Ara que ha fet 50 anys, cal recordar que la famosíssima nina de Mattel protagonitza alguns videojocs. El primer, aparegut el 1991 als Estats Units i el 1992 a Europa, Barbie per a la Nintendo era un plafatormes protagonitzat per la cèlebre companya de jocs de tantes generacions de, sobretot, nenes.
Ja es pot veure que no és cap meravella
Després, del mateix any 1992 hi havia el Barbie Game Girl, per a la Gameboy (i molts anys després en un remake per a la Gameboy Advance). El vídeo és d'un emulador, malauradament:
Sembla mentida, però en van sortir molts més jocs, per posar un parell d'exemples el 2002 van aparèixer dues entregues per a la Gameboy Advance, de la mà d'EA Digital Illusions (res a veure amb Electronic Arts), anomenats Barbie: Groovy Games i Barbie: Secret Agent Barbie. Però també n'hi havia de tipus molt diferents, amb menys gràcia que els primers de plataformes, per a diverses màquines (Gameboy Color, Playstation, Xbox, Playstation 2, Nintendo DS, Wii i fins i tot PC). Generalment eren títols orientats clarament al públic infantil, facilíssims i pràcticament estúpids, però la franquícia és la franquícia. Vegem-ne un exemple extret del Barbie in the 12 dancing princesses, de la versió de la Playstation 2.
En fi, calia? Vull dir, està bé que facin jocs de tot, però ja que es venen tots els títols al mateix preu, encara que el públic sigui infantil no cal insultar-lo treient productes poc treballats. El problema, igual que quan fan jocs basats en pel·lícules i tampoc no s'hi esforcen gaire, és que saben que el nom assegurarà les vendes. No entraran al Top 10 dels jocs més venuts de la història però tampoc no hi perdran diners.
Sembla mentida, però en van sortir molts més jocs, per posar un parell d'exemples el 2002 van aparèixer dues entregues per a la Gameboy Advance, de la mà d'EA Digital Illusions (res a veure amb Electronic Arts), anomenats Barbie: Groovy Games i Barbie: Secret Agent Barbie. Però també n'hi havia de tipus molt diferents, amb menys gràcia que els primers de plataformes, per a diverses màquines (Gameboy Color, Playstation, Xbox, Playstation 2, Nintendo DS, Wii i fins i tot PC). Generalment eren títols orientats clarament al públic infantil, facilíssims i pràcticament estúpids, però la franquícia és la franquícia. Vegem-ne un exemple extret del Barbie in the 12 dancing princesses, de la versió de la Playstation 2.
En fi, calia? Vull dir, està bé que facin jocs de tot, però ja que es venen tots els títols al mateix preu, encara que el públic sigui infantil no cal insultar-lo treient productes poc treballats. El problema, igual que quan fan jocs basats en pel·lícules i tampoc no s'hi esforcen gaire, és que saben que el nom assegurarà les vendes. No entraran al Top 10 dels jocs més venuts de la història però tampoc no hi perdran diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada