Cinema i videojocs: Raiders of the Lost Ark

Podria dedicar una entrada als videojocs de l'Indiana Jones, i és molt possible que en el futur ho faci, però permeteu-me que escrigui un text sobre el primer dels jocs on controlem el personatge, perquè hi ha motius per destacar-ne la singularitat.

Raiders of the Lost Ark és el nom de la primera pel·lícula de la trilogia original, i des de fa uns anys ja tetralogia, dirigida per l'Steven Spielberg, protagonitzada per en Harrison Ford i estrenada el 1981, amb el títol català, per cert, de A la recerca de l'arca perduda. 

Doncs bé, la pel·lícula va ser tot un èxit, és un innegable clàssic del cinema dels anys 80, i Atari en va fer aquest videojoc. En els anys posteriors seria una cosa normal, encara ara es fa, i per desgràcia -i cada cop més- no acostumen a ser bons videojocs, però és evident que el cinema ha estat i encara és una inspiració per a desenes de videojocs. El cas és que el Raiders of the Lost Ark va ser el primer videojoc que adaptava una pel·lícula.



Actualment es fan molt difícils de mirar, els gràfics de l'Atari 2600, jo sempre dic que m'encanta el retro, però que l'Atari 2600 -que tinc, per una donació- supera els meus límits de tolerància. Suposo que és una qüestió d'haver envellit malament, perquè quan no hi havia res més la gent al·lucinava, i quan es feien ports de recreativa consideraven que els jocs havien estat traslladats fidelment i que era com tenir la màquina a casa.

En fi, sembla que fins i tot en aquella època els gràfics del Raiders of the Lost Ark no van agradar gaire, però pel que fa a la jugabilitat, tot i que no hi havia unanimitat al respecte, molts van trobar que tenia una interessant complexitat i que hom s'havia d'escalfar el cap per jugar-hi.

Es tracta d'un títol programat per en Howard Scott Warshaw, empleat d'Atari que es va fer famós per haver dissenyat poc després l'E.T.: the Extra-Terrestrial, basant-se altre cop en una pel·lícula d'èxit de l'Spielberg. L'home, ja ho vaig explicar aquí, havia rebut l'encàrrec de fer aquella nova adaptació per l'èxit aconseguit pel joc Yar's Revenge i el que avui ens ocupa, el de l'Indiana Jones. La diferència, però, és que amb el Raiders of the Lost Ark va tenir més de cinc setmanes per fer-lo, ja que el film és de juny de 1981 i el joc, de novembre de 1982.

De tota manera, si el Yar's Revenge encara ara té l'aplaudiment del públic, el Raiders of the Lost Ark va ser un èxit de vendes -i va originar el projecte maleït que contribuiria a acabar amb Atari- per la pel·lícula en què es basava, perquè no era especialment bo.

Amb un joystick controlem el protagonista i amb l'altre ens movem per l'inventari, on hi ha els objectes que hem d'anar acumulant per tal d'arribar a la famosa Arca, però no se'ns explica quan fer servir cadascun d'aquests objectes, i a més en podem perdre algun si premem el botó del joystick equivocat, que segons quin sigui serveix per a emprar l'objecte o per descartar-lo, de manera que si ens equivoquem no podríem acabar el joc. Tampoc no sabem on hem d'anar, llevat que consultem el manual.

En qualsevol cas, va ser el primer videojoc basat en una pel·lícula, i tal com va sortir potser va ser premonitori del que passaria durant dècades amb els jocs inspirats per films, malgrat honorables excepcions.