Soc conscient que quan faig, ara ja molt esporàdicament, una entrada sobre alguna consola fora de les que coneix tothom, hi ha un seguit de persones que llegiran l'entrada i que les coneixen perfectament, de manera que en realitat poden ser articles relativament interessants per al públic majoritari no tan ficat en els videojocs.
La que us porto avui, però, és una consola de la qual ni tan sols havia sentit mai el nom, i llegint sobre ella entenc perfectament per què.
Amb un nom que podria haver pensat l'il·lustre i desaparegut Chiquito de la Calzada, la Super A'Can va ser una videoconsola que va sortir el 1995 en exclusiva per a la República Popular de la Xina i també la seva germana distanciada Taiwan, obra de Funtech, que va fer fallida per culpa de la pròpia màquina i va desaparèixer. Spoiler.
La distribució de la màquina la van dur a terme Dunhuang Technology a Taiwan i Sino Wealth Electronic a la Xina, i si us explico aquests detalls de poca importància és perquè tampoc no hi ha gaire informació sobre aquest aparell, a banda del fet que tenia una CPU basada en el microxip Motorola 68000, el de la Mega Drive i la Neo Geo. Estem davant d'una consola de 16 bits, i els seus jocs eren aquests:
Com podem veure, hi ha gèneres de tota mena, com ara un clon del Bomberman, un de mahjong -evidentment-, un de beisbol -esport molt popular a Taiwan-, billar, lluita 1 contra 1, plataformes, RPG, puzzles, estratègia...
Però, en total, la Super A'Can va tenir només 12 títols. Vull pensar que estan emulats en alguna banda, perquè hi tinc curiositat sincera i m'agradaria provar-los. També estava planejat treure'n un perifèric lector de CD-ROM, però al final va ser cancel·lat, com 11 videojocs més que es poden trobar en llistats.
La presentació del seus jocs al mercat es feia amb unes capses de cartró verticals que recorden inevitablement les de la Super Famicom, la SNES japonesa, i tot i que a priori ens puguem preguntar per què no va tenir més èxit -i, de fet, com deia més amunt, va enfonsar la companyia que la va fer-, hem de pensar que, tot i que el seu mercat era tan exclusiu com enorme en població, era 1995 i fins i tot els xinesos s'estaven fixant en els gràfics tridimensionals que oferia la competència, a més que els costos de producció implicaven uns preus finals que el públic no podia pagar.
Tristament, després de la fallida, Funtech va destruir l'equip de desenvolupament i les unitats sobrants es van vendre com a peces als Estats Units.
Un dels jocs, el de lluita, Sango Fighter, va tenir sortida perquè, afortunadament, es va portar a altres sistemes, com l'ordinador japonès PC-98, i també MS-DOS, i després d'un llarg periple sembla que es va acabar podent descarregar de franc per a Windows el 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada