Petits clàssics: B.O.B.

Avui, a la secció dedicada als videojocs que sense tenir un gran impacte en la indústria sí que recordem encara que sigui només pel seu títol o la seva caràtula, us en porto un que té un nom gens amic dels robots de cerca, assumeixo doncs que totes les visites que rebi les hauré d'agrair als enllaços amb què bombardejo la gent a les xarxes socials. 

Us asseguro que això dels robots de cerca no era un joc de paraules, però el cas és que el protagonista del B.O.B., llançat per a la Mega Drive i la Super Nintendo el 1993, és un robot. Amb aspecte de formiga antropomòrfica, sí, però un robot.

Resulta que a més és adolescent, i un bon dia agafa el cotxe del seu pare per tal d'anar a una cita, però acaba en un planeta desconegut per culpa d'un accident, i nosaltres l'hem d'ajudar a recuperar el vehicle i continuar amb la seva vida.

Com podem veure en aquest vídeo de la versió de la Super Nintendo, es tracta d'un joc d'acció i plataformes, un run and gun que també n'hi diuen, en què fem ús de diverses armes i habilitats a través de pantalles d'allò més virolades, detallades i diferents entre si. També hi ha seccions de conducció, i humor repartit per tota la història.

Aquestes imatges corresponen a la versió de la Mega Drive del videojoc de Wayne's World, basat en la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per en Mike Myers. Potser us demaneu per què poso aquest vídeo, i la raó és ben senzilla i justificada: va sortir el mateix any que el B.O.B., el va fer la mateixa gent de Gray Matter i en termes jugables era molt similar, ja que tenia el mateix motor. Estava disponible per a la 16 bits de Sega i les llavors tres consoles de Nintendo (Gameboy, NES i SNES). 

Tornant a la qüestió que ens preocupa avui, val la pena el B.O.B., més enllà de l'humor i un aspecte gràfic agradable? Doncs sembla que sí, si ens hem de refiar dels comentaris als vídeos de Youtube, però si mirem les crítiques veurem que hi ha una mica de divisió: en molts casos rep notables, mentre que en alguns les puntuacions són més mediocres. Jo crec que la millor manera d'aclarir-ho és provar-lo nosaltres mateixos. 

Si no tenim ganes de buscar gaire la versió de la Mega Drive o la Super Nintendo, una opció és adquirir l'EA Replay, un recopilatori d'Electronic Arts -que es qui va distribuir el joc- per a la PSP que va sortir el 2006 (2007 a Europa).