Jocs revolucionaris: Pac-man (1980)

El Pac-man és un d'aquells jocs (no gaires, la veritat) que gairebé tothom del primer món i amb una edat de com a molt 60 anys deu haver provat o com a mínim vist algun cop a la vida. Va revolucionar a la seva manera el món dels videojocs i sobretot va esdevenir una icona de la companyia Namco i una referència habitual en tota mena de suports. Però, com tot, té un origen i una història, i és d'això que parlaré avui.

Aquesta pantalla és impossible de confondre. De fet, es diu que el "personatge" protagonista és el més reconeixible de la història dels videojocs, per damunt de lampistes bigotuts i eriçons blaus. I és així perquè va arribar amb força a les recreatives japoneses l'any 1980, inaugurant un nou tipus de joc en una època que era la prehistòria dels videojocs i tot eren marcians i pongs:

Que mític, senyores i senyors... Doncs bé, la mecànica, com tots deveu saber, és ben senzilla. Es tracta de menjar-se tots els puntets mentre evitem que ens toquin els fantasmes de colors, que podem eliminar temporalment si ens els mengem quan hem ingerit prèviament aquella mena de pastilla salvadora que és més gran que els punts normals.

I bé, és mecànic i relativament repetitiu, però té alguna cosa que enganxa, perquè si no no hauria triomfat com va triomfar. Se suposa que si ho fem bé hauríem de poder jugar eternament perquè no té un final, aquest joc, però hi ha un problema: el nivell 256 dóna un error i fa impossible continuar jugant-hi. Fins i tot es va oferir un premi de 100.000 dòlars per a qui ho aconseguís abans de 2000, i el premi va quedar desert.

En aquesta pantalla, doncs, només es pot vacil·lar als fantasmes. Una frikada més: es veu que la puntuació perfecta es considera que és quan s'han menjat tots els punts, monstres i fruites possibles sense perdre cap vida durant 255 pantalles, i està certificat que ho va aconseguir per primer cop un tio l'any 1999, amb 3.333.360 punts i en unes sis hores ininterrompudes de joc. El 2009 el van igualar dues persones més, que sumen un total de set que ho han aconseguit, però la sisena a sobre ho va fer en menys de 4 hores! Per cagar-s'hi.

Més encara: d'on ve el nom de Pac-man? Com que és japonès, i els encanten les onomatopeies, sembla que ve del so d'obrir i tancar la boca tal com l'interpreten els nipons, "pakku-pakku". Però a l'hora d'escriure el nom del joc van decidir-se per romanitzar-lo com a "Puck-man". Quan va arribar als Estats Units, per motius que podeu suposar van decidir que era millor canviar-lo a "Pac-man," que es pronunciava igual i no convidava a canviar la primera lletra per fer broma. Però es veu que a Europa sí que van arribar màquines amb el nom japonès. Posa't a buscar-les ara, que no hi ha recreatives enlloc! Pel que fa a la forma arrodonida, s'havia dit que volia recordar una pizza a la qual li falta una porció (una llegenda més de la història dels videojocs), però es veu que és l'arrodoniment del caràcter japonès de boca, "kuchi", que és un quadrat.

No us ho crèieu, eh? Us pensàveu que era una llegenda? Doncs no, aquesta és la prova del que deia. En fi, que va esdevenir una autèntica bomba, un èxit sense precedents i la sorpresa de l'any. I aviat començaria la creació de marxandatge i, naturalment, les conversions domèstiques.

La primera versió seria la de l'Atari 2600, històricament cèlebre dins el món dels videojocs, i ara veurem per què:

Una conversió nefasta, un joc infumable que es considera un dels causants de l'anomenada Crisi dels Videojocs de 1983, en què totes les companyies van fer fallida per culpa de monumentals tifes de vaca com aquest indigne port d'un joc que havia creat grans expectatives i d'altres com l'E.T., de la mateixa màquina. Hi havia 10 milions de consoles col·locades i es van vendre 7 dels 12 milions de cartutxos que s'havien fabricat. Si s'haguessin limitat a fer-ne 7 la cosa hauria quedat en una decepció global per als usuaris, però Atari esperava vendre consoles gràcies al joc i no va ser així, de manera que els 5 milions d'unitats del títol que es van haver de menjar, juntament amb el cas de l'E.T., van ser un grandíssim cop financer.

Però afortunadament se'n van fer més versions durant els 80, per a tota mena de plataformes domèstiques de la mateixa Atari, de Commodore, d'ordinadors Apple i IBM i de la NES. Vegem-ne alguns exemples:

Del Commodore 64...

De l'MSX, un dels primers jocs que vaig gaudir del meu estimat ordinador. Venia al primer disquet que vaig tenir i tenia el número 15, sempre ho recordaré. En realitat, però, el títol el tenia canviat pel de Comecocos, denominació popular i typical spanish d'aquesta icona.

