Resulta que en els darrers anys, per alguna raó, m'he fet un tip de menjar cupcakes i m'he anat introduint en aquest món, que abans no coneixia ni de nom. N'he provat de diversos gustos i sé que no estem parlant de "magdalenes decorades", com els anomena despectivament la gent que no hi té interès. De fet, sí que hi ha gent que els fa així: recepta de magdalena i una mica de color per dalt, però no: els cupcakes són pastissets de mida petita, i ben fets porten una bona quantitat de frosting o decoració comestible a la part de dalt.
Dit això, el 2010 vaig publicar una entrada sobre pastissos relacionats amb els videojocs en aquesta secció que feia dos anys que no tocava, i ara la vull ressuscitar amb un repàs dels cupcakes de videojocs que m'han cridat més l'atenció tot passejant per Google Imatges.
Ho podem enfocar de diverses maneres, tal com han fet les persones que s'han dedicat a fer els dels exemples que he triat per a il·lustrar l'entrada. Una d'elles és la del repàs a la història dels videojocs, cadascú segons un criteri. Aquí hi veiem, per exemple, l'Space Invaders, els Tomb Raider, el Pong, el Tetris -en una execució brillant-, les aventures de text o el Moon Patrol, entre molts altres. Els sabríeu reconèixer tots? Jo no, però és que tampoc no en sé tant.
Com no podia ser d'una altra manera -i n'hi havia molts exemples- un dels temes preferits dels rebosters i les rebosteres, o de la clientela que els encarrega els cupcakes, és l'univers Mario, que com ja sabem és ric en personatges i elements reconeixibles per gairebé tothom, poc o molt interessat en els videojocs.
Una mica més friki, però tampoc no gaire, s'ha de ser per tal de reconèixer aquests símbols que els seguidors de la saga The Legend of Zelda identificaran de seguida. En aquest cas els cupcakes es veuen més senzillets, i potser sí que són magdalenes decorades, i el frosting és més senzill.
Tornant a en Mario i companyia, una altra cosa que també m'he trobat són les composicions en què els cupcakes, a la safata, formen un dibuix més gran i espectacular, però és clar, a mesura que ens anem menjant aquests pastissets la cosa se'n va a can Pistraus i perd la gràcia. Per exemple, els dos cupcakes del pal de la banderola, o els que només tenen cel, tenen poca gràcia.
Però no només d'en Mario s'han fet composicions d'aquestes, també en veiem d'en Sonic, que amb menys unitats és, de tota manera, més colorit que el que hem vist d'en Mario.
Més fosc, i més antic pel que fa a referències -però igualment atemporal- és aquesta presentació d'una pantalla del Pac-man, quelcom espectacular que, com en tots els altres casos, ha de fer pena menjar-se i, en fer-ho, destruir-ho.
Aquests, a priori més senzillets, estan en realitat molt ben aconseguits, el detall de les potetes dels goomba d'en Mario està molt ben trobat, i pels colors no ha calgut, em penso, ni tan sols fer servir el colorant que, en els altres exemples i gairebé sempre que parlem de cupcakes decorats amb certa gràcia, es troba en abundància en aquest producte de rebosteria.
Si us pensàveu que només els jugadors i les jugadores de més edat eren els únics que s'interessaven pels cupcakes anàveu errats, perquè també en trobem amb referències més modernes, com aquests dedicats a la Wii i, en especial, els seus Miis o avatars dels jugadors.
No tot havien de ser, però, cupcakes de les marques més clàssiques del món dels videojocs. Aquí en tenim, per exemple, uns que homenatgen la segona consola de Microsoft, la Xbox 360, amb el logo (esquerra) i l'ergonòmic comandament (dreta).
I ja per acabar, i per demostrar que la cosa continua estant de moda -de fet ha estat en els darrers anys que els cupcakes s'han posat tant de moda, us mostro aquests dedicats a la Playstation 4, que difícilment podrien homenatjar un sistema més recent.
Hem vist uns quants exemples del que es pot arribar a fer amb els cupcakes i la inspiració videojoquística. No sabem si estan bons o no, que la massa és menys vistosa i en el fons és el percentatge més gran del cupcake, la resta és decoració, però segur que ens posen cupcakes temàtics d'aquests en una trobada de videojugadors i duren ben poc. Entren per la vista, sí, i pel cor.
Aquest post té massa sucre per mi >_<
ResponEliminaNo conec el concepte de "massa sucre" xD
Eliminajajaja que menges massa cupcakes els últims anys? no sé perquè.... :P
ResponEliminasi vols un dia intentem fer-ne algun així més friki, però fondant no, que està més dolent xDD
ja buscaré opcions per veure si alguna és fàcil jeje :P
Gràcies per l'entrada! ^^
No ho sé, però 4 o 5 quilets els he guanyat per culpa de no sé qui xD
ResponEliminaMmm... sense fondant no crec que es pugui fer, això. I el fondant, que a mi sí que m'agrada, dóna massa feina. No et vull fer passar per això.