Recomanació personal: Unravel

Fa temps em vaig assabentar que un joc que no coneixia de res estava molt bé de preu en una d'aquestes pàgines que venen codis de descàrrega, em vaig informar sobre ell i vaig pensar que valia la pena, que tenia alguna cosa que em cridava l'atenció.

Ara ja hi he jugat, en Xbox One (va sortir al febrer de 2016 per a aquesta consola, PlayStation 4 i PC), i he de dir que és una petita joia dels videojocs indie, que a més acostuma a estar d'oferta, de manera que us el recomano ja d'entrada. Llevat que no us agradin els plataformes, és clar.

Unravel és un títol creat per la companyia sueca Coldwood Interactive i distribuït per Electronic Arts -cosa que ens podria enganyar pel que fa al seu origen i caràcter indie-, i ens posa a la pell, o a la llana, d'en Yarny, un ninotet de llana vermella que recorre paisatges nòrdics entrant en diverses fotografies col·locades en una casa on viu una dona gran.

En aquests escenaris, bellíssims i basats en fotografies fetes en la realitat, en Yarny ha d'avançar entre objectes gegants per a ell i sovint interactuar-hi, esquivar perills i superar obstacles, tot fent ús dels fils de llana que pot llançar amb les mans, com una mena d'Spider-man, i també que va deixant enrere a mesura que avança. Amb ella accedeix a llocs elevats, es balanceja per saltar lluny, fa descensos segurs i crea ponts, per exemple.

El gènere a què pertany el joc és el de les plataformes amb trencaclosques, i l'excusa argumental és que el protagonista ha de recollir petites figures de llana que col·locarà a la portada d'un àlbum de fotos cada cop que superi una pantalla, i que li permetran conèixer la malencònica història de la família de la casa a través de les fotos.

El bellíssim aspecte visual, que ens mostra paisatges naturals però també cementiris de cotxes i entorns industrials, en un paral·lelisme amb la història del poble i de la família de la casa, el ritme tranquil i relaxant i una preciosa banda sonora no ens han d'enganyar: no és un joc excessivament fàcil. Encara que de vegades ho sembli.

Passar-se les pantalles sense morir no és poca cosa -hi ha un assoliment que ho demana i tot-, i els trencaclosques de vegades costen de resoldre. A més, hem de gestionar bé la llana: la tenim limitada, i si ens trobem que no podem avançar més significa o bé que ens hem saltat un cabdell que ens la "reomple" alhora que fa de checkpoint, o bé que hem fet servir més llana del compte en resoldre el més recent dels trencaclosques.

Si, tot i així, les 11 llargues pantalles del joc ens resulten massa fàcils o curtes, sempre podem buscar les 5 flors de llana col·leccionables que hi ha a cada pantalla, i això difícilment ho farem a la primera.

És un joc que m'ha agradat molt, més que no em pensava, per com es desenvolupa i per l'emotiva història -que, a més de les fotos de l'àlbum, anem seguint per una mena de visions o records que trobem dins les pantalles- i té un protagonista mut però entranyable que, com vaig mostrar a l'entrada més recent del blog, hi ha qui porta fins i tot tatuat.