El de la NES, que va ser la primera consola "moderna" que el va tenir. Però tal com passava amb el Tetris, hi havia una versió de Tengen (la que he ensenyat) i una de la pròpia Namco (la que ve ara):

I també el tenim en versió portàtil, per a la Gameboy, la Game Gear i la Neo Geo Pocket Color, els anys 1991 (les dues primeres consoles) i 1997 (la d'SNK):

He posat el de la portàtil de SNK perquè era el millor vídeo que hi havia. Com és natural quan parlem d'un clàssic d'aquesta importància, ha aparegut en nombrosos recopilatoris per a diverses consoles posteriors, com ara els anomenats Namco Museum, però també ha vist versions adaptades als nous temps com les vistes als iPod, iPod Touch i iPhone, o l'excel·lent (i que jo tinc) Pac-man Championship Edition (Xbox Live Arcade, 2007):

Amb un aspecte més modern i diverses modalitats de joc, és un títol que enganxa i un remake que val molt la pena. Edito molt temps després per afegir que aquest joc està inclos al Pac-man & Galaga Dimensions de la Nintendo 3DS (2011) i que el 2010 en va sortir una versió anomenada Pac-man Championship Edition DX, aquest cop també per a Playstation Network. Però el Pac-man no es queda aquí: va tenir moltes versions no autoritzades (de les quals no parlaré per motius d'espai) i també moltes seqüeles, algunes de les quals també no autoritzades i que ometré per la raó ja esmentada, com és el cas del Jr.Pac-man. Ara, la primera de totes es mereix que faci una excepció:

El Ms.Pac-man, de 1981, va ser creat per Midway sense el permís de Namco, que el va haver de considerar seqüela oficial en veure l'enorme èxit de públic que va tenir. Es considera que les seves millores respecte a l'original el converteixen en la millor entrega de la franquícia. Òbviament, també va ser versionat per a un munt de sistemes domèstics, alguns dels quals es van permetre algunes llicències. Entre les noves consoles beneficiades de la presència del joc en el seu catàleg tenim l'Atari Lynx, la Mega Drive, la Super Nintendo o la Master System.

El 1982 sortia el Super Pac-man, la tercera entrega, que a causa dels excessius canvis que presentava no va tenir gaire èxit i en consoles pràcticament no va sortir, més enllà dels recopilatoris que deia abans.

Un Pac-man gegant, pomes i claus per menjar... sembla que el gran públic no estava preparat per digerir res més que els puntets i les fruites de tota la vida. I el 1983 va sortir, només al Japó, el Pac & Pal, un títol que esdevindria una raresa actualment jugable només en recopilatoris:

Disculpeu la qualitat, però tenia posat un vídeo millor i l'han tret de Youtube, per tant l'he hagut de substituir. També era força diferent de l'original, es podia disparar i fins i tot s'afegia un nou personatge, la Miru, de color verd, que acompanyava en Pac-man. Però quan un joc és rar, es torna atractiu i tothom hi vol jugar. Com a curiositat, hi ha una altra versió d'aquest títol, que es diu Pack & Chomp-chomp, on el que acompanya en Pac-man és el seu gos, original dels dibuixos animats.

El 1984 arribava un joc completament diferent, i que jo vaig descobrir també a l'MSX perquè el tenia en un disquet dels últims que em van arribar. Es tracta del Pac-land, un joc de plataformes:

No es pot comparar amb els grans clàssics del gènere, si bé és un dels primers que es van crear amb els estàndards d'aquest tipus de jocs, però no deixa de ser una curiositat i, al cap i a la fi, és una seqüela oficial. Es va portar a alguns dels sistemes esmentats fins ara (a la NES només al Japó) i també a la Turbografx-16 (PC-Engine).

Tres anys més tard, el 1987, sortia el Pac-mania, que tornava als orígens però amb un punt de vista inèdit a la franquícia: l'isomètric.

En poso la versió de Mega Drive perquè no he trobat la de les recreatives. Es veu que també hi és en MSX i ara que ho dic em sona que el tinc, però no n'estic segur. El 1996, nou anys després de l'anterior entrega, va sortir el Pac-man Arrangement per a diversos recopilatoris, que és el primer Pac-man però en forma de remake, però sobretot va ser l'any d'aparició d'aquesta raresa, el Pac-man VR:

Es veu que es jugava en una cabina de realitat virtual, aquella gran cagada que va intentar introduir-se sense èxit al món dels videojocs deixant, però, títols amb cert interès històric en termes documentals. Després d'allò, pel que fa a les màquines recreatives, van sortir edicions especials, com la del 25è aniversari el 2005.

Després d'això tenim les seqüeles oficials però directament per a videoconsoles, com el Pac-Attack de 1993 de la Mega Drive i la Super Nintendo:

Res a veure amb el sistema tradicional de la franquícia, sinó amb una altra d'origen rus. La Gameboy, la Game Gear i el Philips CD-i també en van tenir versió, a més de les que es troben als recopilatoris per a consoles més modernes. La Mega Drive i la Super Nintendo es quedarien en exclusiva, però, el Pac-man 2: The New Adventures de 1994:

La cosa continuava degenerant, però era un producte oficial de la Namco, malgrat tot. El mateix any novament la Super Nintendo i aquest cop també la Gameboy i els ordinadors veurien el Pac-in-Time:

Un plataformes 100%, vaja. I el 1999 arribava, per a la Playstation, el primer Pac-man en 3D reals de la història, el Pac-man World:

Després, el 2004, tornaria en un recopilatori per a la Gameboy Advance, però adaptat a la inferior capacitat tècnica de la portàtil de Nintendo. El 2000 van sortir dos jocs més de la sèrie, el Ms.Pac-man Maze Madness (PsX, Dreamcast, Gameboy Advance i Nintendo 64)...

