Ahir no hi va haver cap entrada al bloc, tot i la meva intenció de fer-ne cada dia. El cas és que va ser el meu aniversari (gràcies, gràcies...) i vaig estar poc per casa, i quan vaig tornar gairebé a la una vaig estimar-me més anar a dormir i... escriure dos cops avui. Comencem amb un joc de la meva infantesa: el Magical Tree de l'MSX.
Amb aquesta caràtula es presentava el joc, i he de confessar que no la coneixia, perquè sempre em passaven els jocs en disquet, de manera que em fa il·lusió veure aquesta imatge que fins ara era inèdita per a mi. En aquest joc de Konami (feien els millors jocs d'aquella generació, deu haver quedat clar) de 1985, de mecànica senzilla com tots els d'aquells temps, havíem de dur un petit indi nadiu americà que s'enfilava en un arbre altíssim, al costat del qual la Torre Sagrada de Bola de Drac seria de l'alçada d'un full de paper, i enfrontar-nos a perillosos enemics com ara mussols o uns éssers estranys que estaven embolicats en una mena de teranyina, i també hi havia un perillós núvol que projectava llamps. Vegem-ne un vídeo, molt llarg, però amb una estona en tindrem prou per veure com és el joc.
No era extremadament difícil, el Magical Tree, només qüestió de paciència. Jo, de fet, me'l vaig acabar. Quan arribes a dalt entens per què pujava el petit indi, però no ho diré aquí perquè no s'ha de revelar mai el contingut argumental de cap producte audiovisual o escrit a persones susceptibles de voler-ne gaudir algun dia. En fi, és un joc que em duu molts records i amb una música que un cop ficada al cap ja no hi ha manera que en surti, per pesada. Aquest és el seu punt feble, a banda que certament és un títol repetitiu, normal als anys 80 i perdonable.
Amb aquesta caràtula es presentava el joc, i he de confessar que no la coneixia, perquè sempre em passaven els jocs en disquet, de manera que em fa il·lusió veure aquesta imatge que fins ara era inèdita per a mi. En aquest joc de Konami (feien els millors jocs d'aquella generació, deu haver quedat clar) de 1985, de mecànica senzilla com tots els d'aquells temps, havíem de dur un petit indi nadiu americà que s'enfilava en un arbre altíssim, al costat del qual la Torre Sagrada de Bola de Drac seria de l'alçada d'un full de paper, i enfrontar-nos a perillosos enemics com ara mussols o uns éssers estranys que estaven embolicats en una mena de teranyina, i també hi havia un perillós núvol que projectava llamps. Vegem-ne un vídeo, molt llarg, però amb una estona en tindrem prou per veure com és el joc.
No era extremadament difícil, el Magical Tree, només qüestió de paciència. Jo, de fet, me'l vaig acabar. Quan arribes a dalt entens per què pujava el petit indi, però no ho diré aquí perquè no s'ha de revelar mai el contingut argumental de cap producte audiovisual o escrit a persones susceptibles de voler-ne gaudir algun dia. En fi, és un joc que em duu molts records i amb una música que un cop ficada al cap ja no hi ha manera que en surti, per pesada. Aquest és el seu punt feble, a banda que certament és un títol repetitiu, normal als anys 80 i perdonable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada