Mentre repassava una llista de videojocs llançats exclusivament al mercat japonès en vaig trobar un que em va semblar curiós i que encaixava perfectament en els requisits d'aquesta secció. No n'hi ha gaire informació, però, de manera que l'entrada serà més aviat curta.
Es tracta del B.L.U.E. Legend of Water, de la desapareguda Hudson, que va sortir per a les Playstation japoneses el 1998 i que 10 anys més tard va tenir versió digital per a la plataforma virtual Playstation Network... només al Japó, és clar. Si hagués arribat, encara que fos en aquest format, a Occident, no en parlaria a la secció Jocs que no van sortir del Japó.
A la introducció coneixem la protagonista, la Maya, que ens explica que la porten a veure el seu pare en una població històrica, Northern Cross, i que des de fa temps té un somni misteriós i recurrent. Per cert, a la Wikipedia ens diuen que la seva veu és de la Yûko Miyamura, actriu de doblatge que ha fet força papers al món dels videojocs, el més destacat dels quals el de la Chun-li en moltes entregues de la saga Street Fighter.
El que hem de fer, controlant la protagonista femenina, és parlar amb els altres personatges per tal de reunir tota la informació possible sobre les ruïnes i alternar aquestes parts amb les d'exploració, que consisteixen en fer nedar la Maya al costat d'un dofí anomenat Luka amb qui representa que porta anys nedant.
Com he dit abans no se'n troba gaire informació (ni vídeos, ja que l'únic decent és el que he posat i és de la introducció), però en un parell de llocs he llegit que les fases sota l'aigua, les que ens permeten pròpiament jugar i no només parlar, recorden Tomb Raider quan la Lara Croft ha de nedar.
També s'esmenta que la protagonista pot nedar sense equipament de submarinisme i que només
necessita trobar de tant en tant punts d'oxigen, com si fos en Sonic. Pel que fa a l'objectiu del joc, a la Wikipedia japonesa es dóna a entendre que és treure l'entrellat del somni recurrent de la protagonista, on una veu la crida contínuament.
