Us he parlat algunes vegades dels meus disquets plens de jocs de l'MSX. Quan era petit era així com me'ls passaven, tots en disquets, i per tant pirates. Però no tenia cap altra manera d'aconseguir-los, i de fet actualment comprar-ne d'originals tampoc no és a l'abast de qualsevol butxaca. Doncs bé, cada cop que el meu pare venia a casa amb un nou disquet, que era un esdeveniment de periodicitat irregular, em feia una il·lusió tremenda. Un dels disquets venia ple de jocs de ninges, i avui el que faré serà comentar els que més m'agradaven. Comencem:
Aquest, el vídel qual he pujat jo de l'emulador perquè no hi era, és el Ninja Kage (Hudson Soft, 1984), que era divertit però tenia la limitació del tipus de moviment, sempre igual: portem el ninja en pantalles de moviment horitzontal, algunes fins i tot estàtiques, i anem disparant als enemics que apareixen per dalt. Això sí, les pantalles com a mínim són variades. Ara veurem el Ninja-kun: Majô no Bôken (Jaleco, 1984):
Aquest també l'he pujat jo. Existeix una versió per a la NES, tècnicament per sobre.
I el 1994 va sortir com a Super Ninja-kun a la Super Nintendo!
També té versió per a Nintendo el que veurem a continuació, que és el meu preferit, el Ninja Jajamaru-kun (Jaleco, 1986). Només de veure'n el vídeo em vénen unes ganes enormes de jugar-hi.
En aquest cas m'ha quedat amb el so molt baix, us en demano disculpes. I ara la versió de la Nintendo, novament superior però tampoc no tant, en aquest cas.
Per acabar, el Ninja Princess (Sega, 1986), que tampoc no estava malament i que tenia el prestigi de ser un producte de Sega (i de fet fora del Japó es coneixia com a Sega Princess):
Aquest, però, té una història una mica més extensa: va aparèixer a les recreatives el 1985, i l'any següent, a banda del port de l'MSX, també va aparèixer a les consoles SG-1000 i Master System, totes dues de Sega, i en el cas de la Master amb el nom de The Ninja i canviant la protagonista per un home, així com un redisseny dels escenaris.
La versió de les recreatives...
La de la SG-1000, que és clavada, però clavada, a la versió de l'MSX, i de fet només podem saber que no és la mateixa perquè el logo de Sega del principi és diferent...
...I la de la Master System, que jo personalment trobo inferior. Doncs bé, aquí s'acaba el meu repàs dels jocs de ninges de la meva infantesa (alguns tenen preqüeles i seqüeles, però jo parlo dels que conec, i he posat el de la Super Nintendo només com a curiositat), amb un format que fins ara no havia fet servir en aquesta secció, però és que ha estat començar a buscar informació d'un d'ells i adonar-me que podia parlar perfectament de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada