïtament en PC vaig decidir optar per un punt mig: comprar la NES Mini, que sempre m'oferirà unes sensacions més properes a l'experiència original.

Malgrat que no s'hi poden posar cartutxos (òbviament, no hi cabrien), no es pot ampliar catàleg ni tan sols via l'eShop de Nintendo i el cable del comandament -que per altra banda és una rèplica exacta- és excessivament curt, puc tenir accés, amb diverses modalitats de visualització i per primera vegada amb un refresc de 60Hz en comptes dels 50 típics d'Europa, a 30 jocs dels quals només tenia 3, la trilogia Super Mario Bros. Per tant, amb la consola he comprat també aquests títols:

• Balloon Fight
• Bubble Bobble
• Castlevania
• Castlevania II: Simon's Quest
• Donkey Kong
• Donkey Kong. Jr
• Double Dragon II: The Revenge
• Dr. Mario
• Excitebike
• Final Fantasy
• Galaga
• Ghosts 'n Goblins
• Gradius
• Ice Climber
• Kid Icarus
• Kirby's Adventure
• Mario Bros.
• Mega Man 2
• Metroid
• Pac-Man
• Punch-Out!! Featuring Mr. Dream
• Ninja Gaiden
• StarTropics
• Super C
• Super Mario Bros.
• Super Mario Bros. 2
• Super Mario Bros. 3
• Tecmo Bowl
• The Legend of Zelda
• Zelda II: The Adventure of Link

Una molt bona selecció amb molts gèneres representats on sí, és clar, podríem afegir més coses i treure'n d'altres, i certament podrien haver estat 50 i no ens hauríem queixat, però sigui per la raó que sigui ha estat tot un encert de Nintendo, que l'ha fet amb cura, bons materials i una emulació ben bona i s'ha vist desbordada per la demanda, que va fer exhaurir la màquina mesos abans que es posés a la venda, cosa que ha enriquit uns quants especuladors que s'han aprofitat del "pànic" i la ignorància de la gent. 

Una mica en el mateix sentit d'aprofitar-se de la nostàlgia de la gent, però a mi m'ha semblat prou bé, m'he comprat aquest Sega 3D Classics Collection, que recopila diversos dels aclamats remakes, remasteritzacions o com es vulguin dir que M2 ha creat, retocant codi per poder-hi afegir l'efecte tridimensional estereoscòpic, per a l'eShop de la Nintendo 3DS. 

Al Japó s'han anat recopilant tots també en format físic, com m'agrada a mi, però a Occident es van saltar el primer volum i ha arribat directament el segon, d'aquí el 2 format pel foc que podem veure al costat d'en Sonic. En fi, són els següents:

• Power Drift (arcade)
• Puyo Puyo 2 (arcade)
• Fantasy Zone II W (versió reimaginada estil arcade que ja havia fet M2 el 2008)
• Sonic The Hedgehog (Mega Drive)
• Thunder Blade (arcade)
• Galaxy Force II (arcade)
• Altered Beast (Mega Drive)
• Fantasy Zone II (Master System)
• Maze Walker (Master System)
• Fantasy Zone (Master System, ocult)

Una altra selecció que es podria discutir, però que em va semblar prou bona. I com ja vaig explicar a l'entrada sobre les compres de setembre, els jocs que m'interessaven del volum 1, que no sembla que hagi d'arribar mai aquí en format físic, ja els vaig comprar digitals.

Perquè no sigui dit, i perquè vaig trobar un pack interessant a eBay, m'he comprat també els 4 Dragon Quest de la NES, o més ben dit la Famicom, perquè són les versions japoneses -espero un adaptador de cartutxos que vaig comprar per eBay-. Tots ells amb la caixa i les instruccions en un estat de conservació gairebé perfecte. 

És cert que el Dragon Quest IV ja el tinc i me l'he acabat al remake de la Nintendo DS, però me'l prenc com un producte de col·leccionisme, i com que no són cars em plantejo adquirir també algun dia el V, el VI i el VII a les respectives consoles originals.

En fi, són en japonès, i serà tot un repte, però ja sabeu que m'encanta aquesta saga i les versions americanes, rebatejades llavors com a Dragon Warrior, es disparen massa de preu, com també els remakes per a la Game Boy Color. Amb aquests ja tinc, de fet, tots els títols de la sèrie principal, llevat del X, que es va quedar al Japó perquè és un MMORPG o joc de rol multijugador massiu en línia, i que per tant de tota manera no m'interessaria.

El Donkey Kong 64, que buscava complet des de feia anys a un preu concret pel qual finalment l'he pogut comprar, ha estat una altra incorporació d'aquest mes de novembre, i em permet ampliar la col·lecció de la Nintendo 64.

Curiosament, aquest preu que deia, que ja que l'esmento us dic que són 25 euros amb enviament inclòs, ja l'havia vist fa anys, però l'havia deixat escapar perquè aquell anunci era d'una còpia que no duia l'Expansion Pak, necessari per a jugar-hi... i que després, massa tard, vaig descobrir que a la consola que em van regalar, que era de segona mà, ja hi estava inserit.

Des de llavors he estat buscant el joc amb capsa i instruccions a aquest preu -sense Expansion Pak, com és el cas d'aquest- i m'ha costat, fins i tot l'he vist en dues edicions de RetroBarcelona molt més mal conservat però per 5 o 10 euros més i sense les instruccions, de manera que m'he tret una espina.

Faré una excepció a la meva norma de parlar de les compres el mes que m'arriben, no quan les compro o reservo, i esmentaré per acabar la més recent, la de la consola Xbox One en el seu model S, de mida notablement reduïda -cabdal per a mi-, que quan es publica això està de camí.

Vaig aprofitar les ofertes del Black Friday i, després de mesos immers en un profund dilema sobre quina seria la consola de la [ja no tan] nova generació que compraria, i decantat per la PlayStation 4 en els darrers temps, vaig prendre la decisió de continuar a Microsoft perquè, en part, el reproductor de pel·lícules 4K o Ultra Alta Definició (UHD), que no té curiosament cap model de la PS4, era una característica que m'atreia molt, sobretot tenint un televisor amb aquesta capacitat i el costum, encara, de comprar pel·lícules. 

No esmentaré els jocs que inclou el pack, però, perquè tinc intenció de vendre'ls per tal de rebaixar el cost i comprar-me els que més m'agradin, però en duu 3. Espero, pel meu bé, que no hi haurà una entrada sobre les compres de desembre, perquè he perdut completament la xaveta aquest mes.