Què estàs buscant?

dimecres, 24 de juny de 2009

Els pitjors jocs de la història: E.T. (Atari 2600, 1982)

No parem! Avui també s'estrena una secció, precisament la dels pitjors jocs de la història, aquells que hem d'evitar com sigui. I com no podria ser d'una altra manera, el primer és l'E.T., el videojoc de la pel·lícula, considerat el pitjor i el més abominable títol de la relativament curta història d'aquest mitjà d'entreteniment, tot i que segons qui faci la llista és superat pel Superman 64, del que ja parlarem en un altre moment.



Així es presentava a la televisió el primer dels lamentables productes que van precipitar el món dels videojocs cap a la famosa Crisi de 1983.




Bé, aquest vídeo és una bona mostra de per què la versió en videojoc d'aquella mítica pel·lícula va ser un fracàs tan sonat. És repetitiu, avorrit, els gràfics són dolents fins i tot segons els paràmetres de l'època... Horrorós.




Aquestes terribles pantalles grises representen els temuts i odiats pous que trobem per tot el mapa, que lluny d'aportar varietat al joc el fan pràcticament injugable.

Hi ha gent que assegura que li agrada, aquest joc, i no sempre surt a les llistes dels més dolents, però no ens enganyem, és per alguna cosa que van quedar milions de còpies del títol sense vendre, i sempre ha existit el rumor que afirma que la mateixa Atari va encarregar-se de destruir-ne bona part i enterrar-la al desert.

Sigui com sigui, per un motiu ben lamentable el videojoc d'E.T. va passar a la història i no cal ésser gaire intel·ligent per imaginar-se que encara hi ha gent que el busca i el vol provar personalment.




La història és ben bé per riure, i aquest videoclip en parla, precisament, perquè allò va ser realment sonat.

Però per què és tan dolent? En resum, perquè es volia dur a les botigues per Nadal de 1982, i la idea de fer el joc va néixer el juliol d'aquell mateix any, de manera que no hi havia temps per a tot el procés (distribució inclosa) i el títol es va desenvolupar en sis setmanes. Es va poder vendre per Nadal, però el producte va sortir d'allò més abominable.

Per acabar-ho d'adobar, s'havien pagat més de 20 milions de dòlars a l'Steven Spielberg per la llicència, es van fer més milions de còpies dels cartutxos que mai i a les botigues fins i tot n'hi havia més unitats que consoles Atari 2600, perquè pensaven que seria el gran títol ven-consoles. I bé, ja hem parlat de com va acabar tot plegat, i les dimensions del fracàs van ser directament proporcionals a les expectatives que hi havia posades en el joc i la pasta que s'hi va invertir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...