I després el Pac-man: Adventures in Time, per a ordinadors:

El 2001, i novament només per a PC, va sortir el Ms.Pac-man: Quest for the Golden Maze, un fracàs de crítica del que no he trobat cap vídeo. L'any següent repetia l'exclusivitat d'ordinadors el Pac-man All Stars, però també arribaria el Pac-man World 2, que tindria versions també per a la Xbox, la Gamecube, la Gameboy Advance i la Ps2:

Hi hauria un tercer joc aquell any, el Pac-man Fever, només per a Ps2 i Gamecube:

El típic de minijocs per a molts jugadors alhora. S'havia d'explotar la franquícia, una màquina de fer diners només pel renom que tenia i la llegenda que s'havia creat al seu voltant des dels 80. I el 2003 sortiria un únic i curiós joc, el Pac-man Vs., exclusiu de la Gamecube i proporcionat com a regal en les edicions Player's Choice d'alguns jocs, com per exemple el Pac-man Fever.

La curiositat és que la veu del joc és la de Charles Martinet, la veu oficial d'en Mario des que aquest té veu. I a més el va dissenyar el gran Shigeru Miyamoto, creador d'en Mario, en Donkey Kong i la franquícia Zelda, entre altres fites. Ara, el joc és estrany com ell sol. El sistema de joc era el següent, completament innovador: un jugador portava en Pac-man controlant-lo amb la Gameboy Advance (connectant-la a la 128 bits de Nintendo) i dos jugadors més portaven els fantasmes amb el comandament de la GC.

D'un sol joc el 2003 passaríem a zero el 2004 i quatre el 2005, començant per aquest Pac-man Pinball Advance, per a la consola que us podeu imaginar:

El següent seria el Pac-Pix, el primer de la Nintendo DS:

No sé si és gaire divertit, però d'original sí que n'és. La consola portàtil més recent de La Gran N repetiria amb el Pac'n roll, que després apareixeria en un recopilatori per a la Wii:

En aquest sembla que es tracta de fer-lo rodar a base de rascar la pantalla inferior amb el llapis tàctil. El vídeo és el millor que he trobat, ja em perdonareu. I tanquem el 2005 amb el Pac-man World 3, per a Ps2, Xbox, Gamecube, Nintendo DS, PSP i ordinadors:

El 2006 el personatge tornaria amb un joc radicalment diferent, el Pac-man World Rally, per a Gamecube, PSP, Ps2 i ordinadors:

No és que estigués malament, però se li va criticar la seva excessiva semblança amb els Mario Kart. Ara, no eren els primers que apostaven per aquesta fórmula. El 2007 va sortir l'abans comentat Pac-man Championship Edition, que era la primera seqüela "fidel a l'original" en més de 25 anys i un molt bon joc, amb les millores i els afegits necessaris per tal de fer-lo interessant en els nostres temps alhora que respectuós amb el llegat del primer. Com a curiositat, se'n va encarregar el senyor Tôru Iwatani, el creador de Pac-man (lamento no haver-lo esmentat fins a aquest punt de l'article) i després es va retirar en pau. També hi ha versions per a l'iPod, l'iPhone i l'iPod Touch.

Per al futur ens espera el Pac-man Carnival de la Wii, que encara ha de veure publicada la seva data de llançament. I hi ha hagut també productes per a telèfons mòbils a banda dels esmentats, que procedeixo únicament a llistar per tal que en quedi constància: Pac-Man Crisis (2002), Ms.Pac-Man for Prizes (2004), Pac-Man Casino Card Games Pack (2004), Pac-Man Casino Slots Pack (2004), Pac-Match! (2004), Pac-Man Puzzle (2004), Pac-Man Pinball (2004), Pac-Man Bowling (2004), Pac-Man's Arcade Corner (2005), Pac-Man Pinball 2 (2008) i Pac-Man Hold'em Poker (2008).

Estem davant d'un joc que no morirà mai, un autèntic clàssic amb desenes de seqüeles i versions oficials i no oficials, algunes de més fidels que d'altres, algunes de més divertides i d'altres que són autèntics fracassos, però un icona dels videojocs dels 80 i de tots els temps, al cap i a la fi. Prometo un Especial Malalts dels Videojocs de Pac-man, i us recordo que a la secció de Malalts dels Videojocs ja havia aparegut algun tatuatge i alguna peça de roba del personatge. A més a més, des d'avui teniu un Pac-man no oficial aquí al costat, per poder-hi jugar quan vulgueu. Podeu fer-lo gran, també.