Què estàs buscant?

dimecres, 10 de juny de 2009

Jocs espina: R-Type

Ahir, parlant amb l'amic Enric de la meva més recent adquisició videojoquística, el Terminator 2: Judgement Day de la Gameboy, se'm va acudir classificar-lo amb un nom que de retruc va donar origen a una nova secció: els jocs espina. Un joc espina, com diu el seu nom, és un joc que fa molts anys et feia gràcia i que per circumstàncies diverses no et vas arribar a comprar o no te'l van regalar. Generalment són jocs idealitzats i un cop ets gran i tens més poder adquisitiu te'ls compres i veus que no n'hi ha per a tant... o sí. 

Avui parlaré breument, perquè aquesta secció serà d'entrades breus, prometo que ho intentaré, de l'R-Type, un joc que tenia molt mitificat des de sempre, tot i que només hi havia jugat una breu partida a la Super Nintendo d'un amic.


Aquest era el Super R-Type, una de les seqüeles del joc. De fet, és una saga amb unes quantes entregues i potser un dia en tornaré a parlar, segurament a "Gèneres", però de moment el que ens ocupa aquí és l'espina que jo tenia amb aquest joc. Allò va ser, de fet, més per les fotos que veia a les revistes que per la partideta que hi vaig fer, encara que sembli mentida. Em fascinava sobretot l'aspecte de la nau i aquella cosa que es posava al davant...

I bé, els anys van anar passant i fa poc em vaig comprar les versions del primer R-Type per a la Master System i encara més recentment per a la Gameboy. En el segon cas va ser una circumstància especialment feliç, ja que no se sol trobar complet de segona mà i en tan bon estat com estava, i tot i així el vaig fer meu per 5,15 euros amb enviament inclòs!


Un gran shooter per a la 8 bits de sobretaula de Sega, una consola que en tenia alguns més d'interessants.


I el de la Gameboy, el que em va fer més il·lusió aconseguir. Diuen que és un joc molt i molt difícil. Potser és veritat, però jo la primera pantalla me la vaig passar amb una facilitat que feia por (la segona no perquè vaig apagar la consola per sopar), i això que no sóc gens bo en aquest gènere.

Així doncs, una espina videojoquística menys. I per partida doble. El que passa és que ara voldré també el de la Super Nintendo (consola que encara no tinc, podríem dir-ne "la consola espina"), les seqüeles, l'entrega d'Xbox Live Arcade... si ja em conec, ja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...