Els jocs de naus, o matamarcians, o més científicament shooters o shoot'em up, se'ns han presentat al llarg de la història dels videojocs sobretot de dues maneres: verticals (Galaga o Space Invaders, per exemple, tot i que en aquests casos no hi havia scroll o desplaçament de l'escenari, o el Defender, on sí que apareixia aquest scroll), o bé horitzontals (Gradius, R-Type, etc.).
Però hi ha altres maneres de concebre aquest gènere dels videojocs, i una és la de la perspectiva de tub, els tube shooters, en què representa que ens desplacem per, exacte, un tub. Un dels exemples més antics d'aquest subgènere és el Tempest (1981), i en aquest estil, tot i que també comparat amb l'S.T.U.N. Runner (1989) es va desenvolupar el joc exclusiu del Japó que avui ens ocupa.
Es tracta de l'iS - Internal Section, que Positron va crear i Square va distribuir per a la Playstation el 1999 i que feia una proposta original amb un aspecte allunyat de qualsevol títol de naus que encara pogués apel·lar al públic en una època en què clarament ja no s'estilaven, com a mínim com abans.
Potser era massa innovador per als responsables de decidir si un títol travessa les fronteres del seu país d'origen o no, i per això no va arribar mai en versió occidental.
Amb uns gràfics gairebé hipnòtics que es recolzen en els polígons plans i els efectes lluminosos i prescindeixen de les textures i altres filigranes visuals, l'Internal Section és un videojoc de naus sense naus (o almenys sense unes naus en el sentit més tradicional del concepte), tot plegat amb una banda sonora de música techno que tanmateix es pot canviar en qualsevol moment traient el disc de la consola i posant-hi qualsevol CD, experiment que no provoca l'aturada de la partida, en aquest cas.
La possibilitat de canviar l'ambientació de les pantalles, que són 8 nivells dividits al seu torn en 4 fases i un enemic final, li dóna un valor rejugable que, juntament amb l'originalitat abans esmentada i uns controls receptius, i el fet que no sortís del Japó tot i estar distribuït per una gran companyia, el van convertir uns anys després en un videojoc molt buscat i desitjat. De culte, vaja.
Si no el trobem, però, sempre ens queda l'opció d'adquirir un videojoc d'inspiració similar, el Rez, que va sortir el 2001 per a Dreamcast i Playstation 2 (als Estats Units sense versió de Sega, companyia que va desenvolupar curiosament la versió per a la PS2 d'aquell país) i que el 2008 va rebre una actualització HD per a Xbox Live Arcade.
El Rez va tenir també, però no ens hi estendrem perquè ens desviaríem massa del tema, una preqüela per a Playstation 3 i Xbox 360, l'any 2011, amb el nom de Child of Eden. Tant aquest, com el Rez i el remake en alta definició, van tenir força bona acollida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada