Hi ha moltíssims videojocs de Bola de Drac. Tants que durant el primer any d'aquest bloc, el 2009, li vaig dedicar un especial en 6 parts que òbviament acabava amb aquell mateix any, i ara ja s'ha quedat curt. Potser n'hauré de fer una nova entrega aviat.
El cas és que, per alguna raó, la majoria d'aquests jocs no ens acaba de convèncer, i no només perquè molts d'ells no hagin rebut un disseny i una programació com es mereixeria aquesta potentíssima franquícia, sinó també perquè com a usuaris mai no estem satisfets: els Budokai Tenkaichi van agradar molt, però cap al final rebien notes més discretes perquè eren "més del mateix". En canvi, qualsevol títol que se n'allunyés una mica i presentés plantilles de menys de 75 personatges ja ens semblava incomplet. No ens posem d'acord amb el que volem.
Els nord-americans són especialment durs amb les puntuacions, només cal fer un repàs a l'agregador GameRankings i veure què en pensen, dels millors videojocs basats en la franquícia ideada per l'Akira Toriyama.
Ara bé, tots van rebre, en el pitjor dels casos, una nota d'aprovat pelat. Tots? No, n'hi ha un que va suspendre clarament, i el podem considerar l'ovella negra dels videojocs d'una saga que té uns quants títols tirant a dolents.
El Dragon Ball Z: Taiketsu, que va sortir el novembre de 2003 per a la Gameboy Advance tant als Estats Units com a Europa (on arribaria el 2004), és el que s'endú aquest dubtós honor.
Com podem veure, es tracta del típic joc de lluita 1 contra 1, segurament el millor gènere per a Bola de Drac i sens dubte el més utilizat, tot i que també hi ha hagut un fotimer d'RPG, en diverses variants, que han sortit bé, aventures de text i alguns beat'em up, com el fantàstic Dragon Ball Advanced Adventure.
Quin va ser el problema d'aquest títol, doncs? En general, sembla que el fet que no se n'encarregués Bandai, sinó Atari, que d'altra banda tampoc no és una companyia desconeguda ni amb mala fama. I concretament un acabat que donava la sensació als jugadors que el cartutx s'havia finalitzat amb pressa, amb uns efectes de so, uns gràfics i unes animacions que no eren a l'altura del que podia fer la consola, la manca d'una història que justifiqués els combats (ni tan sols amb un petit text sota la cara dels personatges, a l'estil dels Street Fighter), i sobretot problemes amb els controls i les combinacions de botons per a executar els atacs, el més important d'un joc de lluita.
Aquí teniu la portada de la versió dels Estats Units. Per què són verds els enemics? Vés a saber... El cas és que el Dragon Ball Z: Taiketsu era el primer videojoc de lluita de Bola de Drac per a la Gameboy Advance, ja que abans havia sortit el The Legacy of Goku, que era un RPG.
No va ser un bon debut en el gènere més adequat per als videojocs de la saga, però les coses li van anar millor al Dragon Ball Z: Supersonic Warriors l'any següent. El Taiketsu, doncs, és un títol per a oblidar, no cal que ens hi acostem, perquè encara que les autèntiques joies videojoquístiques de Bola de Drac siguin més aviat poques, unes quantes sí que hi ha, i aquest títol no el necessitem per a res.
Com podem veure, es tracta del típic joc de lluita 1 contra 1, segurament el millor gènere per a Bola de Drac i sens dubte el més utilizat, tot i que també hi ha hagut un fotimer d'RPG, en diverses variants, que han sortit bé, aventures de text i alguns beat'em up, com el fantàstic Dragon Ball Advanced Adventure.
Quin va ser el problema d'aquest títol, doncs? En general, sembla que el fet que no se n'encarregués Bandai, sinó Atari, que d'altra banda tampoc no és una companyia desconeguda ni amb mala fama. I concretament un acabat que donava la sensació als jugadors que el cartutx s'havia finalitzat amb pressa, amb uns efectes de so, uns gràfics i unes animacions que no eren a l'altura del que podia fer la consola, la manca d'una història que justifiqués els combats (ni tan sols amb un petit text sota la cara dels personatges, a l'estil dels Street Fighter), i sobretot problemes amb els controls i les combinacions de botons per a executar els atacs, el més important d'un joc de lluita.
Aquí teniu la portada de la versió dels Estats Units. Per què són verds els enemics? Vés a saber... El cas és que el Dragon Ball Z: Taiketsu era el primer videojoc de lluita de Bola de Drac per a la Gameboy Advance, ja que abans havia sortit el The Legacy of Goku, que era un RPG.
No va ser un bon debut en el gènere més adequat per als videojocs de la saga, però les coses li van anar millor al Dragon Ball Z: Supersonic Warriors l'any següent. El Taiketsu, doncs, és un títol per a oblidar, no cal que ens hi acostem, perquè encara que les autèntiques joies videojoquístiques de Bola de Drac siguin més aviat poques, unes quantes sí que hi ha, i aquest títol no el necessitem per a res.
Com a fan de bola de drac vaig gaudir molt al seu moment dels dos primers titols per a snes i amb el de megadrive. Pero cap dels jocs aparegut despres ha aconseguit agradarme. A banda del meravellos dragon ball advanced adventure, clar.
ResponEliminaEl cas es que els clasics que tan vaig disfrutar al seu moment, ja no m'agraden. Els veig sosos, amb animacions cutres i jugabilitat imperfecta. Aquest que comentes no es la excepcio.
De fet, he pogut provar la demo del nou butoden per a 3ds i si, grafics molt bonics i tal, pero les animacions son tan cutres y amb tan pocs frames com a l'epoca de la snes.
Certament com a videojocs de lluita deixaven molt a desitjar, però ens feien una il·lusió tremenda perquè hi havia els personatges que tant estimàvem.
EliminaReconec que el de la Mega Drive no arribava al nivell dels de la SNES, però em va fer tantíssima il·lusió quan va sortir... però tanta... I a sobre tenia en Krilín!
Ara bé, tot i que no podien fer res contra altres franquícies de lluita 1 contra 1, hi ha títols millors i pitjors, i pel que sembla el Taiketsu de la GBA és a baix de tot.
Jo tinc ganes de tenir el Dragon Ball Z Kai Ultimate Butôden de la DS (exclusiu japonès), perquè diuen que és com els Budokai Tenkaichi i a mi aquells m'agradaven molt, però el joc aquest va caríssim i buscadíssim :(
Al loro amb el de la ds, que te uns grafics en 3d i cell shading brutals. Molt bons!
EliminaEl de 3ds per a mi es un pas enrere.
Si que es veritat que encara que foren jocs reguleros ens feia molta ilusio aixo de jugar amb goku i cia. Es per aixo que els hi vaig dedicar molt de temps com he dit abans. I si, per a mi el principal atractiu del bola de drac de mega tambe era krilin. Jajaja.
Ja m'ho semblava, que aquest de la DS era diferent. Doncs encara em fa venir més ganes de tenir-lo, però el meu sistema per a fer anar còpies de seguretat no accepta aquest títol. Com no trobi un emulador de DS per a PC... :S
EliminaCom es aixo? quin flashcard tens?
EliminaÉs la SuperCard Micro SD, que es veu que va deixar d'obtenir suport el 2010 i els jocs llançats després no sempre funcionen, i és el cas del de Bola de Drac, que per cert ja tinc baixat en emulador i té bona pinta :)
Elimina