Petits clàssics: Aero the Acrobat

Hi va haver una època en què les mascotes amb actitud irreverent estaven de moda als videojocs. Es podria dir que tot va començar amb en Sonic, i de fet sembla ser que el creador del petit clàssic que avui ens ocupa, David Siller d'Iguana Entertainment, el cita com a inspiració per al seu personatge.

Aero the Acro-bat té com a protagonista, ja es veu i ho diu el nom, un rat-penat que resulta que fa acrobàcies. Va sortir el 1993 per a la Mega Drive i uns mesos després per a la Super Nintendo, i se'n faria una conversió a la Game Boy Advance l'any 2002, amb l'afegit de la possibilitat de desar la partida. 

Aquí el tenim per a la consola de 16 bits de Nintendo, considerada per molts la millor versió, i no pels gràfics aquesta vegada, sinó per la música, que si els comparem sí que és millor a la Super Nintendo.

En fi, el joc, mitjançant el gènere de les plataformes, ens proposa controlar l'Aero, un rat-penat que treballa en un circ i lluita per salvar-lo d'un científic boig anomenat Edgar Ektor que vol acabar amb els circs amb l'ajuda del seu esbirro, en Zero, l'esquirol kamikaze. 

A través de 4 mons amb 5 llargues pantalles cadascun, el protagonista ha de superar obstacles i fer determinades accions per tal de descobrir la porta de sortida. I per combatre els enemics disposa d'unes estrelles llancívoles i d'un atac giratori en diagonal des de l'aire.  

El seu èxit va ser suficient perquè el 1994 n'arribés la seqüela, Aero the Acro-bat 2, també per a les mateixes consoles, tot i que aquest no va tenir port per a la Game Boy Advance, perquè va ser cancel·lat.

L'argument continua directament des del primer joc, amb una introducció que ens posa al dia amb força detall, però l'objectiu torna a ser derrotar l'Edgar Ektor i la seva mà dreta. El joc va agradar encara més que el primer, perquè se'n va millorar la fórmula: nous moviments, millor control, més pantalles, més llargues i amb molts secrets, i també millors gràfics que la primera part.

Sembla mentida que aquesta saga no hagi perdurat o se n'hagi fet algun remake modern, perquè trobo que va tenir prou èxit, i a sobre un spin-off, que veiem aquí: altre cop per a les consoles de 16 bits més conegudes, i també de 1994, tenim el Zero the Kamikaze Squirrel, que evidentment és un videojoc protagonitzat per aquest enemic secundari dels dos títols de l'Aero.

Curiosament, l'acció té lloc durant els esdeveniments de l'Aero the Acro-bat 2, quan en Zero s'agafa un permís unilateral -a l'Edgar Ektor no li fa cap gràcia- per salvar la seva illa d'un llenyataire malvat. Després els esdeveniments agafen un gir no gaire habitual a l'època. 

En qualsevol cas va rebre encara millors puntuacions que la saga d'on sortia, i sembla que amb els seus gràfics de colors vius va impressionar sobretot a la Mega Drive, que en teoria no podia igualar la Super Nintendo en aquest sentit. 

Malauradament, el preu que es demana actualment per aquests jocs s'incrementa en el mateix ordre en què els he repassat, el d'en Zero de manera brutal, però tenen molt bona pinta.