Els meus videojocs preferits: MSX

He parlat diverses vegades de l'MSX, sobretot a la secció Jocs de la meva infantesa, perquè la meva història com a videojugador va començar precisament amb el model SVI-738 d'aquest estàndard de la microinformàtica dels 80. 

També n'he parlat a les cròniques de les diverses edicions de la Reunió d'Usuaris de l'MSX a què he assistit. El que no havia fet era un Top 5 dels meus videojocs preferits d'aquell sistema, i ja és hora que ho solucioni. Així doncs, endavant amb els 5 que he triat -amb molt d'esforç, perquè repassant la llista n'hi ha molts que m'agraden molt. No tenen cap ordre, és tal com em venen.

Comencem amb el Galaga, el clàssic de Namco que amb el segell de Namcot sortia versionat a l'MSX el 1984, i que és l'únic joc al qual vaig veure el meu pare jugar. Tant de l'MSX com de qualsevol sistema. 

Poca cosa puc dir que no se sàpiga ja d'aquest clàssic dels shoot'em up verticals, però com a experiència personal recordo que vaig al·lucinar quan vaig descobrir que es podia rescatar la nau capturada i que a partir del llavors combatés al nostre costat, i també recordo haver arribat força lluny -no recordo fins a on, però potser a la pantalla 40, i això per a un nen estava molt bé, trobo-, però que quan hi jugo ara no hi arribo ni de bon tros.

El Magical Tree, un dels mítics jocs que Konami va fer per a l'MSX, va sortir també el 1984 i es tracta d'un plataformes vertical en què controlem un petit indi que em recordava l'Upa de Bola de Drac i que pujava i pujava sense parar per diverses pantalles.

M'agradaven molt les pantalles de nit, representaven un gran canvi respecte les altres, perquè no ens enganyem: una mica repetitiu sí que és, el joc. Val a dir que, si no vaig errat, va ser el primer videojoc que em vaig passar. 

El Circus Charlie (1984) ens proposa controlar un petit pallasso que es mou per escenaris inspirats en diversos números de circ, de manera que la jugabilitat canvia cada vegada, i cal ser molt precís amb els salts -no fa cap més acció- perquè és molt fàcil morir-hi si es fa un pas en fals.

També va rebre una entrada en el seu moment, al capdavall és un dels jocs de la meva vida. Allà vaig explicar com em costava passar-me la primera pantalla i va ser la meva germana, un any -gairebé dos- més petita que ho va aconseguir per primer cop.

Opera Soft presentava el 1986 el Cosa Nostra, un joc d'acció ambientat a l'època dels gàngsters dels anys 30 que permet moure's per escenaris de força colors i amb enemics molt diversos. Trobo que és molt bon joc, sincerament.

Però quan jo hi vaig començar a jugar -recordo que em semblava un dels més destacats exceptuant els dels dos disquets inicials que teníem, que tant al principi com quan en teníem molts més continuaven sent els protagonistes gràcies als jocs de Konami- em feia molta gràcia el nom, que pensava que estava en català. Amb els anys sabria, quan em vaig interessar profundament pel món del crim organitzat, que no era el cas.

El Ninja Jajamaru-kun (1986) pertanyia a un disquet que jo coneixia com a "Ninja", perquè contenia videojocs de ninges, però amb els anys vaig saber que es deia així. 

També era dels títols que vaig tenir més endavant, però em va captivar per la seva addictiva i trepidant jugabilitat, i uns gràfics que em van meravellar i que trobo que són millors que els de la versió de la NES (Famicom en realitat).

I fins aquí el repàs dels meus 5 videojocs preferits de l'MSX, segurament el Top 5 que m'ha costat més de fer perquè deixo fora moltíssims títols que hi podrien haver entrat perfectament, però vull pensar que almenys no tots els que he posat són els típics.