Sempre em sorprèn, i sempre ho dic, que gairebé 6 anys després d'inaugurar el bloc sorgeixin noves seccions. Potser en aquest cas sóc excessivament optimista, perquè no crec que la cosa doni com per a gaires episodis, però el cas és que havia parlat de pel·lícules i dibuixos animats basats en videojocs, però no de sèries d'imatge real, és a dir amb actors i actrius de carn i ossos, que es basessin en algun títol d'aquest nostre estimat mitjà d'entreteniment.
Estrenem aquesta secció, duri el que duri, amb Maniac Mansion, adaptació televisiva del videojoc d'ordinador de 1987 del mateix nom que encara ara és recordat com una de les fites de LucasArts i va generar aquella estimada seqüela, Day of the Tentacle.
Doncs bé, la sèrie de Maniac Mansion, amb un repartiment que beu en bona part de la sèrie d'skecths Second City Television, en què destaquen en Joe Flaherty (Freaks and Geeks) i la Kathleen Robertson (Beverly Hills 90210), es va emetre al Canadà (país d'on era originària) i als Estats Units entre 1990 i 1993, i va tenir un total de 66 episodis repartits en 3 temporades.
Es tracta d'una sitcom o comèdia de situació, en aquest cas sense rialles pregravades, que va rebre molt bones crítiques i també força nominacions i premis gràcies a l'originalitat del seu caràcter, que l'allunyava dels tòpics del gènere, però en canvi no va agradar en excés els fans del videojoc original.
El motiu és que es basa en el Maniac Mansion, però amb moltíssimes llicències pel que fa a argument, caracterització i to. És clar que, si es volia fer una sèrie familiar, l'ambientació terrorífica i l'humor adult del videojoc no es podien adaptar sense canvis a la televisió. Si es volia fer una sèrie familiar, he dit. Poder-se adaptar tal qual, es podia.
A més, l'únic personatge del joc que apareix a la sèrie és el doctor Edison, que en comptes de ser un malvat científic és retratat com un bon pare de família, encara que continua sent un científic i fa experiments relacionats amb el meteorit que s'esmenta al videojoc. Curiosament, a The Day of the Tentacle es fa referència a una sèrie relacionada amb el Maniac Mansion. És l'única opinió que van emetre públicament els senyors Ron Gilbert i Gary Winnick, els dissenyadors del videojoc (i amb força implicació a la seqüela), sobre la sèrie.
Només vaig tastar una mica en Maniac Mansion gràcies a que aquest es pot jugar a través d'un ordinador que trobes en el Day of The tentacle. I es clar, tenint gairebé tot el Day of The tentacle per endavant qui s'atura amb un altre joc? :P
ResponEliminaJo li tinc ganes, no et pensis. Vaig acabar-me el Day of the Tentacle (en emulador, perquè jo en aquella època no jugava, i ara tampoc, als jocs en PC), però encara tinc pendents el Maniac Mansion, l'Indiana Jones and the Fate of Atlantis i molts altres clàssics de les aventures gràfiques.
EliminaTu jugant en emulador????!!!!!
EliminaSACRILEGI
Ja ho vaig explicar! XD No feia servir el PC per a jugar, de fet no em deixaven, em deien que l'ordinador de jugar era l'MSX, i per tant l'única manera de jugar als videojocs de LucasArts després només era a través d'emulació, de l'SCUMMV aquell, home! XD
EliminaNo sigueu tant dramàtics!!
EliminaPodríem dir fins i tot que SCUMMVM no és un emulador, si no un intèrpret :D en el fons s'executa el joc original
Més raó em dónes, doncs! El cas és que si no ho tinc mal entès, els ordinadors d'ara no reconeixerien els disquets o el CD original, de manera que no tinc cap altre remei si hi vull jugar.
EliminaExacte, el Scumm simplement adapta la programació preparada per a "pc's antics" als actuals.
EliminaPer exemple, encara que funcionés, si pensem en la velocitat de CPU, ha evolucionat tant, que aniria tan ràpid que no podriem ni llegir textos :D
Vaja, no se si m'explico, però el que han fet és adaptar el motor dels jocs a la tecnologia actual
O sigui que en el fons no estic "caient" en l'emulació. L'alternativa és comprar un PC de l'època, cosa que no faré. Si fossin consoles sí que ho faria, i sempre ho faig així. :P
Elimina