Crònica d'Explora Commodore 2017

Fa una mica més d'un any vaig anar a la meva primera edició d'Explora Commodore, un esdeveniment pensat per a reunir, tal com es fa a les Reunions d'Usuaris de l'MSX, els amants dels microordinadors de la companyia canadenca, i en vaig fer una crònica.

No me'n considero digne perquè, tot i comprar-me un Commodore 64 la mateixa nit de l'última Explora Commodore, no l'he tocat gens -més enllà de les proves-, i com ja vaig dir no l'havia tingut quan era petit, però a la tercera edició d'aquesta petita gran festa -com sempre, a l'Espai Jove Fontana de Barcelona-, la gran novetat per a mi era la participació des de l'altra banda de l'estand de Retroscroll, blog col·lectiu amb què ja he estat com a expositor en dues RUMSX i una RetroBarcelona. 

Me'n sento indigne per la meva ignorància, més profunda encara que en el cas de l'MSX, però també m'omple d'orgull i satisfacció, com deia aquell, poder formar-ne part. No com a organitzador, d'això se n'ha encarregat gent com en Sikus o en Xuxo, però sí permetent que la gent mirés i toqués el meu Commodore 64, vell en termes absoluts però relativament nou per a mi.

Aquí el teniu, amb el Pac-mania, un dels pocs jocs que aconsegueixo carregar amb l'emulador de datasette que vaig comprar. Com ja vaig explicar, és un sistema força frustrant de carregar jocs, per diverses causes: no tots els fitxers estan ben muntats, però també és cert que l'aparell de reproducció utilitzat (en aquest cas el meu smartphone) i el tipus de cable hi influeixen.

Bona part de la jornada la vaig perdre fent proves, amb l'Abel i en Molsupo ajudant-me, però he d'estudiar-ho millor a casa perquè, de moment, no estic gaudint gaire del meu Commodore 64. Almenys algunes persones hi van jugar, però.

El més destacable, però, va ser que gràcies al fitxer en mp3 que em va passar en Molsupo vaig poder carregar, per fi, el mític The Great Giana Sisters al meu ordinador!

D'altra banda, com sempre, la planta 3 de l'Espai Jove Fontana estava envoltada de taules amb els sistemes de la gent que els posava a disposició dels visitants i altres expositors, a més de zones de venda de productes, un espai de reparació d'aparells i, és clar, l'escenari.

Allà s'hi presentaven projectes que encara ara es duen a terme a sistemes com els ordinadors Amiga, la línia més potent de Commodore, concretament el Brus Lii d'Amiga Wave, o el mític Errazking explicava com fer videojocs senzills, però no tant, per al Commodore 64.

Precisament l'Amiga era el protagonista d'un dels torneigs que s'hi celebraven, el del FIFA International Soccer, mal anomenat també FIFA 94, on vaig fer el ridícul com es pot veure a la part superior esquerra del quadre, en part perquè estava desentrenat (no tocava la saga en 16 bits des de l'edició de 1995!) i en part perquè aquest port és força dolent, amb els controls i l'scroll demencials.

Però bé, els que en saben van demostrar igualment les seves habilitats, de manera que no tinc gaire excusa. A l'altre concurs, el del Super Off-Road, no hi vaig participar, perquè directament no hi havia jugat mai. En canvi, sí que vaig dedicar una bona estona a un altre joc de futbol, per al Commodore 64: l'International Soccer, força curiós i ben analitzat per l'esmentat Molsupo aquí.

A banda de tot això, per la meva limitadíssima experiència en la marca Commodore i tot el que ja he explicat, no vaig treure tant de suc de la gran festa dels microordinadors amb el permís de les RUMSX com la majoria dels altres expositors i visitants, però m'ho vaig passar bé i sobretot vaig poder tornar a veure gent maca tant de Retroscroll com d'altres mitjans afins, entre els quals en Salore, en Sikus i la Íngrid, en Murshus, en Xuxo, en Rafa, en Renner, en Raúl, l'Ivan i, l'esmento altre cop, en Molsupo...

...Que em va fer obsequi d'un FIFA International Soccer de la Mega Drive perquè un dia vaig comentar que, tot i ser un dels meus primers videojocs de la 16 bits de Sega (de fet, el primer sense comptar el Sonic), quan era petit el vaig canviar amb un amic pel Mega Games I perquè em volia comprar el FIFA Soccer 95 i ja no pensava jugar al primer.

Doncs bé, ja el torno a tenir a la meva col·lecció, així que per això i per tot el dia de l'Explora, gràcies, Molsupo! I gràcies a tots els altres per la seva paciència i la companyia! Em sap greu haver marxat una estona abans del tancament a causa d'un mal de cap creixent, i creieu-me que m'hauria agradat veure en directe la tradicional cantada i ballada del True Survivor de Kung Fury!